Obro el nou curs amb aquesta peça, feta amb esmalt, al forn, amb la tècnica “plique a jour”, una cosa així com vitrall;  es reproducció parcial d´una vidriera d´art decò. Va costar prou feina de fer, i el resultat només m´ha mig agradat, ja que m´he trobat que les peces d´aquest tamany (63 x 49 mm) tendeixen a arquejar-se amb tots els inconvenients que comporta.  Tot i això s´ha salvat.

Segon skiline decorat de la meva ciutat, i de moment ultim de la sèrie, amb un sol i una lluna.  Tot i ser un concepte similar al primer, i potser es pel tamany del  sol i la lluna, que semblen gairebé d´estils diferents.

Aquest skiline, de plata, ha donat prou voltes. Vaig passar la silueta inicial després de trastejar-la amb el Photoshop, al programa de disseny 3D Rhino 5. Amb aquest últim vaig ajustar la peça, li vaig donar volum, i vaig encarregar-la a una botiga 3D, que me la va fer en plastic, ABS, crec. Amb la tècnica de la cera perduda  va sortir la peça en argent. I em va donar per que em fessin un motllo. I si tens un motllo no te-n estàs d´encarregar copies. De moment n´he fet un parell, i possiblement en faré alguna mes.  El joc , la originalitat, en aquest cas, consisteix en vestir la peça de manera que llueixi, com he intentat amb aquest penjoll.

Aquest penjoll parteix  d´una idea senzilla. Una xapa d´argent que acull, acuna, unes pedres, en aquest cas unes perles de riu. En vaig fer un altre, publicat no fa massa, en el que va anar una pedreta de platja. La peça està feta amb la tecnica de la cera perduda que proporciona aquesta forma tèxtil inimitable.

Aquest penjoll es de plata i te gravat un  dibuix al àcid -per un cop no es una fotografia-  d´una familia de gats. El vaig fer per obsequiar una bona amiga a qui  agraden molt aquests animals.

Aquesta peça d´argent, està feta a partir d´un original  esculpit en guix, i un sistema de motllo i contramotllo.  Als clots que queden s´hi posa l´esmalt i es posa al forn. La he acabat fa poc. Vaig  partir d´una fotografia que vaig trobar,  de un sostre d´una catedral gòtica, feta amb un objectiu gran angular o potser un de “ull de peix”.

He tornat, amb aquest joc, a una idea que m´agrada molt i ja havia usat un altre cop:   l´obsequi a una pluralitat de persones amb unes peces, alhora  personals, ja que porten la foto del obsequiat,   complementaries pel propi tema,  i, d´altra banda,    intercanviables. Cada una, es clar, amb el seu collaret o cadena.  En aquest cas, a una parella i el seu fill. Les plaques son de plata, i les fotos estan  gravades amb àcid.

Aquest penjoll es el segon de una serie de tres, en els que  les plantes s´enfilen, en aquest cas a una escala. Es una peça d´argent, fet amb la tècnica de la cera perduda, i ha supossat, com les altres dues, un ampli proces d´experimentació amb diversos materials i textures diferents de la cera, amb un  exit desigual.  Tot i que sempre procuro fer joies portatils, còmodes, amb aquesta idea no hi havia res a fer, son, vulguis o no,  joies de pasarel-la i no de dur a diari.

La idea de fer algunes coses d´argent incorporant coses tan senzilles com pedres, o vidres, o altres coses trobadas, de platja, de riu, etc., em rondava feia molt.  Aquesta es el primer resultat, i no es quedarà sol, es molt probable que en fagi mes amb elements d´aquests.

Aquesta peça es gairebé el mes recent que he fet. Es de plata de llei, i està fet amb el metode de la cera perduda. Reconec que es mes de pasarela que de cada dia ja que s´enganxa molt amb la roba i això es una questió que no te solució, aquest disseny es així. Feta em va agradar fins i tot mes del que esperava. A veure si us agrada també.

Aquest penjoll, fet en plata amb la técnica de la cera perduda, només parcialment està fet amb cera, ja que la malla està feta amb un boligraf 3D. Es el meu primer assaig amb aquest recurs, i li veig potencial. Ha sortit una peça mes mona que pràctica.  M´agrada, però.

Un altre penjoll de mokume gane (i les peces que vindràn…) ,creació conjunta meva i de la meva amiga Arrate. Porta quelcom semblant a una perla. El mokume gane, de vegades, a mes de les coses que fas amb certa intenció, surt una mica com vol, i   aprofites també el que ha sortit sense que ho volguessis si ho troves interessant. Es el cas de la peça de fons del penjoll.

Aquest penjoll  porta molt de temps ideat, i ara per fi l´he realitzat. Porta dos xapes de plata amb fotografies gravades amb acid, i una que porta una peça de marqueteria autèntica del periode modernista. Va molt aprop del coll.  Es una peça molt personal ja que el de les fotos es el meu fill, de petit i de gran.

Aquest penjolls son una altra tasca conjunta amb la Arrate. Una argolla per tovallons antiga va donar pels dos cercles d´argent. En l´interior, laca urushi. I unes pedres volcaniques per completar el conjunt.

Una peça mes de mokume gane.  Dissenyat conjuntament  amb la meva amiga i companya de creació Arrate. Un penjoll que recull una petita (imitació de) perla, i que revela molt be les capes de metalls que formen el mokume.  El collaret de cua de rata l´ajuda a lluir millor.

De peces de urushi fetes amb base de malla electrosoldada, ja n´he fet varies, i aquesta temporada probablement en fem  unes quantes mes conjuntament amb la meva amiga Arrate. En veureu, doncs, per avorrir. Aquestes arrecades, que recorden molt primariament bosses de ma,  son de les primeres peces que vaig fer.

Un altre cas clar de perquè m´agrada la tècnica de la cera perduda, aquesta textura tant textil amb un volum de  lluna. Penjoll de plata de llei que calificaria de bastant  clàssic. Tòpic també.  Aquest sistema llençol m´agrada molt, però.

Fa una anys que faig, per poc que puc,  una rosa pel dia de Sant Jordi, sigui de ferro, argent, o alguna altra cosa que se m´acut. Aquest any vaig fer servir una idea que havia vist en altres formats. Regalar a la mare un dibuix del seu fill quan era molt petit. Es una cosa que no falla. El problema era que a cap guarderia fan dibuixar als nens roses, son massa complicades. I les  flors que fan solen ser una especie de margarides mig pelades. Després de cribar els albums del meu fill, vaig trobar-ne varies. De roses, -o dracs- ni rastre. Per tant aquest any la meva dona ha tingut, no la rosa de Sant Jordi, sino la flor de Sant Jordi. Li ha encantat, no cal dir-ho.

Aques penjoll conté una idea que vaig empaitar temps, i que repetiré més cops. Es tracta de llaminar una gota de plata d´un pes predeterminat (per controlar el tamany final i ho haver de tallar-la). Queda una forma irregular, que te relació amb la forma inicial de la gota, i el sentit en que ha estat aprimada. També té unes bores uniques, inimitables. La vaig enfosquir i li vaig afegir pa d´or.  Hi va una pedra d´ull de tigre a  joc.

Aquest penjoll es potser el mes gran de tota la serie que vaig fer amb el sistema d´esmalt tipus  vitrall. El multicolor es veu mes net, amb els colors millor triats, evitant repeticions per colors molt semblants. Es mes aviat gran i queda  molt vistós. Li vaig posar cadena desigual a esquerra i dreta, per una banda en baixen dues cadenes  i per l´altra tres.

Aquest va ser un treball de curs, força curiós. I quedarà com una raresa dins del conjunt de les meves peces perquè dubto que en faci més. Es de coure amb rebaixos rosegats amb acid i reomplerts  amb esmalt, fet al forn. Té la peculiaritat pel que a mi respecta,  que quan es cou al forn per fer lluir bé l´esmalt, el coure es rovella desprén calamina, i cal netejar-lo, cosa que implica embrutar poc o gaire el vidre, que cal tornar a fornejar,  establint-se  un cercle viciós. Va ser una peça al limit de la exclusió (calaix de les coses descartades o fallades), però al final, l´aspecte rústic i vintage, de peça que ha sobreviscut a un naufragi o un bombardeig, em va guanyar, i la vaig donar per bona.

La sub-tècnica del vitrall, en el esmalt al forn,  em fa especial gràcia,   i  per això n´he fet mes peces. Aquesta n´es una, la peça es d´argent, i te diversos colors verds distribuits de manera concèntrica. Posada es veu molt maca, potser nomès perque la peça te un bon tamany.

Aquesta peça, un penjoll  fet amb la tècnica del eletroforming, una branca d´una planta, es també potser mes aparatosa que pràctica, mes de saló que de portar pel carrer. Es la ultima que tenia per aqui per compartir. Properament (això sol voler dir un any d´aquests) en faré un altra tanda, a veure que surt.

Avui us ensenyo unes altres peces  que vaig fer amb aquesta tècnica, l´electroforming, no tant perque algú se les acabés posant, com  per experimentar. Per exemple, la bossa que conté boletes em va sortir contra la opinió del professor que creia que no quedaria  be. Encara que peces menors, donen la mateixa satisfacció que les majors.