Microrelat de na Malen Merelo:

Amb nostàlgia, el barret de vímet “rovellat” se’l va endur a quan era un nin i jugava amb el seu amic a la botiga dels pares. El lloc ple de llum i caliu era una mena de santuari on tenia lloc el boom, l’imperi dels sentits. La olor de net i fusta de les branques de l’arbre ploraner persistia ara en objectes quotidians, bells, práctics. Del sostre plovien cascades de llums, catifes, bressols, cistells i cadires…Les parets i terra n’era plens. Qui sap si la papallona, vellutada del salze, també en té, d’enyorança!