Comparteixo avui, per donar idees que a algú puguin servir, aquesta taula que vaig fer per tallar ferro amb la máquina de plasma i amb el soplet d´oxigen i butà. Està ensamblada només amb cargols, no te cap soldadura. Es plegable per, si convé poder-la desar i que no faci nosa, te rodes per posar-la facilment com millor convingui, y tota ella es feta amb perfil galvanitzat 40x40x4. D´aquesta manera, quan amb l´us alguna peça del sobre s´acabi de fondre/desfer, cosa que amb el tall de ferro passa sovint, es sumament fàcil substituir-la amb un segmentg de perfil igual.
Tercer i últim penjador de la sèrie, clau de ferro amb cinc braços, naturalment, diferents dels dels altres penjadors, Les tècniques, les mateixes, forja, mecanitzat, soldadura, plasma, fresat, i alguna cosa que em deixo. En aquest cas, el detall per contrastar amb el ferro, el gatet, està fresat en una planxa d´alumini, de 5 mil.limetres perque tingui una mica de consistència.
Com sabeu molts, faig de tant en tant escapades a coses que no son joieria…forja o altres metalúrgies, lamentablement no tant sovint com voldria. Aquesta peça la vaig fer l´any passat, i reconec que m´ha quedat una cosa molt rara. La ceràmica central son dos peces d´antiquari, del segle XIX, ja així enmarcades, que vaig comprar a una amiga en una subhasta. Em vaig enredar a afegir-hi peces metaliques (son perfils de planxa d´acer, llautó i alumini fresats), i de cop em van fer adonar que estava fent una espècie de quadre al revés, cap a fora. Tot i això m´agrada el resultat, i està penjat al menjador de casa amb diversitat d´opinions per part dels moradors. Espero que us agradi.
Vaig prometre fa poc, al blog, que posaria aquesta peça. Es tracta d´un canelobre forjat. Conté el nus fet al ferro (un ferro massis de 8 milimetres de diametre) del que vaig parlar. Va ser la meva primera peça amb la forja de carbó, tal com vaig començar l´aprenentatge, el primer exercici que ens van posar
Aquest quadre, un dels projectes mes vells que tenia al calaix, està fet des d´un pensament d´esquerra, com a confirmació del fracàs de les esquerres en general per tot el segle XX, i, malauradament, el que portem de segle XXI. No pretèn referir-se doncs al comunisme, més be a totes les esquerres.
Aquestes paletes, de ferro forjat i tallat amb plasma, tenen, apart l´us decoratiu, el us primari de centrar un lloc concret, dins una exposició (de pìntura o de altres coses), on l´artista deixa les seves targetes perque el públic les pugui agafar. En vaig fer quatre, i he regalat tres. Ara que ja està entregada la tercera puc publicar el treball.
Una suggerencia de la Charo -a qui no debia agradar gaire el moble de la tele que teniem-, de fer-ne un altre, de forja, va portar, despres de força temps de imaginar sense exit com adaptar una forma de tipi indi a moble de racó, a realitzar aquest disseny. Perque es veies mes lleuger les lleixes son de vidre. La sobrietat del resultat, em va portar a afegir , fets amb fang, els simbols del sistema solar.
Aquesta peça de forja, la vaig fer com un record de la nostra mascota, la Reina, i a petició del meu fill. Preten recordar que la vida surt de la terra i torna a la terra.
Feina de forja, aquest canelobre, fet a una mida congruent amb una finestra concreta, de la cuina de la casa d´uns amics, permet col-locar testos o espelmes.
Simulant un bloc de notes, aquesta feina va ser un bon exercici de fresat. Es una peça de paret, de 38×28 centimetres. Es com un “positivat” d´una foto feta a la Charo. Costa de reconeixer, amb molta imag
Treball també de forja. Obsequi ideal per Sant Jordi. Els petals van soldats a la barra central, un per un. Entretingut.
Jordi Vidal Gallifa 