Ideat integrament pel fill d´un bon amic, adolescent, qui també ho va realitzar al taller, em vaig limitar a fer-li de guia:  assessorament tècnic, tria de materials, ensenyament i vigilancia.

Aquesta peça la vaig fer ja dedicada, a una bona amiga, i treballava amb limits. L´objecte no podia ocupar lloc sobre cap moble, ni al terra. Limitacions de les vivendes. Va ser donçs, una cosa per penjar. Vaig donar amb aquesta especie de quadre, fresat. Un primer pla d´una rosa.

Simulant un bloc de notes, aquesta feina va ser un bon exercici de fresat. Es una peça de paret, de 38×28 centimetres. Es com un “positivat” d´una foto feta a la Charo. Costa de reconeixer, amb molta imaginació hi ha qui veu un ull, o el nas,,,