Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.

Aquets penjollets, fets amb la tècnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinació amb el cordó, pot ressaltar encara mes la peça.

Presento aquest penjollet, molt senzill, que consta de una petita peça de bismut, -un mineral de aspecte molt interessant -que en peçes una mica grans recorda conjunts de pirámides o de edificis-, envoltat de una llàmina texturada d´argent que queda arrugada, resseguint-li parcialment la forma.

Microrelat de na Malen Merelo:

GOTES DE ROSADA
Dignament acollides en un tros de xarxa estesa reposen les gotes de rosada. L’aigualada reflecteix els colors del seu voltant: de la Natura, del Cel, del Sol. Colors alegres, colors vius s’apaguen amb la nit fosca i reviuen de nou al mati.

Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de l´argent i el negre profund del mineral conformen l´atractiu de la peça.

Microrelat de na Malen Merelo:

BUIT PLE
On és el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel món. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiències pròpies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serà dolçament acollida i rebrà la calidesa de la peça mare, qui és a l’espera, per si torna el seu buit.

Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes d´esmalt transparent al forn, tècnica “plique a jour”. Pertany a una sèrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peça fàcil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que m´ha sortit gairebé un espot publicitari, però això de vegades passa)
Espero que us agradi.

Microrelat de na Malen Merelo:

CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gèlides, com si es tractés d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnòtic té el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi és. Ens brinda amor incondicional.

Es la segona versió de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.

En aquest cas es d´argent massís (la primera va ser d´electroforming) feta amb la tècnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.

Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.

Us torno a compartir aquesta peça per que gaudiu d´aquest microrelat de na Malen Merelo:

FLOR I POLITJA
Són conscients les flors, de la seva funció en el món? Per reproducció sexual creen llavors. Les espècies es perpetuen i es propaguen. Comença així la biodinàmica de tot plegat: Les flors beneficien els insectes i ells, alhora, la humanitat. Tant de bo accionar la politja fes les flors vivament eternes.

En aquest penjoll, el joc que he fet ha consistit en visibilitzar l´efecte de tensió que habia conseguit en la peça de plata, carregant-hi abaix un petit pes de llautó de balança, com si fos aquest pes el que provoqués l´estirament vertical que presenta. Espero que us agradi tant com a mi.

Microrelat de na Malen Merelo:

ROSA DE VELLUT
La rosa és bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi és breu. La funció de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res més. Nostàlgics, la volem posseir. Fer una reproducció simbòlica i perdurable mentre rastregem, inútilment, la seva flaire dins la memòria sensorial.

Poema de José Antonio Arcediano:

LA CUA

Davant de casa meva,

a la floristeria,

sota la intermitència de la pluja,

els homes fan la cua de les roses.

A cinc pavos per càpita

la parenta contenta,

i aquell bèstia que ronca com un bou

cavaller per un dia.

La dóna no li compra

el llibre de rigor

(“total, si no lo lee, pa´hacer bulto”),

Ell no fa cap retret

(total, pa´no leerlo y que haga bulto”).

Es un dia perfecte:

ja no portem morrió,

podem aglomerar-nos

i fer com si no res.

Visca el nostre Patró! Morin els Dracs!

Germans, canteu amb mi:

“Rosa d´abril, morena de la serra…”

SVH, 23,4,22

Torno a publicar amb el Microrelat de na Malen Merelo:

47. GLOBUS

Mira el globus i deixa fluir el subconscient. Volar sense volar. Tant de bo pogués fer com l’Alícia, tastar l’Amanita muscaria, el bolet més seductor dels follets del bosc: roig amb puntets blancs! S’imagina fer un mos, empetitir-se i, dins del globus, viatjar… viatjar sense pressa ni pausa, rumb cap a l’autoconeixement.

Microrelat de na Malen Merelo:

SEMICERCLE VITAL
El semicercle és com un llibre obert. Pàgines esgrafiades revelen una vida plena d’emocions individuals, i universals: alegria, tristesa, esperança, ira, pau, confusió, amor… Succeeixen de manera inevitable, dins d’un mateix espai, una rere l’altra, soles, juntes. Vet aquí el fruit de la existència humana.

Microrelat de na Malen Merelo:

ROSA PASSIÓ
Aparentment, la flor sembla a punt de ser empassada pels petis forats del terra metàl•lic, però la passió de viure és ferma. S’adapta a les noves circumstàncies. No vol desaparèixer així com si res. S’expressa amb tota la seva plenitud, amb l’extensió màxima i amb el seu color rogenc, de sang, VIU! Incita la imaginació de qui està al seu voltant per tal que ensumi la seva olor i palpi el tacte sedós que traspua des d’un món terrenal i espiritual, alhora.

Fantasia feta a partir de una canella de máquina de cosir, com element principal. Materials: acer inoxidable, argent, cordons pell de colors. Es força divertit partir d una peça estranya que et crida la atenció i veure fins on arrives. I encara em queden tres canelles per fer mes tonteries que em facin mes o menys el pes. Espero que us agradi.

Microrelat de na Malen Merelo

PAPERINA DE PLATA
La paperina de plata envolta amb delicadesa una part de l’esquelet de l’eriçó de mar, que conserva amorosament un tresor, com si es tractés d’un futur nounat. L’escultora Universal ens mostra la creació del fòssil unificat!

Microrelat de na Malen Merelo:

39. OM, més que una síl•laba
L’objecte de desig arriba al seu destinatari. Per què vol lluir aquesta peça? Fruit d’una moda a Occident, li sembla un ornament bell i el mostra alegrement? O va més enllà, coneix tot el que implica aquest “OM” i agraeix als creadors de les escriptures vèdiques, en fer saber als mortals que, el simple fet de pronunciar-ho, el pot dur a una connexió profunda amb l’interior d’un mateix. Tant de bo continuï com a joia perdurable. La més valuosa que s’ha creat mai.

Microrelat de na Malen Merelo:

38. ROSARI D’ARGENT
    La rastellera de grans enfilats simulen un rosari d’argent que nodreix un paisatge imaginari i anacrònic: camins tortuosos que no van enlloc i fan via entre ells. Pugen, baixen i acullen llacs translúcids, de colors diferents. Són la representació simbòlica d’un món on, fa temps, eren part viva de la Natura.

Microrelato de Mudarra:

METAMORFOSIS
Transformación extraordinaria, sorprendente labor y desarrollo del ingenio.
Crisálidas coloridas antes larvas, orugas peludas que de adultas volarán.
Mariposas breves.
El arte constata que belleza y brevedad no riñen.
Esas flores, no expuestas, preparadas para alimentar mariposas de colores que algún dia bailarán su danza en el estómago de alguien.
Fusión de naturaleza, no confundida, cada ser en su lugar para generar vida.
La imaginación es libre, la metamorfosis creativa.

Microrelato de Mudarra:

2. MECÁNICA TILILANTE
La materia prima del tiempo es poseer tiempo.
Industrializamos el tiempo, deseamos que transcurra o esperamos su parada, según nos produzca pérdida o ganancia.
Mecánicamente desaprovechamos el tiempo porque el control del tiempo no existe, lo hemos manufacturado.
Nos abastecemos de tiempo ignorando que es tililante, cual estrella que centellea con ligero temblor.
En el espacio no hay tiempo, si podemos abastecernos de espacios a los que dedicar tiempo.

Microrelat de na Malen Merelo:

34. LLUNA NEGRA
    Un dia li va sentir dir: “Porta’m la lluna, si m’estimes de debò!” I així, embolicada amb un trosset de cel, la hi va oferir de tot cor: la Lluna Negra. L’embolcall de llum plata, permet entreveure la pedra humida. “Aquest present és el símbol del meu amor”, li diu a cau d’orella. Ella l’acull amb gratitud i acluca els ulls.

Microrelato de Mudarra: 

1. GOLOSINAS DE METAL
Explosion de colores, fusion de ideas, materiales y tecnicas. Una bandeja de golosinas, inodoras, con sabor a metal.
Esas pequeñas piezas insertadas, conjuntadas, protagonistas de la obra cuyo limite unico es la imaginacion del creador.
Electrogolosinas apetitosas, preparadas para relamer el femenino cuello de un ser real.

Microrelat de na Malen Merelo: 

33. AIGUA DE CRISTALL
Què representa aquesta cosa amorfa? S’atura, l’observa. De sobte, s’obre un clic dins seu. El simple objecte que no li deia res ara el té abstret. Forma i contingut prenen vida. La sinuositat de la peça té més força que mai. El ventall de la imaginació és gran: sembla talment el vestit d’una figura femenina. Ella ja no hi és, però, sí vestigis del seu esperit. El blau del cel, de dia i de nit, s’expressa en aigua de cristall d’on sobresurt la cartografia de la seva existència. I ara, ell es pregunta, on és aquesta dona?

Microrelat de na Malen Merelo:

TEL DE PLUJA

La peça fosca i tosca coberta per un tel de pluja espurnejat en plata, compta amb un botó d’or vell que sobresurt indiscret com si es tractés d’un ull. Un ull que no mira als qui el miren. Els curiosos observen la joia, la palpen, l’ensumen i fins i tot volen saber que hi ha més enllà del que simplement és: un ornament per al seu cos.  Costum remot des dels origens de la nostra existència.

MIcrorelat de na Malen Merelo:

26. LA, EL LOGOTIP EL•LA i A igual a LA. Consonant i vocal cadascuna respecta l’espai de l’altre. Ara s’ajunten subtilment per a crear un logotip minimalista i clar de “la dissenyeria de joies”, LA. La forma arrodonida de la L amb llautó daurat contrasta amb la línia plana de plata envellida de l’A. La interconexió entre les dues lletres forma un vincle de manera que la bella parella resulta inseparable.

Microrelat de na Malen Merelo:

25. OBJECTE OBSOLET

El bosc atapeït de troncs de bambú creaven un plaer visual als ulls dels mortals. El tronc de bambú llarg, prim, adherit al terra humit, bellugava flexible amb la força del vent que el gronxava. Les gotes de pluja el mantenien viu, despert, enèrgic. Un dia l’home el va capturar per crear un estri casolà: el picamatalassos. L’eina imprescindible durant dècades per a la llar va tornar-se objecte obsolet. Vet-ho aquí el símbol en joia.

Microrelat de na Malen Merelo:

22. EQUINOÏDEUS
Temps enrere, uns dos-cents milions d’anys hauria estat simplement com els de la seva espècie, un eriçó de mar que deambulava pel fons marí amb els peus ambulacrals. La seva testa recoberta de fines agulles verinoses, amagava la tulipa i la llanterna d’Aristòtil. Ara, però, ja no cal res  de tot això, ni les pues, ni els peus, ni la llanterna… La nuesa de la seva cúpula banyada per un mar de plata, deixa veure la pell bellament tatuada amb figures geomètriques que simbolitzen tot allò que va viure en el passat i ho verbalitza d’una manera peculiar amb aigua vessant en cascada de xarxa fina.

Microrelat de na Malen Merelo:

21. BOLA DE MOLSA
Les mans grans i càlides d’en Gulliver fan una bola de molsa. Imaginà que és un planeta verd en expansió continua. L’embolcalla amorosament amb fils de plata. Abans, però, deixa en fora la tija flexible i se la penja al coll. Per a ell, és la representació simbólica, minimalista i complexa de la Natura. L’evolució de l’ésser d’una vida terrestre a l’aquàtica. Mentrestant, deixa pas a un pensament pusil.lànime: vet aquí, la joia més preuada que he trobat mai.

Us ensenyo avui un barret tipus salacot (mes o menys),  en miniatura, electroformat en coure, i després banyat en plata.

Aquestes miniatures de barrets, cistelles i altres estris de vimet, i similars, donen molt de joc per aquesta tècnica.

Microrelat de na Malen Merelo:

19. ARBRE AMB ÀNIMA
L’arbre amb ànima ha deixat per a tu un fruit anomenat brachychiton populneus . Les crisàlides semiprecioses es desenvolupen dins el capoll oval, sense pressa, sense pausa. La càlida càpsula, on s’hi troben, desitja que brolli una nova vida. Quan arribi el moment oportú, sortiran de la beina protectora cap al món exterior. I cadascuna per si sola haurà de trobar l’essència de la seva existència.

Electroforming platejat amb rubí, quars aventurina, citrí, ametista, ull de tigre, latzulita, ópal, perla, quars ull de gat.

Microrelat de na Malen Merelo:

16. BACANAL DEL BOSC
La porta de plata envellida obre el pas a la història que amaga dins del seu interior. Una vegada hi entres s’expandeix la bacanal del bosc. Els sentits de percepció humans desperten de cop i alhora!
Els ulls veuen els colors i les formes de les plantes, dels arbres. L’olfacte ensuma l’herba humida. Les oïdes senten el so de les fulles que el vent belluga. El gust tasta flors o fruits arreu. Les plantes no diuen res amb ulls, nas, orelles o boca, però s’expressen plenament amb tot el seu cos.

Microrelat de na Malen Merelo: 

15. EL PEIX D´OR.  El peix vanitós vivia al fons marí. Segons ell, invisible als altres per la seva foscor. Es creia bell i intel.ligent i  volia mostrar-ho a tots els éssers que l’envoltaven. La seva família l’estimava i el cuidava, però sotmesos a la seva ira quan ell s’enfadava. Així i tot, continuaven al seu costat. Creien que patia una crisi passatgera i que canviaria. Un dia, sense gairebé dir res, amb la cua amagada entre les aletes, els va deixar. Peixos, estrelles i cavallets de mar li deien adéu entre les algues lànguides de moviments ondulatoris i repetitius. Va arribar allà on les aigües eren clares i transparents. No hi havia res que li fes ombra. En traspassar la línia horitzontal de la mar, els raigs solars , amb el seu bany d’or, el van fer pres per sempre més!

Microrelat de na Malen Merelo:

13. CÀLIDA TARDA
No tot allò que es veu al primer cop d’ull és el que aparenta. Què és aquesta mena de taca que enfosqueix la pàtina platejada? Donem-li l’atenció plena que es mereix i potser descobrirem que no és allò que semblava. Tal vegada un paisatge imaginari: una càlida tarda on les plantes donen gràcies a la Mare Terra i al Pare Sol per la seva existència

Relat de Malen Merelo:

12. PAISATGE EMMARCAT
Com es pot captar l’essència del paisatge si sempre està en moviment? Terra, aigua, aire, canvien segons el foc. Sí el foc!, enteneu bé. La bola solar inesgotable surt de l’Est cada dia i modula a parer seu la intensitat de la seva llum. Com una ofrena, el Sol ens mostra varietats d’un mateix lloc. Juga amb la seva paleta. Textures planes i monocromàtiques ara són voluptuoses i de tons diferents. Fins que arriba a l’Oest. Se’n va. S’enduu el teló amb Ell. I ens mostra el seu entorn més valuós: l’espai estel•lar.

I microrelat de Malen Merelo:

11. L’ESTRELLA MIMETITZADA
Una vegada hi havia una estrella que vivia al fons marí. Era inquieta. Un dia va optar fer un canvi a la seva vida monòtona. Volia conèixer més enllà de la tela d’aigua. Va deixar enrere els seus amics: el peix Nemo, la Sireneta i en Bob Esponja. El camí era llarg i dificultós. A vegades, les aigües calmes de cop eren forts corrents i ella semblava perdre l’horitzó. D’altres, els raigs solars dins el mar, feien lloc a un preciós bosc d’algues on ella reposava. Quan despertava, però, el seu entorn era ombrívol i les plantes ja no eren acollidores, sinó animals mimetitzats que pretenien menjar-se tot allò que els envoltava. Per fi, fora de l’aigua, s’estirà damunt la roca i quedà adormida per sempre més!

Microrelat de Malen Merelo:

9. LA FULLA MOMIFICADA

Amb cura, els dits d’en JV agafaren una fulla seca del terra. Ell imaginà que aquesta tenia tota una vida feta. Els seus nervis marcats amb consistència així ho feien saber i semblava que no volien desprendre’s de la seva tela, de la seva pell. Era una fulla sàvia, però, com d’altres, inevitablement tenia un temps: néixer, créixer i morir. Havia caigut de l’arbre de l’amor i potser, justament per això, era una fulla caducifòlia. El seu desitg de vida eterna més enllà de la mort esdevingué real en el moment que pregà a Anubis ser momificada.

Microrelat de Malen Merelo:

L’ÀGATA INQUIETANT

Aigües de colors, blavoses, violàcies, varen ser bellugadisses en  algun moment. Segur! Quina experiėncia la va traspuar d’un estat a l’altre? Amb quins elements va interactuar per tal d’esdevenir  una bellesa misteriosa? Heus ací  la inquietant Àgata! Ara, però, estancada amorosament dins d’un marc fi, subtilment barroc.

Microrelat de Malen Merelo:

EL MAGMA VITRIFICAT

La lava ennegrida per la cendra mostra testimoni de la seva existència. Les petites cuques de llum alerten que hi ha vida dins seu. El magma vitrificat, alhora, vol desempallegar-se del seu embolcall: la petrificació que l’envolta no la deixa respirar i lluita per emergir a la superfície. Ho aconseguirà?

Aquest penjoll està fet amb un fruit de xicranda (jacaranda)  i es prou vistós. L´he preparat amb la tècnica del electroforming. Amb aquesta forma que te tan peculiar, la tentació de posar-hi dintre una perla per fer una ostra complerta, era massa forta. I naturalment he sucumbit a ella.

Aquesta peça també te un patinat no forçat.  El coure era un retall rectangular de la caixa de restes, que en algún moment havia ficat a l´electrolit d´electroforming, i després d´això  encara havia rebut altres agresions en diferents feines, D´una manera natural havia agafat una patina i uns efectes xulos. Vaig trastejar la peça una mica mes, amb martells etc, i finalment amb una capa de vernis ha quedat preservat el resultat.

D´un altra banda, d´alguna vegada que havia fos plata, al abocar-la,  al roig, al motllo, es va escapar una mica, uns pocs grams, i van fer aquesta forma que em va agradar, i en lloc de tornar-los a fondre ho vaig reservar.

He retallat el coure de forma oval, i he afegit la peça de la fosa, i ha quedat la peça que veieu.

Penjoll molt senzill, d´argent, parcialment envellit, amb dos lletres, ideal per obsequi, com es el cas. Si be la idea de les lletres tenia uns quants mesos, la del penjoll va ser de pocs dies avans de posar-m,e a fer-lo.  El vaig fer als voltants del dia de la Verge de Montserrat d´enguany.

Com cada any tocava fer alguna cosa per la Diada de Sant Jordi, i també com es tradicional  havia de ser una rosa. Aquest cop aquest penjoll, en plata, que vaig gravar l´any passat quan feia el curset de gravat amb burí. La peça ha estat enfosquida, i, crec, enriquida per la disposició del collaret de cuir amb que l´he montada.  De fet aquest any he regalat dos, de roses, la propera la publicaré dilluns que ve.

No sempre hi ha que dissenyar-ho tot. De vegades no cal, simplement cal tenir al calaix anelles d´argent i collarets. I la peça queda feta. Una mes per la col-lecció.

Fet amb la técnica de la cera perduda, aquest penjoll, de plata de llei, reprodueix la caiguda que tenen les estovalles, tapetes, hules, etc, a les cantonades; sempre he trobat aquesta caiguda molt elegant. Es una peça de llarga gestació, vaig tardar molt en decidir-me a fer-la amb cera, i encara mes temps a decidir si la decorava mes o no.