Aquesta petxina de mar, de la col·lecció d’exoesquelets que vaig fer amb la tècnica del electroforming. Encara que gairebé no s’aprecia, es bastant gran, me la va portar una amiga d’un país de l´Àfrica, i malgrat la seva escassa portabilitat -fa 7,5 centímetres d’ample, la vaig incloure en la col·lecció.

Vaig electroformar dues petxines de vieira, aquesta, que després de electroformarla en coure, em van xapar en argent i una altra que es va quedar en el color vermellós característic del coure.

Per més que sigui una peça molt clàssica i repetida, manté la seva elegància com a peça informal de joieria.

Aquest penjoll d’ un dau electroformat ens pot retrotraure a les inacabables partides de parxís, en una època en la qual el dominó, les cartes, parxís i l’oca i escacs eren els jocs que poblaven les cases. Lluny de la infinita varietat de jocs que gaudim actualment.

A destacar la curiosa tendència que tenien aquests daus de desaparèixer, provocant amb freqüència recerques desesperades per no perdre la tarda sense entreteniment.

Una peça de mokume gane, en la que s’aprecien les diverses fulles que el componen, a la que per buscar formes diferents, vaig aplicar pressió amb la premsa, i col·locant unes petites esferes d’acer.

Fora de la premsa, l’estètica amb les boles m’agradava, i les vaig incorporar a la peça.

Aquest penjollet té com a base plata espumada, amb una textura diferent, i potser més interessant que l’anterior que vaig posar al blog.

En aquest cas serveix de marc a tres pedres, més o menys precioses, facetades, de talla baguette.

També en aquest cas he fet un cordó una mica particular, per tal de destacar la peça.

Peça espumada d’argent que incorpora un parell d’òpals.

Per tal d’enriquir el conjunt, el collaret que sustenta el penjoll està especialment cuidat, amb tub de malla també d’argent, farcit amb un teixit de seda de to rosat.

Avui compartiré una sèrie de penjolls de porcellana que vaig fer amb alguns dels símbols de l’univers d’en Joan Miró.

Fets amb porcellana blanca pintada o embotida amb porcellanes acolorides o bé amb llapissos o retoladors de colors.

En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peça, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles és la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.

La peça marc és d’argent, i la cadena és de cua de talp, envellida per fer contrast.

Tercera col·lecció de penjolls, oberta encara, i de moment l’última. Són una sèrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. Això implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. Té un particular pes en aquesta col·lecció, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions d´una altra.

Penjolls de porcellana en pasta, amb bases blanques i amb aigües, i floretes o fulles de colors diversos. Una de les flors, a títol d’assaig, duu en mig, una pedra tallada semipreciosa.

A més de penjolls vaig fer alguns fermalls, i fins i tot una agulla de corbata.

Aquesta peça feta amb porcellana líquida, està feta amb motlle, d’una manera que buidem l’interior fent-la molt més lleugera. Tanmateix fer-la amb motlle permet, si cal, la repetició, que pot ser també d’altres colors.

De vegades una peça pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peça et ve sola a les mans.

Un preciós estel trobat en una casa d’abaloris, més una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, pràcticament sense feina, aquest collaret informal.

Volia ensenyar també aquests últims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i després desestimar. En aquesta sèrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautó i tornilleria de niló, bastant estètica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.

Feia molt de temps que anàvem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tècnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemàtica i segura.

Aquests són els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran més.

Aquesta sèrie recull els símbols de les quatre estacions de l’any.

Són penjolls independents, cosa que permet lluir-los en l’estació corresponent, si així es desitja.

Fets sobre llit d’escaiola, amb porcellanes líquides, blanca, i de diversos colors.

Amb aquesta publicació us desitjo bon estiu. Seguirem al setembre.

Una més de roses, la darrera, de moment. Una mini cistelleta, de les que es poden veure a les fires de Nadal, plena per l’ocasió, de roses.

Ara, com que he destapat totes les creacions que tenia relatives a Sant Jordi, m’he quedat sense recursos per l’any que ve. Hauré de pensar en alguna de nova.

He fet amb porcellana una partida de claus de porta, diferents models i colors, de les quals la primera que circula, ja que l’acabo de regalar, és aquesta.

Les claus inútils representen un record de camins, opcions triades o deixades, bifurcacions, que tots d’una manera o altra hem tingut que assumir per seguir endavant.

Seran benvingudes les opinions, bones o dolentes. Quan percebo que un disseny pot ser entès poc o gens, m’interessen particularment.

Una altra peça amb les rodones i els triangles de vidre Tiffany, muntats amb segments de llautó, i caragols de niló.

La mateixa qualitat i textura dels vidres, arrodonits al forn, donen l’estètica de la peça, llampant, més per ocasions singulars que pel dia a dia.

O l’art de penjar-se una paret del coll. He de reconèixer que aquesta peça és rara com ella sola. La seva gènesi va sortir de l’afany que tenia (i tinc encara) de fer servir maons en miniatura per fer peces de joieria. Vaig armar la paret, i després no sabia què fer amb ella. Uns quants mesos mes tard, i a falta de qualsevol idea millor, la vaig encastar en el coure fresat, i ja que era una paret, li vaig penjar un mirall al davant. Aquí la teniu…

Aquest rosa la vaig fer fa molt, quan aprenia la tècnica de l’esmalt al forn. Placa de coure amb esmalt blau molt fosc, i després esmalt blanc aplicat a pinzell. Ha estat anys al calaix de les peces incomplertes i dubtoses, i finalment vaig decidir rescatar-la.

No ho havia buscat, i ara me n’adono en el fet que aquest abril totes les publicacions han sigut de roses. L’última collita va ser abundant.

Avui, diada de Sant Jordi, com vaig fent regularment, publico el penjoll amb rosa que he fet per aquest any.

Es tracta d’una peça de ferro tallada parcialment amb plasma, amb una rosa vermella.

Com que ja estem al mes d’abril, es bon moment per ensenyar aquesta rosa vermella. Pintada am pinzell amb esmalts vitrificables, i després cuita a alta temperatura.

Microrelat de na Malen Merelo:

Inofensives aletes microcristal.lines fan rotllana. Encisats per la seva meravellosa matèria, ens du a l’Homo sapiens, qui creà l’artefacte lític i poderós.

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, uns penjollets, integrament de plata de llei, senzills, adequats pel dia a dia, còmodes de portar i compatibles amb qualsevol color i roba, formal o informal, O això em sembla a mi….

Amb la intenció d’incorporar la porcellana de ple al ventall de tècniques de joieria que ja he anat presentant, he estat un trimestre llarg estudiant determinades tècniques per aprofitar de manera àmplia aquest preciós material.

Avui en publico un dels primers resultats, es tracta d’una peça composta de diverses làmines de colors foses en un bloc. Les irregularitats de les vores de la peça obeeixen al comportament de la pasta en ser comprimida.

A veure si us agrada.

Una peça més, crec que l’última de moment, pensada per celebrar la diada de Sant Jordi.

Camafeu de llautó amb tres roses de resina i encenalls de diverses fustes exòtiques.

Aquest penjoll té la seva singularitat en la peça emmarcada pel camafeu (que és comercial, no fet).

S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espècie de llàmina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bé d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i després de rebre les inclemències del temps, va anar a parar a les meves mans.

No sempre la natura ens entrega coses orgàniques.

Si, un altra peça inspirada en la tradició de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins d´una beina vegetal. Cordó de pell de cabra i herratges d´argent.

Es probable que aquesta peça sigui la precursora d´una sèrie que prepararem un dia d´aquests.

De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endú el primer premi.

La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.

La constatació de què així posades les flors en una peça circular, en un penjoll quedarien massa fràgils, em va fer pensar a fer una peça plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peça plana, sense fer el cilindrat final.

Microrelat de na Malen Merelo:

MiXET
Oh, mixet, mixet! Dorms al bell mig del no-res. Som a prop i molt lluny, l’un de l’altre. L’únic que tinc per saber com ets és dins meu. Mentrestant, miraré com jugues, com mioles.

Atrapat però satisfet

Ja m´agradava el gat dins la ampolla. Però ara que ha dinat, el trobo millor, mes tranquilet…

Peça en llautó i argent.

Aquests penjolls, llibres amb rosa, van sortir, entre d´altres peces, de la pluja de idees d´aquesta primavera per fer la peça de Sant Jordi.

Son tallades i fresades en forma de llibre, les blanques d´alabastre, i la fosca de banús.

Son de les primeres proves que faig en el que en diria materials nobles, (no metàlics), experiment en el que vull aprofundir.

Microrelat de na Malen Merelo:

EXOESQUELET
Lluny de fer camí en un món marí, la petxina raptada és escollida per lluir perles en àmbit desconegut.

Microrelat de na Malen Merelo:

CAVALL DE MAR
Dins del bell camafeu hi ha un cavallet marí. Crida sense so: Natura en perill d’extinció!!

Ja tenia ganes de presentar-vos a la Malen, que potser us sona pels microrelats que quinzenalment acompanyen les meves peces. Ella i unes poquetes persones mes, a mes de les dones de la meva familia, estàn de veritat al fons del meu cor. Per aquestes persones vaig fer una serie de penjolls, amb el retrat de cadascuna, i vaig afegir-hi cadenes relativament singulars, una dotzena de models diferents, que properament posaré al blog.
També hi ha homes que tindrien que tenir una cosa equivalent, però salvada una excepció, i malgrat em sap greu, es van quedar sense, ja que la joieria masculina es una cosa molt especial, i de moment no m´he dedicat a fer-ne.
Tota aquesta col.lecció s´anomena “Estima´t” i va ser singularitzada amb unes petites plaques d´argent que formen part de la cadena, i que porten gravada aquesta denominació.
Les plaques son de la mesura exacte de un negatiu fotogràfic, de coure, tallat amb laser, amb esmalts al forn, i calcomania vitrificable protegida.

Microrelat de na Malen Merelo:

GRAFIA
La rosa sap que una vegada arribi al seu clímax, començarà el seu declivi i es farà fosa. Prega que no hi hagi disgrafia als fulls del llibre que narra bellesa i simbolisme i, així, ser eterna.

Vaig tallar aquests trossets de coure amb l´aparell de plasma, i després els vaig curvar en una forma semiesfèrica, i en la coveta que es forma vaig afegir, en un cas una petita perla i en el altre una pedra de platja. Queden unes peces senzilles, petites, i molt portatils.

Una peça més de la sèrie Meccano, reproducció a escala 1:3 de les peces originals. Feta amb alpaca les parts que no tenia que escalfar, i argent les que tenien que ser escalfades al fer les soldadures.

Jugant amb discos d´àgata, vaig acabar fent aquesta animalada.

Això passa quan et fa pena deixar una cosa al calaix perquè malgrat la lletjor li veus un punt de gràcia. I la acabes de fer, conscient que no agradarà a ningú mes que a tu.

Microrelat de na Malen Merelo:

FILOSOFIA DEL KINTSUGI
Les escletxes s’exposen sense vergonya. Evoquen l’experiència de vida viscuda, en un oval preciós que troba el sentit de l’Ésser.

De la incursió que vaig començar en metalls no preciosos fa dos estius, potser les meves peces preferides son aquests boomerangs fets amb ferro de planxa salvaxispes de xemeneia, i enriquits amb esmalt i amb malla d´argent amb gènere tèxtil.

Microrelat de na Malen Merelo:

MÒBIL ASTEROIDE
Asteroides de roca i gel, entrellaçats,  pengen sota la mitja lluna que els nodreix amb serenor per tal d’espargir-la entre els éssers desperts.

Vull compartir aquest penjoll que vaig fer, fa cosa d´un any, en col-laboració amb la meva amiga Arrate, Me´l habien demanat unes nebodes. Es tracta de portar el retrat de una persona estimada, d´una manera mes informal.

Es una peça d´esmalt d´alta temperatura, amb calco vitrificable, cuita al forn, decorada als laterals y part de radere amb peces d´argent. I collaret d´argent de cua de talp.

Microrelat de na Malen Merelo:

SOL CONSECUTIU
L’estel incandescent, que irradiava energia en un passat llunyà, deixa empremta en l’ull i permet a la memòria una successió en cadena delirant

Microrelat de na Malen Merelo:

A FLOR DE PELL
Imaginà l’art de viure junts en el moment en què l’abraçà i sentí el batec del seu cor sota la pell vegetal de l’escorça, coberta de molsa humida i tendra.

Microrelat de na Malen Merelo:

AMMONITA
La bella ammonita guarda secrets d’una vida antiga on vivia al fons del mar. El signe en forma d’espiral hipnòtica mostra el símbol de la vida, l’evolució cap a l’infinit.

Microrelat de na Malen Merelo:

CARAMEL DE CRISTALL
El caramel de cristall es desprèn del vestit de plata que l’envolta, i deixa anar la seva delicada flaire d’un temps llunyà.

Un penjollet mes, en aquest cas montat en una gargantilla, de la serie d´argent “arrugat”, envoltant un dau de pirita.

Una peça mes de la serie d´elements amb argent “arrugat”, (en queden poques, ho juro), en aquest cas el metall abraça una petita flor de jade blanc, de Birmania.

Un penjoll més amb l´argent arrugat, embolicant en aquest cas una esfera de pedra volcànica de un preciós color verd. Una més de la serie que vaig fer per obsequiar diverses amigues, companyes, en determinat moment de la meva trajectoria laboral. Espero que us agradi.