Modernitats: Autògena oxigen-butà

cof

Com a darrera entrada de la temporada, aviat vacances, yupii…, poso una foto de familia de les adquisicions que he fet per potenciar el tema forja, que tinc una mica deixat. La peça final, ha sigut aquest soldador d´oxigen i butà, que a més, talla el metall (una mica, ja se que l´acetilè talla mes) i escalfa el metall correctament  i al contrari de la forja, en llocs molt concrets. Fins ara havia passat amb el petit, groc, de lampista, que per feines de forja quedaba molt curt, fins l´extrem que algunes peces, si no volia encendre la forja,  per doblegar-les, preferia fer-ho a cop de martell en fred, que amb aquell bufador petitet. Aquesta pista em va fer concloure que necessitava l´equip.

Anuncis

Ferralla amb rubí sintètic

oznor

Aquesta peça està recent feta. Es de plata de llei, i combina a la perfecció la meva pretensió de abocar els aprenentatges fets en la materia (en aquest cas el curs de clavat de pedres) amb realitzacions noves i no vistes. Espero que us agradi.

Modernitats: Martinet “nou” i torn tunejat

Avui vull posar una renovació que he fet al taller de ferro. Per activar tema forja he conseguit un martinet (martillo pilón). Amb això, i el canvi a la forja de gas, espero millorar molt el rendiment en el tema forja. Amb carbó i només amb martell i enclusa es triga massa a fer les coses i acabes aburrit, per romàntic que sigui treballar a la manera antiga. Tot i això treballar amb forja de gas i martinet també te la seva antigüetat. Per que us feu a la idea, aquest martinet, pel que se, es de l´any 1930 aproximadament. Aqui poso l´enllaç de una prova de funcionament: https://youtu.be/igQ2eCugIus

El torn de sobretaula estaba espatllat (des del any passat)  i no trobava la avaria. Aconsellat i guiat  per l´Albert, un amic, li he posat motor nou, trifàsic, i un variador. Amb el variador, la velocitat del torn es regula amb un potenciometre i no havent de canviar cada cop les corretges. Mes modernitat, doncs.  I aquest mateix variador serveix pel martinet, que també te motor trifàsic.

Agulla gòtica al jardí

No viatjo gaire, però quan ho faig, la mirada sempre es un pel sesgada cap al que es curiós. De vegades trobes, de vegades no. En aquest viatge, aquesta  font ornamental amb agulla gòtica,  vista  en un jardi de Praga,   em va sorprendre molt.  Ignoro si va ser construida per a aquesta utilitat, a mi em fa pinta d´haver caigut d´una catedral.

smacap_Bright

Rosa de Sant Jordi 2019

dav

M´havia descuidat de ressenyar al blog aquest penjoll. Aquest any la flor de Sant Jordi la vaig fer de plata, amb la tècnica de la cera perduda, i de fet ja la havia intentat fer però no acabava de sortir. Només a la tercera vegada va quedar mes o menys be. Malgrat no ser gaire gran, es mes de  pasarel-la que de portar cada dia.

Arracades col-lecció fulles

dav

dav

Avui publico peça nova. Feia mes de un mes i mig que no podia. D´una banda, dos cursets, seguits, de  gravat amb buril, i de clavat de pedres, i d´una altra, temes d´intendencia en relació amb el taller de forja, al que estic afegint un parell d´eines, per optimitzar-lo   fent-lo mes pràctic, m´han tingut molt entretingut. I realment, ja tenia “mono” de posar-me a la taula de joier a treballar amb les mans. Continuo, on ho vaig deixar, la col-lecció d´arrecades de diferentes formes de fulles, fetes d´argent, amb la tècnica de la cera perduda, i que aniré acabant poc a poc. Finalment seràn, unes dotze parelles d´arrecades, i tres conjunts arrecades-penjoll. Avui van dos. Ja les anireu veient.

Motor de penjar de joier a meitat de velocitat

He fet una cosa perque el motor de penjar em funcioni a les seves revolucions (fins 18.000) o be a la meitat (potser fins 10.000) només pitjant un commutador, i logicament mantenint la funció del pedal.

El motor de penjar que tinc es un motor d´escombretes (fins on jo sé, tots els motors d´aquesta classe ho son), i se´ls pot posar, crec que sempre,  corrent d´entrada 125 volts. Amb una bombeta de les incandescents, les d´avans,  es comprobable que funcionen i que la bombeta illumina la meitat. D´aquesta manera doncs,  van mes o menys a la meitat de velocitat (rpm).

Després de trencar una punta del martell  percutor clavant pedres (aquests martells admeten màxim com unes 5.000 rpm) i la peça interior corresponent , i passar per caixa per pagar les dos peces (i encara que les vaig trobar), vaig probar el motor, (es un Grobet), amb un tacometre, per veure a quantes voltes anava. El minim de voltes que mantenia al trepitjar el pedal sense que es parés eren 8 o 10.000. Desastre segur en el seguent us. Amb aquesta sol-lució veig que el martell es controla molt millor.

Vaig armar, en una caixa, un transformador -amb entrada 220 Volts i sortida 125 Volts-,  una entrada amb un interruptor amb llum que m´avisés si em descuidava el conjunt encés, (ja que aquests transformadors s´escalfen),  i una doble sortida amb un commutador (de sis potes), que en una de les dos posicions entrega 220 Volts i en l´altra 125 Volts.  Com que a 125 volts només el faig servir per el martell i  aquest ha de anar molt poc a poc, vaig considerar que amb un transformador de 100 Wats n´hi havia prou.

Crec que això es pot fer en tots els motors d´aquesta classe, però millor assegurarse´n si teniu alguna manera de fer una prova provisional, o be consultar-ho a algú que estigui practic en temes elèctrics.   Tot i que el muntatge i l´esquema son senzills, si algú vol alguna aclaració, l´hi puc facilitar.

 

Sobre l´encís tradicional dels llibres

De sempre, he llegit molt. I llegeixo amb objectius molt diferents. I sempre he sigut sensible a l´encant del llibre tradicional, valuós, ben aconsellat i triat, de la ma del llibreter de capçalera. Enyoro les velles llibreries que han anat desapareixent, i valoro, i molt, les poques, que n´hi han,  que van sortint, de llibres nous, i llibres de segona mà, que intentan recuperar l´esperit del llibre renovant els continguts i actualitzant el model.

De un llibre que em va captivar, LA LIBRERIA ENCANTADA, de Christopher Morley, i que recomano vivament, extrec un fragment, un anunci que hi ha a la llibreria en questió:

ESTA LIBRERIA ESTÁ ENCANTADA
por los espectros de tanta literatura
como hay en cada metro de estanteria.
No Vendemos baratijas, aqui somos sinceros.
Amantes de los libros: sereis bienvenidos
y ningún dependiente os hablará al oído.
¡Fumad cuanto queráis, pero usad el cenicero!
Busque, amigo, busque cuanto guste,
pues bien claros están los precios.
Y si quiere preguntar algo, hallará al dueño donde
el humo del tabaco se torne más espeso.
Compramos libros en efectivo.
Tenemos eso que usted busca,
aunque usted no sepa aún cuánto lo necesita.
La malnutrición del órgano lector es una enfermedad seria. 
Permítanos prescribirle un remedio.
R & H MIFFLIN,
propietarios.

Clavat de pedres, continuació

Be, el curset de clavat de pedres continua, ja prou adelantat, i vull publicar els seguents exercicis, tant de la primera tècnica apresa, clavat a nivell, com de les dues seguents, clavat amb grapes, i clavat en boques. Les fotos no son gran cosa, no sols pel fet de ser exercicis, el que implica que no hi ha cap classe d´acabat ni netejat, tal com s´acaba l´exercici,  es desmonta la cosa o es deixa de banda.

També perque amb aquest curs, jo no ho sabia, pero m´he vist obligat a fer un altre, mes espontani i arreplegat de diverses fonts, que també tinc a mitjes, de fotografia amb macro i sense reflexes que es el que volen aquestes pedres;  en aquest “curs” paral-lel,  estic amb prou feines, aprenent l´abc, i   espero demostrar proximament que progresso adequadament.

Inauguració exposició Enrejando al Centre Ton i Guida, Barcelona 8-4-19

Exposem, la Arrate i jo,  de nou, la col-lecció de “la dissenyeria de joies”, aquesta vegada perque m´ha vingut de gust portar-la a Nou Barris, Barcelona, on visc, al Centre C. Ton i Guida. Inaugurem el 8 d´abril amb un raonable exit de public. Encantats i agraïts per la asistencia. La exposició durarà  fins el 26 d´abril.

cof

Fulleta argent amb esmalt opac

dav

Tinc a mig fer una col-lecció amb unes quantes de les diferents fulles d´arbre que existeixen , fetes amb la tècnica de la cera perduda, de plata, amb clots que quedaràn, en algunes, buits, en altres plens amb esmalt, i en altres, mig i mig. Aquesta peça es la primera que he fet. Amb esmalt al forn, opac en aquest cas. Encara que tota semblança amb la realitat serà pura coincidencia, ja ho aviso, es tracta de la fulla ondulada.

Clavat de pedres, els primers passos

oznor

He de reconeixer que aquesta potser es la entrada mes sosa de totes les que he publicat, pero em fa il-lusió posar-la. Estic fent un curset de clavat (engastat) de pedres, i son les primeres que consegueixo deixar raonablement be. Es un exercici de clavat a nivell sobre planxa de plata, de dos zircònies de 2,5 mm. Com qualsevol exercici la plata està agafada amb una pasta de clavador sobre un fus de fusta, i no està ni pulida.

Sobre la dignificació de l´art i la artesania

Vull compartir una reflexió del modernista William Morris, que es troba a una obra seva, quan imagina el Londres de 2012:  ,

“No se puede fabricar nada si no va a ser usado realmente; por lo tanto, no se fabrica ningún producto de calidad inferior. Por otra parte, ahora ya sabemos lo que necesitamos y, como no producimos mas de lo que necesitamos y tampoco tenemos que fabricar gran cantidad de objetos sin uso alguno, tenemos tiempo y medios suficientes para considerar  el trabajo como un placer. Todo trabajo cuya ejecución a mano pueda resultar molesta es realizado por las máquinas, y otro trabajo que sea agradable de hacer a mano no es hecho a máquina”.

“La palabra “arte” ha desaparecido de la lengua inglesa, ya que éste se ha convertido en parte integral de la vida y el trabajo cotidiano. Las fabricas están organizadas como cooperativas, y nuevas fuentes de poder hacen posible la total descentralización política y económica”.

Totes les utopies son precioses i hi ha que recordar-les, encara que només siguin això, perque poden ser llavor de coses millors.

Pulidora vs esmeriladora

 

2019-03-02 19.37.21

Crec que temps enrrere vaig publicar el tunejat de una esmeriladora per fer-la mixta, això es, esmeriladora-pulidora. Avui, amb aquesta pulidora que he comprat, he fet la opció inversa, amb una peça senzilla poder canviar un dels cons de pulir, el dret, per una pedra d´esmerilar, per si convé.

La cosa no te massa ciencia, i està a l´abast de tothom. El requisit es que els cons siguin de posar i treure. Amb això, si quadra, com en aquest cas, que l´eix de la maquina es de 10 mil-limetres, posar un cargol llarg M-10, amb una meitat del seu recorregut allisat a 10 mm amb la broca corresponent, entrant amb el trepant molt recte, millor amb el trepant encolumnat d´alguna manera, i deixant l´altra meitat intacta  per cargolar un cargol també llarg de M-10. Entre mig la pedra asegurada per dos famelles i dos arandeles grans. El conjunt, contra mes curt millor. El roscat, a la banda dreta, no s´afluixarà ja que el sentit del gir de la maquina a aquesta banda es favorable a que en cas de resistencia (quan pulim o esmerilem) s´apreti mes.Si voleu em contacteu i us aclaro qualsevol dubte o us facilito, si esteu aprop, alguna maniobra dificil.

Mes exercicis de gravat a burí

Recent clòs el curset de gravat, afegeixo al blog un parell d´exercicis mes per deixar constancia. Es tracta d´un dibuix de fantasia, simetric a banda i banda, i amb el qual, qui tingui paciencia, pot jugar al joc de les diferencies. L´altra foto es de una cenefa amb les seves sombres. Mes seriosament, no pensava que fossin capaços d´ensenyar-me tant en tant poc temps. Els resultats han superat, per mi, les expectatives mes optimistes.

Conjunt notes musicals

2019-01-26 10.32.15ret

Avui comparteixo aquest conjunt de penjoll, arrecades i fermall que vaig fer   seguint la idea de les notes musicals que ja havia publicat.  Amb plata i esmalt transparent. El pentagrama, que inicialment anava amb collaret senzill, finalment va quedar reforçat amb aquesta cadena, que barreja trams de diversos colors de pell de cabra, amb trams de cadena de cua de ratolí coberts per malla de plata, i li dona singularitat al conjunt.

Suport per el soldador d´estany

 

2019-02-04 00.04.01-RET

Vull explicar una cosa molt elemental, per si a algú li serveix. Fa ni se quants anys que faig servir, per diverses coses, algun soldador d´electrònica.  Ni sé quants tinc o he tingut. Com que no solen venir amb un suport eficaç,  gairebé sempre la questió de deixa-ls mentre treballes en algun lloc segur on no cremin res ni prengui mal, m´ha donat regularment  maldecaps.  I aquest vermell, de la foto, l´altre dia estaba particularment mogut i no hi havia manera, estaba mes pendent d´ell que de la feina que estaba fent. La antipatia que em va generar va derivar en aquesta sol-lució que vaig trobar i fabricar l´endemà, i que està funcionant prou be.  Només podria ser que li calgués una mica de pes, i en aquest cas, afegint una xapa per abaix, de metall, de un o dos mil-limetres, n-hi hauria prou.

Arracades musicals amb esmalt

 

2018-12-31 12.05.13

Aquesta setmana un primer joc d´arracades fet amb fils de plata quadrats i rodons, amb notes musicals i un toc d´esmalt al forn. Van enganxades a l´orella. Feia temps que tenia ganes d´executar la idea. Son aparentment senzilles de fer, només, ja que tenen diverses soldadures molt juntes, que apart de complicades, després tenen que aguantar els 800 graus de coure la miqueta  d´esmalt que porten.

Penjoll àgata de Detroit

Aquesta peça que he comprat fa poc,  es de un material plàstic anomenat Fordita o ágata de Detroit, nom que li ve de la coneguda marca de vehicles. Si voleu xafardejar a internet, te un origen curiós. Es dels, crec que escassos  materials industrials  que es poden considerar “preciosos”. La he trobat tan espectacular que no he volgut fer res amb ella mes que afegir-li una anella i un collaret.

 

 

Modernitats: Nova forja

 

2018-08-24 19.29.13-1-r

Vull compartir i també deixar constancia al blog, d´un canvi que vaig fer aquest estiu passat pel que fa a la  forja. Fins fa poc, les peces que havia fet eren fetes amb la forja de carbó, sistema amb que vaig aprendre. Com que aquest sistema es molt romàntic i vintage i el que volgueu, pero moooolt entretingut i lent, cada cop em costava mes posar-me a fer qualsevol cosa,  o encendre simplement la fornal. Per reactivar  la afició, vaig incorporar al taller una nova fornal, de gas propà, que un cop probada, dona molt mes marge de treball en calent,  i una mica mes de ritme al treball en si, al no tenir-te que preocupar de remenar el carbó a la cerca del caliu suficient. Com podeu veure, la vaig posar sobre la antiga, de manera reversible, per mantenir la possibilitat de fer servir qualsevol.

Protector de llavis casolà

 

2018-12-23 11.16.14Vull incloure al blog  aquestes caixetes amb protector de llavis natural, fet a casa per la Charo, en les quals la meva participació ha consistit a fer el dibuix a les tapes, amb la premsa hidràulica, aprofitant uns motllos de metacrilat que tenia amb els dos dibuixos, de l´ocell i del panot barceloní.  Van ser obsequiades als nebots/nebodes per Nadal.

A tot@s molt bon any 2019! –Aquest any “fusello” unes bones intencions-

 

Crec que a tots els que ens dediquem, poc o gaire, a coses creatives, ens ha passat, el veure una cosa i que ens agradi, per tant, seguidament “fusellar-la”, mes o menys descaradament. Jo ho he fet,  i a mi també m´han copiat  -“fusellat”- algunes idees.

Aquest any, la declaración de bones intencions que conté el taco de  paret Maragall, autora Melània Figueras  (si, si, el bloc Maragall encarà es fa, es encantador,  i mes vintage que l´ultim mercat de roba usada que he visitat),  m´ha agradat tant que he decidit tenir per l´any nou aquestes intencions i no unes de pròpies. I com que les intencions que te cadascú es comuniquen als amics i parents, aquí va la imatge amb les meves.

Bon any 2019 a tot@s!

Truc senzill per millorar la foto d´una joia

Vull compartir una manera molt senzilla per millorar la fotografia d´una peça, que em va explicar no fa gaire un amic fotògraf. Molts la coneixereu però segur que a algú li fa servei.

Es tracta de cercar un plafó de llum de plàstic o vidre traslluït, de il-luminació de sostre o de paret, del tamany adequat, i fer-lo servir de base, encés, per retratar la peça. L´automàtic de la càmera ajusta els paràmetres per no cremar la foto, i si es precís (ha sigut el meu cas) s´acaba de retocar ajustant nivells amb el automàtic del Photoshop.

A les tres fotos de dalt, el muntatge previ, el resultat amb un fons blanc sense llum, i el resultat amb el plafó i  l´ajust automàtic de Photoshop.

A continuació poso la foto feta amb el mobil amb el plafó encés, queda una mica cremada i per això el photoshop.   Això es pot usar també de complement a un mini estudi,  com es pot veure a la seguent.

 

Com que aquesta forma  sobre tot serveix per eliminar sombres i indefinicions a peces complexes, poso un parell de fotos amb una peça una mica mes rara de retratar, la primera sobre fons blanc senzill i la segona amb el plafó:

Finalment comentar que el plafó que vaig trobar, va costar 14 euros, com veieu, no es una gran despesa. A la vostra disposició per qualsevol aclaració.

Inauguració exposició a Espai30 Barcelona 1-12-18

Aquest 1 de desembre 2018, un dissabte de la tardor, per fi ha arribat la inauguració de  la exposició tan de temps preparada, amb nou quadres representatius de la col-lecció que hem presentat a La dissenyeria de joies.  Exit de públic que sorprén una mica, fins i tot a la propia “empresa”. Estem encantats de la asistència i agraïts a tots i cada u dels asistents.

Penjador ferro 5 braços gatet

2018-10-22 16.29.57-RETTercer i últim penjador de la sèrie, clau de ferro amb cinc braços, naturalment, diferents dels dels altres penjadors, Les tècniques, les mateixes, forja, mecanitzat, soldadura, plasma, fresat, i alguna cosa que em deixo.  En aquest cas, el detall per contrastar amb el ferro,  el gatet,  està fresat en una planxa d´alumini, de 5 mil.limetres perque tingui una mica de consistència.

Penjador ferro 5 braços estel

 

2018-10-22 16.36.33-1-RET

Segueix el segón penjador de la sèrie a que em referia  la setmana passada, una clau de ferro amb cinc braços, en aquest cas amb subdivisions, sumant  un total de quinze ganxos, fet també amb diverses de les  tècniques -des de la forja,  al mecanitzat, soldadura,  fressat, etc. – que permet aquest material.

Penjador ferro 5 braços lluna

 

2018-10-22 16.32.56-RET

Em fa una particular  il-lusió penjar la entrada d´aquesta setmana, perque es tracta d´una creació de ferro,  activitat que he tocat molt poc  ultimament. Es tracta de un penjador de paret, primer que us ensenyo de una serie  de tres peces, pensades per un mateix ambient, regal per a una bona amiga.  Com faig gairebé sempre, he combinat forja propiament dita, en calent, amb algunes peces mecanitzades en fred, la lluna es de coure, i la peça base està retallada amb un aparell de plasma. Per la part de calor, he afegit aquest any al taller, una forja de gas, menys romàntica que la de carbó, pero molt mes ràpida, i, ai, efectiva (escalfa molt millor).

Penjoll d´esmalt vitrall modernista

 

2018-10-12 12.27.26ret

Aquest penjoll de plata, amb esmalt, aplicat amb el forn,  es reproducció parcial  una vidriera modernista. La tècnica amb que l´he fet es la de “plique a jour”, una especie de sistema de vitrall.  Com ja vaig comentar, amb xapa de plata, tendeix a arquejar-se, motiu pel qual no repetiré, crec, aquesta manera concreta de fer.

Apartar virutas de la astillera, sin soplar

Vull exposar avui, un petit invent que m´he fet per no patir la nosa de tenir encenalls (virutas) per sobre del metall, al serrar manualment i no veure per on he de seguir el tall. Això passa amb metall i també amb cera.  Tip de bufar, i aprofitant que tinc molt aprop de la taula de joier un compresor d´aire per l´ aerograf, li he incorporat un pedal pneumatic que llibera aire quan el trepitjo, i a travès d´un tub dels que usen els torners per refredar el fresat amb valvulina montat en la seva base magnètica, el porto exactament on escombra els encenalls. Encara va millor quan serres amb lampara  lupa o similar   ja que en aquest cas  ni siquiera tens l´opció de bufar.   Ja se que no invento la pólvora pero potser a algú li serveix. Hi ha compresors d´aerograf baratissims, i tant el pedal com una  base magnètica amb tub no son tampoc gens cars -per internet-

. Espero que us agradi o serveixi, i a la vostra disposició per aclaracions adicionals si es el cas.

La Dissenyeria de Joies

Aquesta entrada es especial. Alguns ja coneixeu l´invent. En col-laboració amb la meva amiga Arrate, hem fet una marca per sortir  excepcional i

momentaneament al mercat, amb tot el que comporta, i un producte, una serie de joies contemporànies, totes diferents i uniques, limitada a unes 60 peces. A la web es poden  veure, motivacions, manera de fer,  desenvolupament del projecte,  i les peces, per descomptat. Es pot veure des d´aqui: La dissenyeria de joies  Espero de veritat que us agradi.

Deixo aqui la fotografia d´un penjoll fet per la ocasió. També de una de les peces. I la tarjeta de la web, així com una de meva per si algú no la te.

Penjoll d´esmalt vitrall

 

2018-07-30 17.51.22

Obro el nou curs amb aquesta peça, feta amb esmalt, al forn, amb la tècnica “plique a jour”, una cosa així com vitrall;  es reproducció parcial d´una vidriera d´art decò. Va costar prou feina de fer, i el resultat només m´ha mig agradat, ja que m´he trobat que les peces d´aquest tamany (63 x 49 mm) tendeixen a arquejar-se amb tots els inconvenients que comporta.  Tot i això s´ha salvat.

Collaret baules singulars (Roger)

 

2018-07-17 17.34.56

Vaig proposar al meu fill, en cert moment del seu aprenentatge que elaborés un collaret , de plata, amb un model de baula que no fos vist, que d´alguna maner fos original. Aquest exercici ens l´havien proposat quan vaig aprendre, i el vaig trobar molt interessant.  Va fer servir la banda de Möbius per fer unes quantes baules, de dos tamanys  -objectiu aconseguit per tant-,  i per la resta de collaret  va fer servir cadena comercial mes o menys a  joc. També va fer la tanca. No tothom fa un collaret amb motius matematics.

Penjoll skiline Barcelona amb rosa dels vents – 1r.

 

2018-07-01 21.11.34red

Aquest skiline, de plata, ha donat prou voltes. Vaig passar la silueta inicial després de trastejar-la amb el Photoshop, al programa de disseny 3D Rhino 5. Amb aquest últim vaig ajustar la peça, li vaig donar volum, i vaig encarregar-la a una botiga 3D, que me la va fer en plastic, ABS, crec. Amb la tècnica de la cera perduda  va sortir la peça en argent. I em va donar per que em fessin un motllo. I si tens un motllo no te-n estàs d´encarregar copies. De moment n´he fet un parell, i possiblement en faré alguna mes.  El joc , la originalitat, en aquest cas, consisteix en vestir la peça de manera que llueixi, com he intentat amb aquest penjoll.

Penjoll simbol del caos (Roger)

 

2018-03-04 11.15.56

Vull publicar avui una peça que va fer el meu fill fa uns mesos. Es de plata de llei,  feta amb la tècnica de la cera perduda. Es tracta d´una interpretació  lliure , de set puntes, del simbol del caos. Aquest simbol te antecedents de figures i estels de vuit puntes des dels templaris, i  va ser recuperat als anys 60, des del mon de la magia i mons afins.

Arrecades d´electroforming platejades

 

2018-05-17 17.17.38

Aquestes arrecades ja les vaig posar al blog. Son fulles petites de gerani,  tractades  amb la tècnica de l´electroforming.  Mes per mandra que per altra cosa, no vaig portar cap peça de les que vaig fer, a xapar en plata.  N´he portat, per fi, aquestes arrecades, a xapar, i la veritat es que han quedat prou boniques.

Penjoll plata amb esmalt

2018-04-29 21.17.40Aquesta peça d´argent, està feta a partir d´un original  esculpit en guix, i un sistema de motllo i contramotllo.  Als clots que queden s´hi posa l´esmalt i es posa al forn. La he acabat fa poc. Vaig  partir d´una fotografia que vaig trobar,  de un sostre d´una catedral gòtica, feta amb un objectiu gran angular o potser un de “ull de peix”.

Joc de penjolls amb retrat en puzzle

 

2018-04-22 14.44.59

He tornat, amb aquest joc, a una idea que m´agrada molt i ja havia usat un altre cop:   l´obsequi a una pluralitat de persones amb unes peces, alhora  personals, ja que porten la foto del obsequiat,   complementaries pel propi tema,  i, d´altra banda,    intercanviables. Cada una, es clar, amb el seu collaret o cadena.  En aquest cas, a una parella i el seu fill. Les plaques son de plata, i les fotos estan  gravades amb àcid.

Estoig paleta colors esmalt vitrificable

 

2018-04-28 13.59.55RED

Com altres cops, publico aquesta petita troballa, sense intentar inventar la sopa d´all,  perqué se que  a alguns a qui no se´ls hagi acudit com, els pot servir per tenir millor desada  la paleta de colors d´esmalt vitrificable que, ben guardats, resisteixen  bastant temps ja barrejats amb la parafina.

Això es mes util encara si ens referim a barrejes de color  fetes per nosaltres.  L´element base ja me-l habia suggerit la meva profa d´esmalt, l´Anna Estany, el marc d´un quadret i el seu propi vidre, i el complement ideal es el que he trobat ara, un estoig de documentació dels que venen als bazars xinesos,  i  n´hi han de diferents tamanys  i fondàries.

Collaret roses Sant Jordi 2018

 

2018-04-22 09.42.20red

Aquest dilluns 23 d´abril, dia de la publicació setmanal, que he de publicar?  Es de calaix: tots els anys preparo alguna cosa per Sant Jordi, algun disseny que inclou la rosa com a tema principal. Aquest any ha tocat aquest collaret, que incorpora cinc roses, fetes amb la tècnica de la cera perduda. Es d´argent, malla d´argent, sedes i vellut.

Conjunt núvols, sol i lluna

 

2018-03-20 21.37.56

Aquest conjunt parteix d´ una vella idea. Un cel ennuvolat amb el sol i la lluna. Els núvols de plata, el sol, quin remei, de llautó, i la lluna, de coure. La peça gran es d´execució tradicional,  amb serra, llimes, etc. Per la petita, que es un fermall, vaig  fer experiments, amb 3D, sobre tot. Així ha anat la cosa. A veure si us agraden.

2018-03-20 21.35.19

 

Penjoll argent amb escala i plantes

 

2018-04-04 20.03.46

Aquest penjoll es el segon de una serie de tres, en els que  les plantes s´enfilen, en aquest cas a una escala. Es una peça d´argent, fet amb la tècnica de la cera perduda, i ha supossat, com les altres dues, un ampli proces d´experimentació amb diversos materials i textures diferents de la cera, amb un  exit desigual.  Tot i que sempre procuro fer joies portatils, còmodes, amb aquesta idea no hi havia res a fer, son, vulguis o no,  joies de pasarel-la i no de dur a diari.

Polsera plata aigües i clots

Aquesta polsera, feta amb la tècnica de la cera perduda,  no es original meva. Vaig veure aquesta textura ni recordo on, i em va quedar grabada. Després de donar-hi moltes voltes a la tècnica que s´havia emprat, vaig donar amb una manera de fer aquest dibuix a la cera, i queda aquest resultat. No se, de totes maneres si la que vaig veure està feta igual o d´una altra manera. 2018-03-04 11.10.43

Conjunt plata poligons

 

2018-02-18 10.49.46

Aquestes peces d´argent son totes fruit de la tècnica de la reticulació. La idea de que fer amb les peces, ben al contrari d´altres vegades, va anar sortint poc a poc, segons anava acabant-les. Així, per exemple, el pentagon, fins ben tard va oscilar entre polsera i fermall.  Finalment ha sortit un  conjunt d´arrecades -diferents-, polsera i penjoll.

Penjoll d´encanyissat amb flors

 

2018-02-02 17.53.31

Aquesta peça es gairebé el mes recent que he fet. Es de plata de llei, i està fet amb el metode de la cera perduda. Reconec que es mes de pasarela que de cada dia ja que s´enganxa molt amb la roba i això es una questió que no te solució, aquest disseny es així. Feta em va agradar fins i tot mes del que esperava. A veure si us agrada també.

Pin emblema escolta

 

2017-01-22-14-41-27-ret

Ara que ja tinc a la linia de sortida diverses coses de cera per dur a fondre, recupero per publicar aquest pin, d´argent,  fet amb la técnica de la cera perduda. Aquest format pin, apte també per solapa,   el faig servir perque es del poc que es pot considerar segur per joieria d´home, i en cas de regal es mes improbable que torni enrere. L´emblema, es de superació personal, del moviment  escolta en la meva adolescencia, crec que ara no es fa ja servir.

Dos estris no del tot de joier

2017-10-17 21.00.54

Acabo aquesta segona tanda de coses que em son utils i que publico, com de costum, tant a Facebook com al meu blog,  per si algú li pot venir be o no se li ha acudit, aquets dos estris: del mon “bricolatge” un bufador de lampista que fa servir un gas que crema a molta mes temperatura que el butà, a poc mes de 2.000 graus centigraus. En consequencia fon la plata amb molta rapidesa, i es de mà, per tant  no necessites entrades/sortides d´aire a la habitació com es el cas de fer servir la ampolla gran de butà .  Tampoc necessites tant d´espai.

El segon es aquesta pistola lectora de temperatura, inicialment comprada pel taller de forja. Llegeix fins 900 graus centigraus.  Va molt be per quan recous metall  o per fer esmalt. M´ha lliurat de alguna cremada. I son ja prou econòmiques, aquesta em va costar uns 25 euros per internet.

Un altre penjoll de Mokume gane

2017-10-14 14.26.36

Un altre penjoll de mokume gane (i les peces que vindràn…) ,creació conjunta meva i de la meva amiga Arrate. Porta quelcom semblant a una perla. El mokume gane, de vegades, a mes de les coses que fas amb certa intenció, surt una mica com vol, i   aprofites també el que ha sortit sense que ho volguessis si ho troves interessant. Es el cas de la peça de fons del penjoll.

Tas de plom

 

2017-01-22 22.31.47Un tas d´aquest material, està entre mig de picar sobre fusta, i sobre ferro o acer.  L´efecte al martellejar plata (o coure o llautò…) es diferent. Posant entre mig paper o plastic es mitiga la possible contaminació de materials. I es molt facil de fer: el plom fon a una temperatura baixissima. Amb un petit cassó i un  fogó de camping gas n´hi ha prou, el plom, tallat previament amb tissores o serra en troçets petits es  queda liquid en poca estona. Llavors s´aboca en un recipient adecuat. A la foto a la tapa de una caixa de galetes daneses. Precaució, mai està de mes mascareta, protecció ocular, guants i roba adequada.

Suport bufador “Orca”

 

2017-09-21 20.20.26

Per si a algú li serveix. Segur que us ha passat a molts usuaris d´aquest bufador. Penjar-lo en un suport fet amb un estri porta-escombres, o be amb un clau de ganxo (alcayata) o similar, el bufador, al deixar-lo, de tres cops, cau dos a terra, per poc que toquis la manega, i de vegades, sense tocar-la. O be si mous la bombona de gas.  Quan em va passar per enesima vegada, vaig decidir-me a preparar aquest suport, en el que el bufador entra just, per dalt, inclinat cap endevant, queda recolzat a les dos bandes, i , sobre tot, el que la fusta de dalt (la taula de treball) li fagi tope, no permet que caigui.  Gruix de barra que fa els ganxos  6 mm. , distancia de final ganxo al “sostre” de  fusta 52 mm., distancia de   ganxo fins ferro de fons, 33 mm. En aquest cas els ganxos estàn roscats sobre la base de ferro de 5 mm., pero es poden posar també amb soldadura.

Collaret del dia

2017-10-28 11.30.09

Es un sentiment. Inspiració de fa dos dies, compra d´ahir, i execució d´avui 28 d´octubre.  Es de bisuteria,  materials xapats, pedra de lapislazuli.  Com que aquest blog ho veu, encara que poca, gent de molt lluny, aclaro que al.ludeix a la proclamació de la república catalana ahir 27 d´octubre, derivada de l´ansia d´independència del meu poble, molt forta aquests ultims anys. Ho publicaré de seguida, no sigui cas que  canvii la moda aviat.

Elements ¿auxiliars? de qualsevol taller

 

2017-10-17 21.11.20

En aquest repàs d´elements i estris per facilitar la feina artesana, en les quatre o cinc entrades que publicaré aquest i els propers dijous, algunes observacions i indicacions son molt elementals, però la experiencia m´ha ensenyat que fins i tot algun truc  o estri d´allò mes senzill  pot ser que se-ns hagi passat.  Aquest es un recull de coses que convenen a qualsevol taller, no només de joieria.  Espero que ni que sigui un dels objectes retratats us supossin una idea aprofitable. Raspalls de dents vells, pals de gelat, xeringues, pipetes,  agulles de cap o de cosir, bastonets, pinces de fusta de diferents mesures, escuradents,  i fil de coure  d´antigues instalacions de llum (n´he trobat de 1.1 i 1.3 mil-limetres, i passats per la filera queden fantastics,  molt rectes).

Trepant columna amb taula i mordassa

 

2017-10-17 20.10.16

Vaig publicar diverses entrades amb montatges i trucs per ajudar-nos amb la realització de peces de joieria. Quan vaig creure que estava tot  publicat, logicament,  vaig deixar aquesta linea de publicació. Però em van quedar algunes cosetes al tinter, segons he vist al repasar una mica que habia pujat.  I les publicaré, per si algun detall serveix d´idea a algú. Primer de tot, aquesta columna per trepant de bricolatge, en la qual, amb  un adaptador de delrin (nylon) , es pot posar la peça de mà del trepant de joier. A més, vaig posar-li una taula de coordenades molt petita, i tothom que les hagi fet servir sap quan s´agraeix disposar de una, al treballar amb els trepants de columna. De propina, la mordaça està amb uns afegits, també de delrin, per poder assegurar pedres i altres coses mes fragils que el metall, amb mes garantia de que no es trenquin.  La columna es comprada a Barcelona, la taula de coordenades fora (aqui es massa cara, si es que la trobes) i l´afegit de la mordaça es casolà, si be hi han mordasses comercials  amb aquest complement molt econòmiques.

Arrecades coure

 

2017-10-08 14.44.00

Aquest disseny, per mi té historia. Quan vaig fer el servei militar obligatori, em va donar en cert moment per dissenyar, amb filferro, algunes arrecades i algun penjoll. Tot plegat  potser una dotzena de peces. Allò va quedar en una caixa, oblidat pero no perdut. No fa gaire he volgut recuperar algun d´aquells dissenys. El primer que he fet ha sigut aquest. En seguiràn dos o tres mes, amb altres tecniques o modificacions, però aquest va tal qual, només he canviat el material i he  posat uns enganxos de plata per si de cas la  questió d´alèrgies.

Joc penjoll i arrecades mokume gane

 

2017-01-15-11-19-21-ret

Aquestes peces, mes o menys formen conjunt, però son pensades individualment. I de fet el penjoll el vaig tirar endevant a partir de la modificació necesaria  de la idea inicial, que m´agradaba molt , però havia resultat inviable. Vull dir amb tot aquest parraf que el penjoll m´agrada però no massa. En canvi de les arrecades n´estic mes content.

Polsera plata 1929

Pulsera Expo Univ 1929 copia

Tenia pendent fer una polsera anticlàstica d´argent. Finalment ha sortit lluny de tots els dibuixos previs. Per fer-ho facil, diré que el calat del mig, pretèn ser d´una foto del Palau Nacional, de 1929. Pa d´or per resaltar-lo. Ho vaig combinar amb unes fulles texturades, i uns dibuixos calats de tipus decò.  Es una peça que m´ha donat prou feina, pero n´estic content. A veure si us agrada també..

Penjoll a la cera perduda símbol escolta

He fet un parell o tres de cops una col.lecció de peces , per obsequiar a diversos amics / amigues de la colla del cau, l´agrupament de minyons escoltes  al qual vaig pertanyer , quan ens reunim, de tant en tant. Un dels cops vaig usar un simbol , semblant al de la pau,  que marcava certs graus de compromis en el procés formatiu. Perfilant la idea d´aquesta col.lecció, vaig fer  algunes  peces mes que finalment es van quedar a casa,  com la que presento avui. Pels amics vaig fer peces d´esmalt al forn, i la idea aquesta, un penjoll de plata de llei fet amb la tecnica de la cera perduda,  va quedar descartada com a potencial obsequi.

Conjunt penjoll i arrecades urushi amb ambar

El penjoll d´aquest conjunt, una reixa lacada amb urushi, tanca una terna de peces similars -la primera d´argent, la segona de coure amb esmalt-, totes tres amb pedres penjant al centre. En aquest cas una peça d´ambar fòssil.  L´he acompanyat amb unes arrecades semblants, ( i per una vegada totes dues  similars). Amb aquest sistema de reixa espero fer mes peces, ja que aparenta tenir moltes possibilitats.

Fermall forma orgànica per solapa

 

2017-01-22-14-26-16-ret

Aquesta peça, quasi un descart, feta a la cera perduda amb plata de llei, va acabar per tenir un caràcter propi que em va obligar a  que la acabés de fer. No acabo de dir-li flor a la forma que va prendre la cera, una mica extranya, però la forma té força.  El lleu colorejat també ajuda. Segueixo sense saber si m´agrada o no, i això que porta uns mesos feta.

Joc penjoll i polsera argent i esmalt

 

2017-05-21 17.38.20

Les peces d´aquest conjunt, complementàries, van estar temps voltant per casa. Les havia fet,  d´argent, a la cera perduda,  amb uns petits punts  d´esmalts transparents blaus. Eren per obsequiar una persona la qual, haureu endevinat, el seu nom, comença amb ele. Però m´en vaig adonar, tard, d´un problema: es una persona que en temes de joieria estima la simetria, o més ben dit, no veu bé la falta de simetria, a la inversa que jo que tant em plau. Això em va portar a donar voltes durant prou  temps, a  que fer,  que sense trencar aquesta regla, fos acceptable per ella. El resultat el teniu a la vista.

Petita col-laboració en taula diguem que modernista

2016-06-17-20-53-59Una artista visual, la Anna Moreno, per un event que estaba preparant, em va demanar ajut per tal de fer una  especie de taula de caire modernista o en tot cas de quelcom de cent i mes anys enrere, una de tres taules que tenien que omplir la exposició de l´event. La meva mes que modesta col-laboració va consistir en senyalar un disseny amb materials i mitjans possibles i facils per montar en pocs dies, que recordés la época,  assenyalant alternatives que  fossin  tecnicament viables. També a la vista de la soldadura que implicava, a cercar algú que soldés les peces de manera que no es caiguessin a trossos a la inauguració (un gran amic, soldador jubilat es va prestar). Tot plegat va ser molt interesant, i ho sento prou com a propi per posar-ho al blog, tot i el poquet  que vaig pintar en l´assumpte.

Arrecades espiral mokume gane

2016-02-02 19.32.05Aquestes arrecades, preparades quasi sense voler, enrollant en espiral un troç residual de trena de mokume gane, per tal d´aprofitar-lo pel que havia costat de preparar,  tenen -crec-  la seva gracia. També tenen que  son dolentes de retratar com elles soles;  ho he intentat dues vegades, i deixat per imposible. Per tant, sense mes ho publico, la fotografia  ocuparà el seu lloc on li toca. Si convé estic disposat a ensenyar-vos-las personalment. Tot avans de fer una tercera tanda de fotos.

Taula d´obra amb taulell escacs

L´estiu passat vam fer, integrament d´obra,  aquesta taula, llargament demandada per la meva dona, en el seu racó preferit. Per donar-li una mica de singularitat vam posar, també amb ceràmica, com la resta del sobre,  un taulell d´escacs de bon tamany.  Els dos bancs principals d´obra, ja hi eren, son part de la tanca, i els vam forrar amb pedra vista. Amb uns bons coixins s´està bé.

 

Estri per fer esmalt amb bufador

2017-04-26 17.02.24No es el primer cop que quasi em fa vergonya penjar alguna cosa, de tant senzilla com es, però entra en el possible que algú que fa esmalt amb bufador  no hi hagi pensat i li serveixi aquesta idea. El  suport de test, amb uns estalvis de taula, composa un conjunt que, amb una reixa, i posant totxos refractaris, o alguna cosa enganxada (xapa prima de llautó per exemple) en  dos terços del contorn del estri com a paravent, permet treballar l´esmalt a soplet amb una bona dosi de comoditat i seguretat.

Flor de Sant Jordi 2017

2017-04-17 19.21.08Fa una anys que faig, per poc que puc,  una rosa pel dia de Sant Jordi, sigui de ferro, argent, o alguna altra cosa que se m´acut. Aquest any vaig fer servir una idea que havia vist en altres formats. Regalar a la mare un dibuix del seu fill quan era molt petit. Es una cosa que no falla. El problema era que a cap guarderia fan dibuixar als nens roses, son massa complicades. I les  flors que fan solen ser una especie de margarides mig pelades. Després de cribar els albums del meu fill, vaig trobar-ne varies. De roses, -o dracs- ni rastre. Per tant aquest any la meva dona ha tingut, no la rosa de Sant Jordi, sino la flor de Sant Jordi. Li ha encantat, no cal dir-ho.

Arrecades complementaries

2016-12-27-20-11-54Aquesta parella  d´arrecades son d´argent texturat, i estàn fetes tallant/soldant, etc., amb tecniques tradicionals, vaja. Van tenir una genesis entrabancada. A partir de una fulla recargolada tallava diverses rodones desiguals. La fulla composava una arrecada i les rodones l´altra. La primera peça, la fulla,  va sortir de seguida, pero la segona  no se´m acudia com fer-la. La primera es va estar al calaix un parell d´anys (i no la vaig fondre per pels), i fa uns mesos vaig decidir que tenia que fer la parella. Va sortir la que veieu, no es que m´entusiasmi, pero si en dos anys no he tingut una idea millor, ja no la tindré, per tant ho vaig deixar així.

Penjolls esmalt al forn vitrall

2016-11-26-20-26-55La peça única és molt divertida de fer. Volia obsequiar una peça de joieria a diversos familiars, les meves cunyades, i també a una amiga.  I vaig triar aquesta tècnica que es de les que mes m´agraden per fer alguna cosa.  I de  vegades deixar la via de la peça única i fer peces una per una seguint el mateix patró, te els seus avantatges, sobre tot si n´has de regalar a diverses germanes, així no expreses preferències, ni hi ha peces mes maques o mes lletges, es més democratic, obsequis equivalents
.

Penjoll d´argent amb ull de tigre

2016-12-28-07-17-12Aques penjoll conté una idea que vaig empaitar temps, i que repetiré més cops. Es tracta de llaminar una gota de plata d´un pes predeterminat (per controlar el tamany final i ho haver de tallar-la). Queda una forma irregular, que te relació amb la forma inicial de la gota, i el sentit en que ha estat aprimada. També té unes bores uniques, inimitables. La vaig enfosquir i li vaig afegir pa d´or.  Hi va una pedra d´ull de tigre a  joc.

Util giratori per fer anells cera

mi-recorta-anillosAquest estri es la copia  d´un estri  comercial que vaig veure retratat a un llibre de joieria d´en Carles Codina. Va resultar, si no em van informar malament, que el estri comercial era fabricat als EUA, no es trobava a la venda, ja no es feia, i no vaig trobar res equivalent al mercat;  em feia gracia i em vaig posar a fer-lo… bé,  la part que vaig conseguir deduir i entendre.   La peça en L, es pot acostar i allunyar a l´eix, i  la pots fer girar en torn seu,  com es veu a la foto, amb uns accesoris amb cuters o amb una peça en forma de mitja canya. Regulable en altura i profunditat.  La rodeta de llautó fitxa la L perque no es bellugui. Mes enllà de fer algunes proves, encara no l´he estrenat.

Amb aquesta publicació acabo el repàs de estris autoconstruits que he anat ensenyant  mes o menys cada dijous d´aquest any. Es un repàs al que tinc al taller, i reitero l´oferiment d´ ajudar a qui li interessi, encara que no us coneixi,  a fer-se alguna d´aquestes coses.  Tal com vagi fent coses noves (que serà tal i com les necessiti fer) les aniré publicant.

Porta-alicates

mi-portaalicatesAquest porta-alicates d´autoconstrucció, es la versió 2.0. A la  primera els alicates penjaven d´un filferro, i els que tenien les molles internes perque quedessin oberts, s´enganxaven al filferro i costava de treure-ls. En aquesta, el soport es una xapa de ferro galvanitzat doblegata a uns  potser  300 graus,  i enganxada a cada fusta amb uns cargols en un  parell de solapes per banda. Els alicates ni cauen ni s´
enganxen.

Raspalls 3M giratoris 2″ i cargol adaptat

mis-mangos-para-cepillos-2-pulgadasEls raspalls de color 3 M per el micromotor son un gran invent, i els faig servir molt. Però, per peces grans surten molt cars. Vaig veure que els feien  també de 2 polsades de diametre  (50 milimetres). No es venen a Europa que jo sapiga, però si als EUA. En vaig comprar de tres colors (grit 220, 400 i 1200), i per fer-los servir amb lapeça de mà que com a molt agafa eixos de 4 milimetres, vaig tornejar uns cargols majors fins a aquesta mida. L´us d´ aquests raspalls es una mica brusc, però van bé. Us puc donar detalls si cal.

Suport per forn esmalt parelles de peces

mi-soporte-piezas-esmaltarHe fet un parell de suports per coure peces iguals, al forn d´esmalt. Al coure-les alhora asseguro una cuita identica de les dos peces, exemple arrecades. Per la seva forma es poden posar diversos tamanys, Un suport així no l ´he vist al mercat, i  te l´avantatge que he dit, i un altre mes: es sumament facil de fer. S´agafa una safata d´inox dels basars xinesos, que es prou prima (0.5 mm la que vaig fer servir), es talla la peça quadrada, es dibuixa la forma, i amb uns forats previs, es serra amb seguetes, que tallen l´inox amb facilitat.  De fet en tinc de botiga, i es de menys qualitat i es degraden molt mes que aquestes.

Plantilles de fer formes amb fil plata

mi-plantilla-formas-hilo-plataAquestes plantilles les vaig copiar d´un llibre. Permeten fer formes de fil d´argent o qualsevol altre metall, i soldant després els encreuaments queden fetes, amb poc treball, peces molt xules. El sistema facilita també fer moltes peces i que surtin iguals. No costen massa de fer, de fet en vaig regalar alguna altra a un parell d´amigues o tres. He de dir que, amb mes o menys dificultat,  tant l´acer perforat com els reblons es troben, avui per avui, a botigues de la zona de Barcelona.

Penjoll esmalt pintat

2017-04-01 19.17.12Penjoll d´esmalt al forn, amb un dibuix pintat, bastant naïf.  Primer experiment del treball amb esmalts vitrificables que estic aprenent. S´apliquen amb pinzell, com la pintura d´oli, mes o menys. Si teniu present que vaig intentar fer pintura i ho vaig deixar de tant malament que ho feia, feu comptes: ha sortit massa bé i tot.

“Calaixera” per eines

mi-caja-herramientas-accesibleInspirat en les caixes de calaixos plans de les merceries d´avans,  i sumament senzill. Amb unes safates de cuina de plastic, uns tiradors d´ikea dels mes economics, i perfil d´alumini, em vaig fer aquest organitzador per tenir dins d´un armari, la millor caixa d´eines per la vivenda que he tingut mai. Ben organitzades i a mà, la diferencia de tenir-les així  a tenir-les dins una caixa amb nansa es abismal.

Conjunt blau esmalt forn (vitrall)

2016-12-08-10-05-53Més peces d´argent de llei amb esmaltat tipus vitrall amb forn. Per aquest joc vaig recorrer nomes a colors blaus, i a deixar alguns forats buits. Les paletes d´esmalts fins on he arrivat a coneixer, fan de vegades salts de color importants, i això dificulta transicions mes suaus. Tot i això el que va sortir  em va agradar. Si no es el conjunt que mes m´agrada, s´acosta molt. La meva dona deu pensar el mateix perquè l´usa  prou cops.

Plataforma giratoria per soldar (joieria)

mi-plataforma-giratoria-soldarQuan soldem  peces de joieria, de vegades passa que la flama té que escalfar en diversos anguls, alhora o succesivament. I no tenim marge per fer aquest moviment.  Vaig fer per quan es donés el cas, aquesta plataforma giratoria. La base es un quadrat de ferro de 12 x 12 centimetres i un centimetre de gruix, prou pesada doncs.  Té soldat un rodament (amb els punts de soldadura per fora, la part interior gira lliure)  dins el qual vaig insertar un eix que té a dalt roscada una especie d´arandela gran de ferro de 10 centimetres de diametre i  3 milimetres de gruix. Li vaig enganxar a sobre paper de vidre bast, a titol de producte antilliscant. A la dita arandela hi vaig insertar , cap a baix,  quatre cargols llargs  per poder empentar la plataforma amb facilitat.  He de confesar que encara no la he estrenat.

Ballarina esmalt forn

2016-11-28-19-41-44Penjoll senzillet pero efectiu. De plata de llei, fet amb la tècnica de la cera perduda, i esmaltat després  al forn a tot color. Com que es una cosa molt llarga, necessita un collaret petit per lluir bé. Del mateix estil, crec que acabaré fent altres siluetes, ja que  la idea bàsica dona molt de si, i amb aquesta peça he après punt per punt tot el que no he de tornar a fer. Tot i la execució apresurada, m´agrada.

Caixa per a mostres d´esmalt per forn

cajamuestrasesmalteL´esmalt té una cosa (entre altres) molt punyetera. El color aparent del vidre pulveritzat,  sovint no té gaire relació amb el color final un cop cuit, i de vegades no en té gens. Això es particularment important amb l´esmalt transparent. Per aquesta raó es important fer mostres amb les que saber el resultat que podem conseguir amb cada color, directe sobre el coure, sobre plata, sobre blanc, etc. I això planteja com guardar aquestes mostres sense que es danyin, en definitiva es vidre, i si rep gaire es trenca. Vaig fer aquesta caixa amb quatre llistons, tapa d´alumini  amb frontises i tanca, i fons també d´alumini. I amb cartrò dur i goma eva retallada vaig fer les planxes on posar les mostres sense que es belluguessin.  La caixa té la mida exacta per posar cinc planxes i una superior de protecció, i  queda completament plena i les mostres no tenen practicament joc.

 

Penjolls esmalt forn amb inicials

2016-05-16-17-59-51Aquest conjunt de penjolls, i alguna placa per polsera, molt senzillets, son fets amb l´esmalt tirat directament sobre el coure, espolvorejat com la sal de taula, vaja. I cuits amb forn. Vaig fer tot un plegat de lletres degut a que volia obsequiar a una serie de familiars i amigues, i vaig fer la lletra de cadascuna. Una manera ideal de aprendre. Algun que es veu amb dibuixos o simbols, que vaig fer de propina,
encara corre per casa.

Esmeriladora amb pulidora afegida

mi-pulidora-esmeriladoraLes esmeriladores, particularment les de poca potencia, tenen un preu. Aquesta, que tenia arraconada per falta de força, em va costar, al carrefour, crec recordar que 20 euros, potser no arribava. Les pulidores solen, com a poc, quadruplicar aquest preu.  Li vaig adaptar el complement de la dreta,  que vaig comprar per 8 euros, fent-li una rosca a dretes per collar-lo al final del eix dret, del que en sobresortia un troç de, potser 5 o 6 milimetres), vaig foradar el protector perque l´invent tingués sortida, i llestos. I per pulir, amb la força que té, 150 Wats va sobrada.  L´interruptor de la foto, també li havia posat jo, no es indispensable, es un interruptor de seguretat amb el
que si se´n va la llum quan la maquina està treballant, i no toques res, quan la llum torna, la maquina no s´engega com pasaria si fos un interruptor normal. Tens que tornar-li a donar.

Quadre invers

2016-10-04-13-05-52Com sabeu molts, faig de tant en tant escapades  a coses que no son joieria…forja o altres metalúrgies, lamentablement no tant sovint com voldria. Aquesta peça la vaig fer l´any passat, i reconec que m´ha quedat una  cosa molt rara. La ceràmica central son dos peces d´antiquari, del segle XIX, ja així enmarcades, que vaig comprar a una amiga en una subhasta. Em vaig enredar a afegir-hi peces metaliques (son perfils de planxa d´acer, llautó i alumini  fresats), i de cop em van fer adonar  que estava  fent una espècie de  quadre al revés, cap a fora.  Tot i això m´agrada el resultat, i està penjat al menjador de casa amb diversitat d´opinions per part dels moradors. Espero que us agradi.

Premsa manual per allisar metall recuit

mi-prensa-martilloAquesta solució, de tan senzilla, em fa gairebé vergonya publicarla, pero crec que per algú pot ser útil i estalviar-li uns diners, els que val tenir una premsa comercial, de les que es baixen amb la mà, d´impacte. Amb dos discos d´acer de un centimetre de gruix, ben allisats amb la radial amb el disc de desbastar, un tros de pletina doblegada  i tres o quatre cargols de metrica 4 o 5 (dos per banda, perque la nansa no s´inclini), deixo ben planes les xapes de plata, llautó o coure, despres de recoure-les,  donant-hi un cop una mica fort. Hi ha que tenir o conseguir l´estri de fer les rosques dins de un dels discos. El cost del invent, potser cinc o sis euros.  Afegir que ocupa menys espai  que l´invent comercial.

Penjoll d´esmalt al forn estrella de mar

2016-12-20-21-40-40Aquest penjoll es potser el mes gran de tota la serie que vaig fer amb el sistema d´esmalt tipus  vitrall. El multicolor es veu mes net, amb els colors millor triats, evitant repeticions per colors molt semblants. Es mes aviat gran i queda  molt vistós. Li vaig posar cadena desigual a esquerra i dreta, per una banda en baixen dues cadenes  i per l´altra tres.

Accesoris premsa per formes anticlàstiques

Per 2017-01-26-09-43-31 complementar un dels usos de la premsa hidraulica, aqui van les peces que vaig fer per fabricar unes quantes polseres anticlastiques -que vaig posar al blog fa prou temps-. Els motllos  son d´alumini, tornejat, i deprés partits longitudinalment, i els soports, d´acer, un de fixo i un altre  desmontable. La goma es de un share molt alt (molt dura).  Ja vaig dir la setmana pasada i ho reitero, que  us puc oferir informació, detalls i un xic d´ajuda si us pot interessar com fer-vos algun útil  dels que publico, pero no em dedico a fer-los per vendre.

Penjoll coure amb flor de llis

2016-09-21-14-43-21Aquest va ser un treball de curs, força curiós. I quedarà com una raresa dins del conjunt de les meves peces perquè dubto que en faci més. Es de coure amb rebaixos rosegats amb acid i reomplerts  amb esmalt, fet al forn. Té la peculiaritat pel que a mi respecta,  que quan es cou al forn per fer lluir bé l´esmalt, el coure es rovella desprén calamina, i cal netejar-lo, cosa que implica embrutar poc o gaire el vidre, que cal tornar a fornejar,  establint-se  un cercle viciós. Va ser una peça al limit de la exclusió (calaix de les coses descartades o fallades), però al final, l´aspecte rústic i vintage, de peça que ha sobreviscut a un naufragi o un bombardeig, em va guanyar, i la vaig donar per bona.

Premsa hidraulica 20 tones

2014-07-07-20-42-44D´autoconstrucció, amb  vigues petites d´obra, atornillades i soldades. Aquest disseny es copiat d´un que corre prou entre torners i mecanics. La vaig fer fa uns tres anys. Un avantatge es que ocupa molt poc lloc, l´altre es la economia.  El gat es de camió.  Tot plegat potser va arribar a costar uns 100 euros en materials, gat inclòs. Tinc dibuixos i dades que puc facilitar, així com una mica d´ajut o de aclaracions, a qui estigui interessat.

Entre altes coses l´he usada per fer volums a la xapa de plata amb motllos de metacrilat i altres. També per fer polseres anticlastiques, això amb uns accesoris que em vaig fer i que us ensenyarè dijous que ve.

Banc cassolà d´estirar/aprimar fil de plata

mi-banco-estirar-hiloUs vull ensenyar un altre útil que em vaig fer. Un banc per estirar fil de plata, coure, etc. El vaig fer per dos motius, pel preu dels comercials, i per l´espai, excessiu per les meves possibilitats de lloc disponible. Es senzilament una viga de obra en “U” de les petites de 1.20 metres, un ternal de corretja,
dels de anclar carga i equipatges als vehicles, i un sergent metalic soldat a l´altra punta, que subjecta la filera que convingui. Es molt senzill i facil de fer, i exclosa la tenalla, la resta es molt economic. Es guarda en qualsevol lloc, vertical, i no ocupa mes que uns esquis. Vaig fer un suplement , de uns 10 centimetres, que va per abaix, amb cargols, en forma d´aleta de taurò, que serveix per subjetar la peça a un cargol de banc, establint així un anclatge segur. Anclat així nomes cal que reposi l´altra punta a qualsevol lloc adient, sense gaire subjecció.  Espero que a algú li serveixi la idea.

Anell esmalt forn tipus vitrall

2016-05-21-15-01-49Aquest anell es la primera peça que vaig obtenir al estudiar aquesta manera de fer, que comença amb la cera perduda, pel que fa al metall, i segueix amb esmalt de tipus transparent. Al quedar buit per darrera, queda molt bonic tal com li entra la llum al transparentar el vidre. Per aquest motiu, tot i que m´agrada,  no n´he fet mes, perque al portar-lo algú no es visualitza aquest plus de
lluminositat que dona la llum del darrera.

Barretes per fer anelles

mis-cortaarandelasAquestes barres d´acer son per roscar-hi el fil de plata , posar el conjunt al cargol de banc, i serrar amb tota comoditat de forma longitudinal per fer les anelletes. El rebaix permet que la segueta talli amb mes seguretat i precisió, fent, a més el tall senser . Està fet amb radial i disc prim, de 1 milimetre, i la incisió potser te un o dos milimetres. Es molt fàcil de fer.   Ja se que es elemental fins a dir prou i una tonteria però el tema de fer anelles em duia fregit i aquests cilindres ja em son indispensables. .

Fermall flor d´esmalt al forn

2016-05-20-20-13-06Aquest fermall, una rosa d´esmalt al forn, amb el sistema de cloisoné, parets de plata per separar els colors,  el vaig fer pel Sant Jordi passat. Procuro fer alguna rosa cada Sant Jordi per la meva dona. Com que estava prou verd en el camp de l´esmalt, en vaig fer tres, per si un cas s´espatllava alguna cosa, perquè en quedés alguna util. Al final van quedar mig bé els  tres.

Tas per posar reblons

mi-tas-remacharComenço a publicar fotos de petits enginys, de vegades molt senzills, que m,he inventat o que he copiat, i que m´han ajudat a fer la feina, sobre tot de joieria,  la han simplificat, o m´han evitat comprar estris costosos.

Aquest es un tas d´acer per posar reblons (remaches), de tal manera que el cap, que sol ser rodó, no es deformi al picar amb el martell. Va instalat al cargol de banc. Puntas amb les concavitats, de posar i treure, y també cilindres d´acer per picar amb concavitat curvats per arrivar a llocs dificils (per exemple a l´interior d´una polsera tancada).

Jocs arrecades plata amb esmalt al forn

2017-01-02-18-32-58Avui vull incorporar aquests quatre parells d´arrecades d´argent fetes unes amb esmalt transparent i altres amb esmalt opac, amb forats complerts (per tant amb llum per darrera) o només amb concavitats per posar el vidre. Les peces de plata son fetes amb la tècnica de la cera perduda. Per comentar un detall, dintre de cada parella la arrecada es diferent (rodona-quadrada, etc ) com es habitual en mi, per desesperació dels/les qui agrada la simetria.

Serie de penjolls i arrecades per a uns escoltes

2016-05-08-13-05-03En aquestes peces hi ha dos simbols nomès, els dos relatius al escoltisme. La flor de llis, simbol universal del moviment, i un altre que dut a la camisa en  xapes de diferents  colors reflectia que qui les duia havia conquerit certs compromisos i  cotes de superació personal. Vaig fer la serie per obsequiar als amics del cau amb els quals encara ens trobem un cop al any. Totes son d´esmalt al forn.

Parella fermalls amb planols

2014-01-06-11-01-32Aquest conjunt de  fermalls es per dos amigues, un per cada una. Son,  la meva dona,  i una molt amiga seva, del poble d´on es.  Com que la amiga viu a Madrid fa molts anys, vaig fer les dos peces amb dos trossets de planol de una i altra ciutat. La de Madrid la vaig agafar per mes o menys estètica, es la blava; per la de la ciutat on vivim, vaig triar el tros d´eixample on vaig viure els primers anys de vida. Aquests fermalls porten molt de temps fets, però fins ara no havien arribat a les destinataries, motiu pel qual  no els  volia publicar.
.

Fíbules argent

2016-11-08-01-53-54A aquests imperdibles que us presento, o a  una cosa així,  els romans els hi deien fíbules. Si ho recordeu de les pelis, eren el que subjetava,  sobre les espatlles esquerra i dreta, els dos extrems de la túnica, o quelcom que portessin. Aquestes estàn fetes  en directa inspiració de aquelles  romanes que he observat a algun museu.

Estàn fabricades amb dos meitats d´un tovalloner clàsic, de plata, dels de l´avia,  aquells gravats amb les inicials de la mestressa de casa   i amb arabescos.  Va passar que fa un temps , a la meva amiga i “socia” Arrate li van donar uns quants tovalloners d´aquests,  per experimentar;  els va aportar a la “societat”, i amb ells hem creat diverses peces. Aquesta d´avui n´es una.

 

Mes peces d´electroforming (penúltima entrega, crec)

2016-11-08-18-39-11Avui toquen mes peces d´electroforming (ja s´acaben). Quatre mes,  alguna experimental i alguna altra no tant. Això si, totes operatives.  Un botó gran com a fermall, i un minuscul cobretaula de fil, la beina del fruit d´un arbre, i una fulla d´un altre, d´alzina, totes tres com a penjolls. Espero que us agradi.