Avui us presento unes arracades calades, peça única, que va fer fa un temps el Roger, per un obsequi. Les peces calades, com de costum, li surten fantàstiques, i amb el seu perfeccionisme i la seva atenció al detall, li queden peces molt ben aconseguides.
Aquest penjollet té com a base plata espumada, amb una textura diferent, i potser més interessant que l’anterior que vaig posar al blog.
En aquest cas serveix de marc a tres pedres, més o menys precioses, facetades, de talla baguette.
També en aquest cas he fet un cordó una mica particular, per tal de destacar la peça.
Aquestes polseres fan un lleuger bombament cap a fora. Justament en el sentit contrari que ho fan les anticlàstiques.
Estan fetes igual, amb accessoris a l’efecte i amb la premsa hidràulica. Els accessoris per fer-les són dues esferes massisses de ferro, tallades per la base de tal manera que encaixen en els suports i fan de motlle. N’he fet dos, un per polseres de dos centímetres d’ample, i un altre per polseres de tres centímetres. I la manera de fer és la mateixa que es fa amb les anticlàstiques, anar premsant el metall a poc a poc, i en vuit o deu premsades queden fetes.
Peça espumada d’argent que incorpora un parell d’òpals.
Per tal d’enriquir el conjunt, el collaret que sustenta el penjoll està especialment cuidat, amb tub de malla també d’argent, farcit amb un teixit de seda de to rosat.
Vaig comprar aquests minerals, dos trossos, en el mercadet setmanal de Santa Coloma de Queralt. Fan formes geomètriques, cúbiques, però no sé com es diu la pedra. El venedor no en tenia tampoc ni idea.
Un dels dos trossos el vaig trencar per tal d’obtenir trossets més petits, aptes per arracades. L’altre el vaig jugar amb una peça de plata de formes indeterminades obtinguda fonent restes.
Vull posar en relleu aquestes arracades, que són, quant a disseny, summament modestes, no sé si fins i tot antiquades, no tenen res de particular en aparença, però les hi tinc un particular afecte.
Tot el que coneix una mica com treballo sap de la meva afició a barrejar tècniques, i a aprofitar maneres de treballar i materials d’una determinada tècnica per aconseguir algun resultat amb una altra que no té res a veure.
En aquest cas, la base és de porcellana, encunyada amb el motiu floral, i aquí ve la singularitat, el llampant color vermell que va en l’encunyat està fet amb esmalt, en una ulterior cocció al forn, un cop el procés de coure la porcellana estava acabat.
Aquest és un marc de paret d’uns 20 x 30 centímetres, amb textures i amb diversitat d’elements.
Van confluir diverses intencions, sense massa sentit: aprofitar unes llesques d’alabastre massa grans per joieria, exhibir unes calcomanies que m’havien regalat i m’agradaven molt, i no saber gaire que fer amb totes dues coses. Amb una mitja idea vaig tramar això, aquest va ser el resultat.
Avui compartiré una sèrie de penjolls de porcellana que vaig fer amb alguns dels símbols de l’univers d’en Joan Miró.
Fets amb porcellana blanca pintada o embotida amb porcellanes acolorides o bé amb llapissos o retoladors de colors.
Amb aquesta recreació de targetes antigues, he muntat la nadala d’aquest any, amb la qual vull, a més de felicitar-vos, també recordar un costum feliçment perdut. De quan tants professionals i treballadors depenien de la propina que els feien en cada casa on trucaven a felicitar les festes, per poder tenir així una paga de Nadal.
Avui toca publicar unes altres peces de la segona tanda de porcellana. Uns fermalls i, per variar una mica de peça, un passador de corbata. Tots de porcellana de Limoges blanca i de diversos colors.
Amb aquest panell vaig participar en l’exposició col·lectiva dels alumnes del curset de porcellana de fa prop d’un any, en la que vam presentar els treballs fets durant el curs
Organitzada pels alumnes, la vam fer a La Cantina de la Nau Bostik, on va estar cosa d’un mes, i poc després, amb menys participants, vam repetir al Casal de Gent Gran de Roquetes.
Tot i que cronològicament és anterior a diverses coses que ja he publicat, en mirar enrere, n’he volgut deixar constància a la web, ja que tant la qualitat dels companys i mestre del curs, com la realització de la mateixa exposició van ser experiències molt enriquidores.
Aquestes peces són d’elaboració conjunta amb la Arrate. Encara que descartades de comú acord per La dissenyeria de joies, i ni tan sols muntats els ferratges, vull compartir-les, senzillament perquè les trobo molt boniques, per més que siguin fruit d’un producte comercial pensat per crear aquest efecte, i que en conseqüència deuen ser relativament corrents al mercat.
En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peça, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles és la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.
La peça marc és d’argent, i la cadena és de cua de talp, envellida per fer contrast.
Tercera col·lecció de penjolls, oberta encara, i de moment l’última. Són una sèrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. Això implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. Té un particular pes en aquesta col·lecció, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions d´una altra.
Aquesta segona tanda de porcellana que vaig fer, va donar també per fer aquests collarets de formes troquelades amb porcellana en pasta de diversos colors.
Aquest paravent, fet per separar la rampa de vehicles, del terreny, el vaig començar a l’estiu de l’any passat, fent tot el metall, excepte la peça perfilada. I aquest estiu l’he acabat fent: un skyline de Tarragona, fresat amb ferro cortén de 3 mil·límetres.
Fa joc amb un paravent anterior que tenia una teranyina com a peça singular, col·locat molt a prop.
Avui toca publicar una peça feta utilitzant la tècnica del decoupage, dues pedres decorades en la cara plana, amb calcomanies de motius marins. Subjectes amb garres i anelles, i amb un cordó de pell per poder-ho penjar al lloc de la casa on més et vingui de gust.
Penjolls de porcellana en pasta, amb bases blanques i amb aigües, i floretes o fulles de colors diversos. Una de les flors, a títol d’assaig, duu en mig, una pedra tallada semipreciosa.
A més de penjolls vaig fer alguns fermalls, i fins i tot una agulla de corbata.
Petita col·lecció d’anells de llautó, és de mostra. Va servir per a la participació de La dissenyeria de joies a l’última edició dels Tallers Oberts de la ciutat, aquest any 2025. El taller que vam oferir va ser de soldadura. Com a mostra de què es podia fer un anell sense gaire dificultat, i per fugir del típic exercici en què et portes a casa un tros de canonada, vam portar aquests exemples, dos anells amb la corba de Moebius, un altre texturat amb martell, un altre bombat, i un cinquè amb corbat anticlàstic.
Aquesta peça feta amb porcellana líquida, està feta amb motlle, d’una manera que buidem l’interior fent-la molt més lleugera. Tanmateix fer-la amb motlle permet, si cal, la repetició, que pot ser també d’altres colors.
De vegades una peça pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peça et ve sola a les mans.
Un preciós estel trobat en una casa d’abaloris, més una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, pràcticament sense feina, aquest collaret informal.
Volia ensenyar també aquests últims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i després desestimar. En aquesta sèrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautó i tornilleria de niló, bastant estètica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.
Feia molt de temps que anàvem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tècnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemàtica i segura.
Aquests són els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran més.
Com cada any, és qüestió de començar temporada: aquest cop amb un collaret que m’agrada molt, i que potser no és ben bé per portar cada dia, sinó d’ús puntual, compost per diverses claus de porcellana de colors, fetes amb motlles, quatre de diferents.
I com en tota aquesta sèrie sobre claus, el que siguin inútils simbolitza per mi, les portes que, després de traspassar-les -o no-, hem deixat enrere a la vida.
Aquesta sèrie recull els símbols de les quatre estacions de l’any.
Són penjolls independents, cosa que permet lluir-los en l’estació corresponent, si així es desitja.
Fets sobre llit d’escaiola, amb porcellanes líquides, blanca, i de diversos colors.
Amb aquesta publicació us desitjo bon estiu. Seguirem al setembre.
Als encants vells sempre hi ha una parada on venen llàgrimes de recanvi per llums, provinents sobretot del desballestament d’antigues llums fetes malbé.
Sempre m’han fascinat, i era qüestió de temps que en fes alguna peça. Finalment, va ser aquesta col·lecció de collaret, polsera i penjoll.
He iniciat una nova col·lecció, FLAIXOS, amb planxes de coure en forma de càmera de fotos, amb esmalts al forn. Col·lecció oberta, que de moment té sis peces, a les que aniré incorporant d’altres.
Es tracta d’una tria molt heterogènia de coses -o idees- que en determinat moment m’han agradat molt, xocat, o m’han cridat fortament l’atenció.
Les imatges, pescades d’aquí i d’allà, parlen per si soles, però n’hi ha que necessiten alguna explicació: la foto de la gosseta, la Reina, aguantant amb paciència la penúltima trastada del meu fill, ficada dins d’una hamaca d’escalada, per exemple. O la foto de la romana pesant un cor, disseny meu, no gaire aconseguit.
Col·lecció de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva època. Bàsicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescència.
Fetes a imitació de les minimagdalenes, la base és d’argent, i allotja un petit vidre, o tipus Tiffany, o dicroic.
La gènesi d’aquest projecte va ser llarga, sobre tot perquè em va costar fer un original que fos apte per la fosa d’argent, per fer la primera peça i el motlle subsegüent.
Una de les peces més interessants de la segona tanda de treball que he fet amb porcellana. és aquest collaret. Està fet amb porcellana líquida blanca i de colors. Són peces primes i lleugeres, el collaret pot anar sobre la pell, i també juga bé amb diferents classes i colors de roba.
Una més de roses, la darrera, de moment. Una mini cistelleta, de les que es poden veure a les fires de Nadal, plena per l’ocasió, de roses.
Ara, com que he destapat totes les creacions que tenia relatives a Sant Jordi, m’he quedat sense recursos per l’any que ve. Hauré de pensar en alguna de nova.
El món dels minerals cada dia em fascina més, i crec que cada cop hi ha més varietat i millor presentada.
Aquestes quiastolites que vaig comprar en una fira de minerals, les vaig armar en forma de collaret per fer-les lluir.
He fet amb porcellana una partida de claus de porta, diferents models i colors, de les quals la primera que circula, ja que l’acabo de regalar, és aquesta.
Les claus inútils representen un record de camins, opcions triades o deixades, bifurcacions, que tots d’una manera o altra hem tingut que assumir per seguir endavant.
Seran benvingudes les opinions, bones o dolentes. Quan percebo que un disseny pot ser entès poc o gens, m’interessen particularment.
Una altra peça amb les rodones i els triangles de vidre Tiffany, muntats amb segments de llautó, i caragols de niló.
La mateixa qualitat i textura dels vidres, arrodonits al forn, donen l’estètica de la peça, llampant, més per ocasions singulars que pel dia a dia.
O l’art de penjar-se una paret del coll. He de reconèixer que aquesta peça és rara com ella sola. La seva gènesi va sortir de l’afany que tenia (i tinc encara) de fer servir maons en miniatura per fer peces de joieria. Vaig armar la paret, i després no sabia què fer amb ella. Uns quants mesos mes tard, i a falta de qualsevol idea millor, la vaig encastar en el coure fresat, i ja que era una paret, li vaig penjar un mirall al davant. Aquí la teniu…
Aquest rosa la vaig fer fa molt, quan aprenia la tècnica de l’esmalt al forn. Placa de coure amb esmalt blau molt fosc, i després esmalt blanc aplicat a pinzell. Ha estat anys al calaix de les peces incomplertes i dubtoses, i finalment vaig decidir rescatar-la.
No ho havia buscat, i ara me n’adono en el fet que aquest abril totes les publicacions han sigut de roses. L’última collita va ser abundant.
Avui, diada de Sant Jordi, com vaig fent regularment, publico el penjoll amb rosa que he fet per aquest any.
Es tracta d’una peça de ferro tallada parcialment amb plasma, amb una rosa vermella.
Microrelat de na Malen Merelo:
CRISPETES ROGES
Sobre la gespa verda jauen com crispetes, les roses roges. Aletes vermelles tremolen en sentir el contacte de la molsa fresca, aquosa. i traspuen felicitat eterna.
Aquest cop de veritat, aquest és el microrelat número 100, i darrer, de moment, de la Malen. Bufem doncs les espelmes, o assaborim les crispetes, o a l’inrevés.
Com que ja estem al mes d’abril, es bon moment per ensenyar aquesta rosa vermella. Pintada am pinzell amb esmalts vitrificables, i després cuita a alta temperatura.
Microrelat de na Malen Merelo:
Inofensives aletes microcristal.lines fan rotllana. Encisats per la seva meravellosa matèria, ens du a l’Homo sapiens, qui creà l’artefacte lític i poderós.
Aquests esbossoss d’instruments, trobats visitant una fira, em van captivar des del primer moment.
No només van donar per fer un collaret prou especial, ja publicat dies enrere, sinó que sobretot em van permetre fer una sèrie d’arracades per obsequiar.
Els ganxos son d’argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
Nàiades
Qui observi el llac turquesa, voldrà endinsar-s’hi. Tastar l’ambrosia que les ninfes custodien sota les aigûes tremoloses.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, uns penjollets, integrament de plata de llei, senzills, adequats pel dia a dia, còmodes de portar i compatibles amb qualsevol color i roba, formal o informal, O això em sembla a mi….
Microrelat de na Malen Merelo:
SO
Les notes musicals pengen d’un fil. Aviat les durà algú al voltant del coll. Molt a prop, les oïdes inquietes desitjararan ferventment sentir el seu so
El decoupage dona molt de marge a la creativitat. Tenia aquestes pedretes, ja tallades en llesques, per fer-ne alguna cosa; no eren útils per joieria per ser massa pesades, a part que foradar-les també té la seva dificultat. Al final em va venir la idea de fer aquest prototip de joguina per a nens molt petits, amb un dibuix d’una granja que té tots els racons pels animals, i 18 pedres-fitxes amb calques d’animals diferents de granja, a fi que el nen posi les peces a qualsevol lloc on quadri, però no a llocs on no podrien estar-se (una vaca dins del llac per exemple).
Quan la natura ens regala un disseny com el d’aquest mineral, no s’ha de millorar, només exhibir-lo.
Amb la intenció d’incorporar la porcellana de ple al ventall de tècniques de joieria que ja he anat presentant, he estat un trimestre llarg estudiant determinades tècniques per aprofitar de manera àmplia aquest preciós material.
Avui en publico un dels primers resultats, es tracta d’una peça composta de diverses làmines de colors foses en un bloc. Les irregularitats de les vores de la peça obeeixen al comportament de la pasta en ser comprimida.
A veure si us agrada.
Penjoll compost per una rodona de plata de llei texturada i corbada; dins una malla vegetal, també d’argent, i un vidre cuit de Tiffany. El conjunt, assegurat, més per motius estètics que pràctics, amb caragolets de niló.
Perforar minerals amb broques de diamant o metall dur, submergides en aigua, amb trepant de columna, no té massa secret per qualsevol que s’hagi preocupat de trencar un petit capital en broques en l’intent. En aquest post vull posar en relleu, del meu sistema, per si a algú li fa servei, uns detalls concrets. D’una banda he fet servir un cassó, de 16 cm de diàmetre, de mànec, del ikea, que crec que va costar uns 5 euros, retallat a la meitat amb radial i polit posterior de la vora. Com que aquests cassons tenen un fons d’acer molt gruixut, per ser útils per les cuines d’inducció, amb quatre imants de neodimi, el cassó queda molt fortament subjecte a la mordassa, i es pot omplir tranquil·lament d’aigua a la meitat amb la seguretat que no s’abocarà. Aquesta mida de cassó és prou gran per poder ficar els dits, enguantats o no, per subjectar la peça amb prou comoditat.
No puc resistir-me a aquestes calcomanies de floretes, no sé si dir-ne vintage o atemporals. Com posen a les instruccions dels puzles, per a públic de 8 a 80 anys. Peces fetes amb la tècnica d’ esmalt al forn.
Aquest collaret es compon de tres satèl·lits, un de principal i dos que l’envolten, a distàncies calculades, i en una òrbita rodona que forma el collaret al voltant del coll de la portadora.
Un dels satèl·lits, el central, ja va debutar en el collaret al·lusiu al conte del Petit Príncep. El vaig fer amb metacrilat. Els altres són més nous. Fets amb la tècnica de la cera perduda, en llautó.
Amb aquesta nadala que, com diuen de les coses i menjars artesanals, es d´elaboració propia i no industrial, et felicitem els Nadals i et desitgem un bon any 2025, . Una abraçada,
Aquestes peces, totes pintades amb pinzell, amb la tècnica d´esmalt al forn, son absolutament temàtiques, nadalenques, i només s’escau fer-les servir aquests dies de festes.
Coure com a base, esmalt blanc al forn, i pintura vitrificable de forn per les flors en segona cuita.
Aquestes arracades poden recordar algunes peces que vaig fer amb format de negatiu de 35 mm. I és que arran d’una visita guiada que vaig fer a la Filmoteca, vaig recordar el format de la cinta de cine de 8 mm, que era un tall de la pel·lícula de 35 mm. Vaig provar amb unes xapes que encara tenia de 35, i em va agradar l’estètica que quedava, tant o més que la de 35 mm, amb l’avantatge de ser més petit i, per tant, útil per arracades.
Una peça més, crec que l’última de moment, pensada per celebrar la diada de Sant Jordi.
Camafeu de llautó amb tres roses de resina i encenalls de diverses fustes exòtiques.
Joieria de vitrall, els vidres de Tiffany, convenientment fornejats, són espectaculars també per joieria, amb les aigües i la textura que tenen. És el cas d’aquest conjunt de festa, crec que prou equilibrat i harmoniós.
Aquest penjoll té la seva singularitat en la peça emmarcada pel camafeu (que és comercial, no fet).
S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espècie de llàmina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bé d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i després de rebre les inclemències del temps, va anar a parar a les meves mans.
No sempre la natura ens entrega coses orgàniques.
Si, un altra peça inspirada en la tradició de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins d´una beina vegetal. Cordó de pell de cabra i herratges d´argent.
Es probable que aquesta peça sigui la precursora d´una sèrie que prepararem un dia d´aquests.
De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endú el primer premi.
La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.
La constatació de què així posades les flors en una peça circular, en un penjoll quedarien massa fràgils, em va fer pensar a fer una peça plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peça plana, sense fer el cilindrat final.
Aquestes flors es componen de tres metalls, argent, coure i llautó. Estan articulades a partir d’una anella central, on se subjecten, i acabades amb una olivina. L’una ha acabat per ser un penjoll, i la segona un fermall. No m’atreveixo a aventurar quina flor podrien ser.
Arran dels fermalls que vaig fer amb el carrusel de personatges del còmic, cinema, etc., de la meva formació, diversos amics es van mostrar estranyats per alguns personatges inclosos.
Aqui vull consignar un d’ells, el Lobo Alberto, un llop buscavides i filòsof que em va calar fondo, i també em va fer riure.
Del fantàstic dibuixant Silver, italià, i publicat als últims setanta, diàriament al Periódico, i editat després en cinc llibres de tires que conservo com un tresor.
Cordó integrat amb un penjoll d’ammonites
Aquest penjoll té el poc o gaire treball de disseny que he sigut capaç de fer, al cordó més que a la peça.
La proposta en el més pràctic, és d’un cordó regulable a la vista perquè la peça pugui lluir més amunt o avall segons la roba amb la qual es combini. Com a disseny pretén un conjunt de cordó i penjoll bonic i harmoniós.
Segueixo fent cosetes de mes o menys joieria amb vidres tipus Tiffany, es una linia que vull seguir explorant.
I amb vidres triangulars i discos en vindràn algunes més, m’explico:
Vaig fer uns penjolls de peces de vidre Tiffany una mica massa grans, per un projecte destinat a una expo de Drap Art. Com que van descartar el meu projecte, vaig desmontar aquells penjolls, i em van quedar a les mans deu o dotze peces rodones i altres tantes triangulars, de diferents colors amb tres o quatre forats, totes passades pel forn.
Aquest penjoll es una de les primeres peces, fruit de l’aprofitament d´aquells vidres. Els triangles estàn units per una cadeneta tipus cua de talp.
Fa 55 d’alçada i 36 de diàmetre. És un treball molt personal.
A partir d’una peça modernista femenina comprada als encants vells de Barcelona, suposadament de bronze (és ferro colat pintat o tenyit) que vaig modificar com a peu del llum.
Aquest llum té moltes característiques diferents dels llums que havia fet anteriorment.
Els triangles que formen el para-sol no són plans, tenen una lleugera curvatura com els de teixit, producte de la gravetat. Per simular això em vaig preparar. amb un estri que em vaig fer al taller, un motlle amb porexpan, amb una forma més o menys de plat molt pla.
Les llàgrimes del llum són comprades també als encants vells, en principi se suposa que són de desballestament d’antics llums de la primera meitat del segle XX.
Les parts metàl·liques del llum, a falta de trobar-ne de bronze, les vaig adquirir de llautó, i enfosquir després.
El llum no té lira, em feia nosa en el disseny. Vaig optar per posar una tira LED, i camuflar el transformador en el peu de l’escultura.
El dibuix de la tulipa, és, com que no vaig trobar vidres més adequats, una recreació i abstracció d’una imatge trobada a la xarxa, una delicada formació de flors sobre blanc.
No he calculat el que he tardat per acabar-la, però poden ser ben bé dos anys de feina intermitent a mesura que anava trobant o fent les eines i elements i avançant el treball.
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MiXET
Oh, mixet, mixet! Dorms al bell mig del no-res. Som a prop i molt lluny, l’un de l’altre. L’únic que tinc per saber com ets és dins meu. Mentrestant, miraré com jugues, com mioles.
Atrapat però satisfet
Ja m´agradava el gat dins la ampolla. Però ara que ha dinat, el trobo millor, mes tranquilet…
Peça en llautó i argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
SÍLEX,-ICIS
Les escates de sílex ens duen als primers homínids a la recerca del foc. La bella i funcional pedra de colors amarats del sòl va ser l’eina vital dels nòmades que un dia ho van deixar de ser.
Aquests penjolls, llibres amb rosa, van sortir, entre d´altres peces, de la pluja de idees d´aquesta primavera per fer la peça de Sant Jordi.
Son tallades i fresades en forma de llibre, les blanques d´alabastre, i la fosca de banús.
Son de les primeres proves que faig en el que en diria materials nobles, (no metàlics), experiment en el que vull aprofundir.
Microrelat de na Malen Merelo:
CADENETES
Creades per un mateix pare, esperen el moment oportú de ser independents, anar-se’n del sojorn, a una altra llar diferent i lluir la Joia de la vida.
Aquesta pastilla de porexpan, de 25 centimetres de diametre, està rebaixada amb la broca preparada al efecte que es veu a la segona foto, un tros de xapa atornillada a una broca vella de fusteria. Amb aquest rebaix queda una superficie en forma de plat, que pintada amb silicona permet preparar i soldar comodament la peça correlativa de vitrall.
La xapa no està esmolada, no li cal. I el treball es fa amb poques rpms.
Estic amb assajos per intentar fer una forma complerta de lámpara, a partir de una semiesfera de porexpan. Quan em surti ja us explicaré.
Avui vull compartir i recomanar, per qui no les conegui i li pugui fer servei, dues eines que he incorporat amb diversos mesos de diferència, i que estan resultant molt molt pràctiques per trastejar al taller de joieria, i tallers petits, similars. He posat a la foto una serra de mà de joier perquè es vegin els tamanys.
La de la dreta és una mini escatadora -lijadora- de banda que admet bandes de diferents gruixos, des del grit 40 fins al 800, i per lijats de metalls, plàstics, fustes, etc., va de fàbula. Velocitat variable.
I l’altra peça és una serra de taula, que incorpora un motor similar al de la màquina anterior, de velocitat fixa, i té quatre serres circulars diferents, de fusta, de plàstic, de diamant, i una multiús que abasta el que li demanis incloent metalls no fèrrics. No té gaire força, però amb una mica de paciència talla el que li demanis. Les serres sobresurten 15 mm, suficient per a una pila de coses. Permet “desenfundar” menys vegades la radial, i a més és més neta.
Entre totes dues estalvien hores de lijat i llimat, són màquines que es compren a molt bon preu per ali expréss, potser entre les dues m’han costat uns 150 euros, i que un cop les tens les fas servir molt, i t’estalvien molta feina. Les he volgut posar perquè he vist que per aquí no són gaire conegudes.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA BOSTIKINA
L’icònic de la Nau Bostik és la mare del microbarri on creació i lliure pensament conviuen plenament. El collaret de la Bostikina revela bones vibres de cohesió social.
Hi ha peces que tenen molt de treball, i en canvi, n´hi han que ja venen fetes, com aquestes pedres, turmalines, en aquest cas en barra cúbica, i color rosa, i amb una mica de verd al final, varietat que es diu turmalina sindria -encara que com que les pedres eren de les baratetes, l´efecte sindria gairebé no es veu-.
La única feina que vaig tenir, va ser posar els terminals i els ganxos.
Microrelat de na Malen Merelo:
EXOESQUELET
Lluny de fer camí en un món marí, la petxina raptada és escollida per lluir perles en àmbit desconegut.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
INFLUENCIES FORANIES
Encara que no exclusivament, sobretot del fenomen del Comix Underground, còmics, en qualsevol cas de dos rombes, que ens van arribar mitjançant revistes com l’Star o El Víbora, i enriquiria el món del còmic i a nosaltres. Els meus favorits, Robert Crumb i Gilbert Shelton, em van atrapar per sempre, gamberros, revolucionaris, ecologistes quan aquí ni se sabia que era això.
Mister Natural, The Freak Brothers i el gat d’un d’ells, del Fat Fredy.
Microrelat de na Malen Merelo:
ATZABEJA
La bella atzabeja conté una memòria intrínseca: matèria orgànica, olor de fusta humida sota el caliu de la Terra Mare.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
EL PAPUS, EL JUEVES, I ALTRES HERBES
Una fantàstica i inigualable plantilla de dibuixants, que m’ha divertit, instruït, polititzat, aquells anys, i uns quants més. En deixo una petitíssima mostra, amb els meus favorits.
Makinavaja de l’Iva, Perich i el seu gat, Miguelito de Romeu.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMPITERN
Tal com un esperit, divaga pel món, de lóbul en lóbul. El petit fòssil, ara pur ornament, es pregunta per la seva existència, què sóc? D’on vinc?
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
NO TANT TEBEOS
De la darrera infantesa alguns, i de l’adolescència (i la vida adulta fins i tot), el tipus de tebeo varia, cap al còmic. Aquí va la Mafalda, gran filòsofa que adoro i que encara em porta de la mà, i un record per molts altres, tots plegats una completa formació vital.
Asterix, Charlie Brown, Tintin, Lucky Luke, Forges i el seu món, Lobo Alberto, i tants altres.
Microrelat de na Malen Merelo:
BULBS
Globus aerostàtics pengen a l’espai exterior. Vulnerables, volen retornar a un entorn fluid. Sentir-se lliures o esclaus dels seus desitjos, pugnar per surar a la superficie, o quedar-se on són.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S´ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaràn la resta de vida.
Aquests son els mèus
IDOLS
DIBUIXOS ANIMATS I PEL-LICULES
Dels personatges que no corrien per aquí en paper sinó en curtmetratges de dibuixos animats. Inoblidables tots. I encara que no són dibuixos, aquí incloc els curts de Charlot, coneguts a la mateixa època i de la mateixa manera -anys després m’arribarien les seves pelis llargues-. Aquests dibuixos i curtmetratges acompanyaven en uns anys les pel.lícules principals que projectaven als cinemes.
Pantera Rosa, Correcaminos, Tom y Jerry, Bugs Bunny, Los Picapiedra, Charlot.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAVALL DE MAR
Dins del bell camafeu hi ha un cavallet marí. Crida sense so: Natura en perill d’extinció!!
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S´ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaràn la resta de vida.
Aquests son els mèus
IDOLS
DELS TEBEOS
A llegir, vaig començar com tothom, crec, amb tebeos.
No hi són tots representats aquí, ni de lluny, però és una bona mostra, en qualsevol cas dels que més em van arribar, abasta potser, des dels cinc anys fins a la preadolescència.
Familia Ulises, Superlópez, Mortadelo, Aquiles Talón, Patufet, Capitán Trueno, Profesor Franz de Copenhague...
Avui Diada de Sant Jordi, vull publicar la rosa que he fet enguany. Molt senzilla, la primera que faig en format anell. Ha sigut ben rebuda.
I de pas, com deien els de El jueves: “solo hay una portada pero teniamos mas”, he afegit quatre assajos mes que havia fet aquests dies, i ara per ara descartats. Com si diguessim, els que van caure a quarts de final. Properament aniré posant els que van passar a semifinals.
Bona diada a tothom!
Microrelat de na Malen Merelo:
Tal qual el sedàs opta pel valor més preuat, resten els petits núvols que mouen emocions. Records d’un imaginari col·lectiu, d’una infància llunyana.
Aquest conjunt forma part de la meva manera de fer mes manta de totes. Veig una cosa a qualsevol casa d´abaloris o de coses menudes, i em pinta be. A casa, tal com m´acaba de quadrar, li poso anelletes, cordons i altres fornitures i peça acabada.
La única singularitat que té, es que en lloc de posar ganxos d´arrecades convencionals, vaig tunejar per servir de ganxos, un parell d´imperdibles dels que a vegades es troben al desembolicar la roba nova, un model que te una estètica peculiar que m´havia cridat la atenció. Com es natural, vaig deixar la punta de la agulla ben roma perque no pugués punxar.
Microrelat de na Malen Merelo:
SABI STAR
Estrelles sabi amb pètals de cristall. Bellesa intrínseca. Sura la calma. Il·lumina els ulls, la ment i el cos de qui l’observa.
Acabo de regalar aquest conjunt de posagots a una amiga. la silueta ha estat feta a comanda, no la he triada jo, que només he posat la part mecànica.
Aquests posagots tenen l´inconvenient de que son fràgils com tot el que sigui de vidre, però tenen l´enorme avantatge de aguantar el sol o el vent o la pluja, com si res.
Aquest conjunt m´ha donat a pensar que es extraordinari com arriben a ser de facils, per regalar, les persones amants del animals, en aquest cas dels gats.
Microrelat de na Malen Merelo:
LOST IN TRANSLATION
El passat esdevé present, el present futur, el futur present i el present passat, però el temps s’atura en el precís instant de connexió amb l’altre.
Ja tenia ganes de presentar-vos a la Malen, que potser us sona pels microrelats que quinzenalment acompanyen les meves peces. Ella i unes poquetes persones mes, a mes de les dones de la meva familia, estàn de veritat al fons del meu cor. Per aquestes persones vaig fer una serie de penjolls, amb el retrat de cadascuna, i vaig afegir-hi cadenes relativament singulars, una dotzena de models diferents, que properament posaré al blog.
També hi ha homes que tindrien que tenir una cosa equivalent, però salvada una excepció, i malgrat em sap greu, es van quedar sense, ja que la joieria masculina es una cosa molt especial, i de moment no m´he dedicat a fer-ne.
Tota aquesta col.lecció s´anomena “Estima´t” i va ser singularitzada amb unes petites plaques d´argent que formen part de la cadena, i que porten gravada aquesta denominació.
Les plaques son de la mesura exacte de un negatiu fotogràfic, de coure, tallat amb laser, amb esmalts al forn, i calcomania vitrificable protegida.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMBLANT A LA TERRA
L’ametista roja, amarada a l’interior de la geoda, atrau l’ull, de qui l’observa i la desitja.
L´altre dia, remenant entre papers vells, em va apareixer aquest, que no vull deixar sense reflectir al blog.
Es tracta de un acomiadament temporal que vaig lliurar als meus amics, amb ocasió de la marxa per fer el servei militar, pel qual estaba destinat a Melilla, sense dubte el mes desitjat dels destins.
Us podeu figurar com anava d´ànim en aquelles dades. I per desgracia es van complir les meves pitjors expectatives.
Microrelat de na Malen Merelo:
FALLEN LEAVES
El vent, conscient del seu moviment, desprèn amb delicadesa la fulla de l’arbre. Ja és dins de la maduresa!
Peça de esmalt al forn feta pel meu fill Roger.
Un altre dels experiments que vaig fer fora del taller de joieria. Peces de ferro tallades amb la màquina de plasma, i després suavitzades perque no punxessin.
De fet es el material que millor va respondre, ja que els esquitjos del acer no punxen ni aranyen, i vaig poder respectar la estètica que proporciona la màquina al tallar el metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
GRAFIA
La rosa sap que una vegada arribi al seu clímax, començarà el seu declivi i es farà fosa. Prega que no hi hagi disgrafia als fulls del llibre que narra bellesa i simbolisme i, així, ser eterna.
Vaig tallar aquests trossets de coure amb l´aparell de plasma, i després els vaig curvar en una forma semiesfèrica, i en la coveta que es forma vaig afegir, en un cas una petita perla i en el altre una pedra de platja. Queden unes peces senzilles, petites, i molt portatils.
Microrelat de na Malen Merelo:
AQUÍ I ARA
La peça petita es desprèn de la peça mare. Té un do afegit a la seva bellesa intrínseca: centrar l’atenció en el moment present.
Una peça més de la sèrie Meccano, reproducció a escala 1:3 de les peces originals. Feta amb alpaca les parts que no tenia que escalfar, i argent les que tenien que ser escalfades al fer les soldadures.
Microrelat de na Malen Merelo:
ASTRES
Petits astres esperen impacients anar de lòbul en lòbul, voltar amb un cos per la Terra, com els que volten a l’entorn del Sol i irradien Llum a l’Univers.
Jugant amb discos d´àgata, vaig acabar fent aquesta animalada.
Això passa quan et fa pena deixar una cosa al calaix perquè malgrat la lletjor li veus un punt de gràcia. I la acabes de fer, conscient que no agradarà a ningú mes que a tu.
Microrelat de na Malen Merelo:
GARLANDES LLUMINOSES
Garlandes de colors diferents esperen el moment oportú per sortir del seu embolcall i espargir alegria allà on faci falta.
Un any mes complim amb la tradició de confeccionar una nadala per vosaltres. Amb ella us desitjem molt Bones Festes i un bon any 2024.
Microrelat de na Malen Merelo:
TIFFANY
La flor iridiscent s’estén com una catifa. Dins seu palpita el desig imaginari de fer-se simbiosi amb la Natura Viva!
Es de llautó massis, xapa tallada amb la máquina de tallar de plasma. Pertany a la incursió que vaig fer en joieria amb eines de taller metalúrgic, I amb llautó, coure, acer, i acer inoxidable.
Cada metall que vaig fer servir va quedar diferent, perquè amb el plasma la peça -el tall-, es fonia de manera diferent. En el cas del llautó, un cop tallat, vaig treure per complert les rebabes, perque no es podien pulir de manera que no esgarrapessin la pell. La única traça de que estàn tallades amb plasma es la vora de la peça, que fa unes arestes inigualables. Perquè s´apreciés aquesta forma, el llautó tenia que ser gruix, per tant vaig usar planxa de 2 mil-limetres.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILOSOFIA DEL KINTSUGI
Les escletxes s’exposen sense vergonya. Evoquen l’experiència de vida viscuda, en un oval preciós que troba el sentit de l’Ésser.
De la incursió que vaig començar en metalls no preciosos fa dos estius, potser les meves peces preferides son aquests boomerangs fets amb ferro de planxa salvaxispes de xemeneia, i enriquits amb esmalt i amb malla d´argent amb gènere tèxtil.
Microrelat de na Malen Merelo:
MÒBIL ASTEROIDE
Asteroides de roca i gel, entrellaçats, pengen sota la mitja lluna que els nodreix amb serenor per tal d’espargir-la entre els éssers desperts.
Només per nostalgics del tema, he vist la noticia de la exposició que es fa (a Madrid) de construccions amb Meccano, i a la espera de que es faci alguna semblant a Barcelona, us ensenyo aquestes arrecades.
Son una rèplica de peces d´aquesta joguina, fetes a escala 1:3, en argent la clau, i alpaca la peça perforada.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAMINS
Camins divergents, de colors diferents, arriben a un mateix punt. Les aletes daurades creen la sageta unidireccional que pren força amb un objectiu desconegut.
Vull compartir aquest penjoll que vaig fer, fa cosa d´un any, en col-laboració amb la meva amiga Arrate, Me´l habien demanat unes nebodes. Es tracta de portar el retrat de una persona estimada, d´una manera mes informal.
Es una peça d´esmalt d´alta temperatura, amb calco vitrificable, cuita al forn, decorada als laterals y part de radere amb peces d´argent. I collaret d´argent de cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
SOL CONSECUTIU
L’estel incandescent, que irradiava energia en un passat llunyà, deixa empremta en l’ull i permet a la memòria una successió en cadena delirant
Aquest anell es continuació del que vaig publicar la setmana passada.
Es tractava de un anell que em van entregar per tunejar, per fer-hi alguna cosa. El vaig serrar, dividir en dos, independents.
Un d´ells, el de la anterior publicació, el vaig completar amb esmalts blaus al forn en cocció “pell de taronja”.
I aquest va rebre un filet d´or en el seu contorn, i un fons enfosquit per realçar els colors del metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
ONES
Ones impermanents, ara aquietades, sustenten energia turquesa entre crestes de plata i esperen la força d’una pertorbació que les sacsegi per sentir-se vives de nou.
Penjoll d´esmalt al forn fet en col-laboració, per la meva amiga Xesca. Conjugació perfecta de suport (cinematogràfic) amb missatge (més cinematogràfic encara).
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES AMBRES
Safates de plata aixopluguen gotes ambres i es mostren tal com són: gebre d’almívar glaçat.
D´aquestes polseres en vaig fer quatre o cinc, pels companys de feina. Encara que no faig joieria per home, volia cercar alguna cosa per obsequiar els mes propers.
I ja que jo marxava, així els expresava els meus millors desitjos. Dubto que les portin gaire.
Es tracta de unes polseres obertes, de coure i altres de llautó, amb forma anticlàstica.
Microrelat de na Malen Merelo:
SELENE
Selene sura en un espai sense fi. La seva presència destaca en la foscor de la nit. Sembla impassible, però, fidel al seu planeta, és omnipotent i amb secrets a descobrir.
Per si a algú no se li ha acudit. Una manera molt senzilla de tenir suplements per la enclusa (yunque) per tal de poder deformar el ferro al roig. Senzilla i molt económica.
Aquestes boles, de diferents tamanys, es venen en establiments de venda de ferro en barra o planxa, a preus molt modics, i fent una rosca tirant a gran, mes un trosset de barra amb la rosca mascle, ja tenim montat l´artefacte.
També es pot veure una destral modificada (tallada a radial) que posada al encaix de la enclusa, permet tallar d´una manera precisa.
Amb aquesta publicació em despedeixo fins a setembre. Que tingueu tots unes bones vacances.
Microrelat de na Malen Merelo:
A FLOR DE PELL
Imaginà l’art de viure junts en el moment en què l’abraçà i sentí el batec del seu cor sota la pell vegetal de l’escorça, coberta de molsa humida i tendra.
Aquest calaix per penjar a la paret el vaig fer conjuntament amb la Arrate, perque La Dissenyeria de Joies ho presentés a una convocatoria de la organització Drap Art.
Permet un doble us, es pot utilitzar de viver perque neixi planter per transplantar a un altre lloc, i de germinador per fer llegums germinades.
El punt de partida de la convocatoria era reaprofitar residus generats per les botigues, i a nosaltres ens va tocar idear una segona vida per envasos de cola no retornables.
Microrelat de na Malen Merelo:
AMMONITA
La bella ammonita guarda secrets d’una vida antiga on vivia al fons del mar. El signe en forma d’espiral hipnòtica mostra el símbol de la vida, l’evolució cap a l’infinit.
Qui segueixi minimament aquest blog sap que de tant en tant poso algun truquet, mes o menys tonto, per tenir les coses ben endreçades, a mà i sense ocupar mes espai del indispensable. L´altre dia, xerrant amb un amic vaig adonar-me que habia un parell de cosetes que no habia consignat, aqui en va una:
Fart de tenir pales, pics, aixades, i altres eines de llaurar, o de obra, en un racó, caient cada cop mes en horitzontal, i ocupant un espai creixent, vaig fer amb una pletina de ferro i una mica de rea aquest penjador on poso aquestes eines, a ma i endreçades. A mes amb això vaig lliberar espai al terre, que sempre va be.
Microrelat de na Malen Merelo:
CARAMEL DE CRISTALL
El caramel de cristall es desprèn del vestit de plata que l’envolta, i deixa anar la seva delicada flaire d’un temps llunyà.
Un penjollet mes, en aquest cas montat en una gargantilla, de la serie d´argent “arrugat”, envoltant un dau de pirita.
Una peça mes de la serie d´elements amb argent “arrugat”, (en queden poques, ho juro), en aquest cas el metall abraça una petita flor de jade blanc, de Birmania.
Un penjoll més amb l´argent arrugat, embolicant en aquest cas una esfera de pedra volcànica de un preciós color verd. Una més de la serie que vaig fer per obsequiar diverses amigues, companyes, en determinat moment de la meva trajectoria laboral. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILS DE PLASTILINA
Com fils prims de plastilina fets amb delicats dits d’un infant, les anelles s’entrellacen en peça única per xalar.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA ROIG
Cada primavera reapareix la Rosa de roig intens. Sembla la mateixa, però és diferent. Símbol d’amor, d’amistat, bella i vulnerable com l’estació de l’Univers
La làmina d´argent així, embolicant diferents peces, queda espectacular, absurdament orgànica com es, i dona joc per molt. En aquest cas la vaig combinar amb una bonica granadura conformant una peça prou atractiva per l´us diari. O així em sembla a mi. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MONEDER LLAMINER
Els dits pugnen inútilmemt amb les boletes rodonetes per obrir el moneder llaminer. Les monedes s’escapuleixen entre forats d’un teixit absurd. Comença la fi d’un objecte que agonitza.
Aprofitant que els vidres emprats per fer llums o quadres amb tècniques Tiffany, passats pel forn donen una bona textura i mantenen unes aigües espectaculars, com es veu a la foto, vaig fer, amb metall, unes quantes peces. I mes que en faré, donat que metall i vidre es un bon maridatge.
Posar de relleu en aquesta ocasió que com a part del experiment vaig fer servir per algunes peces alpaca, en lloc de argent, el cas de la peça que publico avui. Va ser fallit a mitges; resultava que la alpaca, un cop sotmesa als set o vuitcents graus del forn, quedava enfosquida de manera irregular sense sol-lució. Tot i això, el fo fosc que van prendre les peces amb aquest material, va agradar força a algunes persones.
Microrelat de na Malen Merelo:
DUALITAT PRESENT
La peça rodona penja del fil umbilical. De vegades surt del quadrat, deambula en fantasies mentre s’engronxa i observa el micromón que l’envolta.
Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.
Aquets penjollets, fets amb la tècnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinació amb el cordó, pot ressaltar encara mes la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
ALGUES D’ARGENT
Heures de fil desfilen per camins divergents que no van enlloc. S’enreden i creen un teixit incert. Inconscients de la bellesa que generen, es mostren simplement com són.
De tant en tant, comparteixo petits trucs de taller, que no he vist enlloc, per si li fan servei a algú. De vegades son utilitats, i molt sovint son per aprofitar millor l´espai, un dels meus obligats reptes.
Sovint son cosetes tontes, com aquesta. Pel cas, prou corrent, de guardar coses a lleixes o armaris metàlics. Es tracta de aprofitar el sostre de la lleixa superior per augmentar la capacitat d´enmagatzament, i sobre tot per ordenar una mica millor els estris. Els imans de neodimi fan maravelles al respecte.
A la foto, la lleixa dels estris de paleta, una mica millor endreçada gràcies a posar paletes i paletins, i altres eines a baix de la lleixa superior amb imans. A mes, ajuda a trobar-les millor.
Microrelat de na Malen Merelo:
ESCATES DE GEL
Escates de gel atrapen el cel. Filigranes de plata omplen espais en blau amb espurnes de llum de dia i de nit. Antònims complementaris són en petites llacunes, viuen realitats paral.leles d’un món perdut.
Presento aquest penjollet, molt senzill, que consta de una petita peça de bismut, -un mineral de aspecte molt interessant -que en peçes una mica grans recorda conjunts de pirámides o de edificis-, envoltat de una llàmina texturada d´argent que queda arrugada, resseguint-li parcialment la forma.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES DE ROSADA
Dignament acollides en un tros de xarxa estesa reposen les gotes de rosada. L’aigualada reflecteix els colors del seu voltant: de la Natura, del Cel, del Sol. Colors alegres, colors vius s’apaguen amb la nit fosca i reviuen de nou al mati.
Com que aquest blog no viu tan sols de joieria, avui vull compartir, per si serveix a algú, aquest truquet que vaig pensar fa anys, per posar un limit a l´extrem de una barra d´acer.
Em vaig valdre de un tallador de tubs de coure de lampista, i la canal queda molt ben feta. Cert que amb aquest us la vida del tallador es mes curta, però resol perfectament un problema puntual.
Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de l´argent i el negre profund del mineral conformen l´atractiu de la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTA PETRIFICADA
La gota salada va vessar de l’ull. En fer via galtes avall, es va solidificar. El fluid quiet, petrificat, és ara present en aquest món terrenal. Expressa el seu plor, la seva tristesa, el seu dol i, malgrat tot, evoluciona a un altre estat, tal vegada, en bellesa impertorbable.
Val a dir que aquest any no m´he matat per elaborar el christma. Basicament va quedar fet en segons, al veure, al carrer Viladomat de Barcelona, sobre meitats de desembre, aquesta imatge, com un flash del que ens venia a sobre, en termes ecològics i de consum. Vaig prendre les fotos i la única elaboració ha sigut el text. La idea ha desplaçat la que venia mig preparant, que ha quedat per l´any que ve.
Bones festes a tots!
Quan una idea, un material funciona de veritat, ho fa fins i tot al nivell mes primari. Aquestes arrecades de malla orgánica, de plata llei, no tenen practicament forma definida, ni elaboració, ni fa cap falta. Es la mínima expresió de la idea que em va portar a fer un bon grapat de variants, i la meva percepció es que ha agradat molt.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On és el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel món. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiències pròpies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serà dolçament acollida i rebrà la calidesa de la peça mare, qui és a l’espera, per si torna el seu buit.
Penjo avui al blog aquestes arrecades de malla vegetal convertida a argent, de formes irregulars, amb incrustació de esmalts transparents de forn de diferents tons vermellosos. Son lleugeres i molt lluminoses.
Microrelat de na Malen Merelo:
CATIFA ROSÀCIA
Damunt d’espurnes rosàcies sura un gran cor groc. Bell, brillant, jovial, com un narcís encisat per la seva lluminositat. Desprèn, sobre la catifa etèria, energia i força imparable de qui pot amb tot. Però té una por amagada. Pertany a allò que s’anomena PAS, pigment altament sensible. Una sola gota d’un altre color damunt seu i deixarà de ser el que és: Llum!
Aquest senzill penjoll, part d´una sèrie una mica llarga, està fet amb argent “arrugat” que envolta una esfera de jade de Birmania. Amb collaret curt, blanc, llueix prou, o això espero que s´hagi trobat la meva amiga Irene, destinataria de la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
TURMALINES LLIURES
En un lloc precís del món, sota el caliu d’una lluna en silenci, el tímid fluid va infiltrar-se dins la matèria del voltant. D’aquesta simbiosi va esdevenir-se petites escultures romboidals i translúcides. Les turmalines lliures i independents poden lluir ara en lòbuls presumits.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes d´esmalt transparent al forn, tècnica “plique a jour”. Pertany a una sèrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peça fàcil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que m´ha sortit gairebé un espot publicitari, però això de vegades passa)
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gèlides, com si es tractés d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnòtic té el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi és. Ens brinda amor incondicional.
Jordi Vidal Gallifa 