Em tocava ja fer alguna polsera. Aquesta n´es una, es de plata de llei, feta amb la tècnica de la cera perduda. La patina ha sortit sorprenentment xula i ha fet la peça mes interessant.
Em tocava ja fer alguna polsera. Aquesta n´es una, es de plata de llei, feta amb la tècnica de la cera perduda. La patina ha sortit sorprenentment xula i ha fet la peça mes interessant.
Un segon conjunt que vaig fer a solicitud d´una amiga. La meva feina per tant va ser sols la de montador. També està fet aprofitant peces que en principi no anirien per fer bisuteria. El trobo preciós, senzill pero efectiu per conjuntar en determinat moment amb la roba que li escau.
Aquestes arrecades, fetes amb la tècnica de la cera perduda, reprodueixen el disseny de una fíbula de la època romana, trobada en unes excavacions a la ciutat de Barcelona. La especie d´hibrid (per dir-ne d´alguna manera) em va encantar, i per això he fet el conjunt.
Aquesta peça es gairebé el mes recent que he fet. Es de plata de llei, i està fet amb el metode de la cera perduda. Reconec que es mes de pasarela que de cada dia ja que s´enganxa molt amb la roba i això es una questió que no te solució, aquest disseny es així. Feta em va agradar fins i tot mes del que esperava. A veure si us agrada també.