Aquesta Ć©s una Gargantilla-collaret feta de fletxes de porcellana, de blanc i negre barrejat, totes les quals apunten al cor, situat a un lateral.
SĆ³n peces petites de porcellana mate, unides per eslavons de cuir i argent. El cor Ć©s de Ć gata.
Una peƧa de mokume gane, en la que s’aprecien les diverses fulles que el componen, a la que per buscar formes diferents, vaig aplicar pressiĆ³ amb la premsa, i colĀ·locant unes petites esferes d’acer.
Fora de la premsa, l’estĆØtica amb les boles m’agradava, i les vaig incorporar a la peƧa.
Aquesta petita esfera d’argent amb tanca de pin, pot ser per si mateixa un pin raonablement bonic, perĆ² el seu tramat de cercles de diferents diĆ metres permet posar unes floretes per lluir a la solapa el dia que convĆ© anar mudat. Disseny de doble Ćŗs, se’n podria dir.
La proposta va venir de la Arrate, que em va portar un trosset de cadena de bici dient-me que potser se’n podria fer alguna cosa.
Vaig acabar soldant la cadena allĆ on interessava, per obtenir trams rĆgids, i aplicant als eslavons pintura per metall. El collaret el vaig complementar amb cadena feta amb eslavons, d’argent i de coure, amb la silueta similar als de la cadena.
Aquest penjollet tĆ© com a base plata espumada, amb una textura diferent, i potser mĆ©s interessant que l’anterior que vaig posar al blog.
En aquest cas serveix de marc a tres pedres, mƩs o menys precioses, facetades, de talla baguette.
TambĆ© en aquest cas he fet un cordĆ³ una mica particular, per tal de destacar la peƧa.
Aquestes polseres fan un lleuger bombament cap a fora. Justament en el sentit contrari que ho fan les anticlĆ stiques.
Estan fetes igual, amb accessoris a l’efecte i amb la premsa hidrĆ ulica. Els accessoris per fer-les sĆ³n dues esferes massisses de ferro, tallades per la base de tal manera que encaixen en els suports i fan de motlle. N’he fet dos, un per polseres de dos centĆmetres d’ample, i un altre per polseres de tres centĆmetres. I la manera de fer Ć©s la mateixa que es fa amb les anticlĆ stiques, anar premsant el metall a poc a poc, i en vuit o deu premsades queden fetes.
PeƧa espumada d’argent que incorpora un parell d’Ć²pals.
Per tal d’enriquir el conjunt, el collaret que sustenta el penjoll estĆ especialment cuidat, amb tub de malla tambĆ© d’argent, farcit amb un teixit de seda de to rosat.
Vaig comprar aquests minerals, dos trossos, en el mercadet setmanal de Santa Coloma de Queralt. Fan formes geomĆØtriques, cĆŗbiques, perĆ² no sĆ© com es diu la pedra. El venedor no en tenia tampoc ni idea.
Un dels dos trossos el vaig trencar per tal d’obtenir trossets mĆ©s petits, aptes per arracades. L’altre el vaig jugar amb una peƧa de plata de formes indeterminades obtinguda fonent restes.
Vull posar en relleu aquestes arracades, que sĆ³n, quant a disseny, summament modestes, no sĆ© si fins i tot antiquades, no tenen res de particular en aparenƧa, perĆ² les hi tinc un particular afecte.
Tot el que coneix una mica com treballo sap de la meva aficiĆ³ a barrejar tĆØcniques, i a aprofitar maneres de treballar i materials d’una determinada tĆØcnica per aconseguir algun resultat amb una altra que no tĆ© res a veure.
En aquest cas, la base Ć©s de porcellana, encunyada amb el motiu floral, i aquĆ ve la singularitat, el llampant color vermell que va en l’encunyat estĆ fet amb esmalt, en una ulterior cocciĆ³ al forn, un cop el procĆ©s de coure la porcellana estava acabat.
Avui compartirĆ© una sĆØrie de penjolls de porcellana que vaig fer amb alguns dels sĆmbols de l’univers d’en Joan MirĆ³.
Fets amb porcellana blanca pintada o embotida amb porcellanes acolorides o bƩ amb llapissos o retoladors de colors.
Avui toca publicar unes altres peces de la segona tanda de porcellana. Uns fermalls i, per variar una mica de peƧa, un passador de corbata. Tots de porcellana de Limoges blanca i de diversos colors.
Amb aquest panell vaig participar en l’exposiciĆ³ colĀ·lectiva dels alumnes del curset de porcellana de fa prop d’un any, en la que vam presentar els treballs fets durant el curs
Organitzada pels alumnes, la vam fer a La Cantina de la Nau Bostik, on va estar cosa d’un mes, i poc desprĆ©s, amb menys participants, vam repetir al Casal de Gent Gran de Roquetes.
Tot i que cronolĆ²gicament Ć©s anterior a diverses coses que ja he publicat, en mirar enrere, n’he volgut deixar constĆ ncia a la web, ja que tant la qualitat dels companys i mestre del curs, com la realitzaciĆ³ de la mateixa exposiciĆ³ van ser experiĆØncies molt enriquidores.
En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peƧa, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles Ć©s la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.
La peƧa marc Ć©s d’argent, i la cadena Ć©s de cua de talp, envellida per fer contrast.
Tercera colĀ·lecciĆ³ de penjolls, oberta encara, i de moment l’Ćŗltima. SĆ³n una sĆØrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. AixĆ² implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. TĆ© un particular pes en aquesta colĀ·lecciĆ³, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions dĀ“una altra.
Aquesta segona tanda de porcellana que vaig fer, va donar tambƩ per fer aquests collarets de formes troquelades amb porcellana en pasta de diversos colors.
Penjolls de porcellana en pasta, amb bases blanques i amb aigĆ¼es, i floretes o fulles de colors diversos. Una de les flors, a tĆtol d’assaig, duu en mig, una pedra tallada semipreciosa.
A mƩs de penjolls vaig fer alguns fermalls, i fins i tot una agulla de corbata.
PetitaĀ colĀ·lecciĆ³Ā d’anellsĀ de llautĆ³, Ć©sĀ de mostra. Va servirĀ per aĀ la participaciĆ³ de LaĀ dissenyeriaĀ de joies aĀ l’ĆŗltimaĀ ediciĆ³ dels Tallers Oberts de la ciutat, aquest any 2025. El taller que vam oferir va ser de soldadura. Com a mostraĀ de quĆØĀ es podia fer un anell sense gaire dificultat, i per fugir delĀ tĆpicĀ exerciciĀ en quĆØĀ et portes a casa unĀ trosĀ deĀ canonada, vam portar aquests exemples, dos anells amb laĀ corbaĀ de Moebius, un altre texturat amb martell, un altreĀ bombat, i unĀ cinquĆØĀ ambĀ corbatĀ anticlĆ stic.
Aquesta peƧa feta amb porcellana lĆquida, estĆ feta amb motlle, d’una manera que buidem l’interior fent-la molt mĆ©s lleugera. Tanmateix fer-la amb motlle permet, si cal, la repeticiĆ³, que pot ser tambĆ© d’altres colors.
De vegades una peƧa pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peƧa et ve sola a les mans.
Un preciĆ³s estel trobat en una casa d’abaloris, mĆ©s una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, prĆ cticament sense feina, aquest collaret informal.
Volia ensenyar tambĆ© aquests Ćŗltims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i desprĆ©s desestimar. En aquesta sĆØrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautĆ³ i tornilleria de nilĆ³, bastant estĆØtica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.
Feia molt de temps que anĆ vem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tĆØcnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemĆ tica i segura.
Aquests sĆ³n els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran mĆ©s.
Com cada any, Ć©s qĆ¼estiĆ³ de comenƧar temporada: aquest cop amb un collaret que m’agrada molt, i que potser no Ć©s ben bĆ© per portar cada dia, sinĆ³ d’Ćŗs puntual, compost per diverses claus de porcellana de colors, fetes amb motlles, quatre de diferents.
I com en tota aquesta sĆØrie sobre claus, el que siguin inĆŗtils simbolitza per mi, les portes que, desprĆ©s de traspassar-les -o no-, hem deixat enrere a la vida.
Aquesta sĆØrie recull els sĆmbols de les quatre estacions de l’any.
SĆ³n penjolls independents, cosa que permet lluir-los en l’estaciĆ³ corresponent, si aixĆ es desitja.
Fets sobre llit d’escaiola, amb porcellanes lĆquides, blanca, i de diversos colors.
Amb aquesta publicaciĆ³ us desitjo bon estiu. Seguirem al setembre.
Als encants vells sempre hi ha una parada on venen llĆ grimes de recanvi per llums, provinents sobretot del desballestament d’antigues llums fetes malbĆ©.
Sempre m’han fascinat, i era qĆ¼estiĆ³ de temps que en fes alguna peƧa. Finalment, va ser aquesta colĀ·lecciĆ³ de collaret, polsera i penjoll.
He iniciat una nova colĀ·lecciĆ³, FLAIXOS, amb planxes de coure en forma de cĆ mera de fotos, amb esmalts al forn. ColĀ·lecciĆ³ oberta, que de moment tĆ© sis peces, a les que anirĆ© incorporant d’altres.
Es tracta d’una tria molt heterogĆØnia de coses -o idees- que en determinat moment m’han agradat molt, xocat, o m’han cridat fortament l’atenciĆ³.
Les imatges, pescades d’aquĆ i d’allĆ , parlen per si soles, perĆ² n’hi ha que necessiten alguna explicaciĆ³: la foto de la gosseta, la Reina, aguantant amb paciĆØncia la penĆŗltima trastada del meu fill, ficada dins d’una hamaca d’escalada, per exemple. O la foto de la romana pesant un cor, disseny meu, no gaire aconseguit.
ColĀ·lecciĆ³ de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva ĆØpoca. BĆ sicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescĆØncia.
Fetes a imitaciĆ³ de les minimagdalenes, la base Ć©s d’argent, i allotja un petit vidre, o tipus Tiffany, o dicroic.
La gĆØnesi d’aquest projecte va ser llarga, sobre tot perquĆØ em va costar fer un original que fos apte per la fosa d’argent, per fer la primera peƧa i el motlle subsegĆ¼ent.
Una de les peces mĆ©s interessants de la segona tanda de treball que he fet amb porcellana. Ć©s aquest collaret. EstĆ fet amb porcellana lĆquida blanca i de colors. SĆ³n peces primes i lleugeres, el collaret pot anar sobre la pell, i tambĆ© juga bĆ© amb diferents classes i colors de roba.
Una mĆ©s de roses, la darrera, de moment. Una mini cistelleta, de les que es poden veure a les fires de Nadal, plena per l’ocasiĆ³, de roses.
Ara, com que he destapat totes les creacions que tenia relatives a Sant Jordi, m’he quedat sense recursos per l’any que ve. HaurĆ© de pensar en alguna de nova.
El mĆ³n dels minerals cada dia em fascina mĆ©s, i crec que cada cop hi ha mĆ©s varietat i millor presentada.
Aquestes quiastolites que vaig comprar en una fira de minerals, les vaig armar en forma de collaret per fer-les lluir.
He fet amb porcellana una partida de claus de porta, diferents models i colors, de les quals la primera que circula, ja que l’acabo de regalar, Ć©s aquesta.
Les claus inĆŗtils representen un record de camins, opcions triades o deixades, bifurcacions, que tots d’una manera o altra hem tingut que assumir per seguir endavant.
Seran benvingudes les opinions, bones o dolentes. Quan percebo que un disseny pot ser entĆØs poc o gens, m’interessen particularment.
Una altra peƧa amb les rodones i els triangles de vidre Tiffany, muntats amb segments de llautĆ³, i caragols de nilĆ³.
La mateixa qualitat i textura dels vidres, arrodonits al forn, donen l’estĆØtica de la peƧa, llampant, mĆ©s per ocasions singulars que pel dia a dia.
O l’art de penjar-se una paret del coll. He de reconĆØixer que aquesta peƧa Ć©s rara com ella sola. La seva gĆØnesi va sortir de l’afany que tenia (i tinc encara) de fer servir maons en miniatura per fer peces de joieria. Vaig armar la paret, i desprĆ©s no sabia quĆØ fer amb ella. Uns quants mesos mes tard, i a falta de qualsevol idea millor, la vaig encastar en el coure fresat, i ja que era una paret, li vaig penjar un mirall al davant. AquĆ la teniu…
Aquest rosa la vaig fer fa molt, quan aprenia la tĆØcnica de l’esmalt al forn. Placa de coure amb esmalt blau molt fosc, i desprĆ©s esmalt blanc aplicat a pinzell. Ha estat anys al calaix de les peces incomplertes i dubtoses, i finalment vaig decidir rescatar-la.
No ho havia buscat, i ara me n’adono en el fet que aquest abril totes les publicacions han sigut de roses. L’Ćŗltima collita va ser abundant.
Avui, diada de Sant Jordi, com vaig fent regularment, publico el penjoll amb rosa que he fet per aquest any.
Es tracta d’una peƧa de ferro tallada parcialment amb plasma, amb una rosa vermella.
Microrelat de na Malen Merelo:
CRISPETES ROGES
Sobre la gespa verda jauen com crispetes, les roses roges. Aletes vermelles tremolen en sentir el contacte de la molsa fresca, aquosa. i traspuen felicitat eterna.
Aquest cop de veritat, aquest Ć©s el microrelat nĆŗmero 100, i darrer, de moment, de la Malen. Bufem doncs les espelmes, o assaborim les crispetes, o a l’inrevĆ©s.
Com que ja estem al mes d’abril, es bon moment per ensenyar aquesta rosa vermella. Pintada am pinzell amb esmalts vitrificables, i desprĆ©s cuita a alta temperatura.
Microrelat de na Malen Merelo:
Inofensives aletes microcristal.lines fan rotllana. Encisats per la seva meravellosa matĆØria, ens du a l’Homo sapiens, qui creĆ l’artefacte lĆtic i poderĆ³s.
Aquests esbossoss d’instruments, trobats visitant una fira, em van captivar des del primer moment.
No nomĆ©s van donar per fer un collaret prou especial, ja publicat dies enrere, sinĆ³ que sobretot em van permetre fer una sĆØrie d’arracades per obsequiar.
Els ganxos son d’argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
NĆ iades
Qui observi el llac turquesa, voldrĆ endinsar-s’hi. Tastar l’ambrosia que les ninfes custodien sota les aigĆ»es tremoloses.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, uns penjollets, integrament de plata de llei, senzills, adequats pel dia a dia, cĆ²modes de portar i compatibles amb qualsevol color i roba, formal o informal, O aixĆ² em sembla a mi….
Microrelat de na Malen Merelo:
SO
Les notes musicals pengen d’un fil. Aviat les durĆ algĆŗ al voltant del coll. Molt a prop, les oĆÆdes inquietes desitjararan ferventment sentir el seu so
Quan la natura ens regala un disseny com el d’aquest mineral, no s’ha de millorar, nomĆ©s exhibir-lo.
Amb la intenciĆ³ d’incorporar la porcellana de ple al ventall de tĆØcniques de joieria que ja he anat presentant, he estat un trimestre llarg estudiant determinades tĆØcniques per aprofitar de manera Ć mplia aquest preciĆ³s material.
Avui en publico un dels primers resultats, es tracta d’una peƧa composta de diverses lĆ mines de colors foses en un bloc. Les irregularitats de les vores de la peƧa obeeixen al comportament de la pasta en ser comprimida.
A veure si us agrada.
Penjoll compost per una rodona de plata de llei texturada i corbada; dins una malla vegetal, tambĆ© d’argent, i un vidre cuit de Tiffany. El conjunt, assegurat, mĆ©s per motius estĆØtics que prĆ ctics, amb caragolets de nilĆ³.
No puc resistir-me a aquestes calcomanies de floretes, no sĆ© si dir-ne vintage o atemporals. Com posen a les instruccions dels puzles, per a pĆŗblic de 8 a 80 anys. Peces fetes amb la tĆØcnica d’ esmalt al forn.
Aquest collaret es compon de tres satĆØlĀ·lits, un de principal i dos que l’envolten, a distĆ ncies calculades, i en una Ć²rbita rodona que forma el collaret al voltant del coll de la portadora.
Un dels satĆØlĀ·lits, el central, ja va debutar en el collaret alĀ·lusiu al conte del Petit PrĆncep. El vaig fer amb metacrilat. Els altres sĆ³n mĆ©s nous. Fets amb la tĆØcnica de la cera perduda, en llautĆ³.
Aquestes peces, totes pintades amb pinzell, amb la tĆØcnica dĀ“esmalt al forn, son absolutament temĆ tiques, nadalenques, i nomĆ©s s’escau fer-les servir aquests dies de festes.
Coure com a base, esmalt blanc al forn, i pintura vitrificable de forn per les flors en segona cuita.
Aquestes arracades poden recordar algunes peces que vaig fer amb format de negatiu de 35 mm. I Ć©s que arran d’una visita guiada que vaig fer a la Filmoteca, vaig recordar el format de la cinta de cine de 8 mm, que era un tall de la pelĀ·lĆcula de 35 mm. Vaig provar amb unes xapes que encara tenia de 35, i em va agradar l’estĆØtica que quedava, tant o mĆ©s que la de 35 mm, amb l’avantatge de ser mĆ©s petit i, per tant, Ćŗtil per arracades.
Una peƧa mĆ©s, crec que l’Ćŗltima de moment, pensada per celebrar la diada de Sant Jordi.
Camafeu de llautĆ³ amb tres roses de resina i encenalls de diverses fustes exĆ²tiques.
Joieria de vitrall, els vidres de Tiffany, convenientment fornejats, sĆ³n espectaculars tambĆ© per joieria, amb les aigĆ¼es i la textura que tenen. Ćs el cas d’aquest conjunt de festa, crec que prou equilibrat i harmoniĆ³s.
Aquest penjoll tƩ la seva singularitat en la peƧa emmarcada pel camafeu (que Ʃs comercial, no fet).
S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espĆØcie de llĆ mina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bĆ© d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i desprĆ©s de rebre les inclemĆØncies del temps, va anar a parar a les meves mans.
No sempre la natura ens entrega coses orgĆ niques.
Si, un altra peƧa inspirada en la tradiciĆ³ de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins dĀ“una beina vegetal. CordĆ³ de pell de cabra i herratges dĀ“argent.
Es probable que aquesta peƧa sigui la precursora dĀ“una sĆØrie que prepararem un dia dĀ“aquests.
De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endĆŗ el primer premi.
La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.
La constataciĆ³ de quĆØ aixĆ posades les flors en una peƧa circular, en un penjoll quedarien massa frĆ gils, em va fer pensar a fer una peƧa plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peƧa plana, sense fer el cilindrat final.
Aquestes flors esĀ componenĀ de tres metalls, argent, coure i llautĆ³.Ā EstanĀ articulades a partirĀ d’unaĀ anella central, on se subjecten, i acabades amb una olivina.Ā L’unaĀ ha acabat per ser un penjoll, i la segona un fermall. NoĀ m’atreveixoĀ a aventurar quina flor podrien ser.
CordĆ³ integrat amb un penjoll d’ammonites
Aquest penjoll tĆ© el poc o gaire treball de disseny que he sigut capaƧ de fer, al cordĆ³ mĆ©s que a la peƧa.
La proposta en el mĆ©s prĆ ctic, Ć©s d’un cordĆ³ regulable a la vista perquĆØ la peƧa pugui lluir mĆ©s amunt o avall segons la roba amb la qual es combini. Com a disseny pretĆ©n un conjunt de cordĆ³ i penjoll bonic i harmoniĆ³s.
Segueixo fent cosetes de mes o menys joieria amb vidres tipus Tiffany, es una linia que vull seguir explorant.
I amb vidres triangulars i discos en vindrĆ n algunes mĆ©s, m’explico:
Vaig fer uns penjolls de peces de vidre Tiffany una mica massa grans, per un projecte destinat a una expo de Drap Art. Com que van descartar el meu projecte, vaig desmontar aquells penjolls, i em van quedar a les mans deu o dotze peces rodones i altres tantes triangulars, de diferents colors amb tres o quatre forats, totes passades pel forn.
Aquest penjoll es una de les primeres peces, fruit de l’aprofitament dĀ“aquells vidres. Els triangles estĆ n units per una cadeneta tipus cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
MiXET
Oh, mixet, mixet! Dorms al bell mig del no-res. Som a prop i molt lluny, l’un de l’altre. L’Ćŗnic que tinc per saber com ets Ć©s dins meu. Mentrestant, mirarĆ© com jugues, com mioles.
Atrapat perĆ² satisfet
Ja mĀ“agradava el gat dins la ampolla. PerĆ² ara que ha dinat, el trobo millor, mes tranquiletā¦
PeƧa en llautĆ³ i argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
SĆLEX,-ICIS
Les escates de sĆlex ens duen als primers homĆnids a la recerca del foc. La bella i funcional pedra de colors amarats del sĆ²l va ser l’eina vital dels nĆ²mades que un dia ho van deixar de ser.
Aquests penjolls, llibres amb rosa, van sortir, entre dĀ“altres peces, de la pluja de idees dĀ“aquesta primavera per fer la peƧa de Sant Jordi.
Son tallades i fresades en forma de llibre, les blanques dĀ“alabastre, i la fosca de banĆŗs.
Son de les primeres proves que faig en el que en diria materials nobles, (no metĆ lics), experiment en el que vull aprofundir.
Microrelat de na Malen Merelo:
CADENETES
Creades per un mateix pare, esperen el moment oportĆŗ de ser independents, anar-se’n del sojorn, a una altra llar diferent i lluir la Joia de la vida.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA BOSTIKINA
L’icĆ²nic de la Nau Bostik Ć©s la mare del microbarri on creaciĆ³ i lliure pensament conviuen plenament. El collaret de la Bostikina revela bones vibres de cohesiĆ³ social.
Hi ha peces que tenen molt de treball, i en canvi, nĀ“hi han que ja venen fetes, com aquestes pedres, turmalines, en aquest cas en barra cĆŗbica, i color rosa, i amb una mica de verd al final, varietat que es diu turmalina sindria -encara que com que les pedres eren de les baratetes, lĀ“efecte sindria gairebĆ© no es veu-.
La Ćŗnica feina que vaig tenir, va ser posar els terminals i els ganxos.
Microrelat de na Malen Merelo:
EXOESQUELET
Lluny de fer camĆ en un mĆ³n marĆ, la petxina raptada Ć©s escollida per lluir perles en Ć mbit desconegut.
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SāENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests sĆ³n els meus
ĆDOLS
INFLUENCIES FORANIES
Encara que no exclusivament, sobretot del fenomen del Comix Underground, cĆ²mics, en qualsevol cas de dos rombes, que ens van arribar mitjanƧant revistes com lāStar o El VĆbora, i enriquiria el mĆ³n del cĆ²mic i a nosaltres. Els meus favorits, Robert Crumb i Gilbert Shelton, em van atrapar per sempre, gamberros, revolucionaris, ecologistes quan aquĆ ni se sabia que era aixĆ².
Mister Natural, The Freak Brothers i el gat dāun dāells, del Fat Fredy.
Microrelat de na Malen Merelo:
ATZABEJA
La bella atzabeja contĆ© una memĆ²ria intrĆnseca: matĆØria orgĆ nica, olor de fusta humida sota el caliu de la Terra Mare.
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SāENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests sĆ³n els meus
ĆDOLS
EL PAPUS, EL JUEVES, I ALTRES HERBES
Una fantĆ stica i inigualable plantilla de dibuixants, que māha divertit, instruĆÆt, polititzat, aquells anys, i uns quants mĆ©s. En deixo una petitĆssima mostra, amb els meus favorits.
Makinavaja de lāIva, Perich i el seu gat, Miguelito de Romeu.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMPITERN
Tal com un esperit, divaga pel mĆ³n, de lĆ³bul en lĆ³bul. El petit fĆ²ssil, ara pur ornament, es pregunta per la seva existĆØncia, quĆØ sĆ³c? D’on vinc?
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SāENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests sĆ³n els meus
ĆDOLS
NO TANT TEBEOS
De la darrera infantesa alguns, i de lāadolescĆØncia (i la vida adulta fins i tot), el tipus de tebeo varia, cap al cĆ²mic. AquĆ va la Mafalda, gran filĆ²sofa que adoro i que encara em porta de la mĆ , i un record per molts altres, tots plegats una completa formaciĆ³ vital.
Asterix, Charlie Brown, Tintin, Lucky Luke, Forges i el seu mĆ³n, Lobo Alberto, i tants altres.
Microrelat de na Malen Merelo:
BULBS
Globus aerostĆ tics pengen a l’espai exterior. Vulnerables, volen retornar a un entorn fluid. Sentir-se lliures o esclaus dels seus desitjos, pugnar per surar a la superficie, o quedar-se on sĆ³n.
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SĀ“ENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyarĆ n la resta de vida.
Aquests son els mĆØus
IDOLS
DIBUIXOS ANIMATS I PEL-LICULES
Dels personatges que no corrien per aquĆ en paper sinĆ³ en curtmetratges de dibuixos animats. Inoblidables tots. I encara que no sĆ³n dibuixos, aquĆ incloc els curts de Charlot, coneguts a la mateixa ĆØpoca i de la mateixa manera -anys desprĆ©s māarribarien les seves pelis llargues-. Aquests dibuixos i curtmetratges acompanyaven en uns anys les pel.lĆcules principals que projectaven als cinemes.
Pantera Rosa, Correcaminos, Tom y Jerry, Bugs Bunny, Los Picapiedra, Charlot.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAVALL DE MAR
Dins del bell camafeu hi ha un cavallet marĆ. Crida sense so: Natura en perill d’extinciĆ³!!
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SĀ“ENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyarĆ n la resta de vida.
Aquests son els mĆØus
IDOLS
DELS TEBEOS
A llegir, vaig comenƧar com tothom, crec, amb tebeos.
No hi sĆ³n tots representats aquĆ, ni de lluny, perĆ² Ć©s una bona mostra, en qualsevol cas dels que mĆ©s em van arribar, abasta potser, des dels cinc anys fins a la preadolescĆØncia.
Familia Ulises, SuperlĆ³pez, Mortadelo, Aquiles TalĆ³n, Patufet, CapitĆ”n Trueno, Profesor Franz de Copenhague...
Avui Diada de Sant Jordi, vull publicar la rosa que he fet enguany. Molt senzilla, la primera que faig en format anell. Ha sigut ben rebuda.
I de pas, com deien els de El jueves: “solo hay una portada pero teniamos mas”, he afegit quatre assajos mes que havia fet aquests dies, i ara per ara descartats. Com si diguessim, els que van caure a quarts de final. Properament anirĆ© posant els que van passar a semifinals.
Bona diada a tothom!
Microrelat de na Malen Merelo:
Tal qual el sedĆ s opta pel valor mĆ©s preuat, resten els petits nĆŗvols que mouen emocions. Records d’un imaginari colĀ·lectiu, d’una infĆ ncia llunyana.
Aquest conjunt forma part de la meva manera de fer mes manta de totes. Veig una cosa a qualsevol casa dĀ“abaloris o de coses menudes, i em pinta be. A casa, tal com mĀ“acaba de quadrar, li poso anelletes, cordons i altres fornitures i peƧa acabada.
La Ćŗnica singularitat que tĆ©, es que en lloc de posar ganxos dĀ“arrecades convencionals, vaig tunejar per servir de ganxos, un parell dĀ“imperdibles dels que a vegades es troben al desembolicar la roba nova, un model que te una estĆØtica peculiar que mĀ“havia cridat la atenciĆ³. Com es natural, vaig deixar la punta de la agulla ben roma perque no puguĆ©s punxar.
Microrelat de na Malen Merelo:
SABI STAR
Estrelles sabi amb pĆØtals de cristall. Bellesa intrĆnseca. Sura la calma. IlĀ·lumina els ulls, la ment i el cos de qui l’observa.
Microrelat de na Malen Merelo:
LOST IN TRANSLATION
El passat esdevĆ© present, el present futur, el futur present i el present passat, perĆ² el temps s’atura en el precĆs instant de connexiĆ³ amb l’altre.
Ja tenia ganes de presentar-vos a la Malen, que potser us sona pels microrelats que quinzenalment acompanyen les meves peces. Ella i unes poquetes persones mes, a mes de les dones de la meva familia, estĆ n de veritat al fons del meu cor. Per aquestes persones vaig fer una serie de penjolls, amb el retrat de cadascuna, i vaig afegir-hi cadenes relativament singulars, una dotzena de models diferents, que properament posarĆ© al blog.
TambĆ© hi ha homes que tindrien que tenir una cosa equivalent, perĆ² salvada una excepciĆ³, i malgrat em sap greu, es van quedar sense, ja que la joieria masculina es una cosa molt especial, i de moment no mĀ“he dedicat a fer-ne.
Tota aquesta col.lecciĆ³ sĀ“anomena “EstimaĀ“t” i va ser singularitzada amb unes petites plaques dĀ“argent que formen part de la cadena, i que porten gravada aquesta denominaciĆ³.
Les plaques son de la mesura exacte de un negatiu fotogrĆ fic, de coure, tallat amb laser, amb esmalts al forn, i calcomania vitrificable protegida.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMBLANT A LA TERRA
L’ametista roja, amarada a l’interior de la geoda, atrau l’ull, de qui l’observa i la desitja.
Un altre dels experiments que vaig fer fora del taller de joieria. Peces de ferro tallades amb la mĆ quina de plasma, i desprĆ©s suavitzades perque no punxessin.
De fet es el material que millor va respondre, ja que els esquitjos del acer no punxen ni aranyen, i vaig poder respectar la estĆØtica que proporciona la mĆ quina al tallar el metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
GRAFIA
La rosa sap que una vegada arribi al seu clĆmax, comenƧarĆ el seu declivi i es farĆ fosa. Prega que no hi hagi disgrafia als fulls del llibre que narra bellesa i simbolisme i, aixĆ, ser eterna.
Vaig tallar aquests trossets de coure amb lĀ“aparell de plasma, i desprĆ©s els vaig curvar en una forma semiesfĆØrica, i en la coveta que es forma vaig afegir, en un cas una petita perla i en el altre una pedra de platja. Queden unes peces senzilles, petites, i molt portatils.
Microrelat de na Malen Merelo:
AQUĆĀ I ARA
La peƧa petita es desprĆØn de la peƧa mare. TĆ© un do afegit a la seva bellesa intrĆnseca: centrar l’atenciĆ³ en el moment present.
Una peƧa mĆ©s de la sĆØrie Meccano, reproducciĆ³ a escala 1:3 de les peces originals. Feta amb alpaca les parts que no tenia que escalfar, i argent les que tenien que ser escalfades al fer les soldadures.
Microrelat de na Malen Merelo:
ASTRES
Petits astres esperen impacients anar de lĆ²bul en lĆ²bul, voltar amb un cos per la Terra, com els que volten a l’entorn del Sol i irradien Llum a l’Univers.
Jugant amb discos dĀ“Ć gata, vaig acabar fent aquesta animalada.
AixĆ² passa quan et fa pena deixar una cosa al calaix perquĆØ malgrat la lletjor li veus un punt de grĆ cia. I la acabes de fer, conscient que no agradarĆ a ningĆŗ mes que a tu.
Microrelat de na Malen Merelo:
GARLANDES LLUMINOSES
Garlandes de colors diferents esperen el moment oportĆŗ per sortir del seu embolcall i espargir alegria allĆ on faci falta.
Microrelat de na Malen Merelo:
TIFFANY
La flor iridiscent s’estĆ©n com una catifa. Dins seu palpita el desig imaginari de fer-se simbiosi amb la Natura Viva!
Microrelat de na Malen Merelo:
FILOSOFIA DEL KINTSUGI
Les escletxes s’exposen sense vergonya. Evoquen l’experiĆØncia de vida viscuda, en un oval preciĆ³s que troba el sentit de l’Ćsser.
De la incursiĆ³ que vaig comenƧar en metalls no preciosos fa dos estius, potser les meves peces preferides son aquests boomerangs fets amb ferro de planxa salvaxispes de xemeneia, i enriquits amb esmalt i amb malla dĀ“argent amb gĆØnere tĆØxtil.
Microrelat de na Malen Merelo:
MĆBIL ASTEROIDE
Asteroides de roca i gel, entrellaƧats, pengen sota la mitja lluna que els nodreix amb serenor per tal d’espargir-la entre els Ć©ssers desperts.
NomĆ©s per nostalgics del tema, he vist la noticia de la exposiciĆ³ que es fa (a Madrid) de construccions amb Meccano, i a la espera de que es faci alguna semblant a Barcelona, us ensenyo aquestes arrecades.
Son una rĆØplica de peces dĀ“aquesta joguina, fetes a escala 1:3, en argent la clau, i alpaca la peƧa perforada.
Vull compartir aquest penjoll que vaig fer, fa cosa dĀ“un any, en col-laboraciĆ³ amb la meva amiga Arrate, MeĀ“l habien demanat unes nebodes. Es tracta de portar el retrat de una persona estimada, dĀ“una manera mes informal.
Es una peƧa dĀ“esmalt dĀ“alta temperatura, amb calco vitrificable, cuita al forn, decorada als laterals y part de radere amb peces dĀ“argent. I collaret dĀ“argent de cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
SOL CONSECUTIU
L’estel incandescent, que irradiava energia en un passat llunyĆ , deixa empremta en l’ull i permet a la memĆ²ria una successiĆ³ en cadena delirant
Aquest anell es continuaciĆ³ del que vaig publicar la setmana passada.
Es tractava de un anell que em van entregar per tunejar, per fer-hi alguna cosa. El vaig serrar, dividir en dos, independents.
Un dĀ“ells, el de la anterior publicaciĆ³, el vaig completar amb esmalts blaus al forn en cocciĆ³ “pell de taronja”.
I aquest va rebre un filet dĀ“or en el seu contorn, i un fons enfosquit per realƧar els colors del metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
ONES
Ones impermanents, ara aquietades, sustenten energia turquesa entre crestes de plata i esperen la forƧa d’una pertorbaciĆ³ que les sacsegi per sentir-se vives de nou.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES AMBRES
Safates de plata aixopluguen gotes ambres i es mostren tal com sĆ³n: gebre d’almĆvar glaƧat.
DĀ“aquestes polseres en vaig fer quatre o cinc, pels companys de feina. Encara que no faig joieria per home, volia cercar alguna cosa per obsequiar els mes propers.
I ja que jo marxava, aixĆ els expresava els meus millors desitjos. Dubto que les portin gaire.
Es tracta de unes polseres obertes, de coure i altres de llautĆ³, amb forma anticlĆ stica.
Microrelat de na Malen Merelo:
SELENE
Selene sura en un espai sense fi. La seva presĆØncia destaca en la foscor de la nit. Sembla impassible, perĆ², fidel al seu planeta, Ć©s omnipotent i amb secrets a descobrir.
Microrelat de na Malen Merelo:
A FLOR DE PELL
ImaginĆ l’art de viure junts en el moment en quĆØ l’abraĆ§Ć i sentĆ el batec del seu cor sota la pell vegetal de l’escorƧa, coberta de molsa humida i tendra.
Microrelat de na Malen Merelo:
AMMONITA
La bella ammonita guarda secrets d’una vida antiga on vivia al fons del mar. El signe en forma d’espiral hipnĆ²tica mostra el sĆmbol de la vida, l’evoluciĆ³ cap a l’infinit.
Microrelat de na Malen Merelo:
CARAMEL DE CRISTALL
El caramel de cristall es desprĆØn del vestit de plata que l’envolta, i deixa anar la seva delicada flaire d’un temps llunyĆ .
Un penjollet mes, en aquest cas montat en una gargantilla, de la serie dĀ“argent “arrugat”, envoltant un dau de pirita.
Una peƧa mes de la serie dĀ“elements amb argent “arrugat”, (en queden poques, ho juro), en aquest cas el metall abraƧa una petita flor de jade blanc, de Birmania.
Un penjoll mĆ©s amb lĀ“argent arrugat, embolicant en aquest cas una esfera de pedra volcĆ nica de un preciĆ³s color verd. Una mĆ©s de la serie que vaig fer per obsequiar diverses amigues, companyes, en determinat moment de la meva trajectoria laboral. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILS DE PLASTILINA
Com fils prims de plastilina fets amb delicats dits d’un infant, les anelles s’entrellacen en peƧa Ćŗnica per xalar.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA ROIG
Cada primavera reapareix la Rosa de roig intens. Sembla la mateixa, perĆ² Ć©s diferent. SĆmbol d’amor, d’amistat, bella i vulnerable com l’estaciĆ³ de l’Univers
La lĆ mina dĀ“argent aixĆ, embolicant diferents peces, queda espectacular, absurdament orgĆ nica com es, i dona joc per molt. En aquest cas la vaig combinar amb una bonica granadura conformant una peƧa prou atractiva per lĀ“us diari. O aixĆ em sembla a mi. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MONEDER LLAMINER
Els dits pugnen inĆŗtilmemt amb les boletes rodonetes per obrir el moneder llaminer. Les monedes s’escapuleixen entre forats d’un teixit absurd. ComenƧa la fi d’un objecte que agonitza.
Aprofitant que els vidres emprats per fer llums o quadres amb tĆØcniques Tiffany, passats pel forn donen una bona textura i mantenen unes aigĆ¼es espectaculars, com es veu a la foto, vaig fer, amb metall, unes quantes peces. I mes que en farĆ©, donat que metall i vidre es un bon maridatge.
Posar de relleu en aquesta ocasiĆ³ que com a part del experiment vaig fer servir per algunes peces alpaca, en lloc de argent, el cas de la peƧa que publico avui. Va ser fallit a mitges; resultava que la alpaca, un cop sotmesa als set o vuitcents graus del forn, quedava enfosquida de manera irregular sense sol-luciĆ³. Tot i aixĆ², el fo fosc que van prendre les peces amb aquest material, va agradar forƧa a algunes persones.
Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.
Aquets penjollets, fets amb la tĆØcnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinaciĆ³ amb el cordĆ³, pot ressaltar encara mes la peƧa.
Microrelat de na Malen Merelo:
ALGUES D’ARGENT
Heures de fil desfilen per camins divergents que no van enlloc. S’enreden i creen un teixit incert. Inconscients de la bellesa que generen, es mostren simplement com sĆ³n.
Microrelat de na Malen Merelo:
ESCATES DE GEL
Escates de gel atrapen el cel. Filigranes de plata omplen espais en blau amb espurnes de llum de dia i de nit. AntĆ²nims complementaris sĆ³n en petites llacunes, viuen realitats paral.leles d’un mĆ³n perdut.
Presento aquest penjollet, molt senzill, que consta de una petita peƧa de bismut, -un mineral de aspecte molt interessant -que en peƧes una mica grans recorda conjunts de pirĆ”mides o de edificis-, envoltat de una llĆ mina texturada dĀ“argent que queda arrugada, resseguint-li parcialment la forma.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES DE ROSADA
Dignament acollides en un tros de xarxa estesa reposen les gotes de rosada. L’aigualada reflecteix els colors del seu voltant: de la Natura, del Cel, del Sol. Colors alegres, colors vius s’apaguen amb la nit fosca i reviuen de nou al mati.
Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de lĀ“argent i el negre profund del mineral conformen lĀ“atractiu de la peƧa.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTA PETRIFICADA
La gota salada va vessar de l’ull. En fer via galtes avall, es va solidificar. El fluid quiet, petrificat, Ć©s ara present en aquest mĆ³n terrenal. Expressa el seu plor, la seva tristesa, el seu dol i, malgrat tot, evoluciona a un altre estat, tal vegada, en bellesa impertorbable.
Quan una idea, un material funciona de veritat, ho fa fins i tot al nivell mes primari. Aquestes arrecades de malla orgĆ”nica, de plata llei, no tenen practicament forma definida, ni elaboraciĆ³, ni fa cap falta. Es la mĆnima expresiĆ³ de la idea que em va portar a fer un bon grapat de variants, i la meva percepciĆ³ es que ha agradat molt.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On Ć©s el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel mĆ³n. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiĆØncies prĆ²pies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serĆ dolƧament acollida i rebrĆ la calidesa de la peƧa mare, qui Ć©s a l’espera, per si torna el seu buit.
Penjo avui al blog aquestes arrecades de malla vegetal convertida a argent, de formes irregulars, amb incrustaciĆ³ de esmalts transparents de forn de diferents tons vermellosos. Son lleugeres i molt lluminoses.
Microrelat de na Malen Merelo:
CATIFA ROSĆCIA
Damunt d’espurnes rosĆ cies sura un gran cor groc. Bell, brillant, jovial, com un narcĆs encisat per la seva lluminositat. DesprĆØn, sobre la catifa etĆØria, energia i forƧa imparable de qui pot amb tot. PerĆ² tĆ© una por amagada. Pertany a allĆ² que s’anomena PAS, pigment altament sensible. Una sola gota d’un altre color damunt seu i deixarĆ de ser el que Ć©s: Llum!
Aquest senzill penjoll, part dĀ“una sĆØrie una mica llarga, estĆ fet amb argent “arrugat” que envolta una esfera de jade de Birmania. Amb collaret curt, blanc, llueix prou, o aixĆ² espero que sĀ“hagi trobat la meva amiga Irene, destinataria de la peƧa.
Microrelat de na Malen Merelo:
TURMALINES LLIURES
En un lloc precĆs del mĆ³n, sota el caliu d’una lluna en silenci, el tĆmid fluid va infiltrar-se dins la matĆØria del voltant. D’aquesta simbiosi va esdevenir-se petites escultures romboidals i translĆŗcides. Les turmalines lliures i independents poden lluir ara en lĆ²buls presumits.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes dĀ“esmalt transparent al forn, tĆØcnica “plique a jour”. Pertany a una sĆØrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peƧa fĆ cil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que mĀ“ha sortit gairebĆ© un espot publicitari, perĆ² aixĆ² de vegades passa)
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gĆØlides, com si es tractĆ©s d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnĆ²tic tĆ© el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi Ć©s. Ens brinda amor incondicional.
Es la segona versiĆ³ de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.
En aquest cas es dĀ“argent massĆs (la primera va ser dĀ“electroforming) feta amb la tĆØcnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.
Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.
Aquestes arrecades formen part de una col.lecciĆ³ de cinc peces que he fet recentment. Son montatges amb reproduccions escala 1:3 de peces de Meccano. Amb tornilleria, com ha de ser. Les peces son dĀ“alpaca i els herratges de argent. Es el meu petit homenatge a una joguina que va omplir molt de la meva infantesa i que de alguna forma, segur, em va modelar. Espero que us agradin.
Microrelat de na Malen Merelo :
AUTUMMUS
Vet aquĆ una petita demostraciĆ³ empĆrica de la possible bellesa de les coses caduques. La fulla tardoral mostra el pas del temps. El seu cos perd vitalitat, lluita, es resisteix al canvi. Qui la comprĆØn, aconsegueix fer-ne matĆØria immortal, mentre traspua la fuita blava de la melangia.
Aquestes arracades van enganxades al lobul de la orella, al contrari de la majoria que faig, que van amb ganxo i per tant pengen i tenen moviment. A segons quins dissenys i textures els hi va millor aquest anclatge, perĆ² la veritat es que aquest material llueix amb els dos sistemes.
ComenƧo la temporada amb aquesta modesta peƧa, feta fa uns mesos, amb plata com qui diu embolicant la pedra, una olivina esfĆ©rica de les Canaries. Aquesta peƧa es va quedar a casa, perĆ² dĀ“aquest sistema seguirĆ n altres peces, ja que vaig fer una serie relativament llarga per obsequiar amigues i companyes de treball per una circumstancia molt especial.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES D’AIGUA PERLADES
Penja d’un fil de plata, la petita cortina de gotes perlades. AlgĆŗ la durĆ de guarniment. CrearĆ una histĆ²ria: aigua salada encapsulada. LlĆ grimes plenes d’emociĆ³, d’alegria i tristesa. LluĆÆdes sense vergonya, ni por. Record entranyable. ExperiĆØncia de vida viscuda, amb passiĆ³… ViatjarĆ el mite de boca en boca, i el penjoll de cos en cos, tant com hom vulgui.
Us torno a compartir aquesta peƧa per que gaudiu dĀ“aquest microrelat de na Malen Merelo:
FLOR I POLITJA
SĆ³n conscients les flors, de la seva funciĆ³ en el mĆ³n? Per reproducciĆ³ sexual creen llavors. Les espĆØcies es perpetuen i es propaguen. ComenƧa aixĆ la biodinĆ mica de tot plegat: Les flors beneficien els insectes i ells, alhora, la humanitat. Tant de bo accionar la politja fes les flors vivament eternes.
Microrelat de na Malen Merelo:
TRIBUT AL CARBONET
Des de l’origen, al mĆ³n, l’home feia Art. Les coves primitives en sĆ³n testimoni. El petit branquillĆ³ sol, o llepat d’aigua i terra de colors, expressa la vida quotidiana i alguna cosa mĆ©s… el xaman dĆ³na peu a rituals i fa celebracions dels mites. El carbonet lleuger i porĆ³s Ć©s una descoberta fascinant. Vet aquĆ el tribut amb tul de plata
En aquest penjoll, el joc que he fet ha consistit en visibilitzar lĀ“efecte de tensiĆ³ que habia conseguit en la peƧa de plata, carregant-hi abaix un petit pes de llautĆ³ de balanƧa, com si fos aquest pes el que provoquĆ©s lĀ“estirament vertical que presenta. Espero que us agradi tant com a mi.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROAD 66
El psicodĆØlic vehicle fa via per la Road 66. De fons, la veu de Jim Morrisson. Ha nascut la Contracultura! Els joves cerquen una vida alternativa. En contra de la burgesia i la mediocritat de la societat de consum. Abracen l’exploraciĆ³, la innovaciĆ³, la fraternitat universal, la llibertat sexual i el nomadisme. Fer real una vida utĆ²pica a favor de l’ecologisme i l’anarquisme. Molts, perĆ², enlluernats per l’eufĆ²ria colĀ·lectiva i contagiosa, van mĆ©s enllĆ amb begudes espirituoses i LSD per arribar a un estat elevat de consciĆØncia, fins que deixen de ser conscients i traspassen a la vida dels morts.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA DE VELLUT
La rosa Ć©s bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi Ć©s breu. La funciĆ³ de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res mĆ©s. NostĆ lgics, la volem posseir. Fer una reproducciĆ³ simbĆ²lica i perdurable mentre rastregem, inĆŗtilment, la seva flaire dins la memĆ²ria sensorial.
Poema de JosƩ Antonio Arcediano:
LA CUA
Davant de casa meva,
a la floristeria,
sota la intermitĆØncia de la pluja,
els homes fan la cua de les roses.
A cinc pavos per cĆ pita
la parenta contenta,
i aquell bĆØstia que ronca com un bou
cavaller per un dia.
La dĆ³na no li compra
el llibre de rigor
(ātotal, si no lo lee, paĀ“hacer bultoā),
Ell no fa cap retret
(total, paĀ“no leerlo y que haga bultoā).
Es un dia perfecte:
ja no portem morriĆ³,
podem aglomerar-nos
i fer com si no res.
Visca el nostre PatrĆ³! Morin els Dracs!
Germans, canteu amb mi:
āRosa dĀ“abril, morena de la serraā¦ā
SVH, 23,4,22
Microrelat de na Malen Merelo:
Microrelat de na Malen Merelo:
48 MINDFULNESS
Les plantes aquĆ tiques van mĆ©s enllĆ del que sĆ³n. Suren en aigĆ¼es reposades. Simulen no moure’s, perĆ² respiren, senten la pluja quan els cau al damunt o el vent quan les sacseja. A la nit les envolten cuques de llum i al mati, el sol els dona color. Les rodones hidrĆ²fites viuen el mindfulness.
Torno a publicar amb el Microrelat de na Malen Merelo:
47. GLOBUS
Mira el globus i deixa fluir el subconscient. Volar sense volar. Tant de bo poguĆ©s fer com l’AlĆcia, tastar l’Amanita muscaria, el bolet mĆ©s seductor dels follets del bosc: roig amb puntets blancs! S’imagina fer un mos, empetitir-se i, dins del globus, viatjarā¦ viatjar sense pressa ni pausa, rumb cap a l’autoconeixement.
Aquestes peces son fetes amb vidre per tiffany, transparent, que cuit al forn queda fos amb la plata que li fa de cassoleta.
Com a mostra de la meva perspicacia a lĀ“hora de triar perquĆØ ha de servir la peƧa, ressenyar que per mi eren uns penjolls interessants. Va resultar que per aclapadora unanimitat de les dones que van veure els penjolls, feien per uns anells fantĆ stics. Vaig recollir la idea i aqui els teniu.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA QUOTIDIANITAT
L’agulla de penjar duu records llunyans que arriben a l’instant, com un llamp, mĆ©s transparents que mai. L’estalvi de vĆmet fet amb cura per mans expertes acull sense por el recipient on es troba l’Ć pat, que amb amor ha preparat la mare. La quotidianitat diacrĆ²nica del moment serĆ repetible un temps, i irrepetible ara, perquĆØ ahir va ser ahir, avui Ć©s avui i demĆ serĆ” demĆ”.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMICERCLE VITAL
El semicercle Ć©s com un llibre obert. PĆ gines esgrafiades revelen una vida plena d’emocions individuals, i universals: alegria, tristesa, esperanƧa, ira, pau, confusiĆ³, amorā¦ Succeeixen de manera inevitable, dins d’un mateix espai, una rere l’altra, soles, juntes. Vet aquĆ el fruit de la existĆØncia humana.
Fer aquestes arrecades va ser un encarrec-no encarrec, o mes ben dit, una especie de no encarrec-sorpresa. Vaig saber que la filla de una persona propera havia perdut en un viatge la possibilitat de comprar unes arrecades amb aquest signe i seĀ“n havia quedat amb moltes ganes. MĀ“hi vaig posar al taller i van sortir aquestes. jordividalgallifa.com
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA PASSIĆ
Aparentment, la flor sembla a punt de ser empassada pels petis forats del terra metĆ lā¢lic, perĆ² la passiĆ³ de viure Ć©s ferma. S’adapta a les noves circumstĆ ncies. No vol desaparĆØixer aixĆ com si res. S’expressa amb tota la seva plenitud, amb l’extensiĆ³ mĆ xima i amb el seu color rogenc, de sang, VIU! Incita la imaginaciĆ³ de qui estĆ al seu voltant per tal que ensumi la seva olor i palpi el tacte sedĆ³s que traspua des d’un mĆ³n terrenal i espiritual, alhora.
Fantasia feta a partir de una canella de mĆ”quina de cosir, com element principal. Materials: acer inoxidable, argent, cordons pell de colors. Es forƧa divertit partir d una peƧa estranya que et crida la atenciĆ³ i veure fins on arrives. I encara em queden tres canelles per fer mes tonteries que em facin mes o menys el pes. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo
PAPERINA DE PLATA
La paperina de plata envolta amb delicadesa una part de l’esquelet de l’eriĆ§Ć³ de mar, que conserva amorosament un tresor, com si es tractĆ©s d’un futur nounat. L’escultora Universal ens mostra la creaciĆ³ del fĆ²ssil unificat!
Microrelat de na Malen Merelo:
39. OM, mĆ©s que una sĆlā¢laba
L’objecte de desig arriba al seu destinatari. Per quĆØ vol lluir aquesta peƧa? Fruit d’una moda a Occident, li sembla un ornament bell i el mostra alegrement? O va mĆ©s enllĆ , coneix tot el que implica aquest “OM” i agraeix als creadors de les escriptures vĆØdiques, en fer saber als mortals que, el simple fet de pronunciar-ho, el pot dur a una connexiĆ³ profunda amb l’interior d’un mateix. Tant de bo continuĆÆ com a joia perdurable. La mĆ©s valuosa que s’ha creat mai.
Pas a pas amb la experimentaciĆ³ joieria-vitrall, aquestes arrecades d argent, amb vidre dicroic, de fusing. El dicroic no funciona sempre, hi ha colors que al forn tomben cap al negre o gairebĆ©, i en qualsevol cas queden lluny dels colors pre-fosa; aquests han quedat prou llampants, crec.
Jordi Vidal Gallifa 