Em fa il-lusió compartir aquesta setmana el primer resultat interessant que trec del curs de gravat a burí que estic fent des de fa poc. Es un gravat fet amb el burí unglette, sobre coure. Se que no està gaire ben fet però estic fins i tot una mica sorprés d´un resultat així tan aviat.
Aquesta peça que he comprat fa poc, es de un material plàstic anomenat Fordita o ágata de Detroit, nom que li ve de la coneguda marca de vehicles. Si voleu xafardejar a internet, te un origen curiós. Es dels, crec que escassos materials industrials que es poden considerar “preciosos”. La he trobat tan espectacular que no he volgut fer res amb ella mes que afegir-li una anella i un collaret.
Vull compartir i també deixar constancia al blog, d´un canvi que vaig fer aquest estiu passat pel que fa a la forja. Fins fa poc, les peces que havia fet eren fetes amb la forja de carbó, sistema amb que vaig aprendre. Com que aquest sistema es molt romàntic i vintage i el que volgueu, pero moooolt entretingut i lent, cada cop em costava mes posar-me a fer qualsevol cosa, o encendre simplement la fornal. Per reactivar la afició, vaig incorporar al taller una nova fornal, de gas propà, que un cop probada, dona molt mes marge de treball en calent, i una mica mes de ritme al treball en si, al no tenir-te que preocupar de remenar el carbó a la cerca del caliu suficient. Com podeu veure, la vaig posar sobre la antiga, de manera reversible, per mantenir la possibilitat de fer servir qualsevol.
Vull incloure al blog aquestes caixetes amb protector de llavis natural, fet a casa per la Charo, en les quals la meva participació ha consistit a fer el dibuix a les tapes, amb la premsa hidràulica, aprofitant uns motllos de metacrilat que tenia amb els dos dibuixos, de l´ocell i del panot barceloní. Van ser obsequiades als nebots/nebodes per Nadal.
Crec que a tots els que ens dediquem, poc o gaire, a coses creatives, ens ha passat, el veure una cosa i que ens agradi, per tant, seguidament “fusellar-la”, mes o menys descaradament. Jo ho he fet, i a mi també m´han copiat -“fusellat”- algunes idees.
Aquest any, la declaración de bones intencions que conté el taco de paret Maragall, autora Melània Figueras (si, si, el bloc Maragall encarà es fa, es encantador, i mes vintage que l´ultim mercat de roba usada que he visitat), m´ha agradat tant que he decidit tenir per l´any nou aquestes intencions i no unes de pròpies. I com que les intencions que te cadascú es comuniquen als amics i parents, aquí va la imatge amb les meves.
Bon any 2019 a tot@s!
Jordi Vidal Gallifa 