Quant a ArgentiFerro

Tinc la intenció, i aixó que l´infern es empedrat de bones intencions, que aquesta pagina sigui un taulell on quedin a la vista les peces que vaig fent a estones, tant de ferro, com de llautó o plata, com altres cosetes que de tant en tant es creuen pel cami, i també ve de gust fer. Espero que us agradi.

Penjoll electroforming atzurita i microrelat

Microrelat de Malen Merelo:

EL MAGMA VITRIFICAT

La lava ennegrida per la cendra mostra testimoni de la seva existència. Les petites cuques de llum alerten que hi ha vida dins seu. El magma vitrificat, alhora, vol desempallegar-se del seu embolcall: la petrificació que l’envolta no la dèixa respirar i lluita per emergir a la superfície. Ho aconseguirà?

 

Polsera siluetes lliris i relat a joc

Microrelat de Malen Merelo:

EL BUIT DEL LLIRI

On ets, lliri perdut? Per què fugir d’aquest món terrenal? El teu buit és la teva petjada visible, invisible alhora. El rastre de l’empremta al voltant d’un espai nítidament sedós et  delata. Tal vegada cerques altre àmbit més idoni per alliberar la teva essència: la terra on vas néixer!

Plata de llei. 

Joieria lletja – penjoll

Microrelat

Les empremtes de les gotes salades fidels a la roca dia a dia van deixar-li testimoni imprès al damunt. Això va provocar un canvi a la seva textura, a la seva forma de ser. La gota malaia persistent, tenaç, de mica en mica s’aprofitava de la pedra, se l’anava cruspint, fins que algú la va alliberar del seu enclavatge i amb ella s’endugué el color de la mar.

Autora: Malen Merelo

2020-06-10 20.43.23

Penjoll, electroforming, coure patinat.

Penjoll electroforming ostra

Aquest penjoll està fet amb un fruit de xicranda (jacaranda)  i es prou vistós. L´he preparat amb la tècnica del electroforming. Amb aquesta forma que te tan peculiar, la tentació de posar-hi dintre una perla per fer una ostra complerta, era massa forta. I naturalment he sucumbit a ella.

Joieria lletja – penjoll

Aquesta peça també te un patinat no forçat.  El coure era un retall rectangular de la caixa de restes, que en algún moment havia ficat a l´electrolit d´electroforming, i després d´això  encara havia rebut altres agresions en diferents feines, D´una manera natural havia agafat una patina i uns efectes xulos. Vaig trastejar la peça una mica mes, amb martells etc, i finalment amb una capa de vernis ha quedat preservat el resultat.

D´un altra banda, d´alguna vegada que havia fos plata, al abocar-la,  al roig, al motllo, es va escapar una mica, uns pocs grams, i van fer aquesta forma que em va agradar, i en lloc de tornar-los a fondre ho vaig reservar.

He retallat el coure de forma oval, i he afegit la peça de la fosa, i ha quedat la peça que veieu.

Joieria lletja – agulla

Microrelat

Els dits juganers del fill han assolit l’objecte de desig: un lliri de papiroflèxia! Les ninetes del pare van ser captivades per la bellesa de la flor. Amb cura va traspuar la seva ànima a la peça. Així és com la pàtina de la immortalitat platejada ha estat envellida per la experiència de la vida

Autora: Malen Merelo

Fa dies que estic voltant el tema de patines, una forma d´acabat de joies prou interessant, que tenia ganes d´atacar. Com no podia ser menys, he començat pel mes fàcil: aprofitar  un parell de coses que s´han patinat naturalment. Avui us ensenyo una, la setmana que ve la segona. .

Aquesta peça que presento es un lliri fet amb origami pel meu fill, després electroformat amb coure. Ell ho va descartar. A mi m´agradava,  m´ho he quedat i l´he acabat, donant-li destí com agulla, i afegint els estams, de plata i or. Ben envernissat, una peça mes, que m´encanta, i primera de la serie que he batejat com “Joieria lletja”.  En seguiràn mes, tant de coure com d´argent.

Manera de fer discos vidre

2020-05-24 15.59.14-ret 2020-05-24 13.12.41-ret 2020-05-24 13.34.28-ret 2020-05-24 13.12.46-ret 2020-05-24 13.14.08-retSe que el que publico avui no es cap  descobriment, ni ho pretenc, però pot fer que algú que no hi havia pensat tingui mes fàcil aquesta feina.

Al fer vitralls tipus Tiffany o d´emplomar, tallar les formes rodones es molt entretingut, sobre tot si es fa a ma, a base de talls succesius i arrodoniment amb la fresadora. Per fer-ho mes facil, vaig pensar que valia la pena probar les broques de campana  de diamant que estàn publicitant ultimament algunes webs orientals de venda. El pak que vaig comprar tenia 15 broques escalonades  fins a 5 cms de diametre,  vaig comprarlo a Bangood, i va  costar  11 euros. Va tardar un mes a arribar. He vist paks de preu semblant que arriben a  tenir broca de 10 centimetres.

Efectivament, com es pot veure a les fotografies, amb un trepant senzill, posat en una columna de bricolatge, i posant el vidre a la mordassa, protegit amb un tros d´skay o de cautxu, amb un trosset de fusta a sota, i pulveritzant aigua amb un espray, s´obtenen cercles amb molta facilitat.  Vaig usar una velocitat mes aviat lenta. Aquesta va ser la primera prova, i no es va trencar ni un cercle. Fins i tot, en el cas dels petits, quedava la peça exterior sencera, válida per alguna altra cosa, per exemple posar algun cercle de diferent color en mig.

Caixeta estil Tiffany

Torno amb el tema de vitrall. Avui publico una peça que tenia reservada per Sant Jordi d´enguany. Aquesta caixeta està feta amb la técnica Tiffany, i  es mes decorativa que práctica, ja que es prou fràgil. La vaig fer amb una rosa a la tapa amb la intenció de que fes de contenidor per  l´obsequi de  la rosa d´aquest any,  que ja vaig posar al blog dies enrrere.

Penjoll gravat amb burí

Com cada any tocava fer alguna cosa per la Diada de Sant Jordi, i també com es tradicional  havia de ser una rosa. Aquest cop aquest penjoll, en plata, que vaig gravar l´any passat quan feia el curset de gravat amb burí. La peça ha estat enfosquida, i, crec, enriquida per la disposició del collaret de cuir amb que l´he montada.  De fet aquest any he regalat dos, de roses, la propera la publicaré dilluns que ve.

Penjoll plec de roba

Fet amb la técnica de la cera perduda, aquest penjoll, de plata de llei, reprodueix la caiguda que tenen les estovalles, tapetes, hules, etc, a les cantonades; sempre he trobat aquesta caiguda molt elegant. Es una peça de llarga gestació, vaig tardar molt en decidir-me a fer-la amb cera, i encara mes temps a decidir si la decorava mes o no.

Petita mordassa estàtica

Vull compartir aquest estri, no es ni invent, es mes senzill que això, per poder tenir una peça estacada en posició horitzontal.  Segons el model de banc de treball por ser mes o menys facil de posar, en el meu, amb braços llargs, es facil. Vaig acabar fent-la per necessitar amb alguna frecuencia una peça quieta, mes enllà de la força de la meva ma, en posició horitzontal. Ja avans pel cas de voler tenirla en vertical, tiraba ma d´una mordassa de taller, aquesta, que al tenir un bon tamany, es manté quieta amb facilitat.

Podeu veure que la mordassa vermella es orientable en la direcció que convingui per serrar. I, fins i tot, amb un petit angul, de 40x40x4 mm es podria anclar la mordaça a la mateixa peça per treballar amb la peça en vertical. La cosa negra que es veu sota les pletines es plàstic per evitar que la fusta del banc resulti danyada al apretar el conjunt.

Treballs amb resines

He tingut l´aprenentatge del treball amb resines transparents, anys i panys postergat. Aquesta situació excepcional de confinament ha resultat  ideal per emprendre tasques aixi, d´aquelles que mai encetes. El cas es que m´he liat amb el tema i he aconseguit començar. He fet una tanda de una dotzena de peces, amb resultats molt pobres. Pero, be, el tema es començar d´alguna manera. Ja m´anirà sortint millor.  Per il-lustrar el post, va una foto de les peces que menys pena em fan de tot el lot que ha sortit.

Maqueta ciutat, amb ferralla

Hi ha un festival anual, Drap Art,  amb diversos actes,  exposicions, mercadets, a Barcelona, que s´ocupa del tema del reciclatge de productes residuals i la derivació a formes d´art. Procuro anar cada any, i s´hi veuen coses notables.  Vull compartir aqui una de les que m´han cridat la atenció en la edició d´aquest hivern. Una maqueta no realista d´una ciutat, en petit, completament de ferralla. Em va semblar molt potent. La autora es diu, si no vaig errat, Alba Esteban Peligero.  Cada any que hi vaig em trobo alguna cosa que m´atrapa, sovint diverses coses.

Llum Tiffany modernista

Amplio la entrada amb un parell de fotos del llum acabat (que no instalat). Es de sostre, relativament gran, fet amb un model preestablert, amb la tècnica Tiffanys, estil modernista. El llum es composa de tres peces com la de la última  foto, que soldades les tres, donen un llum rodó.  A la foto on es veu el  primer terç es pot veure també el segon terç ordenat sobre un dibuix amb detall dels diferents vidres, es veu també el motllo de porexpan on es monten les tres peces, una per una, i una petita plata on hi ha els vidres del ultim terç esperant el seu torn. Aquests llums costen molt de fer, en tèrmes d´hores, em consten unes 80, però donen un resultat que trobo molt espectacular, espero que us agradi.

Penjoll tastet de joieria

Penjoll fet en una estona, curvant una planxa d´argent, posant-hi a sobre unes boles també de plata, i un trosset de tub, on finalment hi va anar una mica d´esmalt turquesa.

Continuació del post de la setmana pasada, penjoll de confecció ràpida per ensenyar a una companya molt motivada per veure-ho  la realitat del taller de joieria.  Amb aquest penjoll, en poca estona vam tocar diverses tècniques, laminació embutició en canal, soldadura, taladrat i esmaltat.

Penjoll tastet de Tiffany

La peça que poso avui es intencionadament senzilla. Fins ara, quan ensenyaba el taller a alguna persona, era només descriptiu, “la taula de joier aqui, la laminadora, allò es una cisalla, etc. Amb un espectador casual això es prou, i fins i tot massa. Amb un espectador interessat i que potser començi a aprendre en breu alguna de les tècniques del taller, això es insuficient. Amb aquest raonament, ara que m´ha tocat ensenyar el taller a una persona d´aquestes últimes, interessada tant per la joieria com pel vitrall, ho he fet amb una mini demostració, un tastet, de les tècniques en questió, tant mini que es pogués fer en una estona. Així en el tema Tiffany, em va semblar interessant improvisar un petit penjoll, de dos peces, auténtica mínima expresió del que es pot fer amb aquesta tècnica. Aclaro que son la lluna i el sol en un estrany eclipsi. El tastet de joieria la setmana que ve.

Un procés creatiu, assajos

De vegades, el que vull transmetre pel blog, son dubtes, possibilitats a descartar o entre les que triar. Es el que em passa ara. I avui ho publicaré. Vaig estar bona part del dia d´ahir dubtant en com fer una peça. L´element comú es un petit vidre blau, el qual te que quedar guarnit d´una o altra manera.

Vaig fer dissabte al taller i vaig trobar diverses cosetes, que directament, o reproduides en plata, podien fer el pes.  Primer vaig fer fotos, simplement per poder-las repassar i fer descarts,  i finalment vaig decidir que em venia de gust publicar les fotos a manera de mostra d´una forma de inventar-se coses. Em vaig posar al photoshop, i allà van!

Arrecades plata amb 8 pedres diferents

Aquestes arrecades estàn fetes amb uns petits tubs, dos a cada banda, que giren lliurement a l´eix, i que  porten, a cada un dels extrems, una pedra semi-preciosa. Porten 8 en total, totes diferents, (turmalina, peridot, citrí, ametista, dos topazis diferent color i dos granats també diferents). Ja havia fet una cosa semblada avans, això es la versió corregida. Pels compis d´afició, comentar que em van donar prou feina, mes que res per no espatllar la pedra de una banda, al clavar la de la banda contraria. Vaig tenir que preparar una especie de mordassa de delrin (un tipus de nylon) per aguantar la peça sense que s´espatllés o s´axafés. I els tubs en porten uns altres dintre perque les pedres no entrin mes del compte.

Conjunt penjoll i arrecades argent

Aquest conjunt va ser de gestació lenta. Mesos de agafar-lo i deixar-lo estar. La peça base es feta amb la técnica de la cera perduda. La vaig enfosquir, i després vaig serrar les formes. La intenció inicial de posar-hi pedres es va truncar ja que no podien engastar-se correctament per la propia diguem-ne orografia de la peça, amb moltes cavitats. Com a alternativa, amb el taladro fresador i freses de diferents diametres vaig tallar els diferents cercles. Tot això en diverses etapes, i sovint vaig estar a punt de desestimar la peça i fondre-la.

Teatre de Nadal (2019)

Vull recomanar aquest espectacle, i per això  en deixo constancia aqui. Es tracta de una obra de petit format, en clau de cabaret, que amb quatre grans actors-musics-cantants-mims fa un repàs agredolç a les nostres festes de Nadal,  pel que respecta als costums socials, familiars, etc., amanit amb la interpretació d´algunes nadales. L´estàn fent al teatre Condal, al Paral-lel de Barcelona, al bar del teatre. Puc assegurar que vam passar una estona molt entretinguda, i que la peça, mes depurada, podria acabar sent un clàsic del nadal de la ciutat.

Diploma de manyà

Des de la meva perspectiva d´aficionat, m´agrada la forja i la valoro. Però això que publico avui, pot donar idea de la gran  importancia que ha tingut l´ofici de manyà (forjador), en el transcurs de diversos segles, del XIX enrerre.

El tìtol està exposat, amb molts altres estris forjats, a un lloc prou desconegut de la ciutat de Barcelona, i que recomano vivament, el museu Frederic Marés, al barri gòtic. Te dos plantes dedicades a imagineria religiosa, en fusta sobre tot, una col-lecciçó notable; i les dos plantes altes son un tutti fruti de col-leccions de tota classe, des de vanos a pipes, segells, en fi, tot l´imaginable. Aquestes dos plantes les recomano a tothom i en particular  als  Diogenes mes o menys descoberts o emboscats que conec.

Util per clavat pedres: mordassa per tubs

Aquesta entrada va per temes de clavat de pedres. Quan s´engasta una pedra a l´extrem d´un tub d´argent, el tub es fica en calent en  una pasta de clavat, una especie de lacri, i així queda fix per poder fer força sense que perilli la pedra ni la plata.  Aquest cop volia posar una pedra a un extrem del tub, i un altra a l´altra extrem. La primera, cap problema, pero al posar el tub a la pasta per col-locar la segona, el tub i la primera pedra s´embrutarien amb la pasta de clavat, i potser no podria netejar-les be. Recorrer a una mordassa normal, exclòs, ja que deformaria el tub o podria danyar la pedra. Per això he fet aquests suplements de mordassa amb una especie de plastic dur, o nylon mecanitzable (delrin)  amb la fresadora, amb els que es molt mes improbable que faci malbé els tubs. Tenen un tamany que serveix per la mordassa de mà com per la de bola, fins i tot per una de taller, com podeu veure a la foto, i poden tenir altres utilitats.

Troballa interessant-poemes inèdits d´un amic

Tenia feia força temps a la tauleta de nit un llibret de poemes de Mario Benedetti, per llegir o fullejar. Pertanyia a un petit lot de llibres que un company de feina ens havia deixat allà per qui els volgués. El company es diu Jose Antonio Arcediano i es poeta, te diversos llibres de poemes publicats. I en el llibre que ell va abandonar i que per fi vaig fullejar, vaig trobar aquests dos poemes que ell tenia escrits i perduts fa cosa de vint anys, anotats en les pàgines en blanc del final del llibre.

Llum Tiffany art decó, progrés

Comparteixo avui, de nou, una cosa inacabada. El seguent projecte de vitrall, també amb la tècnica  Tiffany. Un llum de sostre amb el sistema Tiffany, aquest amb un disseny art decó. Us ensenyo la primera de les cuatre cares que tindrà, acabada ahir. El llum tindrà forma de piràmide truncada invertida. Mes endevant, quan estigui acabada us la ensenyaré, encesa  i tot. Espero que us agradi com pinta.

Edito, ara, primers de febrer,  la entrada per afegir una foto de la lámpara gairebé acabada. Ha de canviar, perqué al penjar-la anirà al revés. Però amb llum ja es va veient com quedarà.

Llastra cassolana tamany intermig

dav

La llastra, com sap qualsevol joier, es una eina bàsica pel taller. Temps enrrere, fent unes arrecades, varem detectar que teniem unes mesures, entre la llastra d´anells, i la rodona de polseres, que si les voliem, habia que cercar pots de conserves, esprais, o qualsevol altre cosa improvisada , perque fes les vegades de llastra.  Amb temps, vaig acabar fent aquesta, amb barra d´acer, amb el torn, amb aquestes mesures intermitges, fins el límit que em va permetre el propi torn, i així va sortir una llastra que va des dels 27,5 mm fins els 32. No fa massa bona pinta, pero es eficaç, durissima com us podeu figurar,  i el cost es insuperable, potser aquest tros de barra em va costar dos o tres euros.

Polsera de records

Vull compartir aquesta polsera, d´argent, feta per la meva amiga Marta, amb la tècnica de la cera perduda, amb la seva sobrietat de disseny  caràcteristica. La idea es molt xula, es un record de les diferents mascotes (algunes, si mes no) que la han acompanyat  en la seva vida. I ha quedat una peça atractiva, vegeu-la acabada i posada.

Llum de paret Tiffany acabada

2019-11-16 11.06.46

2019-10-20 12.33.00-ret

apliques modernistas orig y copiaActualització. Aquesta peça de mes o menys  un pam es la frontal d´un llum de paret que estic fent; reprodueixo un de modernista que no vaig gosar comprar, pel preu, en una subasta,  temps enrrere. Es la primera peça que faig a casa amb la tècnica Tiffany, sense ajut (sense profe), i la segona en total. Ja la veureu acabada, pero el que falta es el mes senzill, aquesta es la cara elaborada. La foto fa una petita trampa: al estar tirada amb llum radere, l´estany es veu negre, quan en realitat encara està brillant, no he aplicat encara la pàtina. D´altra banda, el que li dona la llum, es una altra llum rodona, amb la qual, sense pensar-ho per endavant  va sortir aquesta fotografia, que no em resisteixo  posar, que fa que em sembli un emblema d´una secta o alguna cosa igual de rara o exòtica.

Com a complement d´aquest fil, publico avui una fotografia de l´aplic, ja practicament acabat , i amb llum.

Polsera argent cera perduda

Una nova peça feta amb la tècnica de la cera perduda, de plata de llei i pell de cabra colorejada. Una peça que feia mesos que voltava, amb una altra molt semblant, a la espera d´un mínim esboç de disseny. Ho vaig preparar amb quatre colors, però la disponibilitat de les peces de tancament que tenia, va determinar que només fossin tres. Tot i això trobo que es una peça senzilla i alegre, sense pretensió ni missatge.

Flor vidre estil Tiffany

 

2019-10-02 22.04.45

Aquest curs el vull dedicar a aprendre determinades tècniques relacionades amb el vidre, en principi tres molt concretes, el vitrall Tiffany, el emplomat tradicional, i el fusing. Vitrall en Tiffany i emplomat feia uns quan ts anys que tenia ganes de aprendre a fer-ne, i ara començo a cumplir la il-lusió.  Us presento el primer treball, el primer exercici, a veure que us sembla. Aproximadament fa un pam d´ample. L´exercici s´ha acabat amb el que veieu, però la peça la reservo per alguna cosa ulterior una mica mes acabada o interessant, potser una capsa o una peça mural mes gran.

Pèrgola

Avui vull posar un racó que per fi he acabat, en el que portava uns anys treballant. Primer vaig fer la taula, d´obra. Després, l´any passat vaig començar el paravent, l´origen del qual va ser força casual. Un regal que vaig acceptar, uns trams de barana de balcó, preguntant-me quinta tontada podia fer-hi,  van acabar en això, només incorporant en un quart quadrant una xarxa de teranyina de forja -que vaig fer l´any passat-. Aquest any he armat el paravent, pintat, etc. i l´he instalat, incloent un sostre on posar unes persianetes de bambú o mimbre, en el seu moment, cara l´estiu. Amb detalls per acabar, així com posar part del marc de inox, al llarg de la tardor o l´hivern, però basicament quedarà tal com és ara.

Papallones – cera perduda i esmalt amb forn

Fermall, transformable en penjoll si convé, forma de papallona. I, a joc, un pin de solapa, una papallona mes diguem joveneta. Es tracta d´un encarrec que va rebre la dissenyeria de joies. Per una parella que feia les Noces d´or. Fet amb la tècnica de la cera perduda i cobert amb esmalt al forn, inserto aqui la foto final, y les del procés, des del inici.

Més fulles: plenes d´ esmalt al foc

De la sèrie de fulles, que finalment han estat 15 jocs, dotze d´arrecades i tres conjunts, una part ho vaig preparar amb esmalts, no només als forats, idea inicial, sino també sobre la plata de la resta de la fulla. I algun amb l´esmalt just on no hi havien clots. Els resultats, d´aquests, superesmaltats, a la vista, us els presento avui.

Conjunt fulles runcinades

Aquest es un conjunt de plata, fet amb la técnica de la cera perduda, recentment  acabat, i es basa en fulles de forma runcinada (lobulada). Forma part d´una col-lecció mes amplia, de potser una dotzena   o dotzena i mitja de parells o jocs, sobre tot d´arrecades, molts amb esmalt. He usat un sortit de fulles diferents, i he de  reconeixer  que la botànica dona per molt per ajudar la inspiració. Us seguiré ensenyant alguns jocs  mes  en les properes setmanes. Espero que us agradi.

Modernitats: Autògena oxigen-butà

cof

Com a darrera entrada de la temporada, aviat vacances, yupii…, poso una foto de familia de les adquisicions que he fet per potenciar el tema forja, que tinc una mica deixat. La peça final, ha sigut aquest soldador d´oxigen i butà, que a més, talla el metall (una mica, ja se que l´acetilè talla mes) i escalfa el metall correctament  i al contrari de la forja, en llocs molt concrets. Fins ara havia passat amb el petit, groc, de lampista, que per feines de forja quedaba molt curt, fins l´extrem que algunes peces, si no volia encendre la forja,  per doblegar-les, preferia fer-ho a cop de martell en fred, que amb aquell bufador petitet. Aquesta pista em va fer concloure que necessitava l´equip.

Modernitats: Martinet “nou” i torn tunejat

Avui vull posar una renovació que he fet al taller de ferro. Per activar tema forja he conseguit un martinet (martillo pilón). Amb això, i el canvi a la forja de gas, espero millorar molt el rendiment en el tema forja. Amb carbó i només amb martell i enclusa es triga massa a fer les coses i acabes aburrit, per romàntic que sigui treballar a la manera antiga. Tot i això treballar amb forja de gas i martinet també te la seva antigüetat. Per que us feu a la idea, aquest martinet, pel que se, es de l´any 1930 aproximadament. Aqui poso l´enllaç de una prova de funcionament: https://youtu.be/igQ2eCugIus

El torn de sobretaula estaba espatllat (des del any passat)  i no trobava la avaria. Aconsellat i guiat  per l´Albert, un amic, li he posat motor nou, trifàsic, i un variador. Amb el variador, la velocitat del torn es regula amb un potenciometre i no havent de canviar cada cop les corretges. Mes modernitat, doncs.  I aquest mateix variador serveix pel martinet, que també te motor trifàsic.

Agulla gòtica al jardí

No viatjo gaire, però quan ho faig, la mirada sempre es un pel sesgada cap al que es curiós. De vegades trobes, de vegades no. En aquest viatge, aquesta  font ornamental amb agulla gòtica,  vista  en un jardi de Praga,   em va sorprendre molt.  Ignoro si va ser construida per a aquesta utilitat, a mi em fa pinta d´haver caigut d´una catedral.

smacap_Bright

Rosa de Sant Jordi 2019

dav

M´havia descuidat de ressenyar al blog aquest penjoll. Aquest any la flor de Sant Jordi la vaig fer de plata, amb la tècnica de la cera perduda, i de fet ja la havia intentat fer però no acabava de sortir. Només a la tercera vegada va quedar mes o menys be. Malgrat no ser gaire gran, es mes de  pasarel-la que de portar cada dia.

Arracades col-lecció fulles

dav

dav

Avui publico peça nova. Feia mes de un mes i mig que no podia. D´una banda, dos cursets, seguits, de  gravat amb buril, i de clavat de pedres, i d´una altra, temes d´intendencia en relació amb el taller de forja, al que estic afegint un parell d´eines, per optimitzar-lo   fent-lo mes pràctic, m´han tingut molt entretingut. I realment, ja tenia “mono” de posar-me a la taula de joier a treballar amb les mans. Continuo, on ho vaig deixar, la col-lecció d´arrecades de diferentes formes de fulles, fetes d´argent, amb la tècnica de la cera perduda, i que aniré acabant poc a poc. Finalment seràn, unes dotze parelles d´arrecades, i tres conjunts arrecades-penjoll. Avui van dos. Ja les anireu veient.

Motor de penjar de joier a meitat de velocitat

He fet una cosa perque el motor de penjar em funcioni a les seves revolucions (fins 18.000) o be a la meitat (potser fins 10.000) només pitjant un commutador, i logicament mantenint la funció del pedal.

El motor de penjar que tinc es un motor d´escombretes (fins on jo sé, tots els motors d´aquesta classe ho son), i se´ls pot posar, crec que sempre,  corrent d´entrada 125 volts. Amb una bombeta de les incandescents, les d´avans,  es comprobable que funcionen i que la bombeta illumina la meitat. D´aquesta manera doncs,  van mes o menys a la meitat de velocitat (rpm).

Després de trencar una punta del martell  percutor clavant pedres (aquests martells admeten màxim com unes 5.000 rpm) i la peça interior corresponent , i passar per caixa per pagar les dos peces (i encara que les vaig trobar), vaig probar el motor, (es un Grobet), amb un tacometre, per veure a quantes voltes anava. El minim de voltes que mantenia al trepitjar el pedal sense que es parés eren 8 o 10.000. Desastre segur en el seguent us. Amb aquesta sol-lució veig que el martell es controla molt millor.

Vaig armar, en una caixa, un transformador -amb entrada 220 Volts i sortida 125 Volts-,  una entrada amb un interruptor amb llum que m´avisés si em descuidava el conjunt encés, (ja que aquests transformadors s´escalfen),  i una doble sortida amb un commutador (de sis potes), que en una de les dos posicions entrega 220 Volts i en l´altra 125 Volts.  Com que a 125 volts només el faig servir per el martell i  aquest ha de anar molt poc a poc, vaig considerar que amb un transformador de 100 Wats n´hi havia prou.

Crec que això es pot fer en tots els motors d´aquesta classe, però millor assegurarse´n si teniu alguna manera de fer una prova provisional, o be consultar-ho a algú que estigui practic en temes elèctrics.   Tot i que el muntatge i l´esquema son senzills, si algú vol alguna aclaració, l´hi puc facilitar.

 

Sobre l´encís tradicional dels llibres

De sempre, he llegit molt. I llegeixo amb objectius molt diferents. I sempre he sigut sensible a l´encant del llibre tradicional, valuós, ben aconsellat i triat, de la ma del llibreter de capçalera. Enyoro les velles llibreries que han anat desapareixent, i valoro, i molt, les poques, que n´hi han,  que van sortint, de llibres nous, i llibres de segona mà, que intentan recuperar l´esperit del llibre renovant els continguts i actualitzant el model.

De un llibre que em va captivar, LA LIBRERIA ENCANTADA, de Christopher Morley, i que recomano vivament, extrec un fragment, un anunci que hi ha a la llibreria en questió:

ESTA LIBRERIA ESTÁ ENCANTADA
por los espectros de tanta literatura
como hay en cada metro de estanteria.
No Vendemos baratijas, aqui somos sinceros.
Amantes de los libros: sereis bienvenidos
y ningún dependiente os hablará al oído.
¡Fumad cuanto queráis, pero usad el cenicero!
Busque, amigo, busque cuanto guste,
pues bien claros están los precios.
Y si quiere preguntar algo, hallará al dueño donde
el humo del tabaco se torne más espeso.
Compramos libros en efectivo.
Tenemos eso que usted busca,
aunque usted no sepa aún cuánto lo necesita.
La malnutrición del órgano lector es una enfermedad seria. 
Permítanos prescribirle un remedio.
R & H MIFFLIN,
propietarios.

Clavat de pedres, continuació

Be, el curset de clavat de pedres continua, ja prou adelantat, i vull publicar els seguents exercicis, tant de la primera tècnica apresa, clavat a nivell, com de les dues seguents, clavat amb grapes, i clavat en boques. Les fotos no son gran cosa, no sols pel fet de ser exercicis, el que implica que no hi ha cap classe d´acabat ni netejat, tal com s´acaba l´exercici,  es desmonta la cosa o es deixa de banda.

També perque amb aquest curs, jo no ho sabia, pero m´he vist obligat a fer un altre, mes espontani i arreplegat de diverses fonts, que també tinc a mitjes, de fotografia amb macro i sense reflexes que es el que volen aquestes pedres;  en aquest “curs” paral-lel,  estic amb prou feines, aprenent l´abc, i   espero demostrar proximament que progresso adequadament.

Inauguració exposició Enrejando al Centre Ton i Guida, Barcelona 8-4-19

Exposem, la Arrate i jo,  de nou, la col-lecció de “la dissenyeria de joies”, aquesta vegada perque m´ha vingut de gust portar-la a Nou Barris, Barcelona, on visc, al Centre C. Ton i Guida. Inaugurem el 8 d´abril amb un raonable exit de public. Encantats i agraïts per la asistencia. La exposició durarà  fins el 26 d´abril.

cof

Fulleta argent amb esmalt opac

dav

Tinc a mig fer una col-lecció amb unes quantes de les diferents fulles d´arbre que existeixen , fetes amb la tècnica de la cera perduda, de plata, amb clots que quedaràn, en algunes, buits, en altres plens amb esmalt, i en altres, mig i mig. Aquesta peça es la primera que he fet. Amb esmalt al forn, opac en aquest cas. Encara que tota semblança amb la realitat serà pura coincidencia, ja ho aviso, es tracta de la fulla ondulada.

Clavat de pedres, els primers passos

oznor

He de reconeixer que aquesta potser es la entrada mes sosa de totes les que he publicat, pero em fa il-lusió posar-la. Estic fent un curset de clavat (engastat) de pedres, i son les primeres que consegueixo deixar raonablement be. Es un exercici de clavat a nivell sobre planxa de plata, de dos zircònies de 2,5 mm. Com qualsevol exercici la plata està agafada amb una pasta de clavador sobre un fus de fusta, i no està ni pulida.

Sobre la dignificació de l´art i la artesania

Vull compartir una reflexió del modernista William Morris, que es troba a una obra seva, quan imagina el Londres de 2012:  ,

“No se puede fabricar nada si no va a ser usado realmente; por lo tanto, no se fabrica ningún producto de calidad inferior. Por otra parte, ahora ya sabemos lo que necesitamos y, como no producimos mas de lo que necesitamos y tampoco tenemos que fabricar gran cantidad de objetos sin uso alguno, tenemos tiempo y medios suficientes para considerar  el trabajo como un placer. Todo trabajo cuya ejecución a mano pueda resultar molesta es realizado por las máquinas, y otro trabajo que sea agradable de hacer a mano no es hecho a máquina”.

“La palabra “arte” ha desaparecido de la lengua inglesa, ya que éste se ha convertido en parte integral de la vida y el trabajo cotidiano. Las fabricas están organizadas como cooperativas, y nuevas fuentes de poder hacen posible la total descentralización política y económica”.

Totes les utopies son precioses i hi ha que recordar-les, encara que només siguin això, perque poden ser llavor de coses millors.

Pulidora vs esmeriladora

 

2019-03-02 19.37.21

Crec que temps enrrere vaig publicar el tunejat de una esmeriladora per fer-la mixta, això es, esmeriladora-pulidora. Avui, amb aquesta pulidora que he comprat, he fet la opció inversa, amb una peça senzilla poder canviar un dels cons de pulir, el dret, per una pedra d´esmerilar, per si convé.

La cosa no te massa ciencia, i està a l´abast de tothom. El requisit es que els cons siguin de posar i treure. Amb això, si quadra, com en aquest cas, que l´eix de la maquina es de 10 mil-limetres, posar un cargol llarg M-10, amb una meitat del seu recorregut allisat a 10 mm amb la broca corresponent, entrant amb el trepant molt recte, millor amb el trepant encolumnat d´alguna manera, i deixant l´altra meitat intacta  per cargolar un cargol també llarg de M-10. Entre mig la pedra asegurada per dos famelles i dos arandeles grans. El conjunt, contra mes curt millor. El roscat, a la banda dreta, no s´afluixarà ja que el sentit del gir de la maquina a aquesta banda es favorable a que en cas de resistencia (quan pulim o esmerilem) s´apreti mes.Si voleu em contacteu i us aclaro qualsevol dubte o us facilito, si esteu aprop, alguna maniobra dificil.

Mes exercicis de gravat a burí

Recent clòs el curset de gravat, afegeixo al blog un parell d´exercicis mes per deixar constancia. Es tracta d´un dibuix de fantasia, simetric a banda i banda, i amb el qual, qui tingui paciencia, pot jugar al joc de les diferencies. L´altra foto es de una cenefa amb les seves sombres. Mes seriosament, no pensava que fossin capaços d´ensenyar-me tant en tant poc temps. Els resultats han superat, per mi, les expectatives mes optimistes.

Conjunt notes musicals

2019-01-26 10.32.15ret

Avui comparteixo aquest conjunt de penjoll, arrecades i fermall que vaig fer   seguint la idea de les notes musicals que ja havia publicat.  Amb plata i esmalt transparent. El pentagrama, que inicialment anava amb collaret senzill, finalment va quedar reforçat amb aquesta cadena, que barreja trams de diversos colors de pell de cabra, amb trams de cadena de cua de ratolí coberts per malla de plata, i li dona singularitat al conjunt.

Suport per el soldador d´estany

 

2019-02-04 00.04.01-RET

Vull explicar una cosa molt elemental, per si a algú li serveix. Fa ni se quants anys que faig servir, per diverses coses, algun soldador d´electrònica.  Ni sé quants tinc o he tingut. Com que no solen venir amb un suport eficaç,  gairebé sempre la questió de deixa-ls mentre treballes en algun lloc segur on no cremin res ni prengui mal, m´ha donat regularment  maldecaps.  I aquest vermell, de la foto, l´altre dia estaba particularment mogut i no hi havia manera, estaba mes pendent d´ell que de la feina que estaba fent. La antipatia que em va generar va derivar en aquesta sol-lució que vaig trobar i fabricar l´endemà, i que està funcionant prou be.  Només podria ser que li calgués una mica de pes, i en aquest cas, afegint una xapa per abaix, de metall, de un o dos mil-limetres, n-hi hauria prou.

Arracades musicals amb esmalt

 

2018-12-31 12.05.13

Aquesta setmana un primer joc d´arracades fet amb fils de plata quadrats i rodons, amb notes musicals i un toc d´esmalt al forn. Van enganxades a l´orella. Feia temps que tenia ganes d´executar la idea. Son aparentment senzilles de fer, només, ja que tenen diverses soldadures molt juntes, que apart de complicades, després tenen que aguantar els 800 graus de coure la miqueta  d´esmalt que porten.

Penjoll àgata de Detroit

Aquesta peça que he comprat fa poc,  es de un material plàstic anomenat Fordita o ágata de Detroit, nom que li ve de la coneguda marca de vehicles. Si voleu xafardejar a internet, te un origen curiós. Es dels, crec que escassos  materials industrials  que es poden considerar “preciosos”. La he trobat tan espectacular que no he volgut fer res amb ella mes que afegir-li una anella i un collaret.

 

 

Modernitats: Nova forja

 

2018-08-24 19.29.13-1-r

Vull compartir i també deixar constancia al blog, d´un canvi que vaig fer aquest estiu passat pel que fa a la  forja. Fins fa poc, les peces que havia fet eren fetes amb la forja de carbó, sistema amb que vaig aprendre. Com que aquest sistema es molt romàntic i vintage i el que volgueu, pero moooolt entretingut i lent, cada cop em costava mes posar-me a fer qualsevol cosa,  o encendre simplement la fornal. Per reactivar  la afició, vaig incorporar al taller una nova fornal, de gas propà, que un cop probada, dona molt mes marge de treball en calent,  i una mica mes de ritme al treball en si, al no tenir-te que preocupar de remenar el carbó a la cerca del caliu suficient. Com podeu veure, la vaig posar sobre la antiga, de manera reversible, per mantenir la possibilitat de fer servir qualsevol.

Protector de llavis casolà

 

2018-12-23 11.16.14Vull incloure al blog  aquestes caixetes amb protector de llavis natural, fet a casa per la Charo, en les quals la meva participació ha consistit a fer el dibuix a les tapes, amb la premsa hidràulica, aprofitant uns motllos de metacrilat que tenia amb els dos dibuixos, de l´ocell i del panot barceloní.  Van ser obsequiades als nebots/nebodes per Nadal.

A tot@s molt bon any 2019! –Aquest any “fusello” unes bones intencions-

 

Crec que a tots els que ens dediquem, poc o gaire, a coses creatives, ens ha passat, el veure una cosa i que ens agradi, per tant, seguidament “fusellar-la”, mes o menys descaradament. Jo ho he fet,  i a mi també m´han copiat  -“fusellat”- algunes idees.

Aquest any, la declaración de bones intencions que conté el taco de  paret Maragall, autora Melània Figueras  (si, si, el bloc Maragall encarà es fa, es encantador,  i mes vintage que l´ultim mercat de roba usada que he visitat),  m´ha agradat tant que he decidit tenir per l´any nou aquestes intencions i no unes de pròpies. I com que les intencions que te cadascú es comuniquen als amics i parents, aquí va la imatge amb les meves.

Bon any 2019 a tot@s!

Truc senzill per millorar la foto d´una joia

Vull compartir una manera molt senzilla per millorar la fotografia d´una peça, que em va explicar no fa gaire un amic fotògraf. Molts la coneixereu però segur que a algú li fa servei.

Es tracta de cercar un plafó de llum de plàstic o vidre traslluït, de il-luminació de sostre o de paret, del tamany adequat, i fer-lo servir de base, encés, per retratar la peça. L´automàtic de la càmera ajusta els paràmetres per no cremar la foto, i si es precís (ha sigut el meu cas) s´acaba de retocar ajustant nivells amb el automàtic del Photoshop.

A les tres fotos de dalt, el muntatge previ, el resultat amb un fons blanc sense llum, i el resultat amb el plafó i  l´ajust automàtic de Photoshop.

A continuació poso la foto feta amb el mobil amb el plafó encés, queda una mica cremada i per això el photoshop.   Això es pot usar també de complement a un mini estudi,  com es pot veure a la seguent.

 

Com que aquesta forma  sobre tot serveix per eliminar sombres i indefinicions a peces complexes, poso un parell de fotos amb una peça una mica mes rara de retratar, la primera sobre fons blanc senzill i la segona amb el plafó:

Finalment comentar que el plafó que vaig trobar, va costar 14 euros, com veieu, no es una gran despesa. A la vostra disposició per qualsevol aclaració.

Inauguració exposició a Espai30 Barcelona 1-12-18

Aquest 1 de desembre 2018, un dissabte de la tardor, per fi ha arribat la inauguració de  la exposició tan de temps preparada, amb nou quadres representatius de la col-lecció que hem presentat a La dissenyeria de joies.  Exit de públic que sorprén una mica, fins i tot a la propia “empresa”. Estem encantats de la asistència i agraïts a tots i cada u dels asistents.

Penjador ferro 5 braços gatet

2018-10-22 16.29.57-RETTercer i últim penjador de la sèrie, clau de ferro amb cinc braços, naturalment, diferents dels dels altres penjadors, Les tècniques, les mateixes, forja, mecanitzat, soldadura, plasma, fresat, i alguna cosa que em deixo.  En aquest cas, el detall per contrastar amb el ferro,  el gatet,  està fresat en una planxa d´alumini, de 5 mil.limetres perque tingui una mica de consistència.

Penjador ferro 5 braços estel

 

2018-10-22 16.36.33-1-RET

Segueix el segón penjador de la sèrie a que em referia  la setmana passada, una clau de ferro amb cinc braços, en aquest cas amb subdivisions, sumant  un total de quinze ganxos, fet també amb diverses de les  tècniques -des de la forja,  al mecanitzat, soldadura,  fressat, etc. – que permet aquest material.

Penjador ferro 5 braços lluna

 

2018-10-22 16.32.56-RET

Em fa una particular  il-lusió penjar la entrada d´aquesta setmana, perque es tracta d´una creació de ferro,  activitat que he tocat molt poc  ultimament. Es tracta de un penjador de paret, primer que us ensenyo de una serie  de tres peces, pensades per un mateix ambient, regal per a una bona amiga.  Com faig gairebé sempre, he combinat forja propiament dita, en calent, amb algunes peces mecanitzades en fred, la lluna es de coure, i la peça base està retallada amb un aparell de plasma. Per la part de calor, he afegit aquest any al taller, una forja de gas, menys romàntica que la de carbó, pero molt mes ràpida, i, ai, efectiva (escalfa molt millor).

Penjoll d´esmalt vitrall modernista

 

2018-10-12 12.27.26ret

Aquest penjoll de plata, amb esmalt, aplicat amb el forn,  es reproducció parcial  una vidriera modernista. La tècnica amb que l´he fet es la de “plique a jour”, una especie de sistema de vitrall.  Com ja vaig comentar, amb xapa de plata, tendeix a arquejar-se, motiu pel qual no repetiré, crec, aquesta manera concreta de fer.

Apartar virutas de la astillera, sin soplar

Vull exposar avui, un petit invent que m´he fet per no patir la nosa de tenir encenalls (virutas) per sobre del metall, al serrar manualment i no veure per on he de seguir el tall. Això passa amb metall i també amb cera.  Tip de bufar, i aprofitant que tinc molt aprop de la taula de joier un compresor d´aire per l´ aerograf, li he incorporat un pedal pneumatic que llibera aire quan el trepitjo, i a travès d´un tub dels que usen els torners per refredar el fresat amb valvulina montat en la seva base magnètica, el porto exactament on escombra els encenalls. Encara va millor quan serres amb lampara  lupa o similar   ja que en aquest cas  ni siquiera tens l´opció de bufar.   Ja se que no invento la pólvora pero potser a algú li serveix. Hi ha compresors d´aerograf baratissims, i tant el pedal com una  base magnètica amb tub no son tampoc gens cars -per internet-

. Espero que us agradi o serveixi, i a la vostra disposició per aclaracions adicionals si es el cas.

La Dissenyeria de Joies

Aquesta entrada es especial. Alguns ja coneixeu l´invent. En col-laboració amb la meva amiga Arrate, hem fet una marca per sortir  excepcional i

momentaneament al mercat, amb tot el que comporta, i un producte, una serie de joies contemporànies, totes diferents i uniques, limitada a unes 60 peces. A la web es poden  veure, motivacions, manera de fer,  desenvolupament del projecte,  i les peces, per descomptat. Es pot veure des d´aqui: La dissenyeria de joies  Espero de veritat que us agradi.

Deixo aqui la fotografia d´un penjoll fet per la ocasió. També de una de les peces. I la tarjeta de la web, així com una de meva per si algú no la te.

Penjoll d´esmalt vitrall

 

2018-07-30 17.51.22

Obro el nou curs amb aquesta peça, feta amb esmalt, al forn, amb la tècnica “plique a jour”, una cosa així com vitrall;  es reproducció parcial d´una vidriera d´art decò. Va costar prou feina de fer, i el resultat només m´ha mig agradat, ja que m´he trobat que les peces d´aquest tamany (63 x 49 mm) tendeixen a arquejar-se amb tots els inconvenients que comporta.  Tot i això s´ha salvat.

Collaret baules singulars (Roger)

 

2018-07-17 17.34.56

Vaig proposar al meu fill, en cert moment del seu aprenentatge que elaborés un collaret , de plata, amb un model de baula que no fos vist, que d´alguna maner fos original. Aquest exercici ens l´havien proposat quan vaig aprendre, i el vaig trobar molt interessant.  Va fer servir la banda de Möbius per fer unes quantes baules, de dos tamanys  -objectiu aconseguit per tant-,  i per la resta de collaret  va fer servir cadena comercial mes o menys a  joc. També va fer la tanca. No tothom fa un collaret amb motius matematics.

Penjoll skiline Barcelona amb rosa dels vents – 1r.

 

2018-07-01 21.11.34red

Aquest skiline, de plata, ha donat prou voltes. Vaig passar la silueta inicial després de trastejar-la amb el Photoshop, al programa de disseny 3D Rhino 5. Amb aquest últim vaig ajustar la peça, li vaig donar volum, i vaig encarregar-la a una botiga 3D, que me la va fer en plastic, ABS, crec. Amb la tècnica de la cera perduda  va sortir la peça en argent. I em va donar per que em fessin un motllo. I si tens un motllo no te-n estàs d´encarregar copies. De moment n´he fet un parell, i possiblement en faré alguna mes.  El joc , la originalitat, en aquest cas, consisteix en vestir la peça de manera que llueixi, com he intentat amb aquest penjoll.

Penjoll simbol del caos (Roger)

 

2018-03-04 11.15.56

Vull publicar avui una peça que va fer el meu fill fa uns mesos. Es de plata de llei,  feta amb la tècnica de la cera perduda. Es tracta d´una interpretació  lliure , de set puntes, del simbol del caos. Aquest simbol te antecedents de figures i estels de vuit puntes des dels templaris, i  va ser recuperat als anys 60, des del mon de la magia i mons afins.

Arrecades d´electroforming platejades

 

2018-05-17 17.17.38

Aquestes arrecades ja les vaig posar al blog. Son fulles petites de gerani,  tractades  amb la tècnica de l´electroforming.  Mes per mandra que per altra cosa, no vaig portar cap peça de les que vaig fer, a xapar en plata.  N´he portat, per fi, aquestes arrecades, a xapar, i la veritat es que han quedat prou boniques.

Penjoll plata amb esmalt

2018-04-29 21.17.40Aquesta peça d´argent, està feta a partir d´un original  esculpit en guix, i un sistema de motllo i contramotllo.  Als clots que queden s´hi posa l´esmalt i es posa al forn. La he acabat fa poc. Vaig  partir d´una fotografia que vaig trobar,  de un sostre d´una catedral gòtica, feta amb un objectiu gran angular o potser un de “ull de peix”.

Joc de penjolls amb retrat en puzzle

 

2018-04-22 14.44.59

He tornat, amb aquest joc, a una idea que m´agrada molt i ja havia usat un altre cop:   l´obsequi a una pluralitat de persones amb unes peces, alhora  personals, ja que porten la foto del obsequiat,   complementaries pel propi tema,  i, d´altra banda,    intercanviables. Cada una, es clar, amb el seu collaret o cadena.  En aquest cas, a una parella i el seu fill. Les plaques son de plata, i les fotos estan  gravades amb àcid.

Estoig paleta colors esmalt vitrificable

 

2018-04-28 13.59.55RED

Com altres cops, publico aquesta petita troballa, sense intentar inventar la sopa d´all,  perqué se que  a alguns a qui no se´ls hagi acudit com, els pot servir per tenir millor desada  la paleta de colors d´esmalt vitrificable que, ben guardats, resisteixen  bastant temps ja barrejats amb la parafina.

Això es mes util encara si ens referim a barrejes de color  fetes per nosaltres.  L´element base ja me-l habia suggerit la meva profa d´esmalt, l´Anna Estany, el marc d´un quadret i el seu propi vidre, i el complement ideal es el que he trobat ara, un estoig de documentació dels que venen als bazars xinesos,  i  n´hi han de diferents tamanys  i fondàries.

Collaret roses Sant Jordi 2018

 

2018-04-22 09.42.20red

Aquest dilluns 23 d´abril, dia de la publicació setmanal, que he de publicar?  Es de calaix: tots els anys preparo alguna cosa per Sant Jordi, algun disseny que inclou la rosa com a tema principal. Aquest any ha tocat aquest collaret, que incorpora cinc roses, fetes amb la tècnica de la cera perduda. Es d´argent, malla d´argent, sedes i vellut.

Conjunt núvols, sol i lluna

 

2018-03-20 21.37.56

Aquest conjunt parteix d´ una vella idea. Un cel ennuvolat amb el sol i la lluna. Els núvols de plata, el sol, quin remei, de llautó, i la lluna, de coure. La peça gran es d´execució tradicional,  amb serra, llimes, etc. Per la petita, que es un fermall, vaig  fer experiments, amb 3D, sobre tot. Així ha anat la cosa. A veure si us agraden.

2018-03-20 21.35.19

 

Penjoll argent amb escala i plantes

 

2018-04-04 20.03.46

Aquest penjoll es el segon de una serie de tres, en els que  les plantes s´enfilen, en aquest cas a una escala. Es una peça d´argent, fet amb la tècnica de la cera perduda, i ha supossat, com les altres dues, un ampli proces d´experimentació amb diversos materials i textures diferents de la cera, amb un  exit desigual.  Tot i que sempre procuro fer joies portatils, còmodes, amb aquesta idea no hi havia res a fer, son, vulguis o no,  joies de pasarel-la i no de dur a diari.

Polsera plata aigües i clots

Aquesta polsera, feta amb la tècnica de la cera perduda,  no es original meva. Vaig veure aquesta textura ni recordo on, i em va quedar grabada. Després de donar-hi moltes voltes a la tècnica que s´havia emprat, vaig donar amb una manera de fer aquest dibuix a la cera, i queda aquest resultat. No se, de totes maneres si la que vaig veure està feta igual o d´una altra manera. 2018-03-04 11.10.43

Conjunt plata poligons

 

2018-02-18 10.49.46

Aquestes peces d´argent son totes fruit de la tècnica de la reticulació. La idea de que fer amb les peces, ben al contrari d´altres vegades, va anar sortint poc a poc, segons anava acabant-les. Així, per exemple, el pentagon, fins ben tard va oscilar entre polsera i fermall.  Finalment ha sortit un  conjunt d´arrecades -diferents-, polsera i penjoll.

Penjoll d´encanyissat amb flors

 

2018-02-02 17.53.31

Aquesta peça es gairebé el mes recent que he fet. Es de plata de llei, i està fet amb el metode de la cera perduda. Reconec que es mes de pasarela que de cada dia ja que s´enganxa molt amb la roba i això es una questió que no te solució, aquest disseny es així. Feta em va agradar fins i tot mes del que esperava. A veure si us agrada també.

Pin emblema escolta

 

2017-01-22-14-41-27-ret

Ara que ja tinc a la linia de sortida diverses coses de cera per dur a fondre, recupero per publicar aquest pin, d´argent,  fet amb la técnica de la cera perduda. Aquest format pin, apte també per solapa,   el faig servir perque es del poc que es pot considerar segur per joieria d´home, i en cas de regal es mes improbable que torni enrere. L´emblema, es de superació personal, del moviment  escolta en la meva adolescencia, crec que ara no es fa ja servir.

Dos estris no del tot de joier

2017-10-17 21.00.54

Acabo aquesta segona tanda de coses que em son utils i que publico, com de costum, tant a Facebook com al meu blog,  per si algú li pot venir be o no se li ha acudit, aquets dos estris: del mon “bricolatge” un bufador de lampista que fa servir un gas que crema a molta mes temperatura que el butà, a poc mes de 2.000 graus centigraus. En consequencia fon la plata amb molta rapidesa, i es de mà, per tant  no necessites entrades/sortides d´aire a la habitació com es el cas de fer servir la ampolla gran de butà .  Tampoc necessites tant d´espai.

El segon es aquesta pistola lectora de temperatura, inicialment comprada pel taller de forja. Llegeix fins 900 graus centigraus.  Va molt be per quan recous metall  o per fer esmalt. M´ha lliurat de alguna cremada. I son ja prou econòmiques, aquesta em va costar uns 25 euros per internet.

Un altre penjoll de Mokume gane

2017-10-14 14.26.36

Un altre penjoll de mokume gane (i les peces que vindràn…) ,creació conjunta meva i de la meva amiga Arrate. Porta quelcom semblant a una perla. El mokume gane, de vegades, a mes de les coses que fas amb certa intenció, surt una mica com vol, i   aprofites també el que ha sortit sense que ho volguessis si ho troves interessant. Es el cas de la peça de fons del penjoll.

Tas de plom

 

2017-01-22 22.31.47Un tas d´aquest material, està entre mig de picar sobre fusta, i sobre ferro o acer.  L´efecte al martellejar plata (o coure o llautò…) es diferent. Posant entre mig paper o plastic es mitiga la possible contaminació de materials. I es molt facil de fer: el plom fon a una temperatura baixissima. Amb un petit cassó i un  fogó de camping gas n´hi ha prou, el plom, tallat previament amb tissores o serra en troçets petits es  queda liquid en poca estona. Llavors s´aboca en un recipient adecuat. A la foto a la tapa de una caixa de galetes daneses. Precaució, mai està de mes mascareta, protecció ocular, guants i roba adequada.

Suport bufador “Orca”

 

2017-09-21 20.20.26

Per si a algú li serveix. Segur que us ha passat a molts usuaris d´aquest bufador. Penjar-lo en un suport fet amb un estri porta-escombres, o be amb un clau de ganxo (alcayata) o similar, el bufador, al deixar-lo, de tres cops, cau dos a terra, per poc que toquis la manega, i de vegades, sense tocar-la. O be si mous la bombona de gas.  Quan em va passar per enesima vegada, vaig decidir-me a preparar aquest suport, en el que el bufador entra just, per dalt, inclinat cap endevant, queda recolzat a les dos bandes, i , sobre tot, el que la fusta de dalt (la taula de treball) li fagi tope, no permet que caigui.  Gruix de barra que fa els ganxos  6 mm. , distancia de final ganxo al “sostre” de  fusta 52 mm., distancia de   ganxo fins ferro de fons, 33 mm. En aquest cas els ganxos estàn roscats sobre la base de ferro de 5 mm., pero es poden posar també amb soldadura.

Collaret del dia

2017-10-28 11.30.09

Es un sentiment. Inspiració de fa dos dies, compra d´ahir, i execució d´avui 28 d´octubre.  Es de bisuteria,  materials xapats, pedra de lapislazuli.  Com que aquest blog ho veu, encara que poca, gent de molt lluny, aclaro que al.ludeix a la proclamació de la república catalana ahir 27 d´octubre, derivada de l´ansia d´independència del meu poble, molt forta aquests ultims anys. Ho publicaré de seguida, no sigui cas que  canvii la moda aviat.

Elements ¿auxiliars? de qualsevol taller

 

2017-10-17 21.11.20

En aquest repàs d´elements i estris per facilitar la feina artesana, en les quatre o cinc entrades que publicaré aquest i els propers dijous, algunes observacions i indicacions son molt elementals, però la experiencia m´ha ensenyat que fins i tot algun truc  o estri d´allò mes senzill  pot ser que se-ns hagi passat.  Aquest es un recull de coses que convenen a qualsevol taller, no només de joieria.  Espero que ni que sigui un dels objectes retratats us supossin una idea aprofitable. Raspalls de dents vells, pals de gelat, xeringues, pipetes,  agulles de cap o de cosir, bastonets, pinces de fusta de diferents mesures, escuradents,  i fil de coure  d´antigues instalacions de llum (n´he trobat de 1.1 i 1.3 mil-limetres, i passats per la filera queden fantastics,  molt rectes).

Trepant columna amb taula i mordassa

 

2017-10-17 20.10.16

Vaig publicar diverses entrades amb montatges i trucs per ajudar-nos amb la realització de peces de joieria. Quan vaig creure que estava tot  publicat, logicament,  vaig deixar aquesta linea de publicació. Però em van quedar algunes cosetes al tinter, segons he vist al repasar una mica que habia pujat.  I les publicaré, per si algun detall serveix d´idea a algú. Primer de tot, aquesta columna per trepant de bricolatge, en la qual, amb  un adaptador de delrin (nylon) , es pot posar la peça de mà del trepant de joier. A més, vaig posar-li una taula de coordenades molt petita, i tothom que les hagi fet servir sap quan s´agraeix disposar de una, al treballar amb els trepants de columna. De propina, la mordaça està amb uns afegits, també de delrin, per poder assegurar pedres i altres coses mes fragils que el metall, amb mes garantia de que no es trenquin.  La columna es comprada a Barcelona, la taula de coordenades fora (aqui es massa cara, si es que la trobes) i l´afegit de la mordaça es casolà, si be hi han mordasses comercials  amb aquest complement molt econòmiques.

Arrecades coure

 

2017-10-08 14.44.00

Aquest disseny, per mi té historia. Quan vaig fer el servei militar obligatori, em va donar en cert moment per dissenyar, amb filferro, algunes arrecades i algun penjoll. Tot plegat  potser una dotzena de peces. Allò va quedar en una caixa, oblidat pero no perdut. No fa gaire he volgut recuperar algun d´aquells dissenys. El primer que he fet ha sigut aquest. En seguiràn dos o tres mes, amb altres tecniques o modificacions, però aquest va tal qual, només he canviat el material i he  posat uns enganxos de plata per si de cas la  questió d´alèrgies.

Joc penjoll i arrecades mokume gane

 

2017-01-15-11-19-21-ret

Aquestes peces, mes o menys formen conjunt, però son pensades individualment. I de fet el penjoll el vaig tirar endevant a partir de la modificació necesaria  de la idea inicial, que m´agradaba molt , però havia resultat inviable. Vull dir amb tot aquest parraf que el penjoll m´agrada però no massa. En canvi de les arrecades n´estic mes content.

Polsera plata 1929

Pulsera Expo Univ 1929 copia

Tenia pendent fer una polsera anticlàstica d´argent. Finalment ha sortit lluny de tots els dibuixos previs. Per fer-ho facil, diré que el calat del mig, pretèn ser d´una foto del Palau Nacional, de 1929. Pa d´or per resaltar-lo. Ho vaig combinar amb unes fulles texturades, i uns dibuixos calats de tipus decò.  Es una peça que m´ha donat prou feina, pero n´estic content. A veure si us agrada també..

Penjoll a la cera perduda símbol escolta

He fet un parell o tres de cops una col.lecció de peces , per obsequiar a diversos amics / amigues de la colla del cau, l´agrupament de minyons escoltes  al qual vaig pertanyer , quan ens reunim, de tant en tant. Un dels cops vaig usar un simbol , semblant al de la pau,  que marcava certs graus de compromis en el procés formatiu. Perfilant la idea d´aquesta col.lecció, vaig fer  algunes  peces mes que finalment es van quedar a casa,  com la que presento avui. Pels amics vaig fer peces d´esmalt al forn, i la idea aquesta, un penjoll de plata de llei fet amb la tecnica de la cera perduda,  va quedar descartada com a potencial obsequi.

Conjunt penjoll i arrecades urushi amb ambar

El penjoll d´aquest conjunt, una reixa lacada amb urushi, tanca una terna de peces similars -la primera d´argent, la segona de coure amb esmalt-, totes tres amb pedres penjant al centre. En aquest cas una peça d´ambar fòssil.  L´he acompanyat amb unes arrecades semblants, ( i per una vegada totes dues  similars). Amb aquest sistema de reixa espero fer mes peces, ja que aparenta tenir moltes possibilitats.

Fermall forma orgànica per solapa

 

2017-01-22-14-26-16-ret

Aquesta peça, quasi un descart, feta a la cera perduda amb plata de llei, va acabar per tenir un caràcter propi que em va obligar a  que la acabés de fer. No acabo de dir-li flor a la forma que va prendre la cera, una mica extranya, però la forma té força.  El lleu colorejat també ajuda. Segueixo sense saber si m´agrada o no, i això que porta uns mesos feta.

Joc penjoll i polsera argent i esmalt

 

2017-05-21 17.38.20

Les peces d´aquest conjunt, complementàries, van estar temps voltant per casa. Les havia fet,  d´argent, a la cera perduda,  amb uns petits punts  d´esmalts transparents blaus. Eren per obsequiar una persona la qual, haureu endevinat, el seu nom, comença amb ele. Però m´en vaig adonar, tard, d´un problema: es una persona que en temes de joieria estima la simetria, o més ben dit, no veu bé la falta de simetria, a la inversa que jo que tant em plau. Això em va portar a donar voltes durant prou  temps, a  que fer,  que sense trencar aquesta regla, fos acceptable per ella. El resultat el teniu a la vista.

Petita col-laboració en taula diguem que modernista

2016-06-17-20-53-59Una artista visual, la Anna Moreno, per un event que estaba preparant, em va demanar ajut per tal de fer una  especie de taula de caire modernista o en tot cas de quelcom de cent i mes anys enrere, una de tres taules que tenien que omplir la exposició de l´event. La meva mes que modesta col-laboració va consistir en senyalar un disseny amb materials i mitjans possibles i facils per montar en pocs dies, que recordés la época,  assenyalant alternatives que  fossin  tecnicament viables. També a la vista de la soldadura que implicava, a cercar algú que soldés les peces de manera que no es caiguessin a trossos a la inauguració (un gran amic, soldador jubilat es va prestar). Tot plegat va ser molt interesant, i ho sento prou com a propi per posar-ho al blog, tot i el poquet  que vaig pintar en l´assumpte.

Arrecades espiral mokume gane

2016-02-02 19.32.05Aquestes arrecades, preparades quasi sense voler, enrollant en espiral un troç residual de trena de mokume gane, per tal d´aprofitar-lo pel que havia costat de preparar,  tenen -crec-  la seva gracia. També tenen que  son dolentes de retratar com elles soles;  ho he intentat dues vegades, i deixat per imposible. Per tant, sense mes ho publico, la fotografia  ocuparà el seu lloc on li toca. Si convé estic disposat a ensenyar-vos-las personalment. Tot avans de fer una tercera tanda de fotos.

Taula d´obra amb taulell escacs

L´estiu passat vam fer, integrament d´obra,  aquesta taula, llargament demandada per la meva dona, en el seu racó preferit. Per donar-li una mica de singularitat vam posar, també amb ceràmica, com la resta del sobre,  un taulell d´escacs de bon tamany.  Els dos bancs principals d´obra, ja hi eren, son part de la tanca, i els vam forrar amb pedra vista. Amb uns bons coixins s´està bé.

 

Estri per fer esmalt amb bufador

2017-04-26 17.02.24No es el primer cop que quasi em fa vergonya penjar alguna cosa, de tant senzilla com es, però entra en el possible que algú que fa esmalt amb bufador  no hi hagi pensat i li serveixi aquesta idea. El  suport de test, amb uns estalvis de taula, composa un conjunt que, amb una reixa, i posant totxos refractaris, o alguna cosa enganxada (xapa prima de llautó per exemple) en  dos terços del contorn del estri com a paravent, permet treballar l´esmalt a soplet amb una bona dosi de comoditat i seguretat.

Flor de Sant Jordi 2017

2017-04-17 19.21.08Fa una anys que faig, per poc que puc,  una rosa pel dia de Sant Jordi, sigui de ferro, argent, o alguna altra cosa que se m´acut. Aquest any vaig fer servir una idea que havia vist en altres formats. Regalar a la mare un dibuix del seu fill quan era molt petit. Es una cosa que no falla. El problema era que a cap guarderia fan dibuixar als nens roses, son massa complicades. I les  flors que fan solen ser una especie de margarides mig pelades. Després de cribar els albums del meu fill, vaig trobar-ne varies. De roses, -o dracs- ni rastre. Per tant aquest any la meva dona ha tingut, no la rosa de Sant Jordi, sino la flor de Sant Jordi. Li ha encantat, no cal dir-ho.

Arrecades complementaries

2016-12-27-20-11-54Aquesta parella  d´arrecades son d´argent texturat, i estàn fetes tallant/soldant, etc., amb tecniques tradicionals, vaja. Van tenir una genesis entrabancada. A partir de una fulla recargolada tallava diverses rodones desiguals. La fulla composava una arrecada i les rodones l´altra. La primera peça, la fulla,  va sortir de seguida, pero la segona  no se´m acudia com fer-la. La primera es va estar al calaix un parell d´anys (i no la vaig fondre per pels), i fa uns mesos vaig decidir que tenia que fer la parella. Va sortir la que veieu, no es que m´entusiasmi, pero si en dos anys no he tingut una idea millor, ja no la tindré, per tant ho vaig deixar així.