Microrelat de na Malen Merelo
IRIS PSEUDACORUS
Arrelades en terra humit, les tiges s’estenen amunt. Duen per vestit fulles llargues i verdes; semblen espases flonges. Els lliris lànguids desprenen melangia de per vida. La seva presència és única. Neixen i són, per desaparèixer desprès i tornar a néixer i ser, iguals, però diferents.
Microrelat de na Malen Merelo:
42-SILUETA URBANA
L’skyline de la ciutat es mostra radiant sota la nítida llum solar i el cel transparentment blau. Cada edifici jove o vell, emet amb dignitat la seva personalitat amb presència de colors i formes diferents. Conviuen junts i amb respecte mutu. Cadascú, al seu espai. Semblen gravitar sobre boles de terra de cotó fluix, per tal de no prendre mal al llarg del temps, on perduraran per sempre, fins que l’acció involuntària d’altri els porti a la decadència. Ara, però, transmeten l’alegria de ser-hi.
Aquest irreal jersei de nadó estés a la corda del tendall, fet amb la tècnica del “fusing” en vidre, va ser el resultat de intentar fer quelcom una mica mes original que un plat per la fruita o cosa similar, massa vistos. Després de tenir-lo fet, just després, vaig tenir la noticia que una bona amiga havia sigut avia, i el reflex va ser instantani, li vaig destinar. L´altra dia li vaig donar, i crec que l´obsequi li va agradar.
Per mes que aquest circ es avui dia politicament incorrecte, es el que vaig viure de nen, i en deixo testimoni.
Aquest quadre fa 41,5 x 31,5 cm, i les planxes, de 8 x 5 cms, son d´esmalt vitrificable, aplicat a pinzell, i cuit al forn. Les petites tenen aplicades calcomanies vitrificables aplicades també al forn. Va tenir com a origen i inspiració una planxa, la central, que vaig fer en el curset d´esmalt. I va ser complicat de fer, tant quant a l´esmalt, que te la seva conya, com sobretot al quadre, ja que li vaig voler donar un estil art decó, i em vaig buscar un embolic per trobar tira de marc adequada, i sobre tot per ensamblar-la en els seus diversos -i gairebé absurds-revolts.
Tècnica: fusing
Microrelat de na Malen Merelo:
20. GAROTA DE IPANEMA
Els pensaments sorollosos no el deixaven tranquil. Sense esma. Cansat de la seva vida. De camins erròniament escollits. Tenia por d’estimar res, però això ja no era cosa d’ell. La nana groga el va despertar del seu abstret. Va deixar la caipirinha a banda. Alçà la vista i contemplà el càlid meravellós paisatge: la sorra daurada de la immensa platja fins a les muntanyes del fons, el blau intens del cel que lluu damunt l’aigua i la impressionant i aclaparadora figura de flor i sirena que balancejant-se a ritme de samba, va camí del mar.
Com sabeu molts, faig de tant en tant escapades a coses que no son joieria…forja o altres metalúrgies, lamentablement no tant sovint com voldria. Aquesta peça la vaig fer l´any passat, i reconec que m´ha quedat una cosa molt rara. La ceràmica central son dos peces d´antiquari, del segle XIX, ja així enmarcades, que vaig comprar a una amiga en una subhasta. Em vaig enredar a afegir-hi peces metaliques (son perfils de planxa d´acer, llautó i alumini fresats), i de cop em van fer adonar que estava fent una espècie de quadre al revés, cap a fora. Tot i això m´agrada el resultat, i està penjat al menjador de casa amb diversitat d´opinions per part dels moradors. Espero que us agradi.
Aquest quadre, un dels projectes mes vells que tenia al calaix, està fet des d´un pensament d´esquerra, com a confirmació del fracàs de les esquerres en general per tot el segle XX, i, malauradament, el que portem de segle XXI. No pretèn referir-se doncs al comunisme, més be a totes les esquerres.
Jordi Vidal Gallifa 