Microrelat de na Malen Merelo:
20. GAROTA DE IPANEMA
Els pensaments sorollosos no el deixaven tranquil. Sense esma. Cansat de la seva vida. De camins erròniament escollits. Tenia por d’estimar res, però això ja no era cosa d’ell. La nana groga el va despertar del seu abstret. Va deixar la caipirinha a banda. Alçà la vista i contemplà el càlid meravellós paisatge: la sorra daurada de la immensa platja fins a les muntanyes del fons, el blau intens del cel que lluu damunt l’aigua i la impressionant i aclaparadora figura de flor i sirena que balancejant-se a ritme de samba, va camí del mar.