Qui segueixi minimament aquest blog sap que de tant en tant poso algun truquet, mes o menys tonto, per tenir les coses ben endreçades, a mà i sense ocupar mes espai del indispensable. L´altre dia, xerrant amb un amic vaig adonar-me que habia un parell de cosetes que no habia consignat, aqui en va una:
Fart de tenir pales, pics, aixades, i altres eines de llaurar, o de obra, en un racó, caient cada cop mes en horitzontal, i ocupant un espai creixent, vaig fer amb una pletina de ferro i una mica de rea aquest penjador on poso aquestes eines, a ma i endreçades. A mes amb això vaig lliberar espai al terre, que sempre va be.
Un tas d´aquest material, està entre mig de picar sobre fusta, i sobre ferro o acer. L´efecte al martellejar plata (o coure o llautò…) es diferent. Posant entre mig paper o plastic es mitiga la possible contaminació de materials. I es molt facil de fer: el plom fon a una temperatura baixissima. Amb un petit cassó i un fogó de camping gas n´hi ha prou, el plom, tallat previament amb tissores o serra en troçets petits es queda liquid en poca estona. Llavors s´aboca en un recipient adecuat. A la foto a la tapa de una caixa de galetes daneses. Precaució, mai està de mes mascareta, protecció ocular, guants i roba adequada.
No es el primer cop que quasi em fa vergonya penjar alguna cosa, de tant senzilla com es, però entra en el possible que algú que fa esmalt amb bufador no hi hagi pensat i li serveixi aquesta idea. El suport de test, amb uns estalvis de taula, composa un conjunt que, amb una reixa, i posant totxos refractaris, o alguna cosa enganxada (xapa prima de llautó per exemple) en dos terços del contorn del estri com a paravent, permet treballar l´esmalt a soplet amb una bona dosi de comoditat i seguretat.
Aquest estri es la copia d´un estri comercial que vaig veure retratat a un llibre de joieria d´en Carles Codina. Va resultar, si no em van informar malament, que el estri comercial era fabricat als EUA, no es trobava a la venda, ja no es feia, i no vaig trobar res equivalent al mercat; em feia gracia i em vaig posar a fer-lo… bé, la part que vaig conseguir deduir i entendre. La peça en L, es pot acostar i allunyar a l´eix, i la pots fer girar en torn seu, com es veu a la foto, amb uns accesoris amb cuters o amb una peça en forma de mitja canya. Regulable en altura i profunditat. La rodeta de llautó fitxa la L perque no es bellugui. Mes enllà de fer algunes proves, encara no l´he estrenat.
Com altres vegades, saber els preus barcelonins dels suports d´aquesta clase em va portar a fer-ne un. Una barra de ferro de metrica 10, unes famelles, unes arandeles, un troç de molla i un troç de perfil en “ele” van ser suficients. Baratissim i fiable.
Aquest porta-alicates d´autoconstrucció, es la versió 2.0. A la primera els alicates penjaven d´un filferro, i els que tenien les molles internes perque quedessin oberts, s´enganxaven al filferro i costava de treure-ls. En aquesta, el soport es una xapa de ferro galvanitzat doblegata a uns potser 300 graus, i enganxada a cada fusta amb uns cargols en un parell de solapes per banda. Els alicates ni cauen ni s´
Els raspalls de color 3 M per el micromotor son un gran invent, i els faig servir molt. Però, per peces grans surten molt cars. Vaig veure que els feien també de 2 polsades de diametre (50 milimetres). No es venen a Europa que jo sapiga, però si als EUA. En vaig comprar de tres colors (grit 220, 400 i 1200), i per fer-los servir amb lapeça de mà que com a molt agafa eixos de 4 milimetres, vaig tornejar uns cargols majors fins a aquesta mida. L´us d´ aquests raspalls es una mica brusc, però van bé. Us puc donar detalls si cal.
Aprofitar l´espai es una cosa a la que estic acostumat. Aquesta estanteria, tant estreta que cap radere d´una porta (9,5 cm en total) , feta amb quatre planxes d´acer de 3 mm, estanteries de vidre, i portes correderes de plastic transparent (amb guia d´alumini), em dona molt bon servei, i el contingut està sempre a la vista.
Un altre suport , complementari al que se sol fer servir per soldar, i que es pot usar també per fondre, mes gran, i també en previsió de estar mes estona donant calor, amb potes de fusta per aïllar una mica mes la calor generada
Amb un troç de barra de 8 o 10 mm de gruix, i enganxant a una banda (amb araldit per exemple) formes retallades de llautó, es poden fer encunys que amb la plata recuita, al golpejar amb el martell, la marquen amb la forma triada. Aquets son d´uns peus, els vaig fer per marcar unes passes a un anell.
He fet un parell de suports per coure peces iguals, al forn d´esmalt. Al coure-les alhora asseguro una cuita identica de les dos peces, exemple arrecades. Per la seva forma es poden posar diversos tamanys, Un suport així no l ´he vist al mercat, i te l´avantatge que he dit, i un altre mes: es sumament facil de fer. S´agafa una safata d´inox dels basars xinesos, que es prou prima (0.5 mm la que vaig fer servir), es talla la peça quadrada, es dibuixa la forma, i amb uns forats previs, es serra amb seguetes, que tallen l´inox amb facilitat. De fet en tinc de botiga, i es de menys qualitat i es degraden molt mes que aquestes.
Aquestes plantilles les vaig copiar d´un llibre. Permeten fer formes de fil d´argent o qualsevol altre metall, i soldant després els encreuaments queden fetes, amb poc treball, peces molt xules. El sistema facilita també fer moltes peces i que surtin iguals. No costen massa de fer, de fet en vaig regalar alguna altra a un parell d´amigues o tres. He de dir que, amb mes o menys dificultat, tant l´acer perforat com els reblons es troben, avui per avui, a botigues de la zona de Barcelona.
Inspirat en les caixes de calaixos plans de les merceries d´avans, i sumament senzill. Amb unes safates de cuina de plastic, uns tiradors d´ikea dels mes economics, i perfil d´alumini, em vaig fer aquest organitzador per tenir dins d´un armari, la millor caixa d´eines per la vivenda que he tingut mai. Ben organitzades i a mà, la diferencia de tenir-les així a tenir-les dins una caixa amb nansa es abismal.
Quan soldem peces de joieria, de vegades passa que la flama té que escalfar en diversos anguls, alhora o succesivament. I no tenim marge per fer aquest moviment. Vaig fer per quan es donés el cas, aquesta plataforma giratoria. La base es un quadrat de ferro de 12 x 12 centimetres i un centimetre de gruix, prou pesada doncs. Té soldat un rodament (amb els punts de soldadura per fora, la part interior gira lliure) dins el qual vaig insertar un eix que té a dalt roscada una especie d´arandela gran de ferro de 10 centimetres de diametre i 3 milimetres de gruix. Li vaig enganxar a sobre paper de vidre bast, a titol de producte antilliscant. A la dita arandela hi vaig insertar , cap a baix, quatre cargols llargs per poder empentar la plataforma amb facilitat. He de confesar que encara no la he estrenat.
L´esmalt té una cosa (entre altres) molt punyetera. El color aparent del vidre pulveritzat, sovint no té gaire relació amb el color final un cop cuit, i de vegades no en té gens. Això es particularment important amb l´esmalt transparent. Per aquesta raó es important fer mostres amb les que saber el resultat que podem conseguir amb cada color, directe sobre el coure, sobre plata, sobre blanc, etc. I això planteja com guardar aquestes mostres sense que es danyin, en definitiva es vidre, i si rep gaire es trenca. Vaig fer aquesta caixa amb quatre llistons, tapa d´alumini amb frontises i tanca, i fons també d´alumini. I amb cartrò dur i goma eva retallada vaig fer les planxes on posar les mostres sense que es belluguessin. La caixa té la mida exacta per posar cinc planxes i una superior de protecció, i queda completament plena i les mostres no tenen practicament joc.
Les esmeriladores, particularment les de poca potencia, tenen un preu. Aquesta, que tenia arraconada per falta de força, em va costar, al carrefour, crec recordar que 20 euros, potser no arribava. Les pulidores solen, com a poc, quadruplicar aquest preu. Li vaig adaptar el complement de la dreta, que vaig comprar per 8 euros, fent-li una rosca a dretes per collar-lo al final del eix dret, del que en sobresortia un troç de, potser 5 o 6 milimetres), vaig foradar el protector perque l´invent tingués sortida, i llestos. I per pulir, amb la força que té, 150 Wats va sobrada. L´interruptor de la foto, també li havia posat jo, no es indispensable, es un interruptor de seguretat amb el
Aquesta solució, de tan senzilla, em fa gairebé vergonya publicarla, pero crec que per algú pot ser útil i estalviar-li uns diners, els que val tenir una premsa comercial, de les que es baixen amb la mà, d´impacte. Amb dos discos d´acer de un centimetre de gruix, ben allisats amb la radial amb el disc de desbastar, un tros de pletina doblegada i tres o quatre cargols de metrica 4 o 5 (dos per banda, perque la nansa no s´inclini), deixo ben planes les xapes de plata, llautó o coure, despres de recoure-les, donant-hi un cop una mica fort. Hi ha que tenir o conseguir l´estri de fer les rosques dins de un dels discos. El cost del invent, potser cinc o sis euros. Afegir que ocupa menys espai que l´invent comercial.
complementar un dels usos de la premsa hidraulica, aqui van les peces que vaig fer per fabricar unes quantes polseres anticlastiques -que vaig posar al blog fa prou temps-. Els motllos son d´alumini, tornejat, i deprés partits longitudinalment, i els soports, d´acer, un de fixo i un altre desmontable. La goma es de un share molt alt (molt dura). Ja vaig dir la setmana pasada i ho reitero, que us puc oferir informació, detalls i un xic d´ajuda si us pot interessar com fer-vos algun útil dels que publico, pero no em dedico a fer-los per vendre.
D´autoconstrucció, amb vigues petites d´obra, atornillades i soldades. Aquest disseny es copiat d´un que corre prou entre torners i mecanics. La vaig fer fa uns tres anys. Un avantatge es que ocupa molt poc lloc, l´altre es la economia. El gat es de camió. Tot plegat potser va arribar a costar uns 100 euros en materials, gat inclòs. Tinc dibuixos i dades que puc facilitar, així com una mica d´ajut o de aclaracions, a qui estigui interessat.
Us vull ensenyar un altre útil que em vaig fer. Un banc per estirar fil de plata, coure, etc. El vaig fer per dos motius, pel preu dels comercials, i per l´espai, excessiu per les meves possibilitats de lloc disponible. Es senzilament una viga de obra en “U” de les petites de 1.20 metres, un ternal de corretja,
Aquestes barres d´acer son per roscar-hi el fil de plata , posar el conjunt al cargol de banc, i serrar amb tota comoditat de forma longitudinal per fer les anelletes. El rebaix permet que la segueta talli amb mes seguretat i precisió, fent, a més el tall senser . Està fet amb radial i disc prim, de 1 milimetre, i la incisió potser te un o dos milimetres. Es molt fàcil de fer. Ja se que es elemental fins a dir prou i una tonteria però el tema de fer anelles em duia fregit i aquests cilindres ja em son indispensables. .
Començo a publicar fotos de petits enginys, de vegades molt senzills, que m,he inventat o que he copiat, i que m´han ajudat a fer la feina, sobre tot de joieria, la han simplificat, o m´han evitat comprar estris costosos.
Una curiositat. L´esmalt, sobre tot el transparent, te una aparença diferent quan el compres, pulveritzat, i quan s´ha cuit al forn. I enganya molt. De vegades s´assembla i de vegades, com alguns vermells, no s´assembla gens, i pot arribar a
Bé, no tot es joieria, pero gairebé. Tenia molt interés per una técnica, l´esmalt, i en particular amb forn (també es pot fer amb bufador). I volia aprendre-la. I com es corrent en mi, per fer-ho mes senzill, amb un amic, ens vam enredar en fer primerament el forn, un per cada un (i, sort, d´ell, funcionen). Portem temps, alguns de vosaltres heu patit la meva tabarra al respecte, i no estàn acabats del tot, pero si que estàn operatius per certes coses. Us presento doncs, el forn. A la foto l´estic fent servir per una sesió d´esmalt. Estic en ple curset aprenent les tecniques, i per tant, us bombardejaré amb resultats, però això era primer.
Jordi Vidal Gallifa 