Aquestes polseres fan un lleuger bombament cap a fora. Justament en el sentit contrari que ho fan les anticlĆ stiques.
Estan fetes igual, amb accessoris a l’efecte i amb la premsa hidrĆ ulica. Els accessoris per fer-les sĆ³n dues esferes massisses de ferro, tallades per la base de tal manera que encaixen en els suports i fan de motlle. N’he fet dos, un per polseres de dos centĆmetres d’ample, i un altre per polseres de tres centĆmetres. I la manera de fer Ć©s la mateixa que es fa amb les anticlĆ stiques, anar premsant el metall a poc a poc, i en vuit o deu premsades queden fetes.
Un tas dĀ“aquest material, estĆ entre mig de picar sobre fusta, i sobre ferro o acer.Ā LĀ“efecte al martellejar plata (o coure o llautĆ²…) es diferent. Posant entre mig paper o plastic es mitiga la possible contaminaciĆ³ de materials. I es molt facil de fer: el plom fon a una temperatura baixissima. Amb un petit cassĆ³ i unĀ fogĆ³ de camping gas nĀ“hi ha prou, el plom, tallat previament amb tissores o serra en troƧets petits esĀ queda liquid en poca estona. Llavors sĀ“aboca en un recipient adecuat. A la foto a la tapa de una caixa de galetes daneses. PrecauciĆ³, mai estĆ de mes mascareta, protecciĆ³ ocular, guants i roba adequada.
No es el primer cop que quasi em fa vergonya penjar alguna cosa, de tant senzilla com es, perĆ² entra en el possible que algĆŗ que fa esmalt amb bufador Ā no hi hagi pensat i li serveixi aquesta idea. ElĀ Ā suport de test, amb uns estalvis de taula, composa un conjunt que, amb una reixa, i posant totxos refractaris, o alguna cosa enganxada (xapa prima de llautĆ³ per exemple) en Ā dos terƧos del contorn del estri com a paravent, permet treballar lĀ“esmalt a soplet amb una bona dosi de comoditat i seguretat.
Aquest estri es la copia Ā dĀ“un estri Ā comercial que vaig veure retratat a un llibre de joieria dĀ“en Carles Codina. Va resultar, si no em van informar malament, que el estri comercial era fabricat als EUA, no es trobava a la venda, ja no es feia, i no vaig trobar res equivalent al mercat; Ā em feia gracia i em vaig posar a fer-lo… bĆ©, Ā la part que vaig conseguir deduir i entendre. Ā La peƧa en L, es pot acostar i allunyar a lĀ“eix, i Ā la pots fer girar en torn seu, Ā com es veu a la foto, amb uns accesoris amb cuters o amb una peƧa en forma de mitja canya. Regulable en altura i profunditat. Ā La rodeta de llautĆ³ fitxa la L perque no es bellugui. Mes enllĆ de fer algunes proves, encara no lĀ“he estrenat.
Com altres vegades, saber els preus barcelonins dels suports dĀ“aquesta clase em va portar a fer-ne un. Una barra de ferro de metrica 10, unes famelles, unes arandeles, un troƧ de molla i un troƧ de perfil en “ele” van ser suficients. Baratissim i fiable.
Aquest porta-alicates dĀ“autoconstrucciĆ³, es la versiĆ³ 2.0. A la Ā primera els alicates penjaven dĀ“un filferro, i els que tenien les molles internes perque quedessin oberts, sĀ“enganxaven al filferro i costava de treure-ls. En aquesta, el soport es una xapa de ferro galvanitzat doblegata a uns Ā potser Ā 300 graus, Ā i enganxada a cada fusta amb uns cargols en un Ā parell de solapes per banda. Els alicates ni cauen ni sĀ“
Els raspalls de color 3 M per el micromotor son un gran invent, i els faig servir molt. PerĆ², per peces grans surten molt cars. Vaig veure que els feien Ā tambĆ© de 2 polsades de diametre Ā (50 milimetres). No es venen a Europa que jo sapiga, perĆ² si als EUA. En vaig comprar de tres colors (grit 220, 400 i 1200), i per fer-los servir amb lapeƧa de mĆ que com a molt agafa eixos de 4 milimetres, vaig tornejar uns cargols majors fins a aquesta mida. LĀ“us dĀ“ aquests raspalls es una mica brusc, perĆ² van bĆ©. Us puc donar detalls si cal.
Aprofitar lĀ“espai es una cosa a la que estic acostumat. Aquesta estanteria, tant estreta que cap radere dĀ“una porta (9,5 cm en total) , feta amb quatre planxes dĀ“acer de 3 mm, estanteries de vidre, i portes correderes de plastic transparent (amb guia dĀ“alumini), em dona molt bon servei, i el contingut estĆ sempre a la vista.
Un altre suport , complementari al que se sol fer servir per soldar, Ā i que es pot usar tambĆ© per fondre, mes gran, i tambĆ© en previsiĆ³ de estar mes estona donant Ā calor, amb potes de fusta per aĆÆllar una mica mes la Ā calor generada
Amb un troƧ de barra de 8 o 10 mm de gruix, i enganxant a una banda (amb araldit per exemple) formes retallades de llautĆ³, es poden fer encunys que amb la plata recuita, Ā al golpejar amb el martell, la marquen amb la forma triada. Aquets son dĀ“uns peus, els vaig fer per marcar unes passes a un anell.
He fet un parell de suports per coure peces iguals, al forn dĀ“esmalt. Al coure-les alhora asseguro una cuita identica de les dos peces, exemple arrecades.Ā Per la seva forma es poden posar diversos tamanys, Un suport aixĆ no l Ā“he vist al mercat, i Ā te lĀ“avantatge que he dit, i un altre mes: es sumament facil de fer. SĀ“agafa una safata dĀ“inox dels basars xinesos, que es prou prima (0.5 mm la que vaig fer servir), es talla la peƧa quadrada, es dibuixa la forma, i amb uns forats previs, es serra amb seguetes, que tallen lĀ“inox amb facilitat. Ā De fet en tinc de botiga, i es de menys qualitat i es degraden molt mes queĀ aquestes.
Aquestes plantilles les vaig copiar dĀ“un llibre. Permeten fer formes de fil dĀ“argent o qualsevol altre metall, i soldant desprĆ©s els encreuaments queden fetes, amb poc treball, peces molt xules. El sistema facilita tambĆ© fer moltes peces i que surtin iguals. No costen massa de fer, de fet en vaig regalar alguna altra a un parell dĀ“amigues o tres. He de dir que, amb mes o menys dificultat, Ā tant lĀ“acer perforat com els reblons es troben, avui per avui, a botigues de la zona de Barcelona.
Inspirat en les caixes de calaixos plans de les merceries dĀ“avans, Ā i sumament senzill. Amb unes safates de cuina de plastic, uns tiradors dĀ“ikea dels mes economics, i perfil dĀ“alumini,Ā em vaig fer aquest organitzadorĀ per tenir dins dĀ“un armari, la millor caixa dĀ“eines per la vivenda que he tingut mai. Ben organitzades i a mĆ , la diferencia de tenir-les aixĆ Ā a tenir-les dins una caixa amb nansa es abismal.
Quan soldem Ā peces de joieria, de vegades passa que la flama tĆ© que escalfar en diversos anguls, alhora o succesivament. I no tenim marge per fer aquest moviment. Ā Vaig fer per quan es donĆ©s el cas, aquesta plataforma giratoria. La base es un quadrat de ferro de 12 x 12 centimetres i un centimetre de gruix, prou pesada doncs. Ā TĆ© soldat un rodament (amb els punts de soldadura per fora, la part interior gira lliure) Ā dins el qual vaig insertarĀ un eix que tĆ© a dalt roscada una especie dĀ“arandela gran de ferro de 10 centimetres de diametre i Ā 3 milimetres de gruix. Li vaig enganxar a sobre paper de vidre bast, a titol de producte antilliscant. A la dita arandela hi vaig insertar , cap a baix, Ā quatre cargols llargs Ā per poder empentar la plataforma amb facilitat. Ā He de confesar que encara no la he estrenat.
LĀ“esmalt tĆ© una cosa (entre altres) molt punyetera. El color aparent del vidre pulveritzat, Ā sovint no tĆ© gaire relaciĆ³ amb el color final un cop cuit, i de vegades no en tĆ© gens. AixĆ² es particularment important amb lĀ“esmalt transparent. Per aquesta raĆ³ es important fer mostres amb les que saber el resultat que podem conseguir amb cada color, directe sobre el coure, sobre plata, sobre blanc, etc. I aixĆ² planteja com guardar aquestes mostres sense que es danyin, en definitiva es vidre, i si rep gaire es trenca. Vaig fer aquesta caixa amb quatre llistons, tapa dĀ“alumini Ā amb frontises i tanca, i fons tambĆ© dĀ“alumini. I amb cartrĆ² dur i goma eva retallada vaig fer les planxes on posar les mostres sense que es belluguessin. Ā La caixa tĆ© la mida exacta per posar cinc planxes i una superior de protecciĆ³, i Ā queda completament plena i les mostres no tenen practicament joc.
Les esmeriladores, particularment les de poca potencia, tenen un preu. Aquesta, que tenia arraconada per falta de forƧa, em va costar, al carrefour, crec recordar que 20 euros, potser no arribava. Les pulidores solen, com a poc, quadruplicar aquest preu. Ā Li vaig adaptar el complement de la dreta, Ā que vaig comprar per 8 euros, fent-li una rosca a dretes per collar-lo al final del eix dret, del que en sobresortia un troƧ de, potser 5 o 6 milimetres), vaig foradar el protector perque lĀ“invent tinguĆ©s sortida, i llestos. I per pulir, amb la forƧa que tĆ©, 150 Wats va sobrada. Ā LĀ“interruptor de la foto, tambĆ© li havia posat jo, no es indispensable, es un interruptor de seguretat amb el
Aquesta soluciĆ³, de tan senzilla, em fa gairebĆ© vergonya publicarla, pero crec que per algĆŗ pot ser Ćŗtil i estalviar-li uns diners, els que val tenir una premsa comercial, de les que es baixen amb la mĆ , dĀ“impacte. Amb dos discos dĀ“acer de un centimetre de gruix, ben allisats amb la radial amb el disc de desbastar, un tros de pletina doblegada Ā i tres o quatre cargols de metrica 4 o 5 (dos per banda, perque la nansa no sĀ“inclini), deixo ben planes les xapes de plata, llautĆ³ o coure, despres de recoure-les, Ā donant-hi un cop una mica fort. Hi ha que tenir o conseguir lĀ“estri de fer les rosques dins de un dels discos. El cost del invent, potser cinc o sis euros. Ā Afegir que ocupa menys espai Ā que lĀ“invent comercial.
Ā complementar un dels usos de la premsa hidraulica, aqui van les peces que vaig fer per fabricar unes quantes polseres anticlastiques -que vaig posar al blog fa prou temps-. Els motllos Ā son dĀ“alumini, tornejat, i deprĆ©s partits longitudinalment, i els soports, dĀ“acer, un de fixo i un altre Ā desmontable. La goma es de un share molt alt (molt dura). Ā Ja vaig dir la setmana pasada i ho reitero, que Ā us puc oferir informaciĆ³, detalls i un xic dĀ“ajuda si us pot interessar com fer-vos algun Ćŗtil Ā dels que publico, pero no em dedico a fer-los per vendre.
DĀ“autoconstrucciĆ³, amb Ā vigues petites dĀ“obra, atornillades i soldades. Aquest disseny es copiat dĀ“un que corre prou entre torners i mecanics. La vaig fer fa uns tres anys. Un avantatge es que ocupa molt poc lloc, lĀ“altre es la economia. Ā El gat es de camiĆ³. Ā Tot plegat potser va arribar a costar uns 100 euros en materials, gat inclĆ²s. Tinc dibuixos i dades que puc facilitar, aixĆ com una mica dĀ“ajut o de aclaracions, a qui estigui interessat.
Us vull ensenyar un altre Ćŗtil que em vaig fer. Un banc per estirar fil de plata, coure, etc. El vaig fer per dos motius, pel preu dels comercials, i per lĀ“espai, excessiu per les meves possibilitats de lloc disponible. Es senzilament una viga de obra en “U” de les petites de 1.20 metres, un ternal de corretja,
Aquestes barres dĀ“acer son per roscar-hi el fil de plata , posar el conjunt al cargol de banc, i serrar amb tota comoditat de forma longitudinal per fer les anelletes. El rebaix permet que la segueta talli amb mes seguretat i precisiĆ³, fent, a mĆ©s el tall senser . EstĆ fet amb radial i disc prim, de 1 milimetre, i la incisiĆ³ potser te un o dos milimetres. Es molt fĆ cil de fer. Ā Ja se que es elemental fins a dir prou i una tonteria perĆ² el tema de fer anelles em duia fregit i aquests cilindres ja em son indispensables. .
ComenƧo a publicar fotos de petits enginys, de vegades molt senzills, que m,he inventat o que he copiat, i que mĀ“han ajudat a fer la feina, sobre tot de joieria, Ā la han simplificat, o mĀ“han evitat comprar estris costosos.
Una curiositat. LĀ“esmalt, sobre tot el transparent, te una aparenƧa diferent quan el compres, pulveritzat, i quan sĀ“ha cuit al forn. I enganya molt. Ā De vegades sĀ“assembla i de vegades, com alguns vermells, no sĀ“assembla gens, i Ā pot arribar a
BĆ©, no tot es joieria, pero gairebĆ©. Tenia molt interĆ©s per una tĆ©cnica, lĀ“esmalt, i en particular amb forn (tambĆ© es pot fer amb bufador). I volia aprendre-la. I com es corrent en mi, per fer-ho mes senzill, amb un amic, ens vam enredar en fer primerament el forn, un per cada un (i, sort, dĀ“ell, funcionen). Portem temps, alguns de vosaltres heu patit la meva tabarra al respecte, i no estĆ n acabats del tot, pero si que estĆ n operatius per certes coses. Us presento doncs, el forn. Ā A la foto lĀ“estic fent servir Ā per Ā una sesiĆ³ dĀ“esmalt. Estic en ple curset aprenent les tecniques, i per tant, us bombardejarĆ© amb resultats, perĆ² aixĆ² era primer.
Jordi Vidal Gallifa 