Aquest penjoll es potser el mes gran de tota la serie que vaig fer amb el sistema d´esmalt tipus vitrall. El multicolor es veu mes net, amb els colors millor triats, evitant repeticions per colors molt semblants. Es mes aviat gran i queda molt vistós. Li vaig posar cadena desigual a esquerra i dreta, per una banda en baixen dues cadenes i per l´altra tres.
Per 
complementar un dels usos de la premsa hidraulica, aqui van les peces que vaig fer per fabricar unes quantes polseres anticlastiques -que vaig posar al blog fa prou temps-. Els motllos son d´alumini, tornejat, i deprés partits longitudinalment, i els soports, d´acer, un de fixo i un altre desmontable. La goma es de un share molt alt (molt dura). Ja vaig dir la setmana pasada i ho reitero, que us puc oferir informació, detalls i un xic d´ajuda si us pot interessar com fer-vos algun útil dels que publico, pero no em dedico a fer-los per vendre.
Aquest va ser un treball de curs, força curiós. I quedarà com una raresa dins del conjunt de les meves peces perquè dubto que en faci més. Es de coure amb rebaixos rosegats amb acid i reomplerts amb esmalt, fet al forn. Té la peculiaritat pel que a mi respecta, que quan es cou al forn per fer lluir bé l´esmalt, el coure es rovella desprén calamina, i cal netejar-lo, cosa que implica embrutar poc o gaire el vidre, que cal tornar a fornejar, establint-se un cercle viciós. Va ser una peça al limit de la exclusió (calaix de les coses descartades o fallades), però al final, l´aspecte rústic i vintage, de peça que ha sobreviscut a un naufragi o un bombardeig, em va guanyar, i la vaig donar per bona.
D´autoconstrucció, amb vigues petites d´obra, atornillades i soldades. Aquest disseny es copiat d´un que corre prou entre torners i mecanics. La vaig fer fa uns tres anys. Un avantatge es que ocupa molt poc lloc, l´altre es la economia. El gat es de camió. Tot plegat potser va arribar a costar uns 100 euros en materials, gat inclòs. Tinc dibuixos i dades que puc facilitar, així com una mica d´ajut o de aclaracions, a qui estigui interessat.
Entre altes coses l´he usada per fer volums a la xapa de plata amb motllos de metacrilat i altres. També per fer polseres anticlastiques, això amb uns accesoris que em vaig fer i que us ensenyarè dijous que ve.
La sub-tècnica del vitrall, en el esmalt al forn, em fa especial gràcia, i per això n´he fet mes peces. Aquesta n´es una, la peça es d´argent, i te diversos colors verds distribuits de manera concèntrica. Posada es veu molt maca, potser nomès perque la peça te un bon tamany.
Us vull ensenyar un altre útil que em vaig fer. Un banc per estirar fil de plata, coure, etc. El vaig fer per dos motius, pel preu dels comercials, i per l´espai, excessiu per les meves possibilitats de lloc disponible. Es senzilament una viga de obra en “U” de les petites de 1.20 metres, un ternal de corretja,
dels de anclar carga i equipatges als vehicles, i un sergent metalic soldat a l´altra punta, que subjecta la filera que convingui. Es molt senzill i facil de fer, i exclosa la tenalla, la resta es molt economic. Es guarda en qualsevol lloc, vertical, i no ocupa mes que uns esquis. Vaig fer un suplement , de uns 10 centimetres, que va per abaix, amb cargols, en forma d´aleta de taurò, que serveix per subjetar la peça a un cargol de banc, establint així un anclatge segur. Anclat així nomes cal que reposi l´altra punta a qualsevol lloc adient, sense gaire subjecció. Espero que a algú li serveixi la idea.
Aquest anell es la primera peça que vaig obtenir al estudiar aquesta manera de fer, que comença amb la cera perduda, pel que fa al metall, i segueix amb esmalt de tipus transparent. Al quedar buit per darrera, queda molt bonic tal com li entra la llum al transparentar el vidre. Per aquest motiu, tot i que m´agrada, no n´he fet mes, perque al portar-lo algú no es visualitza aquest plus de
lluminositat que dona la llum del darrera.
Aquestes barres d´acer son per roscar-hi el fil de plata , posar el conjunt al cargol de banc, i serrar amb tota comoditat de forma longitudinal per fer les anelletes. El rebaix permet que la segueta talli amb mes seguretat i precisió, fent, a més el tall senser . Està fet amb radial i disc prim, de 1 milimetre, i la incisió potser te un o dos milimetres. Es molt fàcil de fer. Ja se que es elemental fins a dir prou i una tonteria però el tema de fer anelles em duia fregit i aquests cilindres ja em son indispensables. .
Jordi Vidal Gallifa 