Quan una idea, un material funciona de veritat, ho fa fins i tot al nivell mes primari. Aquestes arrecades de malla orgánica, de plata llei, no tenen practicament forma definida, ni elaboració, ni fa cap falta. Es la mínima expresió de la idea que em va portar a fer un bon grapat de variants, i la meva percepció es que ha agradat molt.

Aquestes arrecades formen part de una col.lecció de cinc peces que he fet recentment. Son montatges amb reproduccions escala 1:3 de peces de Meccano. Amb tornilleria, com ha de ser. Les peces son d´alpaca i els herratges de argent. Es el meu petit homenatge a una joguina que va omplir molt de la meva infantesa i que de alguna forma, segur, em va modelar. Espero que us agradin.

Microrelat de Malen Merelo:

8. LES FULLES PENJADES

Van ser collides a l’atzar un parell de fulles que deambulaven pel camí a mans de la intempèrie. Ballaven a ritme del so del vent que les empaitava: ara aquí, ara allà! L’aigua de la pluja els donava un toc flexible i semblava que tornessin a cobrar vida, com quan eren  penjades alegres a les branques de l’arbre mare. El seu procés de transformació cap al no-res s’ha aturat per a convertir-se en símbol immortal. És possible que tornin a penjar i simulin alegria de nou, aquest cop, però, del el lóbul d’un altre ésser viu.

Aquestes arrecades estàn fetes amb uns petits tubs, dos a cada banda, que giren lliurement a l´eix, i que  porten, a cada un dels extrems, una pedra semi-preciosa. Porten 8 en total, totes diferents, (turmalina, peridot, citrí, ametista, dos topazis diferent color i dos granats també diferents). Ja havia fet una cosa semblada avans, això es la versió corregida. Pels compis d´afició, comentar que em van donar prou feina, mes que res per no espatllar la pedra de una banda, al clavar la de la banda contraria. Vaig tenir que preparar una especie de mordassa de delrin (un tipus de nylon) per aguantar la peça sense que s´espatllés o s´axafés. I els tubs en porten uns altres dintre perque les pedres no entrin mes del compte.

Aquesta setmana un primer joc d´arracades fet amb fils de plata quadrats i rodons, amb notes musicals i un toc d´esmalt al forn. Van enganxades a l´orella. Feia temps que tenia ganes d´executar la idea. Son aparentment senzilles de fer, només, ja que tenen diverses soldadures molt juntes, que apart de complicades, després tenen que aguantar els 800 graus de coure la miqueta  d´esmalt que porten.

A estones, les que m´ha deixat la exposició de La dissenyeria de joies, he anat fent alguna cosa al taller. Aqui us ho ensenyo. Unes quantes arrecades d´esmalt segons l´esquema experimentat el passat octubre. Son d´argent, amb esmalt transparent de colors, molt lleugeres i alegres.

Aquestes lleugeres arrecades d´esmalt  transparent, al forn, son un  primer intent, precari, ja que queden una mica febles. Tot i això m´agrada molt el sistema i el resultat, i he volgut donar per definitives  fins i tot les primeres proves.

Aquestes arrecades ja les vaig posar al blog. Son fulles petites de gerani,  tractades  amb la tècnica de l´electroforming.  Mes per mandra que per altra cosa, no vaig portar cap peça de les que vaig fer, a xapar en plata.  N´he portat, per fi, aquestes arrecades, a xapar, i la veritat es que han quedat prou boniques.

Aquests fossils son “ammonites”, del Cretàcic (com 100milions d´anys).  Fan 15-18 mil-limetres de diametre. Al veure-ls tan petits, no vaig poder resistir la tentació de fer-ne unes arrecades, sense mes decoració.

Aquestes arrecades, fetes amb la tècnica de la cera perduda, reprodueixen el disseny  de una fíbula de la època romana, trobada en unes excavacions a la ciutat de Barcelona.                  La especie d´hibrid (per dir-ne d´alguna manera)  em va encantar, i per això he fet el conjunt.

Aquesta es la primera cosa que surt del taller acabada desde que he decidit estar-me  mes per la joieria real, de serra i llima, que per la virtual, de 3D. Trobava a faltar el contacte amb el metall i les eines. Son de  llamina de plata, texturada i calada.

Amb els daus de metall de mokume gane, material composat  per capes de tres metalls, argent, coure i metall daurat, surten, amb combinació amb unes, mes o menys perles,  aquestes senzilles arrecades.

Aquest disseny, per mi té historia. Quan vaig fer el servei militar obligatori, em va donar en cert moment per dissenyar, amb filferro, algunes arrecades i algun penjoll. Tot plegat  potser una dotzena de peces. Allò va quedar en una caixa, oblidat pero no perdut. No fa gaire he volgut recuperar algun d´aquells dissenys. El primer que he fet ha sigut aquest. En seguiràn dos o tres mes, amb altres tecniques o modificacions, però aquest va tal qual, només he canviat el material i he  posat uns enganxos de plata per si de cas la  questió d´alèrgies.

Realment la tècnica de la cera perduda es allò de “on la imaginació et porti”. Una altra prova que vaig fer, amb una textura de goma i llamina de cera molt prima, va donar aquestes arrecades,  on s´han impres (o això crec) a l´argent  sutileses de corbes i plecs propies de la goma o el plàstic.

Unes senzilles arrecades, fetes al començament del curs d´esmalt al forn com a exercici lliure. Coure i esmalt transparent de tres  verds diferents.  Ara no faria ja -segur-ni una de les parts igual. Tot i això m´agrada com van quedar. 

Una de les variants del esmalt al forn, el vitrall, es probablement la que prefereixo. M´agrada tant que vaig voler deixar unes arrecades, aquestes que us ensenyo avui,  sense posar el vidre, sense mes.  Al no haver color que distregui, potser s´aprecia mes la textura de la elaboració de la plata, molt orgànica.

Aquestes arrecades, preparades quasi sense voler, enrollant en espiral un troç residual de trena de mokume gane, per tal d´aprofitar-lo pel que havia costat de preparar,  tenen -crec-  la seva gracia. També tenen que  son dolentes de retratar com elles soles;  ho he intentat dues vegades, i deixat per imposible. Per tant, sense mes ho publico, la fotografia  ocuparà el seu lloc on li toca. Si convé estic disposat a ensenyar-vos-las personalment. Tot avans de fer una tercera tanda de fotos.

Aquesta parella  d´arrecades son d´argent texturat, i estàn fetes tallant/soldant, etc., amb tecniques tradicionals, vaja. Van tenir una genesis entrabancada. A partir de una fulla recargolada tallava diverses rodones desiguals. La fulla composava una arrecada i les rodones l´altra. La primera peça, la fulla,  va sortir de seguida, pero la segona  no se´m acudia com fer-la. La primera es va estar al calaix un parell d´anys (i no la vaig fondre per pels), i fa uns mesos vaig decidir que tenia que fer la parella. Va sortir la que veieu, no es que m´entusiasmi, pero si en dos anys no he tingut una idea millor, ja no la tindré, per tant ho vaig deixar així.

Avui vull incorporar aquests quatre parells d´arrecades d´argent fetes unes amb esmalt transparent i altres amb esmalt opac, amb forats complerts (per tant amb llum per darrera) o només amb concavitats per posar el vidre. Les peces de plata son fetes amb la tècnica de la cera perduda. Per comentar un detall, dintre de cada parella la arrecada es diferent (rodona-quadrada, etc ) com es habitual en mi, per desesperació dels/les qui agrada la simetria.

Aquestes arrecades son fetes amb esmalt i fornejades. El color que tenen, un degradat de blau molt clar a un blau una mica mes fosc  es la especialitat que vaig assatjar fent-les. A partir de dos colors inicials.  I el resultat em va convencer prou.

Mes del mateix. Aquestes petxines treballades amb la tècnica de l´electroforming,  donen per unes boniques i lleugeres  arrecades, que conserven la textura de les peces que contenen. No tot han de ser fulles, hi ha mes coses d´on tirar mà. I com que avans havian estat a l´arròs, no deixen de ser -en part- un exemple de reciclatge.

Aquestes arrecades son la demostració de allò de  la “sort del principiant” que sempre te  el que comença a fer una cosa,  a aprendre una habilitat, sort que després, indefectiblement  l´abandona,  i que molt mes tard -i després de resultats dubtosos-   acaba substituida per un cert nivell de pericia, amb el que s´igualen els resultats inicials. Ras i curt, practicament la primera peça que vaig fer  i  vaig trobar que em va quedar   fantastica.  La segona, senzillament no la veureu perque es notablement inferior i no tinc intenció de penjar-la.

No se ben be com dir-ne. Aquestes arracades, de plata de llei, mes enllà de la forma diversa,  i del  disseny, una cosa així com un negatiu de trencadis mal fet , tenen una textura visual molt especial, producte de la técnica amb que estàn fetes, la fundició a la cera perduda. Es la primera creació que pujo al blog de la colecció que estic ultimant amb aquesta técnica. Com curiositat, dir que en principi les peces no estaven destinades a formar una parella d´arracades,  eren dos penjolls independents.