Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de l´argent i el negre profund del mineral conformen l´atractiu de la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On és el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel món. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiències pròpies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serà dolçament acollida i rebrà la calidesa de la peça mare, qui és a l’espera, per si torna el seu buit.
Aquest senzill penjoll, part d´una sèrie una mica llarga, està fet amb argent “arrugat” que envolta una esfera de jade de Birmania. Amb collaret curt, blanc, llueix prou, o això espero que s´hagi trobat la meva amiga Irene, destinataria de la peça.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes d´esmalt transparent al forn, tècnica “plique a jour”. Pertany a una sèrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peça fàcil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que m´ha sortit gairebé un espot publicitari, però això de vegades passa)
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gèlides, com si es tractés d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnòtic té el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi és. Ens brinda amor incondicional.
Es la segona versió de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.
En aquest cas es d´argent massís (la primera va ser d´electroforming) feta amb la tècnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.
Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.
Microrelat de na Malen Merelo :
AUTUMMUS
Vet aquí una petita demostració empírica de la possible bellesa de les coses caduques. La fulla tardoral mostra el pas del temps. El seu cos perd vitalitat, lluita, es resisteix al canvi. Qui la comprèn, aconsegueix fer-ne matèria immortal, mentre traspua la fuita blava de la melangia.
Començo la temporada amb aquesta modesta peça, feta fa uns mesos, amb plata com qui diu embolicant la pedra, una olivina esférica de les Canaries. Aquesta peça es va quedar a casa, però d´aquest sistema seguiràn altres peces, ja que vaig fer una serie relativament llarga per obsequiar amigues i companyes de treball per una circumstancia molt especial.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES D’AIGUA PERLADES
Penja d’un fil de plata, la petita cortina de gotes perlades. Algú la durà de guarniment. Crearà una història: aigua salada encapsulada. Llàgrimes plenes d’emoció, d’alegria i tristesa. Lluïdes sense vergonya, ni por. Record entranyable. Experiència de vida viscuda, amb passió… Viatjarà el mite de boca en boca, i el penjoll de cos en cos, tant com hom vulgui.
Us torno a compartir aquesta peça per que gaudiu d´aquest microrelat de na Malen Merelo:
FLOR I POLITJA
Són conscients les flors, de la seva funció en el món? Per reproducció sexual creen llavors. Les espècies es perpetuen i es propaguen. Comença així la biodinàmica de tot plegat: Les flors beneficien els insectes i ells, alhora, la humanitat. Tant de bo accionar la politja fes les flors vivament eternes.
Microrelat de na Malen Merelo:
TRIBUT AL CARBONET
Des de l’origen, al món, l’home feia Art. Les coves primitives en són testimoni. El petit branquilló sol, o llepat d’aigua i terra de colors, expressa la vida quotidiana i alguna cosa més… el xaman dóna peu a rituals i fa celebracions dels mites. El carbonet lleuger i porós és una descoberta fascinant. Vet aquí el tribut amb tul de plata
En aquest penjoll, el joc que he fet ha consistit en visibilitzar l´efecte de tensió que habia conseguit en la peça de plata, carregant-hi abaix un petit pes de llautó de balança, com si fos aquest pes el que provoqués l´estirament vertical que presenta. Espero que us agradi tant com a mi.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROAD 66
El psicodèlic vehicle fa via per la Road 66. De fons, la veu de Jim Morrisson. Ha nascut la Contracultura! Els joves cerquen una vida alternativa. En contra de la burgesia i la mediocritat de la societat de consum. Abracen l’exploració, la innovació, la fraternitat universal, la llibertat sexual i el nomadisme. Fer real una vida utòpica a favor de l’ecologisme i l’anarquisme. Molts, però, enlluernats per l’eufòria col·lectiva i contagiosa, van més enllà amb begudes espirituoses i LSD per arribar a un estat elevat de consciència, fins que deixen de ser conscients i traspassen a la vida dels morts.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA DE VELLUT
La rosa és bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi és breu. La funció de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res més. Nostàlgics, la volem posseir. Fer una reproducció simbòlica i perdurable mentre rastregem, inútilment, la seva flaire dins la memòria sensorial.
Poema de José Antonio Arcediano:
LA CUA
Davant de casa meva,
a la floristeria,
sota la intermitència de la pluja,
els homes fan la cua de les roses.
A cinc pavos per càpita
la parenta contenta,
i aquell bèstia que ronca com un bou
cavaller per un dia.
La dóna no li compra
el llibre de rigor
(“total, si no lo lee, pa´hacer bulto”),
Ell no fa cap retret
(total, pa´no leerlo y que haga bulto”).
Es un dia perfecte:
ja no portem morrió,
podem aglomerar-nos
i fer com si no res.
Visca el nostre Patró! Morin els Dracs!
Germans, canteu amb mi:
“Rosa d´abril, morena de la serra…”
SVH, 23,4,22
Microrelat de na Malen Merelo:
48 MINDFULNESS
Les plantes aquàtiques van més enllà del que són. Suren en aigües reposades. Simulen no moure’s, però respiren, senten la pluja quan els cau al damunt o el vent quan les sacseja. A la nit les envolten cuques de llum i al mati, el sol els dona color. Les rodones hidròfites viuen el mindfulness.
Torno a publicar amb el Microrelat de na Malen Merelo:
47. GLOBUS
Mira el globus i deixa fluir el subconscient. Volar sense volar. Tant de bo pogués fer com l’Alícia, tastar l’Amanita muscaria, el bolet més seductor dels follets del bosc: roig amb puntets blancs! S’imagina fer un mos, empetitir-se i, dins del globus, viatjar… viatjar sense pressa ni pausa, rumb cap a l’autoconeixement.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMICERCLE VITAL
El semicercle és com un llibre obert. Pàgines esgrafiades revelen una vida plena d’emocions individuals, i universals: alegria, tristesa, esperança, ira, pau, confusió, amor… Succeeixen de manera inevitable, dins d’un mateix espai, una rere l’altra, soles, juntes. Vet aquí el fruit de la existència humana.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA PASSIÓ
Aparentment, la flor sembla a punt de ser empassada pels petis forats del terra metàl•lic, però la passió de viure és ferma. S’adapta a les noves circumstàncies. No vol desaparèixer així com si res. S’expressa amb tota la seva plenitud, amb l’extensió màxima i amb el seu color rogenc, de sang, VIU! Incita la imaginació de qui està al seu voltant per tal que ensumi la seva olor i palpi el tacte sedós que traspua des d’un món terrenal i espiritual, alhora.
Fantasia feta a partir de una canella de máquina de cosir, com element principal. Materials: acer inoxidable, argent, cordons pell de colors. Es força divertit partir d una peça estranya que et crida la atenció i veure fins on arrives. I encara em queden tres canelles per fer mes tonteries que em facin mes o menys el pes. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo
PAPERINA DE PLATA
La paperina de plata envolta amb delicadesa una part de l’esquelet de l’eriçó de mar, que conserva amorosament un tresor, com si es tractés d’un futur nounat. L’escultora Universal ens mostra la creació del fòssil unificat!
Comparteixo una altra peça que va fer fa un temps el Roger. També d argent, amb esmalt al forn, la rosa dels vents es gravada, i la resta es calat. Es tracta d un disseny dedicat a Barcelona, i per això te les muntanyes, el mar, i els dos rius.
Microrelat de na Malen Merelo:
39. OM, més que una síl•laba
L’objecte de desig arriba al seu destinatari. Per què vol lluir aquesta peça? Fruit d’una moda a Occident, li sembla un ornament bell i el mostra alegrement? O va més enllà, coneix tot el que implica aquest “OM” i agraeix als creadors de les escriptures vèdiques, en fer saber als mortals que, el simple fet de pronunciar-ho, el pot dur a una connexió profunda amb l’interior d’un mateix. Tant de bo continuï com a joia perdurable. La més valuosa que s’ha creat mai.
Microrelat de na Malen Merelo:
Aquest penjoll es composa de un disc d argent curvat en forma esfèrica, amb un disc de vidre bullseye transparent. Un resultat mes de creuar coses del àmbit joieria i l ambit vitrall. Sorpresivament sembla agradar mes en format anell que penjoll o arrecada.
Com que fa un temps estic aprenent tècniques de vitrall, tiffany, emplomat, i ara fusing, es facil creuar la linia entre les diferents disciplines. En aquest cas en direcció a la joieria. Aquesta setmana vull ensenyar-vos un penjoll fet amb vidre spectrum, amb tres verds diferents, i acabat al forn amb les tècniques de fusing que estic aprenent. Tot i que es un material fràgil, crec que val la pena seguir experimentant amb el vidre, es inalterable i presenta una apariencia molt atractiva. .
Microrelato de Mudarra:
25 = Parchis. Proveniente del indostaní, “pacisi” o “pacis”, significa 25, cifra máxima puntuable al lanzar las conchas del molusco cauri. Juego introducido a finales del s. XVI por un gobernante del imperio mogol.
Ese juego lo conformaban 16 muchachas de su haren, divididas en cuatro equipos diferenciados por el color de sus ropajes y que debian tratar de llegar al centro del tablero, en el que esperaba el emperador.
Esas coloridas piedras entramadas en la piel de una cactacea se transforman en “juego-sas” frutas que colorean los escotes de sus portadores.
Color y naturaleza, historia y diversion, tecnica y rigor.
Si 25 es ganar, 1 es suficiente para encantar.
Microrelato de Mudarra:
METAMORFOSIS
Transformación extraordinaria, sorprendente labor y desarrollo del ingenio.
Crisálidas coloridas antes larvas, orugas peludas que de adultas volarán.
Mariposas breves.
El arte constata que belleza y brevedad no riñen.
Esas flores, no expuestas, preparadas para alimentar mariposas de colores que algún dia bailarán su danza en el estómago de alguien.
Fusión de naturaleza, no confundida, cada ser en su lugar para generar vida.
La imaginación es libre, la metamorfosis creativa.
Microrelato de Mudarra:
2. MECÁNICA TILILANTE
La materia prima del tiempo es poseer tiempo.
Industrializamos el tiempo, deseamos que transcurra o esperamos su parada, según nos produzca pérdida o ganancia.
Mecánicamente desaprovechamos el tiempo porque el control del tiempo no existe, lo hemos manufacturado.
Nos abastecemos de tiempo ignorando que es tililante, cual estrella que centellea con ligero temblor.
En el espacio no hay tiempo, si podemos abastecernos de espacios a los que dedicar tiempo.
Microrelat de na Malen Merelo:
Microrelato de Mudarra:
1. GOLOSINAS DE METAL
Explosion de colores, fusion de ideas, materiales y tecnicas. Una bandeja de golosinas, inodoras, con sabor a metal.
Esas pequeñas piezas insertadas, conjuntadas, protagonistas de la obra cuyo limite unico es la imaginacion del creador.
Electrogolosinas apetitosas, preparadas para relamer el femenino cuello de un ser real.
Microrelat de na Malen Merelo:
33. AIGUA DE CRISTALL
Què representa aquesta cosa amorfa? S’atura, l’observa. De sobte, s’obre un clic dins seu. El simple objecte que no li deia res ara el té abstret. Forma i contingut prenen vida. La sinuositat de la peça té més força que mai. El ventall de la imaginació és gran: sembla talment el vestit d’una figura femenina. Ella ja no hi és, però, sí vestigis del seu esperit. El blau del cel, de dia i de nit, s’expressa en aigua de cristall d’on sobresurt la cartografia de la seva existència. I ara, ell es pregunta, on és aquesta dona?
Microrelat de na Malen Merelo:
TEL DE PLUJA
La peça fosca i tosca coberta per un tel de pluja espurnejat en plata, compta amb un botó d’or vell que sobresurt indiscret com si es tractés d’un ull. Un ull que no mira als qui el miren. Els curiosos observen la joia, la palpen, l’ensumen i fins i tot volen saber que hi ha més enllà del que simplement és: un ornament per al seu cos. Costum remot des dels origens de la nostra existència.
Vull compartir aquesta rosa per felicitar a tots i totes per la Diada de Sant Jordi d´anguany. Es feta de plata de llei i esmalt al forn. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
29. L’ESFERA D’UN MÓN
L’esfera plana recull ordenadament elements simbòlics del món que envolta el seu creador. De manera capritxosa, la plata rodona guarnida amb colors i relleus escollits dona pas a tota una vida: petjades humanes, plantes, gotes d’aigua, terra, papallones i una finestra sense vista a l’exterior. Aquesta composició narra la història d’un món imaginari per a aquell qui ho vulgui. El ventall és ampli des de la simple història del no-res.
Microrelat de na Malen Merelo:
28. L’ESTEL DE MAR
L’estel de mar era sempre moll. Amb els cinc peus de tub feia travesses elegants pel fons marí. No anava a cap lloc concret, no tenia plans, no tenia sang, no tenia cervell, ni tan sols la necessitat de menjar cap mena de crustaci per viure de nou el dia de la marmota. Es va deixar endur pel vaivé de les onades fins a arribar amb delicadesa a la platja de còdols. Una altra peça de cinc peus, unida a un cos humà amb ninetes d’ulls, grans i plenes de joia per la troballa, el va vestir de plata i se’l va penjar.
MIcrorelat de na Malen Merelo:
26. LA, EL LOGOTIP EL•LA i A igual a LA. Consonant i vocal cadascuna respecta l’espai de l’altre. Ara s’ajunten subtilment per a crear un logotip minimalista i clar de “la dissenyeria de joies”, LA. La forma arrodonida de la L amb llautó daurat contrasta amb la línia plana de plata envellida de l’A. La interconexió entre les dues lletres forma un vincle de manera que la bella parella resulta inseparable.
Microrelat de na Malen Merelo:
25. OBJECTE OBSOLET
El bosc atapeït de troncs de bambú creaven un plaer visual als ulls dels mortals. El tronc de bambú llarg, prim, adherit al terra humit, bellugava flexible amb la força del vent que el gronxava. Les gotes de pluja el mantenien viu, despert, enèrgic. Un dia l’home el va capturar per crear un estri casolà: el picamatalassos. L’eina imprescindible durant dècades per a la llar va tornar-se objecte obsolet. Vet-ho aquí el símbol en joia.
Microrelat de na Malen Merelo:
22. EQUINOÏDEUS
Temps enrere, uns dos-cents milions d’anys hauria estat simplement com els de la seva espècie, un eriçó de mar que deambulava pel fons marí amb els peus ambulacrals. La seva testa recoberta de fines agulles verinoses, amagava la tulipa i la llanterna d’Aristòtil. Ara, però, ja no cal res de tot això, ni les pues, ni els peus, ni la llanterna… La nuesa de la seva cúpula banyada per un mar de plata, deixa veure la pell bellament tatuada amb figures geomètriques que simbolitzen tot allò que va viure en el passat i ho verbalitza d’una manera peculiar amb aigua vessant en cascada de xarxa fina.
Microrelat de na Malen Merelo:
21. BOLA DE MOLSA
Les mans grans i càlides d’en Gulliver fan una bola de molsa. Imaginà que és un planeta verd en expansió continua. L’embolcalla amorosament amb fils de plata. Abans, però, deixa en fora la tija flexible i se la penja al coll. Per a ell, és la representació simbólica, minimalista i complexa de la Natura. L’evolució de l’ésser d’una vida terrestre a l’aquàtica. Mentrestant, deixa pas a un pensament pusil.lànime: vet aquí, la joia més preuada que he trobat mai.
Us ensenyo avui un barret tipus salacot (mes o menys), en miniatura, electroformat en coure, i després banyat en plata.
Aquestes miniatures de barrets, cistelles i altres estris de vimet, i similars, donen molt de joc per aquesta tècnica.
Microrelat de na Malen Merelo:
19. ARBRE AMB ÀNIMA
L’arbre amb ànima ha deixat per a tu un fruit anomenat brachychiton populneus . Les crisàlides semiprecioses es desenvolupen dins el capoll oval, sense pressa, sense pausa. La càlida càpsula, on s’hi troben, desitja que brolli una nova vida. Quan arribi el moment oportú, sortiran de la beina protectora cap al món exterior. I cadascuna per si sola haurà de trobar l’essència de la seva existència.
Electroforming platejat amb rubí, quars aventurina, citrí, ametista, ull de tigre, latzulita, ópal, perla, quars ull de gat.
Microrelat de na Malen Merelo:
16. BACANAL DEL BOSC
La porta de plata envellida obre el pas a la història que amaga dins del seu interior. Una vegada hi entres s’expandeix la bacanal del bosc. Els sentits de percepció humans desperten de cop i alhora!
Els ulls veuen els colors i les formes de les plantes, dels arbres. L’olfacte ensuma l’herba humida. Les oïdes senten el so de les fulles que el vent belluga. El gust tasta flors o fruits arreu. Les plantes no diuen res amb ulls, nas, orelles o boca, però s’expressen plenament amb tot el seu cos.
Microrelat de na Malen Merelo:
15. EL PEIX D´OR. El peix vanitós vivia al fons marí. Segons ell, invisible als altres per la seva foscor. Es creia bell i intel.ligent i volia mostrar-ho a tots els éssers que l’envoltaven. La seva família l’estimava i el cuidava, però sotmesos a la seva ira quan ell s’enfadava. Així i tot, continuaven al seu costat. Creien que patia una crisi passatgera i que canviaria. Un dia, sense gairebé dir res, amb la cua amagada entre les aletes, els va deixar. Peixos, estrelles i cavallets de mar li deien adéu entre les algues lànguides de moviments ondulatoris i repetitius. Va arribar allà on les aigües eren clares i transparents. No hi havia res que li fes ombra. En traspassar la línia horitzontal de la mar, els raigs solars , amb el seu bany d’or, el van fer pres per sempre més!
Microrelat de na Malen Merelo:
13. CÀLIDA TARDA
No tot allò que es veu al primer cop d’ull és el que aparenta. Què és aquesta mena de taca que enfosqueix la pàtina platejada? Donem-li l’atenció plena que es mereix i potser descobrirem que no és allò que semblava. Tal vegada un paisatge imaginari: una càlida tarda on les plantes donen gràcies a la Mare Terra i al Pare Sol per la seva existència
Relat de Malen Merelo:
12. PAISATGE EMMARCAT
Com es pot captar l’essència del paisatge si sempre està en moviment? Terra, aigua, aire, canvien segons el foc. Sí el foc!, enteneu bé. La bola solar inesgotable surt de l’Est cada dia i modula a parer seu la intensitat de la seva llum. Com una ofrena, el Sol ens mostra varietats d’un mateix lloc. Juga amb la seva paleta. Textures planes i monocromàtiques ara són voluptuoses i de tons diferents. Fins que arriba a l’Oest. Se’n va. S’enduu el teló amb Ell. I ens mostra el seu entorn més valuós: l’espai estel•lar.
I microrelat de Malen Merelo:
11. L’ESTRELLA MIMETITZADA
Una vegada hi havia una estrella que vivia al fons marí. Era inquieta. Un dia va optar fer un canvi a la seva vida monòtona. Volia conèixer més enllà de la tela d’aigua. Va deixar enrere els seus amics: el peix Nemo, la Sireneta i en Bob Esponja. El camí era llarg i dificultós. A vegades, les aigües calmes de cop eren forts corrents i ella semblava perdre l’horitzó. D’altres, els raigs solars dins el mar, feien lloc a un preciós bosc d’algues on ella reposava. Quan despertava, però, el seu entorn era ombrívol i les plantes ja no eren acollidores, sinó animals mimetitzats que pretenien menjar-se tot allò que els envoltava. Per fi, fora de l’aigua, s’estirà damunt la roca i quedà adormida per sempre més!
Microrelat de Malen Merelo:
9. LA FULLA MOMIFICADA
Amb cura, els dits d’en JV agafaren una fulla seca del terra. Ell imaginà que aquesta tenia tota una vida feta. Els seus nervis marcats amb consistència així ho feien saber i semblava que no volien desprendre’s de la seva tela, de la seva pell. Era una fulla sàvia, però, com d’altres, inevitablement tenia un temps: néixer, créixer i morir. Havia caigut de l’arbre de l’amor i potser, justament per això, era una fulla caducifòlia. El seu desitg de vida eterna més enllà de la mort esdevingué real en el moment que pregà a Anubis ser momificada.
Microrelat de Malen Merelo:
La paradoxa dels llumins és que van néixer del foc per tal de no fer-ne. L’objectiu d’esser en un món real no el té pas en el seu món de joia. Un a un, els flamígers pacients i il•lusionats esperen el torn de viure per morir alhora. Desitgen amb passió experimentar la bellesa de transformar-se en foc per esdevenir després en cendra. Tal vegada es pregunten: què hi fa només viure pocs instants si aquests són intensos, en lloc de trobar-nos eternament exposats?
Material: plata de llei
Microrelat de Malen Merelo:
L’ÀGATA INQUIETANT
Aigües de colors, blavoses, violàcies, varen ser bellugadisses en algun moment. Segur! Quina experiėncia la va traspuar d’un estat a l’altre? Amb quins elements va interactuar per tal d’esdevenir una bellesa misteriosa? Heus ací la inquietant Àgata! Ara, però, estancada amorosament dins d’un marc fi, subtilment barroc.
Microrelat de Malen Merelo:
EL MAGMA VITRIFICAT
La lava ennegrida per la cendra mostra testimoni de la seva existència. Les petites cuques de llum alerten que hi ha vida dins seu. El magma vitrificat, alhora, vol desempallegar-se del seu embolcall: la petrificació que l’envolta no la deixa respirar i lluita per emergir a la superfície. Ho aconseguirà?
Microrelat
Les empremtes de les gotes salades fidels a la roca dia a dia van deixar-li testimoni imprès al damunt. Això va provocar un canvi a la seva textura, a la seva forma de ser. La gota malaia persistent, tenaç, de mica en mica s’aprofitava de la pedra, se l’anava cruspint, fins que algú la va alliberar del seu enclavatge i amb ella s’endugué el color de la mar.
Autora: Malen Merelo
Penjoll, electroforming, coure patinat.
Aquest penjoll està fet amb un fruit de xicranda (jacaranda) i es prou vistós. L´he preparat amb la tècnica del electroforming. Amb aquesta forma que te tan peculiar, la tentació de posar-hi dintre una perla per fer una ostra complerta, era massa forta. I naturalment he sucumbit a ella.
Aquesta peça també te un patinat no forçat. El coure era un retall rectangular de la caixa de restes, que en algún moment havia ficat a l´electrolit d´electroforming, i després d´això encara havia rebut altres agresions en diferents feines, D´una manera natural havia agafat una patina i uns efectes xulos. Vaig trastejar la peça una mica mes, amb martells etc, i finalment amb una capa de vernis ha quedat preservat el resultat.
D´un altra banda, d´alguna vegada que havia fos plata, al abocar-la, al roig, al motllo, es va escapar una mica, uns pocs grams, i van fer aquesta forma que em va agradar, i en lloc de tornar-los a fondre ho vaig reservar.
He retallat el coure de forma oval, i he afegit la peça de la fosa, i ha quedat la peça que veieu.
Penjoll molt senzill, d´argent, parcialment envellit, amb dos lletres, ideal per obsequi, com es el cas. Si be la idea de les lletres tenia uns quants mesos, la del penjoll va ser de pocs dies avans de posar-m,e a fer-lo. El vaig fer als voltants del dia de la Verge de Montserrat d´enguany.
Com cada any tocava fer alguna cosa per la Diada de Sant Jordi, i també com es tradicional havia de ser una rosa. Aquest cop aquest penjoll, en plata, que vaig gravar l´any passat quan feia el curset de gravat amb burí. La peça ha estat enfosquida, i, crec, enriquida per la disposició del collaret de cuir amb que l´he montada. De fet aquest any he regalat dos, de roses, la propera la publicaré dilluns que ve.
No sempre hi ha que dissenyar-ho tot. De vegades no cal, simplement cal tenir al calaix anelles d´argent i collarets. I la peça queda feta. Una mes per la col-lecció.
Fet amb la técnica de la cera perduda, aquest penjoll, de plata de llei, reprodueix la caiguda que tenen les estovalles, tapetes, hules, etc, a les cantonades; sempre he trobat aquesta caiguda molt elegant. Es una peça de llarga gestació, vaig tardar molt en decidir-me a fer-la amb cera, i encara mes temps a decidir si la decorava mes o no.
Un petit penjollet fet amb resina. El bloc te forma de peça de lego, i dins te una clau de sol de plata, apart d´una mica de pols, d´argent també. M´agrada mes la idea que la execució, però be, ja n´aprendré mes. Desitjo que us agradi.
Penjoll fet en una estona, curvant una planxa d´argent, posant-hi a sobre unes boles també de plata, i un trosset de tub, on finalment hi va anar una mica d´esmalt turquesa.
Continuació del post de la setmana pasada, penjoll de confecció ràpida per ensenyar a una companya molt motivada per veure-ho la realitat del taller de joieria. Amb aquest penjoll, en poca estona vam tocar diverses tècniques, laminació embutició en canal, soldadura, taladrat i esmaltat.
oznor
Aquesta peça està recent feta. Es de plata de llei, i combina a la perfecció la meva pretensió de abocar els aprenentatges fets en la materia (en aquest cas el curs de clavat de pedres) amb realitzacions noves i no vistes. Espero que us agradi.
dav
M´havia descuidat de ressenyar al blog aquest penjoll. Aquest any la flor de Sant Jordi la vaig fer de plata, amb la tècnica de la cera perduda, i de fet ja la havia intentat fer però no acabava de sortir. Només a la tercera vegada va quedar mes o menys be. Malgrat no ser gaire gran, es mes de pasarel-la que de portar cada dia.
Tinc a mig fer una col-lecció amb unes quantes de les diferents fulles d´arbre que existeixen , fetes amb la tècnica de la cera perduda, de plata, amb clots que quedaràn, en algunes, buits, en altres plens amb esmalt, i en altres, mig i mig. Aquesta peça es la primera que he fet. Amb esmalt al forn, opac en aquest cas. Encara que tota semblança amb la realitat serà pura coincidencia, ja ho aviso, es tracta de la fulla ondulada.
Aquesta peça que he comprat fa poc, es de un material plàstic anomenat Fordita o ágata de Detroit, nom que li ve de la coneguda marca de vehicles. Si voleu xafardejar a internet, te un origen curiós. Es dels, crec que escassos materials industrials que es poden considerar “preciosos”. La he trobat tan espectacular que no he volgut fer res amb ella mes que afegir-li una anella i un collaret.
Aquest 1 de desembre 2018, un dissabte de la tardor, per fi ha arribat la inauguració de la exposició tan de temps preparada, amb nou quadres representatius de la col-lecció que hem presentat a La dissenyeria de joies. Exit de públic que sorprén una mica, fins i tot a la propia “empresa”. Estem encantats de la asistència i agraïts a tots i cada u dels asistents.
Aquest penjoll de plata, amb esmalt, aplicat amb el forn, es reproducció parcial una vidriera modernista. La tècnica amb que l´he fet es la de “plique a jour”, una especie de sistema de vitrall. Com ja vaig comentar, amb xapa de plata, tendeix a arquejar-se, motiu pel qual no repetiré, crec, aquesta manera concreta de fer.
Penjoll d´urushi reixes soldades, pla, de dos colors, amb pedres volcàniques insertades, de diferents matissos de verd. Obra conjunta, de La dissenyeria de joies.
Penjoll de malla urushi forma espiral aplanada, amb pedra semi preciosa. Creació conjunta, de La dissenyeria de joies.
He fet un parell o tres de cops una col.lecció de peces , per obsequiar a diversos amics / amigues de la colla del cau, l´agrupament de minyons escoltes al qual vaig pertanyer , quan ens reunim, de tant en tant. Un dels cops vaig usar un simbol , semblant al de la pau, que marcava certs graus de compromis en el procés formatiu. Perfilant la idea d´aquesta col.lecció, vaig fer algunes peces mes que finalment es van quedar a casa, com la que presento avui. Pels amics vaig fer peces d´esmalt al forn, i la idea aquesta, un penjoll de plata de llei fet amb la tecnica de la cera perduda, va quedar descartada com a potencial obsequi.
Penjoll senzillet pero efectiu. De plata de llei, fet amb la tècnica de la cera perduda, i esmaltat després al forn a tot color. Com que es una cosa molt llarga, necessita un collaret petit per lluir bé. Del mateix estil, crec que acabaré fent altres siluetes, ja que la idea bàsica dona molt de si, i amb aquesta peça he après punt per punt tot el que no he de tornar a fer. Tot i la execució apresurada, m´agrada.
Aquest conjunt de penjolls, i alguna placa per polsera, molt senzillets, son fets amb l´esmalt tirat directament sobre el coure, espolvorejat com la sal de taula, vaja. I cuits amb forn. Vaig fer tot un plegat de lletres degut a que volia obsequiar a una serie de familiars i amigues, i vaig fer la lletra de cadascuna. Una manera ideal de aprendre. Algun que es veu amb dibuixos o simbols, que vaig fer de propina,
encara corre per casa.
Primera peça d´una serie de tres amb una vaga forma d´interrogant, aquesta amb una turmalina en brut, sense tallar. Està fet amb plata de llei, texturada i calada. El segon va ser amb coure esmaltat al forn amb un meteorit (ja el vaig publicar), i el tercer ja el veureu.
Tal com vaig anar aprenent la tècnica d´electroforming, vaig fer diverses peces mes per experimentació que perque m´agradessin gaire. Es tracta de la serie “B”, potser ni això, potser serie C, o D, en qualsevol cas també us les vull mostrar. Aqui en van unes quantes.
Una altra peça d´electroforming (i les que manquen encara per ensenyar-vos). Una fulla de tardor, ja mitg desfeta. Jo la trobo molt evocadora, pero no agrada de manera gaire unànime. Hi ha qui la troba trista. Comentar com a anecdota que em va comentar una amiga que era una excelent peça decorativa, de taula com si diguessim, suposo que per la forta curvatura que té la peça. Es un punt de vista.
Aquesta vegada em fa ilusió fer una cosa: ensenyar-vos una peça en primicia. Els primers que veieu aquesta peça sou precisament els amics del blog i del Facebook, abans que els proxims. Ara mateix l´he acabada, fa un quart d´hora. Es tracta d´una peça amb esmalt, tridimensional, que enmarca un petit meteorit. Tinc que dir que en la coloració final ha intervingut una mica la casualitat. Espero que us agradi.
Aquest penjoll, de plata de llei, te una textura especial pel com està fet, amb la técnica de la cera perduda de que ja he parlat. No te res d´ especial, es molt senzill, però m´agrada força. Haig de dir que la meitat de la textura no la vaig provocar sino que accidentalment va quedar així amb la propia manipulació de la cera.
Una bona possibilitat que dona l´electroforming es banyar parcialment les peces. D´aquesta manera l´objecte no queda completament amagat dintre de la formació de coure. Aquesta pedra, que de aquesta manera es percep d´una manera diferent, n´es un bon exemple. Aqui, a mes, la textura del material base perd importancia en favor del efecte, ¿potser liquid? del metall.
De les primeres peces que vaig fer, a l´escola, es mes una improvisació, per la obligació de pensar una peça en minuts, que una peça imaginada. Duu dintre, corda i una peça antiga aïllant de ceràmica, de les velles instalacions de la llum. No queda del tot malament, tot i això, crec.
Aquesta técnica proporciona resultats espectaculars pero potser els millors es consegueixen amb fulles d´arbre. I com que la de plataner es una preferida, ja que per mi simbolitza Barcelona com poques coses mes, aqui va un penjoll de una fulla d´aquest arbre, de mesures generoses. La peça, posada, queda preciosa.
Aquest penjoll d´electroforming es una de les peces que vaig fer en el curset. La idea m´agrada moltissim, pero trobo que aquest es tant interessant com impractic. Seria el que acostumo a referir-me com a peça de desfilada, en qualsevol cas per una ocasió especial i prou.
Segur que en faré algun altre mes portatil.
Al aprendre la técnica d´electroforming, varem fer quatre treballs. Del que mes content estic es d´aquest, una peça amb una corda d´estendre la roba, un drap estés i la pinça corresponent.
Trobo que va quedar força be.
Una altra peça feta amb la técnica de la cera perduda. Per excepció, d´or i argent. Com la N indica, destinada a una amiga molt estimada , la Natalia. La idea duia molt de temps al calaix, i es podia fer de diverses maneres, crec que ha quedat prou bé amb aquesta técnica.
.
Un altra peça d´electroforming, de les primeres, una geoda. Es una pedra amb un interior preciós. Per aixó l´electroformat l´he fet parcial, perque es pugui apreciar la seva bellesa.
Aquest penjoll, també d´electroforming, està fet inicialment amb cera. La part tecnica va correr a carrec del profe de la materia. La curiositat potser rau en el fet que al buidar la cera -que era vermella- de dins del penjoll, es va embrutar la peça amb aquest tó vermellos tant lleu a alguns llocs; em va agradar com quedaba, motiu pel que ho vaig deixar així.
Aquesta peça, feta recentment, es la primera que he donat per acabada i la he fet amb la tècnica del electroforming, que es un recobriment, mitjançant electricitat, de coure, en peces no metaliques. Es tracta d´una estella de fusta. De peces fetes amb electroforming n´acabareu veient unes quantes, no es una cosa que s´aprengui per fer dos o tres cosetes i deixar-ho. Costa massa de fer.
Aquest penjoll amb la silueta d´un hipocamp, està fet amb xapa de mokume gane. Potser costa una mica de veure quina cosa es, però la impresió que fa la zona foradada de ser com un ull, va ser irresistible, i d´aquest punt va neixer la peça.
Fet amb fusta i acer inoxidable magnetic (també llautó i cuir), fou concebut com una joguina, per calmar la pulsió que tenim sovint, de tocar i jugar inconscientment amb la peça que duem penjada. Les peces d´en mig, incorporen uns imants, amb els que s´enganxen al inox del fons de la peça, i també permet desplaçar-los per la peça sense que es desenganxin.
I els que seguiràn!
Aquest penjoll enmarca un troç de mokume gane de tres metalls, tallat en triangle. Aquest mokume es fet a partir de filferros soldats dels tres metalls, argent, llautó i coure.
Mes mokume. Una petita peça tricolor enmarcada al triangle. La vaig passar amb l´aprovat justet, encara que no havia tret mes que un tres.
Aquest penjoll va tenir una raresa. Com que la idea era de “dues cares” papallones darrera papallones, implicava treballar totes dues. Vol dir, d´una banda que qui el porta -la Charo- va triar quina cara li agradava mes que es veies. I d´un altra, com es pot apreciar, la foto també va ser força complicada de fer, no gens conseguida, i gairebé necessita manual d´instruccions.
Cada papallona d´aquest penjoll es de un metall diferent. Textures també diferents. La consecució de colorit mitjançant metalls diferents la faig servir cada cop mes. Aqui, plata, coure i llautó.
Aquest puzzle està composat per cinc penjolls independents, i el vaig fer per a una familia de cinc persones, per un record comú. No deixa de ser una altra versió de la vella idea dels penjolls amb mitja moneda o mig cor cada un, que comparteix la parella d´enamorats.
El tema de les quatre fases llunars es reconegut i agraït; ara en versió penjoll. Calat i llaurat en plata.
Record i homenatge a la mai oblidada afició a la fotografia, a aquesta época ja em vaig deixar anar creativament, per be o per mal. Retrat simplificat a blanc i negre, sense grisos, gravat amb acid.
Aquesta peça reprodueix un panot caracteristic dels carrers de Barcelona. Aquest dibuix ha esdevingut un simbol de la ciudad. Regal obligat a la que m´aguanta mes que la resta, a la vida diaria, que ja es.
Jordi Vidal Gallifa 