Mirar aparadors -encara-

Em fa il-lusió compartir una cosa que ja costa de veure i quan era petit un dels meus majors plaers visuals. Son aquests aparadors completament farcits d´objectes, a qual mes llampant i atractiu, sovint de botigues de joguines, articles variats, jocs de taula, i alguns tipus més.

De menut em podia estar hores amb el nas enganxat al vidre, mirant un per un els objectes, i demanant de tant en tant a l´avia aquest o aquell altre (sense gaire éxit).

Avui dia quan veig algún dels poquissims aparadors així que queden, per pressa que tingui, no em treu ningú uns minuts de nostàlgica contemplació.

Treball multidisciplinar-Banqueta peu de llit. I microrelat

Torno a publicar aquest treball en honor al microrelat que n´ha fet na Malen Merelo:

  1. CONFETIS DE CRISTALL
    Les sabates femenines i daurades recolzen l’estructura de la banqueta de ferro i vitralls de colors divertits i fresquets que, rodons, semblen confetis. Atrauen l’ull humà amb poder alegre de seducció. Petits i grans es toquen entre si, creant cercles concèntrics i una estrella romboidal, que convida a seure-hi per entrar en un món imaginari com si es tractés d’un calidoscopi.

Arrecades argent clau de sol

Fer aquestes arrecades va ser un encarrec-no encarrec, o mes ben dit, una especie de no encarrec-sorpresa. Vaig saber que la filla de una persona propera havia perdut en un viatge la possibilitat de comprar unes arrecades amb aquest signe i se´n havia quedat amb moltes ganes. M´hi vaig posar al taller i van sortir aquestes. jordividalgallifa.com

Quadre vitrall – un skyline de L,Hospitalet

Microrelat de na Malen Merelo:

42-SILUETA URBANA
L’skyline de la ciutat es mostra radiant sota la nítida llum solar i el cel transparentment blau. Cada edifici jove o vell, emet amb dignitat la seva personalitat amb presència de colors i formes diferents. Conviuen junts i amb respecte mutu. Cadascú, al seu espai. Semblen gravitar sobre boles de terra de cotó fluix, per tal de no prendre mal al llarg del temps, on perduraran per sempre, fins que l’acció involuntària d’altri els porti a la decadència. Ara, però, transmeten l’alegria de ser-hi.

No importa gato blanco o gato negro…

Aquesta imatge va ser presa avans d ahir, molt aprop de casa meva. Lluny de la reflexió sobre si aquestes festes son o no una expresió de religiositat, o ja pur consumisme, o de ben guanyat oci, el que em va venir al cap va ser l’il-lusionat raonament del nen d’aquesta casa, encomanant-se tant al Pare Noel com als Reis, per rebre com mes regals millor.