Aquesta feina no es meva. Es del meu fill, a qui estic ensenyant una mica del poc que sé d´aquest art. Peça única també, son d´argent, i avans les va probar a fer amb coure, amb resultats igual de bons. Té, clarament, millor mà que jo (i millors ulls).
Acabo aquesta segona tanda de coses que em son utils i que publico, com de costum, tant a Facebook com al meu blog, per si algú li pot venir be o no se li ha acudit, aquets dos estris: del mon “bricolatge” un bufador de lampista que fa servir un gas que crema a molta mes temperatura que el butà, a poc mes de 2.000 graus centigraus. En consequencia fon la plata amb molta rapidesa, i es de mà, per tant no necessites entrades/sortides d´aire a la habitació com es el cas de fer servir la ampolla gran de butà . Tampoc necessites tant d´espai.
El segon es aquesta pistola lectora de temperatura, inicialment comprada pel taller de forja. Llegeix fins 900 graus centigraus. Va molt be per quan recous metall o per fer esmalt. M´ha lliurat de alguna cremada. I son ja prou econòmiques, aquesta em va costar uns 25 euros per internet.
Un altre penjoll de mokume gane (i les peces que vindràn…) ,creació conjunta meva i de la meva amiga Arrate. Porta quelcom semblant a una perla. El mokume gane, de vegades, a mes de les coses que fas amb certa intenció, surt una mica com vol, i aprofites també el que ha sortit sense que ho volguessis si ho troves interessant. Es el cas de la peça de fons del penjoll.
Un tas d´aquest material, està entre mig de picar sobre fusta, i sobre ferro o acer. L´efecte al martellejar plata (o coure o llautò…) es diferent. Posant entre mig paper o plastic es mitiga la possible contaminació de materials. I es molt facil de fer: el plom fon a una temperatura baixissima. Amb un petit cassó i un fogó de camping gas n´hi ha prou, el plom, tallat previament amb tissores o serra en troçets petits es queda liquid en poca estona. Llavors s´aboca en un recipient adecuat. A la foto a la tapa de una caixa de galetes daneses. Precaució, mai està de mes mascareta, protecció ocular, guants i roba adequada.
Amb els daus de metall de mokume gane, material composat per capes de tres metalls, argent, coure i metall daurat, surten, amb combinació amb unes, mes o menys perles, aquestes senzilles arrecades.
Per si a algú li serveix. Segur que us ha passat a molts usuaris d´aquest bufador. Penjar-lo en un suport fet amb un estri porta-escombres, o be amb un clau de ganxo (alcayata) o similar, el bufador, al deixar-lo, de tres cops, cau dos a terra, per poc que toquis la manega, i de vegades, sense tocar-la. O be si mous la bombona de gas. Quan em va passar per enesima vegada, vaig decidir-me a preparar aquest suport, en el que el bufador entra just, per dalt, inclinat cap endevant, queda recolzat a les dos bandes, i , sobre tot, el que la fusta de dalt (la taula de treball) li fagi tope, no permet que caigui. Gruix de barra que fa els ganxos 6 mm. , distancia de final ganxo al “sostre” de fusta 52 mm., distancia de ganxo fins ferro de fons, 33 mm. En aquest cas els ganxos estàn roscats sobre la base de ferro de 5 mm., pero es poden posar també amb soldadura.
Aquest penjoll porta molt de temps ideat, i ara per fi l´he realitzat. Porta dos xapes de plata amb fotografies gravades amb acid, i una que porta una peça de marqueteria autèntica del periode modernista. Va molt aprop del coll. Es una peça molt personal ja que el de les fotos es el meu fill, de petit i de gran.
Jordi Vidal Gallifa 