9. LA FULLA MOMIFICADA
Amb cura, els dits d’en JV agafaren una fulla seca del terra. Ell imaginà que aquesta tenia tota una vida feta. Els seus nervis marcats amb consistència així ho feien saber i semblava que no volien desprendre’s de la seva tela, de la seva pell. Era una fulla sàvia, però, com d’altres, inevitablement tenia un temps: néixer, créixer i morir. Havia caigut de l’arbre de l’amor i potser, justament per això, era una fulla caducifòlia. El seu desitg de vida eterna més enllà de la mort esdevingué real en el moment que pregà a Anubis ser momificada.