Avui publico peça nova. Feia mes de un mes i mig que no podia. D´una banda, dos cursets, seguits, de gravat amb buril, i de clavat de pedres, i d´una altra, temes d´intendencia en relació amb el taller de forja, al que estic afegint un parell d´eines, per optimitzar-lo fent-lo mes pràctic, m´han tingut molt entretingut. I realment, ja tenia “mono” de posar-me a la taula de joier a treballar amb les mans. Continuo, on ho vaig deixar, la col-lecció d´arrecades de diferentes formes de fulles, fetes d´argent, amb la tècnica de la cera perduda, i que aniré acabant poc a poc. Finalment seràn, unes dotze parelles d´arrecades, i tres conjunts arrecades-penjoll. Avui van dos. Ja les anireu veient.
Arxius mensuals: Mai de 2019
Penjoll argent, tècnica de la cera perduda (Roger)
Comparteixo avui una altra peça que ha fet el meu fill, un penjoll de disseny seu, fet de plata, amb la tècnica de la cerda perduda. Un cop afinat i pulit, l´ha enfosquit parcialment i afegit un cordó de cuir. Espero que us agradi.
Motor de penjar de joier a meitat de velocitat
He fet una cosa perque el motor de penjar em funcioni a les seves revolucions (fins 18.000) o be a la meitat (potser fins 10.000) només pitjant un commutador, i logicament mantenint la funció del pedal.
El motor de penjar que tinc es un motor d´escombretes (fins on jo sé, tots els motors d´aquesta classe ho son), i se´ls pot posar, crec que sempre, corrent d´entrada 125 volts. Amb una bombeta de les incandescents, les d´avans, es comprobable que funcionen i que la bombeta illumina la meitat. D´aquesta manera doncs, van mes o menys a la meitat de velocitat (rpm).
Després de trencar una punta del martell percutor clavant pedres (aquests martells admeten màxim com unes 5.000 rpm) i la peça interior corresponent , i passar per caixa per pagar les dos peces (i encara que les vaig trobar), vaig probar el motor, (es un Grobet), amb un tacometre, per veure a quantes voltes anava. El minim de voltes que mantenia al trepitjar el pedal sense que es parés eren 8 o 10.000. Desastre segur en el seguent us. Amb aquesta sol-lució veig que el martell es controla molt millor.
Vaig armar, en una caixa, un transformador -amb entrada 220 Volts i sortida 125 Volts-, una entrada amb un interruptor amb llum que m´avisés si em descuidava el conjunt encés, (ja que aquests transformadors s´escalfen), i una doble sortida amb un commutador (de sis potes), que en una de les dos posicions entrega 220 Volts i en l´altra 125 Volts. Com que a 125 volts només el faig servir per el martell i aquest ha de anar molt poc a poc, vaig considerar que amb un transformador de 100 Wats n´hi havia prou.
Crec que això es pot fer en tots els motors d´aquesta classe, però millor assegurarse´n si teniu alguna manera de fer una prova provisional, o be consultar-ho a algú que estigui practic en temes elèctrics. Tot i que el muntatge i l´esquema son senzills, si algú vol alguna aclaració, l´hi puc facilitar.
Sobre l´encís tradicional dels llibres
De sempre, he llegit molt. I llegeixo amb objectius molt diferents. I sempre he sigut sensible a l´encant del llibre tradicional, valuós, ben aconsellat i triat, de la ma del llibreter de capçalera. Enyoro les velles llibreries que han anat desapareixent, i valoro, i molt, les poques, que n´hi han, que van sortint, de llibres nous, i llibres de segona mà, que intentan recuperar l´esperit del llibre renovant els continguts i actualitzant el model.
De un llibre que em va captivar, LA LIBRERIA ENCANTADA, de Christopher Morley, i que recomano vivament, extrec un fragment, un anunci que hi ha a la llibreria en questió: