Avui publico peça nova. Feia mes de un mes i mig que no podia. D´una banda, dos cursets, seguits, de gravat amb buril, i de clavat de pedres, i d´una altra, temes d´intendencia en relació amb el taller de forja, al que estic afegint un parell d´eines, per optimitzar-lo fent-lo mes pràctic, m´han tingut molt entretingut. I realment, ja tenia “mono” de posar-me a la taula de joier a treballar amb les mans. Continuo, on ho vaig deixar, la col-lecció d´arrecades de diferentes formes de fulles, fetes d´argent, amb la tècnica de la cera perduda, i que aniré acabant poc a poc. Finalment seràn, unes dotze parelles d´arrecades, i tres conjunts arrecades-penjoll. Avui van dos. Ja les anireu veient.
Arxius mensuals: Mai de 2019
Penjoll argent, tècnica de la cera perduda (Roger)
Motor de penjar de joier a meitat de velocitat
He fet una cosa perque el motor de penjar em funcioni a les seves revolucions (fins 18.000) o be a la meitat (potser fins 10.000) només pitjant un commutador, i logicament mantenint la funció del pedal.
El motor de penjar que tinc es un motor d´escombretes (fins on jo sé, tots els motors d´aquesta classe ho son), i se´ls pot posar, crec que sempre, corrent d´entrada 125 volts. Amb una bombeta de les incandescents, les d´avans, es comprobable que funcionen i que la bombeta illumina la meitat. D´aquesta manera doncs, van mes o menys a la meitat de velocitat (rpm).
Després de trencar una punta del martell percutor clavant pedres (aquests martells admeten màxim com unes 5.000 rpm) i la peça interior corresponent , i passar per caixa per pagar les dos peces (i encara que les vaig trobar), vaig probar el motor, (es un Grobet), amb un tacometre, per veure a quantes voltes anava. El minim de voltes que mantenia al trepitjar el pedal sense que es parés eren 8 o 10.000. Desastre segur en el seguent us. Amb aquesta sol-lució veig que el martell es controla molt millor.
Vaig armar, en una caixa, un transformador -amb entrada 220 Volts i sortida 125 Volts-, una entrada amb un interruptor amb llum que m´avisés si em descuidava el conjunt encés, (ja que aquests transformadors s´escalfen), i una doble sortida amb un commutador (de sis potes), que en una de les dos posicions entrega 220 Volts i en l´altra 125 Volts. Com que a 125 volts només el faig servir per el martell i aquest ha de anar molt poc a poc, vaig considerar que amb un transformador de 100 Wats n´hi havia prou.
Crec que això es pot fer en tots els motors d´aquesta classe, però millor assegurarse´n si teniu alguna manera de fer una prova provisional, o be consultar-ho a algú que estigui practic en temes elèctrics. Tot i que el muntatge i l´esquema son senzills, si algú vol alguna aclaració, l´hi puc facilitar.
Sobre l´encís tradicional dels llibres
De sempre, he llegit molt. I llegeixo amb objectius molt diferents. I sempre he sigut sensible a l´encant del llibre tradicional, valuós, ben aconsellat i triat, de la ma del llibreter de capçalera. Enyoro les velles llibreries que han anat desapareixent, i valoro, i molt, les poques, que n´hi han, que van sortint, de llibres nous, i llibres de segona mà, que intentan recuperar l´esperit del llibre renovant els continguts i actualitzant el model.
De un llibre que em va captivar, LA LIBRERIA ENCANTADA, de Christopher Morley, i que recomano vivament, extrec un fragment, un anunci que hi ha a la llibreria en questió: