Comparteixo una altra peça que va fer fa un temps el Roger. També d argent, amb esmalt al forn, la rosa dels vents es gravada, i la resta es calat. Es tracta d un disseny dedicat a Barcelona, i per això te les muntanyes, el mar, i els dos rius.
Avui vull compartir aquesta peça que va fer, ja fa temps, el meu fill. Es un treball de serra i pulit i trobo que va quedar prou be. La va fer a finsls de 2019 per obsequiar a una amiga que es va casar. Representa una ballarina i una nota musical ballant.
Vull compartir aquesta polsera, d´argent, feta per la meva amiga Marta, amb la tècnica de la cera perduda, amb la seva sobrietat de disseny caràcteristica. La idea es molt xula, es un record de les diferents mascotes (algunes, si mes no) que la han acompanyat en la seva vida. I ha quedat una peça atractiva, vegeu-la acabada i posada.
Avui comparteixo unes peces que tenen un temps. I que creia haver publicat ja. Unes arrecades que va fer el meu fill, en l´aprenentatge del mes bàsic i mes important, en definitiva, de la joieria, manipular el material, serrar, aplanar, soldar, etc. Van quedar unes arrecades prou boniques, trobo.
Fermall, transformable en penjoll si convé, forma de papallona. I, a joc, un pin de solapa, una papallona mes diguem joveneta. Es tracta d´un encarrec que va rebre la dissenyeria de joies. Per una parella que feia les Noces d´or. Fet amb la tècnica de la cera perduda i cobert amb esmalt al forn, inserto aqui la foto final, y les del procés, des del inici.
Penjoll malla amb urushi envoltant una peça d´esmalt al forn. Creació de La dissenyeria de joies. Petonets a la model.
dav
Comparteixo avui una altra peça que ha fet el meu fill, un penjoll de disseny seu, fet de plata, amb la tècnica de la cerda perduda. Un cop afinat i pulit, l´ha enfosquit parcialment i afegit un cordó de cuir. Espero que us agradi.
dav
Aquesta setmana vull compartir un treball de calat, unes arrecades, que ha fet el meu fill; son peça única, de plata de llei, i reprodueixen parcialment un dibuix fet per una amiga seva. Va assajar primer el calat amb llauó i després va fer la versió definitiva amb argent.
Amb una exposició viva fins el 26, al Centre Civic Ton i Guida, Barcelona, carrer Romaní, 6, barri Roquetes, recordo, per si algú no se la vol perdre, sembla, dic, que la novetat del blog d´aquesta setmana no pot ser una altra. Uns detalls dels quadres exposats.
Exposem, la Arrate i jo, de nou, la col-lecció de “la dissenyeria de joies”, aquesta vegada perque m´ha vingut de gust portar-la a Nou Barris, Barcelona, on visc, al Centre C. Ton i Guida. Inaugurem el 8 d´abril amb un raonable exit de public. Encantats i agraïts per la asistencia. La exposició durarà fins el 26 d´abril.
cof
Vull incloure al blog aquestes caixetes amb protector de llavis natural, fet a casa per la Charo, en les quals la meva participació ha consistit a fer el dibuix a les tapes, amb la premsa hidràulica, aprofitant uns motllos de metacrilat que tenia amb els dos dibuixos, de l´ocell i del panot barceloní. Van ser obsequiades als nebots/nebodes per Nadal.
Aquest 1 de desembre 2018, un dissabte de la tardor, per fi ha arribat la inauguració de la exposició tan de temps preparada, amb nou quadres representatius de la col-lecció que hem presentat a La dissenyeria de joies. Exit de públic que sorprén una mica, fins i tot a la propia “empresa”. Estem encantats de la asistència i agraïts a tots i cada u dels asistents.
Be, els components de La dissenyeria de joies, la Arrate i jo, portem messos preparant aquesta exposició amb molta il-lusió. I es posa en marxa el proper 1 de desembre, a Barcelona, a l´Espai 30.Estarà tot el mes. Espero que si aneu us agradi. 
Llàgrima porpra. Penjoll amb malla urushi arquejada de dos colors amb ametista. Creació conjunta de La dissenyeria de joies.
Penjoll cèrcol malla urushi vermella amb tres pedres volcàniques de diferents blaus. Obra conjunta de La dissenyeria de joies.
Penjoll “Abraçada verda” de malla amb urushi, que envolta placa d´esmalt feta al forn de tonalitats verdoses. Obra conjunta de La dissenyeria de joies.
Collaret malla urushi en forma d´escaquer, amb abalori al centre. Obra conjunta de La dissenyeria de joies.
Penjoll d´urushi reixes soldades, pla, de dos colors, amb pedres volcàniques insertades, de diferents matissos de verd. Obra conjunta, de La dissenyeria de joies.
Penjoll de malla urushi forma espiral aplanada, amb pedra semi preciosa. Creació conjunta, de La dissenyeria de joies.
Penjoll de malla urushi doble hèlix irregular, amb esferes de malaquita. Ferratges de plata. Obra conjunta, de La dissenyeria de joies.
Aquesta entrada es especial. Alguns ja coneixeu l´invent. En col-laboració amb la meva amiga Arrate, hem fet una marca per sortir excepcional i
momentaneament al mercat, amb tot el que comporta, i un producte, una serie de joies contemporànies, totes diferents i uniques, limitada a unes 60 peces. A la web es poden veure, motivacions, manera de fer, desenvolupament del projecte, i les peces, per descomptat. Es pot veure des d´aqui: La dissenyeria de joies Espero de veritat que us agradi.
Deixo aqui la fotografia d´un penjoll fet per la ocasió. També de una de les peces. I la tarjeta de la web, així com una de meva per si algú no la te.
Vaig proposar al meu fill, en cert moment del seu aprenentatge que elaborés un collaret , de plata, amb un model de baula que no fos vist, que d´alguna maner fos original. Aquest exercici ens l´havien proposat quan vaig aprendre, i el vaig trobar molt interessant. Va fer servir la banda de Möbius per fer unes quantes baules, de dos tamanys -objectiu aconseguit per tant-, i per la resta de collaret va fer servir cadena comercial mes o menys a joc. També va fer la tanca. No tothom fa un collaret amb motius matematics.
Vull publicar avui una peça que va fer el meu fill fa uns mesos. Es de plata de llei, feta amb la tècnica de la cera perduda. Es tracta d´una interpretació lliure , de set puntes, del simbol del caos. Aquest simbol te antecedents de figures i estels de vuit puntes des dels templaris, i va ser recuperat als anys 60, des del mon de la magia i mons afins.
Segueixo, per començar l, any, amb la última peça, de plata de llei, que ha fet el meu fill, amb la tècnica de la cera perduda. M´agrada molt.
Estic aprofitant la meva teórica baixada de productivitat (que no es tal, estic en altres coses que ja veureu), per posar alguna cosa que ha fet el meu fill. Avui aquestes arrecades d´origami, unes grues (grullas), que li han quedat fantàstiques.
Aquesta feina no es meva. Es del meu fill, a qui estic ensenyant una mica del poc que sé d´aquest art. Peça única també, son d´argent, i avans les va probar a fer amb coure, amb resultats igual de bons. Té, clarament, millor mà que jo (i millors ulls).
Jordi Vidal Gallifa 