Aquest penjolls son una altra tasca conjunta amb la Arrate. Una argolla per tovallons antiga va donar pels dos cercles d´argent. En l´interior, laca urushi. I unes pedres volcaniques per completar el conjunt.
Es un sentiment. Inspiració de fa dos dies, compra d´ahir, i execució d´avui 28 d´octubre. Es de bisuteria, materials xapats, pedra de lapislazuli. Com que aquest blog ho veu, encara que poca, gent de molt lluny, aclaro que al.ludeix a la proclamació de la república catalana ahir 27 d´octubre, derivada de l´ansia d´independència del meu poble, molt forta aquests ultims anys. Ho publicaré de seguida, no sigui cas que canvii la moda aviat.
En aquest repàs d´elements i estris per facilitar la feina artesana, en les quatre o cinc entrades que publicaré aquest i els propers dijous, algunes observacions i indicacions son molt elementals, però la experiencia m´ha ensenyat que fins i tot algun truc o estri d´allò mes senzill pot ser que se-ns hagi passat. Aquest es un recull de coses que convenen a qualsevol taller, no només de joieria. Espero que ni que sigui un dels objectes retratats us supossin una idea aprofitable. Raspalls de dents vells, pals de gelat, xeringues, pipetes, agulles de cap o de cosir, bastonets, pinces de fusta de diferents mesures, escuradents, i fil de coure d´antigues instalacions de llum (n´he trobat de 1.1 i 1.3 mil-limetres, i passats per la filera queden fantastics, molt rectes).
Una peça mes de mokume gane. Dissenyat conjuntament amb la meva amiga i companya de creació Arrate. Un penjoll que recull una petita (imitació de) perla, i que revela molt be les capes de metalls que formen el mokume. El collaret de cua de rata l´ajuda a lluir millor.
Vaig publicar diverses entrades amb montatges i trucs per ajudar-nos amb la realització de peces de joieria. Quan vaig creure que estava tot publicat, logicament, vaig deixar aquesta linea de publicació. Però em van quedar algunes cosetes al tinter, segons he vist al repasar una mica que habia pujat. I les publicaré, per si algun detall serveix d´idea a algú. Primer de tot, aquesta columna per trepant de bricolatge, en la qual, amb un adaptador de delrin (nylon) , es pot posar la peça de mà del trepant de joier. A més, vaig posar-li una taula de coordenades molt petita, i tothom que les hagi fet servir sap quan s´agraeix disposar de una, al treballar amb els trepants de columna. De propina, la mordaça està amb uns afegits, també de delrin, per poder assegurar pedres i altres coses mes fragils que el metall, amb mes garantia de que no es trenquin. La columna es comprada a Barcelona, la taula de coordenades fora (aqui es massa cara, si es que la trobes) i l´afegit de la mordaça es casolà, si be hi han mordasses comercials amb aquest complement molt econòmiques.
Aquest disseny, per mi té historia. Quan vaig fer el servei militar obligatori, em va donar en cert moment per dissenyar, amb filferro, algunes arrecades i algun penjoll. Tot plegat potser una dotzena de peces. Allò va quedar en una caixa, oblidat pero no perdut. No fa gaire he volgut recuperar algun d´aquells dissenys. El primer que he fet ha sigut aquest. En seguiràn dos o tres mes, amb altres tecniques o modificacions, però aquest va tal qual, només he canviat el material i he posat uns enganxos de plata per si de cas la questió d´alèrgies.
Des de petit m´han agradat molt els mercats de vell de ciutats o pobles. I encara que hi compro molt poc, en soc un visitant asidu. No puc resistir posar aquesta foto, feta fa pocs dies 
al mercat de les puçes de Saint Ouen, a Paris. Avans que m´ ho pregunteu, no, no vaig preguntar quant valia el lleó.
Una altra peça amb la tècnica de la cera perduda , en aquest cas fent servir lletres d´estampar de taller amb una mica de calor. L´efecte queda interessant.
Jordi Vidal Gallifa 