Un segon retrat que vaig fer, també grabat a l´acid. Aquest tema de grabat amb acids, es tan punyeter de preparar que fer-ho per a una sola cosa es fa feixuc, millor fer-ne mes. La idea d´una fulla de bloc ja la havia fet servir amb un unes peces fresades de ferro, tamany din A3.
Record i homenatge a la mai oblidada afició a la fotografia, a aquesta época ja em vaig deixar anar creativament, per be o per mal. Retrat simplificat a blanc i negre, sense grisos, gravat amb acid.
Un tema molt trillat per fer unes arracades, però també molt llaminer, ja que dona molt de si. Dels primers treballs post curset.
Aquestes arracades les vaig fer a les acaballes del curset de joieria, i una mica a corre cuita per la proximitat de la exposició de cloenda de curs. Inspirats clarament en el record del emblema (no se si es podia parlar encara de logo) de la serie de TV “El Santo”.
Amb aquest fermall, d´execució senzilla, homenatge a Tom i Jerry, vaig delatar la meva afició als dibuixos animats, i a aquests personatges particularment. Trobo que va quedar divertit.
Literalment dissenyat o dibuixat, com es vulgui dir, amb un cinturó de veritat, al costat. De cuir marró, per mes senyes. Amb varietat de tecniques. Va quedar molt be, i ha agradat moltissim.
Va ser la materialització d´una idea. Plasmar el preciós poema del Antonio Machado, aquell de Caminante no hay camino, sino estelas en la mar, etc. Aqui vaig intentar combinar diversas tecniques que anava aprenent, i em va sortir al segon o tercer intent, amb modificacions, com sol passar, respecte de la elaboració originalment pensada. Potser la unica cosa que he fet amb nom propi.
Segon treball d´escola. Despres de l´anterior, de formes rectangulars, era de calaix provar amb cercles. Em va agradar una mica mes el resultat.
Primerissim treball en plata. Molta feina previa de disseny, dibuix, calcul, i molta por a fer-ho malament.
Ideat integrament pel fill d´un bon amic, adolescent, qui també ho va realitzar al taller, em vaig limitar a fer-li de guia: assessorament tècnic, tria de materials, ensenyament i vigilancia.
No va quedar malament, pero no va tenir bona rebuda pel destinatari, i el cas es que el tinc per refer quan em sobri una estona i una mica d´inspiració.
Encapçala el blog senser, aixó pot donar pistes de la seva importancia. Treball de curs a l´escola Massana quan em van ensenyar forja. Evidentment de forja no en te gaire, però com que el tema del treball final no era molt rigit, m´ho van deixar fer. Amb aquest treball em vaig deixar anar creativament parlant. La sequela d´això va ser la talaia.
Fet per suggeriment de la meva dona, va anar prenent forma poc a poc. Està a cavall de la forja i la metalisteria (en fred) com altres coses que he anat fent. Les fulles son les de plataners d´ombra, molt representatiu, per mi, de Barcelona, la meva ciutat, en tant que quan era nen, aquest arbre era el majoritari, si no l´unic, que hi havia als carrers.
Aquest picaporta, amb el cargol forjat, te la base tallada amb plasma, un tall que m´encanta. Regal a uns amics per la seva casa al Moncayo.
Aquest aguantallibres vol tenir una peça de cartró i te l´altra de folis grapats. Te un clip, i cada peça es un petit estant on hi van uns llibres petits. De llibres en vaig fer mes dels que en caben i n´he obsequiat algun.
Aquest faristol, de ferro, llautó, coure, i fusta de ginebre, va ser un obsequi dedicat. Al centre de les fustes i van els perfils dels mapes de la ciutat de Barcelona, d´un poble del pirineu, i d´un poble de Jaen, on va neixer la obsequiada. Amb distancia es mes decoratiu que practic.
Son molt interessants els simbols de la mitologia lapona, que vaig coneixer per una col-lecció d´arrecades que vaig veure una vegada. Aquest es el bruixot, porta esquis, i te un timbal, i les “cares” del timbal representen els mons de la vida i de la mort.
Segona rosa realitzada amb vistes a Sant Jordi. D´aquesta en vaig fer diverses, per amigues i familiars. Encara que la rosa te la gracia dels colors que li donen els diversos metalls que la formen, per mi el mes singular es el “gerro”, el peu que li vaig fer.
Aquest paraigüer, per un bon amig, barceloní desertor de la seva ciutat, te retallat -fresat- a la part superior del cilindre l´skyline de Barcelona. Tanmateix les fulles son les caracteristiques de la ciudad, del plataner d´ombra.
Aquesta peça la vaig fer ja dedicada, a una bona amiga, i treballava amb limits. L´objecte no podia ocupar lloc sobre cap moble, ni al terra. Limitacions de les vivendes. Va ser donçs, una cosa per penjar. Vaig donar amb aquesta especie de quadre, fresat. Un primer pla d´una rosa.
Feina de forja, aquest canelobre, fet a una mida congruent amb una finestra concreta, de la cuina de la casa d´uns amics, permet col-locar testos o espelmes.
Simulant un bloc de notes, aquesta feina va ser un bon exercici de fresat. Es una peça de paret, de 38×28 centimetres. Es com un “positivat” d´una foto feta a la Charo. Costa de reconeixer, amb molta imaginació hi ha qui veu un ull, o el nas,,,
Treball també de forja. Obsequi ideal per Sant Jordi. Els petals van soldats a la barra central, un per un. Entretingut.
Una altra picaporta. Per una parella amiga de molts anys enrerre. Per la porta d´una casa del pirineu. L´aprenentatge de nussos per ser un bon explorador, començava sempre pel nus pla.
De forja, aquest picaporta, molt senzill, ha agrat molt. I em va tocar. malgrat el meu escàs entusiasme per repetir coses, fer-ne un altre per una familiar. Finalment en varen ser tres. Un m´el vaig quedar, y els dos altres, estàn, que jo sapiga, a Corbera de Llobregat i a Moral d´Hornuez (Segovia).
Un dels primers treballs que vaig fer amb el taller encara nou, sense supervisió del profe. Practicament es tot fet amb calor.
Regalat a uns amics, una parella de mestres, està a la casa d´un d´ells a un poble de Cuenca. .
Jordi Vidal Gallifa 