En aquest penjollet hi vaig emmarcar un trosset de meteorit. Un cop decorat i acabat, vaig tenir certs dubtes sobre si l’havia encertat o no. I crec que no.
Es va salvar in extremis quan, cercant-li aspectes positius, em va resultar patent que servia molt bĆ© per una cosa: amb tota probabilitat, quatre de cada cinc persones que se’t acostin et preguntaran quina cosa Ć©s.
Evidentment, tambƩ tƩ nom, Ʃs el Obreconverses.
Aquests pebrots de cristall me’ls va donar una amiga, d’una polsera trencada, i amb ells faig fer dos parells d’arracades.
No gaire mĆ©s tard, vaig llegir que a la ciutat de NĆ pols abundaven els “cornicelli” vermells, guarniments de coral roig en forma de xili. I que quan els pebrotets van arribar allĆ des de Sud-amĆØrica, van comenƧar a penjar-se a les cuines com a fetitxes, ja que se semblaven molt a aquells cornicelli. No sĆ© si Ć©s cert o Ć©s una llegenda, perĆ² com diuen: se non ĆØ vero, ĆØ ben trovato.
Collaret cenyit al coll, format per tres pedres diferents, calcita blava, quars rosa, i aventurina.
Per cada persona amiga dels minerals tindran, agrupades o cada una, un significat diferent, que cadascĆŗ esculli.
Aquestes arracades sĆ³n un model fet a partir d’una llĆ grima de llum antic, de la primera meitat del segle XX.
SĆ³n de porcellana negra, fetes amb el sistema de motlle.
Han sortit una miqueta pesades, si bĆ© dintre del lĆmit portable.
Em fa molt ilĀ·lusiĆ³ ensenyar les primeres peces que han fet un parell d’aprenentes a qui estic ensenyant la tĆØcnica del vitrall amb coure. La caixeta multiĆŗs, de Maria Ćngels en realitat aplega dos treballs, el primer va ser fer aquesta flor, i el segon, completar-la fins a formar un rectangle, i fer-la servir per formar la caixeta. Aquest Petit PrĆncep per penjar al sostre, jo no l’habria triat com a primer treball, ja que tĆ© aspectes de bastant dificultat, perĆ² el va triar la Sara com a primer treball, i se-n va sortir prou bĆ©.
