Microrelat de na Malen Merelo:

22. EQUINOÏDEUS
Temps enrere, uns dos-cents milions d’anys hauria estat simplement com els de la seva espècie, un eriçó de mar que deambulava pel fons marí amb els peus ambulacrals. La seva testa recoberta de fines agulles verinoses, amagava la tulipa i la llanterna d’Aristòtil. Ara, però, ja no cal res  de tot això, ni les pues, ni els peus, ni la llanterna… La nuesa de la seva cúpula banyada per un mar de plata, deixa veure la pell bellament tatuada amb figures geomètriques que simbolitzen tot allò que va viure en el passat i ho verbalitza d’una manera peculiar amb aigua vessant en cascada de xarxa fina.