Microrelat de na Malen Merelo:

ROSA DE VELLUT
La rosa és bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi és breu. La funció de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res més. Nostàlgics, la volem posseir. Fer una reproducció simbòlica i perdurable mentre rastregem, inútilment, la seva flaire dins la memòria sensorial.

Poema de José Antonio Arcediano:

LA CUA

Davant de casa meva,

a la floristeria,

sota la intermitència de la pluja,

els homes fan la cua de les roses.

A cinc pavos per càpita

la parenta contenta,

i aquell bèstia que ronca com un bou

cavaller per un dia.

La dóna no li compra

el llibre de rigor

(“total, si no lo lee, pa´hacer bulto”),

Ell no fa cap retret

(total, pa´no leerlo y que haga bulto”).

Es un dia perfecte:

ja no portem morrió,

podem aglomerar-nos

i fer com si no res.

Visca el nostre Patró! Morin els Dracs!

Germans, canteu amb mi:

“Rosa d´abril, morena de la serra…”

SVH, 23,4,22