Microrelat de na Malen Merelo:
DUALITAT PRESENT
La peça rodona penja del fil umbilical. De vegades surt del quadrat, deambula en fantasies mentre s’engronxa i observa el micromón que l’envolta.
Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.
Aquets penjollets, fets amb la tècnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinació amb el cordó, pot ressaltar encara mes la peça.
De tant en tant, comparteixo petits trucs de taller, que no he vist enlloc, per si li fan servei a algú. De vegades son utilitats, i molt sovint son per aprofitar millor l´espai, un dels meus obligats reptes.
Sovint son cosetes tontes, com aquesta. Pel cas, prou corrent, de guardar coses a lleixes o armaris metàlics. Es tracta de aprofitar el sostre de la lleixa superior per augmentar la capacitat d´enmagatzament, i sobre tot per ordenar una mica millor els estris. Els imans de neodimi fan maravelles al respecte.
A la foto, la lleixa dels estris de paleta, una mica millor endreçada gràcies a posar paletes i paletins, i altres eines a baix de la lleixa superior amb imans. A mes, ajuda a trobar-les millor.
Com que aquest blog no viu tan sols de joieria, avui vull compartir, per si serveix a algú, aquest truquet que vaig pensar fa anys, per posar un limit a l´extrem de una barra d´acer.
Em vaig valdre de un tallador de tubs de coure de lampista, i la canal queda molt ben feta. Cert que amb aquest us la vida del tallador es mes curta, però resol perfectament un problema puntual.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTA PETRIFICADA
La gota salada va vessar de l’ull. En fer via galtes avall, es va solidificar. El fluid quiet, petrificat, és ara present en aquest món terrenal. Expressa el seu plor, la seva tristesa, el seu dol i, malgrat tot, evoluciona a un altre estat, tal vegada, en bellesa impertorbable.
Val a dir que aquest any no m´he matat per elaborar el christma. Basicament va quedar fet en segons, al veure, al carrer Viladomat de Barcelona, sobre meitats de desembre, aquesta imatge, com un flash del que ens venia a sobre, en termes ecològics i de consum. Vaig prendre les fotos i la única elaboració ha sigut el text. La idea ha desplaçat la que venia mig preparant, que ha quedat per l´any que ve.
Bones festes a tots!
Quan una idea, un material funciona de veritat, ho fa fins i tot al nivell mes primari. Aquestes arrecades de malla orgánica, de plata llei, no tenen practicament forma definida, ni elaboració, ni fa cap falta. Es la mínima expresió de la idea que em va portar a fer un bon grapat de variants, i la meva percepció es que ha agradat molt.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On és el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel món. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiències pròpies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serà dolçament acollida i rebrà la calidesa de la peça mare, qui és a l’espera, per si torna el seu buit.
Microrelat de na Malen Merelo:
CATIFA ROSÀCIA
Damunt d’espurnes rosàcies sura un gran cor groc. Bell, brillant, jovial, com un narcís encisat per la seva lluminositat. Desprèn, sobre la catifa etèria, energia i força imparable de qui pot amb tot. Però té una por amagada. Pertany a allò que s’anomena PAS, pigment altament sensible. Una sola gota d’un altre color damunt seu i deixarà de ser el que és: Llum!
Microrelat de na Malen Merelo:
TURMALINES LLIURES
En un lloc precís del món, sota el caliu d’una lluna en silenci, el tímid fluid va infiltrar-se dins la matèria del voltant. D’aquesta simbiosi va esdevenir-se petites escultures romboidals i translúcides. Les turmalines lliures i independents poden lluir ara en lòbuls presumits.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes d´esmalt transparent al forn, tècnica “plique a jour”. Pertany a una sèrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peça fàcil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que m´ha sortit gairebé un espot publicitari, però això de vegades passa)
Espero que us agradi.
Es la segona versió de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.
En aquest cas es d´argent massís (la primera va ser d´electroforming) feta amb la tècnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.
Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.
Microrelat de na Malen Merelo:
MAGENTA EN BOTTLE
Les ampolles, una al costat de l’altra, si poguessin… s’abraçarien com els amics que es van ajuntar la passada nit. El contenidor transparent mostra que a dins seu, encara hi ha alguna cosa que palpita, comparteix un secret comú. La beguda espirituosa que anava de cos en cos, va ser la incitadora de confessions inconfessables fins ben arribada l’alba. L’atractiu reflex magenta atrapa l’ull. Vibra amb passió dins d’un mateix i és possible que el transformi en amor pur!
Aquestes arrecades formen part de una col.lecció de cinc peces que he fet recentment. Son montatges amb reproduccions escala 1:3 de peces de Meccano. Amb tornilleria, com ha de ser. Les peces son d´alpaca i els herratges de argent. Es el meu petit homenatge a una joguina que va omplir molt de la meva infantesa i que de alguna forma, segur, em va modelar. Espero que us agradin.
Microrelat de na Malen Merelo :
AUTUMMUS
Vet aquí una petita demostració empírica de la possible bellesa de les coses caduques. La fulla tardoral mostra el pas del temps. El seu cos perd vitalitat, lluita, es resisteix al canvi. Qui la comprèn, aconsegueix fer-ne matèria immortal, mentre traspua la fuita blava de la melangia.
Començo la temporada amb aquesta modesta peça, feta fa uns mesos, amb plata com qui diu embolicant la pedra, una olivina esférica de les Canaries. Aquesta peça es va quedar a casa, però d´aquest sistema seguiràn altres peces, ja que vaig fer una serie relativament llarga per obsequiar amigues i companyes de treball per una circumstancia molt especial.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES D’AIGUA PERLADES
Penja d’un fil de plata, la petita cortina de gotes perlades. Algú la durà de guarniment. Crearà una història: aigua salada encapsulada. Llàgrimes plenes d’emoció, d’alegria i tristesa. Lluïdes sense vergonya, ni por. Record entranyable. Experiència de vida viscuda, amb passió… Viatjarà el mite de boca en boca, i el penjoll de cos en cos, tant com hom vulgui.
Després de uns messos en els que el meu “ofici” principal ha sigut, amb col-laboració amb la meva amiga Arrate, idear/fer expositors i coses similars, he pogut per fi, trobar moments per fer alguna sesió de joieria, ni que sigui per acabar peces que tenia a mig fer, com la que publico avui.
Es tracta d´ aquest PIN, d´argent massis, reproducció de un tros de escorça de arbre. Feia temps que no feia cap peça per home, (o unisex, si es que encara es fa servir aquest terme). Espero que us agradi.
Faig aquest post per explicar que es pot convertir un cargol per fusta, de punta, en cargol mètric, per poc que el diametre s´apropi a una mètrica convencional (M3, 4, 5 , 6 etc.)
Si al cargol se li passa la filera (terraja) de la mètrica en questió, fa una rosca irregular i no massa sòlida, però suficient per roscar la femella.
Com indico ja al títol, la unió no es forta. La utilitat que jo hi he trobat es decorativa. En efecte, per fusta hi ha un ventall de cargols amb el cap mol elaborat, artístic, o de època, varietat que no hi ha en cargols de mètriques, i amb això es poden incorporar a montatges metàlics, amb un gran impacte decoratiu, amb garanties i pocs problemes.
Us torno a compartir aquesta peça per que gaudiu d´aquest microrelat de na Malen Merelo:
FLOR I POLITJA
Són conscients les flors, de la seva funció en el món? Per reproducció sexual creen llavors. Les espècies es perpetuen i es propaguen. Comença així la biodinàmica de tot plegat: Les flors beneficien els insectes i ells, alhora, la humanitat. Tant de bo accionar la politja fes les flors vivament eternes.
Comparteixo avui, per donar idees que a algú puguin servir, aquesta taula que vaig fer per tallar ferro amb la máquina de plasma i amb el soplet d´oxigen i butà. Està ensamblada només amb cargols, no te cap soldadura. Es plegable per, si convé poder-la desar i que no faci nosa, te rodes per posar-la facilment com millor convingui, y tota ella es feta amb perfil galvanitzat 40x40x4. D´aquesta manera, quan amb l´us alguna peça del sobre s´acabi de fondre/desfer, cosa que amb el tall de ferro passa sovint, es sumament fàcil substituir-la amb un segmentg de perfil igual.
Microrelat de na Malen Merelo:
TRIBUT AL CARBONET
Des de l’origen, al món, l’home feia Art. Les coves primitives en són testimoni. El petit branquilló sol, o llepat d’aigua i terra de colors, expressa la vida quotidiana i alguna cosa més… el xaman dóna peu a rituals i fa celebracions dels mites. El carbonet lleuger i porós és una descoberta fascinant. Vet aquí el tribut amb tul de plata
Microrelat de na Malen Merelo:
ROAD 66
El psicodèlic vehicle fa via per la Road 66. De fons, la veu de Jim Morrisson. Ha nascut la Contracultura! Els joves cerquen una vida alternativa. En contra de la burgesia i la mediocritat de la societat de consum. Abracen l’exploració, la innovació, la fraternitat universal, la llibertat sexual i el nomadisme. Fer real una vida utòpica a favor de l’ecologisme i l’anarquisme. Molts, però, enlluernats per l’eufòria col·lectiva i contagiosa, van més enllà amb begudes espirituoses i LSD per arribar a un estat elevat de consciència, fins que deixen de ser conscients i traspassen a la vida dels morts.
Aquest enginy te ja uns anys i, com alguna altra cosa, no ho habia publicat. Son dos planxes de ferro gruixut, 5 mm atornillades una a l´altra, amb una separació de cosa de 1 cm. La planxa de dalt va foradada com es veu a la foto, per tal que hi capiguen unes petites barres de 8 mm de gruix. Es poden posar formant cada un dels arcs que abarca la peça. S´escalfa al roig el tram de la pletina o la barra, i es va torçant succesivament. Acabarà formant l´arc o el cercle que interessi amb una raonable regularitat. Les peces gruixudes tenen la funció de comprimir el principi de la pletina o barra cap al arc proposat. El conjunt es pot fixar de diverses maneres. Jo vaig triar, anclar-ho, quan el faig servir, amb dos esparrecs cap a baix, en els dos forats de la enclusa. Espero que la idea sigui de utilitat a algú.
Microrelat de na Malen Merelo
IRIS PSEUDACORUS
Arrelades en terra humit, les tiges s’estenen amunt. Duen per vestit fulles llargues i verdes; semblen espases flonges. Els lliris lànguids desprenen melangia de per vida. La seva presència és única. Neixen i són, per desaparèixer desprès i tornar a néixer i ser, iguals, però diferents.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA DE VELLUT
La rosa és bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi és breu. La funció de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res més. Nostàlgics, la volem posseir. Fer una reproducció simbòlica i perdurable mentre rastregem, inútilment, la seva flaire dins la memòria sensorial.
Poema de José Antonio Arcediano:
LA CUA
Davant de casa meva,
a la floristeria,
sota la intermitència de la pluja,
els homes fan la cua de les roses.
A cinc pavos per càpita
la parenta contenta,
i aquell bèstia que ronca com un bou
cavaller per un dia.
La dóna no li compra
el llibre de rigor
(“total, si no lo lee, pa´hacer bulto”),
Ell no fa cap retret
(total, pa´no leerlo y que haga bulto”).
Es un dia perfecte:
ja no portem morrió,
podem aglomerar-nos
i fer com si no res.
Visca el nostre Patró! Morin els Dracs!
Germans, canteu amb mi:
“Rosa d´abril, morena de la serra…”
SVH, 23,4,22
Aquest llum, fet amb la tècnica Tiffany es molt petit, potser puja uns 12 centimetres d´altura, perque us feu una idea, porta bombeta de nevera, d´aquelles tan petites. Es tracta de un llum auxiliar per un expositor que estem preparant per La dissenyeria de joies. Com que fa poc vaig comentar la manera que vaig fer perquè totes les cares tinguessin relació, pero fossin diferents, un cop feta del tot poso les fotos del llum acabat perque es vegi millor l´efecte de conjunt. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
Vull anotar aqui, per si a algú li pot interessar, una manera de dissenyar les diverses cares d´un llum, evitant que totes siguin iguals, i també que al fer-les una per una, acabin sense tenir relació.
Vaig començar per fer un dibuix que amb els seus colors i formes em semblés prou interessant, i bastant mes gran que el que tindrien que ser les cares a confeccionar.Després amb una fulla on vaig retallar la forma de plantilla que m´interessaba, la vaig superposar succesivament a diferents llocs del dibuix inicial. La fotocopia a color de cada una d´aquestes quatre superposicions va donar cada una de les quatre cares a fer. Amb un aire molt familiar, pero cada una d´elles diferent a les altres.
En aquest cas, fora de programa, en una de les cares vaig insertar una ciba per posar un anagrama, cosa que no te res a veure amb el que he detallat.
Espero que pugui servir a algún altre aficionat al vitrall.
Microrelat de na Malen Merelo:
48 MINDFULNESS
Les plantes aquàtiques van més enllà del que són. Suren en aigües reposades. Simulen no moure’s, però respiren, senten la pluja quan els cau al damunt o el vent quan les sacseja. A la nit les envolten cuques de llum i al mati, el sol els dona color. Les rodones hidròfites viuen el mindfulness.

Vaig fer aquest llum per obsequiar una amiga, i va ser ben rebut. Per primer cop el motllo el vaig fer jo, com també les plantilles, Vaig triar colors clars i evitar els foscos, perquè donés molta llum, per una questió purament funcional, no estètica. No se si finalment ha acabat com a llum de tauleta de nit, o te un altre destí.
Torno a publicar amb el Microrelat de na Malen Merelo:
47. GLOBUS
Mira el globus i deixa fluir el subconscient. Volar sense volar. Tant de bo pogués fer com l’Alícia, tastar l’Amanita muscaria, el bolet més seductor dels follets del bosc: roig amb puntets blancs! S’imagina fer un mos, empetitir-se i, dins del globus, viatjar… viatjar sense pressa ni pausa, rumb cap a l’autoconeixement.
Aquestes peces son fetes amb vidre per tiffany, transparent, que cuit al forn queda fos amb la plata que li fa de cassoleta.
Com a mostra de la meva perspicacia a l´hora de triar perquè ha de servir la peça, ressenyar que per mi eren uns penjolls interessants. Va resultar que per aclapadora unanimitat de les dones que van veure els penjolls, feien per uns anells fantàstics. Vaig recollir la idea i aqui els teniu.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA QUOTIDIANITAT
L’agulla de penjar duu records llunyans que arriben a l’instant, com un llamp, més transparents que mai. L’estalvi de vímet fet amb cura per mans expertes acull sense por el recipient on es troba l’àpat, que amb amor ha preparat la mare. La quotidianitat diacrònica del moment serà repetible un temps, i irrepetible ara, perquè ahir va ser ahir, avui és avui i demà será demá.
Avui comparteixo una nova (per mi) eina que enriqueix el taller, un pantògraf manual amb el que puc gravar inicials o petits textes en alguna peça de les que faci.
No l´hauria comprat si no fos perquè una amiga me´l va posar massa aprop, i a un preu interessant. De propina venia (entre d´altres) amb un magnífic joc de lletres modernistes. En resum, vaig ser incapaç de dir que no.
El poso al blog com a cosa curiosa i no com a màquines-engins perquè encara no l´he estrenat, per tant no porta encara cap tunejat propi, però tot arrivarà.
Naturalment, si algú necessita alguns gravats puntuals, en parlem i ho fem.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMICERCLE VITAL
El semicercle és com un llibre obert. Pàgines esgrafiades revelen una vida plena d’emocions individuals, i universals: alegria, tristesa, esperança, ira, pau, confusió, amor… Succeeixen de manera inevitable, dins d’un mateix espai, una rere l’altra, soles, juntes. Vet aquí el fruit de la existència humana.
Em fa il-lusió compartir una cosa que ja costa de veure i quan era petit un dels meus majors plaers visuals. Son aquests aparadors completament farcits d´objectes, a qual mes llampant i atractiu, sovint de botigues de joguines, articles variats, jocs de taula, i alguns tipus més.
De menut em podia estar hores amb el nas enganxat al vidre, mirant un per un els objectes, i demanant de tant en tant a l´avia aquest o aquell altre (sense gaire éxit).
Avui dia quan veig algún dels poquissims aparadors així que queden, per pressa que tingui, no em treu ningú uns minuts de nostàlgica contemplació.
Torno a publicar aquest treball en honor al microrelat que n´ha fet na Malen Merelo:
Fer aquestes arrecades va ser un encarrec-no encarrec, o mes ben dit, una especie de no encarrec-sorpresa. Vaig saber que la filla de una persona propera havia perdut en un viatge la possibilitat de comprar unes arrecades amb aquest signe i se´n havia quedat amb moltes ganes. M´hi vaig posar al taller i van sortir aquestes. jordividalgallifa.com
Microrelat de na Malen Merelo:
42-SILUETA URBANA
L’skyline de la ciutat es mostra radiant sota la nítida llum solar i el cel transparentment blau. Cada edifici jove o vell, emet amb dignitat la seva personalitat amb presència de colors i formes diferents. Conviuen junts i amb respecte mutu. Cadascú, al seu espai. Semblen gravitar sobre boles de terra de cotó fluix, per tal de no prendre mal al llarg del temps, on perduraran per sempre, fins que l’acció involuntària d’altri els porti a la decadència. Ara, però, transmeten l’alegria de ser-hi.
Aquesta imatge va ser presa avans d ahir, molt aprop de casa meva. Lluny de la reflexió sobre si aquestes festes son o no una expresió de religiositat, o ja pur consumisme, o de ben guanyat oci, el que em va venir al cap va ser l’il-lusionat raonament del nen d’aquesta casa, encomanant-se tant al Pare Noel com als Reis, per rebre com mes regals millor.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA PASSIÓ
Aparentment, la flor sembla a punt de ser empassada pels petis forats del terra metàl•lic, però la passió de viure és ferma. S’adapta a les noves circumstàncies. No vol desaparèixer així com si res. S’expressa amb tota la seva plenitud, amb l’extensió màxima i amb el seu color rogenc, de sang, VIU! Incita la imaginació de qui està al seu voltant per tal que ensumi la seva olor i palpi el tacte sedós que traspua des d’un món terrenal i espiritual, alhora.
Fantasia feta a partir de una canella de máquina de cosir, com element principal. Materials: acer inoxidable, argent, cordons pell de colors. Es força divertit partir d una peça estranya que et crida la atenció i veure fins on arrives. I encara em queden tres canelles per fer mes tonteries que em facin mes o menys el pes. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
39. OM, més que una síl•laba
L’objecte de desig arriba al seu destinatari. Per què vol lluir aquesta peça? Fruit d’una moda a Occident, li sembla un ornament bell i el mostra alegrement? O va més enllà, coneix tot el que implica aquest “OM” i agraeix als creadors de les escriptures vèdiques, en fer saber als mortals que, el simple fet de pronunciar-ho, el pot dur a una connexió profunda amb l’interior d’un mateix. Tant de bo continuï com a joia perdurable. La més valuosa que s’ha creat mai.
Microrelat de na Malen Merelo:
37. CANELLES DE FOC
Microrelat de na Malen Merelo:
De la mare Terra esclaten porus i surten amb força virulència les canelles de foc. La gravetat fa que regalimin per damunt del llom de la colada. L’aire lluita amb el foc. Provoca la solidificació dels rius de lava abans no arribin al mar. El paisatge es torna efímer amb camins divergents i petites llacunes de colors. La llum argentada de la lluna el transforma en una visió hipnòtica i exquisida.
Aquest disc multicolor està fet amb vidre transparent y de colors, amb la tècnica del fusing, amb el forn, que li dona aquesta preciosa textura líquida. Es una petita escultura sense mes utilitat que la decorativa. Encara que el publico ara per questions d agenda, el vaig fer la passada primavera. Espero que us agradi.
Com que fa un temps estic aprenent tècniques de vitrall, tiffany, emplomat, i ara fusing, es facil creuar la linia entre les diferents disciplines. En aquest cas en direcció a la joieria. Aquesta setmana vull ensenyar-vos un penjoll fet amb vidre spectrum, amb tres verds diferents, i acabat al forn amb les tècniques de fusing que estic aprenent. Tot i que es un material fràgil, crec que val la pena seguir experimentant amb el vidre, es inalterable i presenta una apariencia molt atractiva. .
Microrelat de na Malen Merelo:
36. BELLESA PERENNE
Sense pressa, sense pausa, la figuera del moro es nodria amb elements rics de la terra i de l’aigua fins que va donar el seu fruit per a qui el volgués. Amb el pas del temps, d’una manera imparable, l’interior del teixit que un dia va ser viu i lluent, s’havia replegat en els seus nervis i donava pas a una bellesa decadent. Així ho va percebre l’Asun, que va oferir al seu home la fulla caduca, per tal que esdevingués perenne, per sempre més.
Aquest irreal jersei de nadó estés a la corda del tendall, fet amb la tècnica del “fusing” en vidre, va ser el resultat de intentar fer quelcom una mica mes original que un plat per la fruita o cosa similar, massa vistos. Després de tenir-lo fet, just després, vaig tenir la noticia que una bona amiga havia sigut avia, i el reflex va ser instantani, li vaig destinar. L´altra dia li vaig donar, i crec que l´obsequi li va agradar.
Us presento una banqueta, de molt llarga gestació, a la qual, deliberadament, he anat afegint cosetes, de diverses disciplines, fins que no n ha cabut cap altra. Una mica en broma en dic que es una “mona de Pasqua” pels detalls que he arribat a carregar-hi.
D alguna manera he volgut, apart de divertir-me, barrejar disciplines, del ámbit forja, com vitrall, com joieria. El resultat, ja ho podeu veure, ben barròc.
Espero que us agradi.

Microrelato de Mudarra:
25 = Parchis. Proveniente del indostaní, “pacisi” o “pacis”, significa 25, cifra máxima puntuable al lanzar las conchas del molusco cauri. Juego introducido a finales del s. XVI por un gobernante del imperio mogol.
Ese juego lo conformaban 16 muchachas de su haren, divididas en cuatro equipos diferenciados por el color de sus ropajes y que debian tratar de llegar al centro del tablero, en el que esperaba el emperador.
Esas coloridas piedras entramadas en la piel de una cactacea se transforman en “juego-sas” frutas que colorean los escotes de sus portadores.
Color y naturaleza, historia y diversion, tecnica y rigor.
Si 25 es ganar, 1 es suficiente para encantar.
Microrelato de Mudarra:
ASEM ETERUBAT
Simetría es belleza, polígono convexo, hexágono regular en el que comer o descansar: ASEM ETERUBAT.
El arte es matemática, ciencia deductiva estudiosa de las propiedades y relaciones entre si de los entes abstractos.
Panot marino compuesto por sofisticados triángulos equiláteros, simétricos, encajados.
Versatil belleza forjada, macetero nacida e inteligentemente adaptada por un tuneador con creatividad avanzada.
Microrelato de Mudarra:
METAMORFOSIS
Transformación extraordinaria, sorprendente labor y desarrollo del ingenio.
Crisálidas coloridas antes larvas, orugas peludas que de adultas volarán.
Mariposas breves.
El arte constata que belleza y brevedad no riñen.
Esas flores, no expuestas, preparadas para alimentar mariposas de colores que algún dia bailarán su danza en el estómago de alguien.
Fusión de naturaleza, no confundida, cada ser en su lugar para generar vida.
La imaginación es libre, la metamorfosis creativa.
Microrelat de na Malen Merelo:
35. SIMBIOSI
Dos organismes diferents van coincidir en un ecosistema aquàtic. Existiren per la dependència paràsita mútua, l’un de l’altre i del seu entorn. La seva vida conjunta els va aportar beneficis i perjudicis. Ara, resten estrelles delicades de porcellana blanca amb pòsit malva. D’aquí a un temps, amb l’interacció d’un altre simbiont, tornaran a mutar.
Microrelato de Mudarra:
2. MECÁNICA TILILANTE
La materia prima del tiempo es poseer tiempo.
Industrializamos el tiempo, deseamos que transcurra o esperamos su parada, según nos produzca pérdida o ganancia.
Mecánicamente desaprovechamos el tiempo porque el control del tiempo no existe, lo hemos manufacturado.
Nos abastecemos de tiempo ignorando que es tililante, cual estrella que centellea con ligero temblor.
En el espacio no hay tiempo, si podemos abastecernos de espacios a los que dedicar tiempo.
Microrelat de na Malen Merelo:
Microrelato de Mudarra:
1. GOLOSINAS DE METAL
Explosion de colores, fusion de ideas, materiales y tecnicas. Una bandeja de golosinas, inodoras, con sabor a metal.
Esas pequeñas piezas insertadas, conjuntadas, protagonistas de la obra cuyo limite unico es la imaginacion del creador.
Electrogolosinas apetitosas, preparadas para relamer el femenino cuello de un ser real.
Microrelat de na Malen Merelo:
33. AIGUA DE CRISTALL
Què representa aquesta cosa amorfa? S’atura, l’observa. De sobte, s’obre un clic dins seu. El simple objecte que no li deia res ara el té abstret. Forma i contingut prenen vida. La sinuositat de la peça té més força que mai. El ventall de la imaginació és gran: sembla talment el vestit d’una figura femenina. Ella ja no hi és, però, sí vestigis del seu esperit. El blau del cel, de dia i de nit, s’expressa en aigua de cristall d’on sobresurt la cartografia de la seva existència. I ara, ell es pregunta, on és aquesta dona?
Microrelat de na Malen Merelo:
32. EL PETIT PRÍNCEP
El personatge, famós gairebé en el món sencer, giravolta el firmament. Ell és petit. L’anomenen: El Petit Príncep. Sovint no passa desapercebut per qui l’hagi escoltat. Té la clau de poder obrir el cor a tothom qui vulgui despertar la consciència, una vegada connecti amb el seu món interior. El mateix entusiasme pel coneixement el durà a la recerca existencial. Perquè algú comprengui la seva saviesa haurà de fer esforç de voluntat. Altres, però, menys evolucionats, simplement no entendran mai que l’essencial en un ésser humà és invisible als ulls.
Llegit al llibre BARCELONA i DALÍ, d´en Ricard Mas:
Gairebé coincidint amb l’enèsima polèmica entre ambdós creadors, Josep Pla els dedicarà un article a Destino, en el qual glossa les seves contraposades personalitats:
«Miró es físicamente un payés puro, un payés del campo de Tarragona; una monada de payés fresco, rosado, silencioso y probablemente tímido. Su característica más visible es el mutismo. No dice nunca nada y si dice algo para ser publicado es para hacerse el loco, para impresionar de una manera decisiva, lo que es un Indicio casi seguro de su timidez. Dalí, en cambio, es un gitano bastante destartalado, jadeante y locuaz, sensual y nervioso, que no logra dar una impresión de loco ni cuando practica alguna forma de locura expresamente. Los dos están montados principalmente sobre la propaganda y su única preocupación es comprar barato y vender caro. Probablemente ambos son dos delirantes avaros preocupados exclusivamente por la seguridad de su futuro y esta manera de ser demuestra que son dos autenticos artistas. »
Es nota que Pla és empordanès i sent més simpatia pel de Figueres…

Microrelat de na Malen Merelo:
TEL DE PLUJA
La peça fosca i tosca coberta per un tel de pluja espurnejat en plata, compta amb un botó d’or vell que sobresurt indiscret com si es tractés d’un ull. Un ull que no mira als qui el miren. Els curiosos observen la joia, la palpen, l’ensumen i fins i tot volen saber que hi ha més enllà del que simplement és: un ornament per al seu cos. Costum remot des dels origens de la nostra existència.
Vull compartir aquesta rosa per felicitar a tots i totes per la Diada de Sant Jordi d´anguany. Es feta de plata de llei i esmalt al forn. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
L’ESPIDER IMAGINARI
L’aranya s’ha volatilitzat! Deixa com a testimoni de la seva existència un regal: l’enreixat teixit en tres dimensions. La creació de l’organigrama de fil tenuíssim segregat de manera intensa tenia un objectiu clar: la seva supervivència. La seda regurgitada, aparentment delicada, resulta poderosament forta com acer del mateix gruix. El bell entramat, ara en plata i estàtic, recorda com un dia els fils bellugaven i feien via per camins divergents.

Vaig fer aquest banc fa uns anys, sobre tot perque els bancs d´aprimar fil de metall preciòs son molt aparatosos. Aquest format, apart de ser molt mes econòmic, cabia mes o menys on caben uns esquís. No vaig trobar el torn de manivela adequat, prou petit per lligar amb el conjunt. Recentment vaig donar amb torns manuals de manivela prou petits per poder incorporar-los al model i poder substituir el tensor de carraca que vaig posar inicialment. Aquesta setmana santa he pogut modificar el banc que ara torno a publicar.

Microrelat de na Malen Merelo:
29. L’ESFERA D’UN MÓN
L’esfera plana recull ordenadament elements simbòlics del món que envolta el seu creador. De manera capritxosa, la plata rodona guarnida amb colors i relleus escollits dona pas a tota una vida: petjades humanes, plantes, gotes d’aigua, terra, papallones i una finestra sense vista a l’exterior. Aquesta composició narra la història d’un món imaginari per a aquell qui ho vulgui. El ventall és ampli des de la simple història del no-res.
Microrelat de na Malen Merelo:
28. L’ESTEL DE MAR
L’estel de mar era sempre moll. Amb els cinc peus de tub feia travesses elegants pel fons marí. No anava a cap lloc concret, no tenia plans, no tenia sang, no tenia cervell, ni tan sols la necessitat de menjar cap mena de crustaci per viure de nou el dia de la marmota. Es va deixar endur pel vaivé de les onades fins a arribar amb delicadesa a la platja de còdols. Una altra peça de cinc peus, unida a un cos humà amb ninetes d’ulls, grans i plenes de joia per la troballa, el va vestir de plata i se’l va penjar.
Microrelat de na Malen Merelo:
27. DRAGON’S BLOOD
El guanxe arrencà una fulla del dracaena draco. De la seva ferida, raja pel tronc gris platejat, la saba vermella fins a arribar al matollar suculent del bosc termòfil. Els dits de l’aborigen lluiten de pressa amb el botí preuat. El modula fins a crear-lo en anell amb flor exquisida. Com ritual simbòlic de gratitud fa reverència a l’arbre mil•lenari de l’illa. Sap de les seves propietats màgiques. Ben cert omplirà de nou el seu buit.
Vull ensenyar avui aquesta peça que tinc a casa, peça única, feta amb la tècnica de fusing per Maria Puig Clotet, la professora que m´ha ensenyat el poc que se de vitrall i una miqueta també de fusing. Tot i que me´l va regalar en el context de una neteja del seu taller per cribar i eliminar coses, el vull considerar un obsequi. M´ha passat pel cap que es podria parlar de semi-obsequi, però estic igualment orgullós i encantat d´haver-lo rebut.
MIcrorelat de na Malen Merelo:
26. LA, EL LOGOTIP EL•LA i A igual a LA. Consonant i vocal cadascuna respecta l’espai de l’altre. Ara s’ajunten subtilment per a crear un logotip minimalista i clar de “la dissenyeria de joies”, LA. La forma arrodonida de la L amb llautó daurat contrasta amb la línia plana de plata envellida de l’A. La interconexió entre les dues lletres forma un vincle de manera que la bella parella resulta inseparable.
Microrelat de na Malen Merelo:
25. OBJECTE OBSOLET
El bosc atapeït de troncs de bambú creaven un plaer visual als ulls dels mortals. El tronc de bambú llarg, prim, adherit al terra humit, bellugava flexible amb la força del vent que el gronxava. Les gotes de pluja el mantenien viu, despert, enèrgic. Un dia l’home el va capturar per crear un estri casolà: el picamatalassos. L’eina imprescindible durant dècades per a la llar va tornar-se objecte obsolet. Vet-ho aquí el símbol en joia.
Microrelat de na Malen Merelo:
Amb nostàlgia, el barret de vímet “rovellat” se’l va endur a quan era un nin i jugava amb el seu amic a la botiga dels pares. El lloc ple de llum i caliu era una mena de santuari on tenia lloc el boom, l’imperi dels sentits. La olor de net i fusta de les branques de l’arbre ploraner persistia ara en objectes quotidians, bells, práctics. Del sostre plovien cascades de llums, catifes, bressols, cistells i cadires…Les parets i terra n’era plens. Qui sap si la papallona, vellutada del salze, també en té, d’enyorança!
Vull compartir una peça de fusing que em va obsequiar una companya de curset i amiga, fa uns quants dies. Feta al forn en una de les variants de fusing, te lloc d´honor a la cuina de casa, i es una excelent mostra d´art en aquest camp. Comentar només que després de navegar per no se quants diccionaris de traducció, de sinonims, etc., i no trobar res, he anomenat la peça tal com sempre he sentit anomenar a casa aquest tipus de estri (bandeja = plata). Si algú coneix un nom mes escaient estaré encantat de aprendre-l.
Microrelat de na Malen Merelo:
23. SENBAZURU
Amb un petit full, en Roger crea unes grues d’origami. Aconseguit l’objecte de desig, deixa d’interessar-li. El seu pare cull els ocells de camallarga descartats. Creu que són unes meravelloses aus que han estat creades per tornar a l’espai, per volar de nou, penjades en lòbuls acollidors. Les grues d’electroforming no tenen veu ni vot per bellugar-se lliurement, però simbolitzen una bonica història mil•lenària: el Senbazuru.
Em fa una particular il-lusió compartir aquest llibre -enllaç al final- que recull crec que totes les entrades que he publicat en els deu anys últims a Facebook. Recull mes o menys les coses que he anat fent de forja o metall, de joieria, i algunes altres, i també entrades puntuals que no son de cap treball. Algunes estàn amb part del comentari que en el seu dia vaig posar. Es en pdf i es pot obrir i veure, i també, suposo, descarregar. Espero que hi passeu una bona estona!
Microrelat de na Malen Merelo:
22. EQUINOÏDEUS
Temps enrere, uns dos-cents milions d’anys hauria estat simplement com els de la seva espècie, un eriçó de mar que deambulava pel fons marí amb els peus ambulacrals. La seva testa recoberta de fines agulles verinoses, amagava la tulipa i la llanterna d’Aristòtil. Ara, però, ja no cal res de tot això, ni les pues, ni els peus, ni la llanterna… La nuesa de la seva cúpula banyada per un mar de plata, deixa veure la pell bellament tatuada amb figures geomètriques que simbolitzen tot allò que va viure en el passat i ho verbalitza d’una manera peculiar amb aigua vessant en cascada de xarxa fina.
Microrelat de na Malen Merelo:
21. BOLA DE MOLSA
Les mans grans i càlides d’en Gulliver fan una bola de molsa. Imaginà que és un planeta verd en expansió continua. L’embolcalla amorosament amb fils de plata. Abans, però, deixa en fora la tija flexible i se la penja al coll. Per a ell, és la representació simbólica, minimalista i complexa de la Natura. L’evolució de l’ésser d’una vida terrestre a l’aquàtica. Mentrestant, deixa pas a un pensament pusil.lànime: vet aquí, la joia més preuada que he trobat mai.
Per mes que aquest circ es avui dia politicament incorrecte, es el que vaig viure de nen, i en deixo testimoni.
Aquest quadre fa 41,5 x 31,5 cm, i les planxes, de 8 x 5 cms, son d´esmalt vitrificable, aplicat a pinzell, i cuit al forn. Les petites tenen aplicades calcomanies vitrificables aplicades també al forn. Va tenir com a origen i inspiració una planxa, la central, que vaig fer en el curset d´esmalt. I va ser complicat de fer, tant quant a l´esmalt, que te la seva conya, com sobretot al quadre, ja que li vaig voler donar un estil art decó, i em vaig buscar un embolic per trobar tira de marc adequada, i sobre tot per ensamblar-la en els seus diversos -i gairebé absurds-revolts.
Microrelat de na Malen Merelo:
20. GAROTA DE IPANEMA
Els pensaments sorollosos no el deixaven tranquil. Sense esma. Cansat de la seva vida. De camins erròniament escollits. Tenia por d’estimar res, però això ja no era cosa d’ell. La nana groga el va despertar del seu abstret. Va deixar la caipirinha a banda. Alçà la vista i contemplà el càlid meravellós paisatge: la sorra daurada de la immensa platja fins a les muntanyes del fons, el blau intens del cel que lluu damunt l’aigua i la impressionant i aclaparadora figura de flor i sirena que balancejant-se a ritme de samba, va camí del mar.
Hace tiempo que tenia intención de compartir este truquito, elemental, por otra parte, para aprovechar, dado su alto precio, de forma racional, estas fresas.
Las fresas de esta máquina, tienen una altura de fresado de 16.65 milimetros, al menos el modelo de 3/4 de pulgada (19 mm) que tengo. Desbastando vidrios de 3 mm., tendriamos 5,5 alturas teóricas aprovechables. Caso de vidrios de 4 mm serian 4,1 alturas teóricas.
Poniento arandelas como las de la foto, de venta en ferreterias industriales (ejemplo Alaball en Barcelona), de cobre naturalmente, aunque tambien servirian de nylon, regulas poder usar la fresa por capas de un modo muy exacto. Una vez has usado la fresa tal como viene, cuando ya no desbasta, pones dos arandelas, con lo que elevas la fresa 2,92 cms (1,46×2), y tienes en uso la capa siguiente, y asi sucesivamente.
El cobre, o el nylon resisten el agua perfectamente y por esto son materiales ideales. Ignoro si se pueden hallar de las medidas que nos interesan en los comercios, de nylon, pero de cobre si que existen. En la foto pongo las medidas que he tomado, y en la otra se aprecian las arandelas que tengo ya puestas en mi máquina.
Microrelat de na Malen Merelo:
19. ARBRE AMB ÀNIMA
L’arbre amb ànima ha deixat per a tu un fruit anomenat brachychiton populneus . Les crisàlides semiprecioses es desenvolupen dins el capoll oval, sense pressa, sense pausa. La càlida càpsula, on s’hi troben, desitja que brolli una nova vida. Quan arribi el moment oportú, sortiran de la beina protectora cap al món exterior. I cadascuna per si sola haurà de trobar l’essència de la seva existència.
Electroforming platejat amb rubí, quars aventurina, citrí, ametista, ull de tigre, latzulita, ópal, perla, quars ull de gat.
Microrelat de na Malen Merelo:
18. PURPURINA GEBRADA
Deambulava pel bosc atapeït d’arbres, sense rumb concret. La natura li transmetia la llibertat d’experimentar els seus òrgans alhora. Se sentia còmoda recolzada entre les grans arrels acollidores d’una alzina. Es va adormir plàcidament. Sava i sang corrien per l’interior dels dos éssers. Fluctuava entre ells una sinergia transparent. Al matí, a prop d’ella, envoltada de cristalls de glaç sobre les plantes, aparegueren joies d’escorça plata i purpurina gebrada.
Microrelat de na Malen Merelo:
17. ESCORÇA GLAÇADA
L’atmosfera de l’hivern era nítida, de colors pastel. Ella caminava per un espai feréstec. Es va aturar davant d’ un arbre. El va abraçar. Volia sentir el caliu de la fusta del seu cos. En produir-se una màgica sinergia, va perdre el sentit del temps. La interacció dels dos éssers fou impactant. En separar-se’n es va adonar que tenia adherits a la seva pell trossos de bella escorça glaçada.
Microrelat de na Malen Merelo:
16. BACANAL DEL BOSC
La porta de plata envellida obre el pas a la història que amaga dins del seu interior. Una vegada hi entres s’expandeix la bacanal del bosc. Els sentits de percepció humans desperten de cop i alhora!
Els ulls veuen els colors i les formes de les plantes, dels arbres. L’olfacte ensuma l’herba humida. Les oïdes senten el so de les fulles que el vent belluga. El gust tasta flors o fruits arreu. Les plantes no diuen res amb ulls, nas, orelles o boca, però s’expressen plenament amb tot el seu cos.
Microrelat de na Malen Merelo:
15. EL PEIX D´OR. El peix vanitós vivia al fons marí. Segons ell, invisible als altres per la seva foscor. Es creia bell i intel.ligent i volia mostrar-ho a tots els éssers que l’envoltaven. La seva família l’estimava i el cuidava, però sotmesos a la seva ira quan ell s’enfadava. Així i tot, continuaven al seu costat. Creien que patia una crisi passatgera i que canviaria. Un dia, sense gairebé dir res, amb la cua amagada entre les aletes, els va deixar. Peixos, estrelles i cavallets de mar li deien adéu entre les algues lànguides de moviments ondulatoris i repetitius. Va arribar allà on les aigües eren clares i transparents. No hi havia res que li fes ombra. En traspassar la línia horitzontal de la mar, els raigs solars , amb el seu bany d’or, el van fer pres per sempre més!
Microrelat de na Malen Merelo:
14. NO ÉS MÚSICA , EL SOROLL?
Davant l’impressionant penya-segat, se sent un soroll penetrant. D’on ve? On va? Qui l’acull? L’aire imparable fustiga la pedra fins a crear una peça única a cada instant. Ell és el dissenyador incansable de la seva obra. L’esculpeix amb força i del seu so fa música de vent sense instrument. Compta amb la llum solar que juga amb les línies perfectament geomètriques creades sense escaires i la lluna pàl•lida, qui li ofereix de nits altres volums. Les ones de mar tanquen l’hemicicle amb una bella orquestra.
Microrelat de na Malen Merelo:
13. CÀLIDA TARDA
No tot allò que es veu al primer cop d’ull és el que aparenta. Què és aquesta mena de taca que enfosqueix la pàtina platejada? Donem-li l’atenció plena que es mereix i potser descobrirem que no és allò que semblava. Tal vegada un paisatge imaginari: una càlida tarda on les plantes donen gràcies a la Mare Terra i al Pare Sol per la seva existència
Relat de Malen Merelo:
12. PAISATGE EMMARCAT
Com es pot captar l’essència del paisatge si sempre està en moviment? Terra, aigua, aire, canvien segons el foc. Sí el foc!, enteneu bé. La bola solar inesgotable surt de l’Est cada dia i modula a parer seu la intensitat de la seva llum. Com una ofrena, el Sol ens mostra varietats d’un mateix lloc. Juga amb la seva paleta. Textures planes i monocromàtiques ara són voluptuoses i de tons diferents. Fins que arriba a l’Oest. Se’n va. S’enduu el teló amb Ell. I ens mostra el seu entorn més valuós: l’espai estel•lar.
Aquest suport, forjat i pavonat, va anar sortint poc a poc, sense un disseny previ, només amb una vaga idea del que volia. Volia d´alguna manera, “vestir” el llum. Quan el vaig veure prou aparatós i interessant, vaig parar. El llum m´agradava molt, però no trobavem el lloc on posar-lo. Després de algunes ubicacions descartades, i algún tira i afluixa, a casa, al respecte, varem trobar el lloc ideal, com podeu veure a les fotografies.
11. L’ESTRELLA MIMETITZADA
Una vegada hi havia una estrella que vivia al fons marí. Era inquieta. Un dia va optar fer un canvi a la seva vida monòtona. Volia conèixer més enllà de la tela d’aigua. Va deixar enrere els seus amics: el peix Nemo, la Sireneta i en Bob Esponja. El camí era llarg i dificultós. A vegades, les aigües calmes de cop eren forts corrents i ella semblava perdre l’horitzó. D’altres, els raigs solars dins el mar, feien lloc a un preciós bosc d’algues on ella reposava. Quan despertava, però, el seu entorn era ombrívol i les plantes ja no eren acollidores, sinó animals mimetitzats que pretenien menjar-se tot allò que els envoltava. Per fi, fora de l’aigua, s’estirà damunt la roca i quedà adormida per sempre més!
9. LA FULLA MOMIFICADA
Amb cura, els dits d’en JV agafaren una fulla seca del terra. Ell imaginà que aquesta tenia tota una vida feta. Els seus nervis marcats amb consistència així ho feien saber i semblava que no volien desprendre’s de la seva tela, de la seva pell. Era una fulla sàvia, però, com d’altres, inevitablement tenia un temps: néixer, créixer i morir. Havia caigut de l’arbre de l’amor i potser, justament per això, era una fulla caducifòlia. El seu desitg de vida eterna més enllà de la mort esdevingué real en el moment que pregà a Anubis ser momificada.
8. LES FULLES PENJADES
Van ser collides a l’atzar un parell de fulles que deambulaven pel camí a mans de la intempèrie. Ballaven a ritme del so del vent que les empaitava: ara aquí, ara allà! L’aigua de la pluja els donava un toc flexible i semblava que tornessin a cobrar vida, com quan eren penjades alegres a les branques de l’arbre mare. El seu procés de transformació cap al no-res s’ha aturat per a convertir-se en símbol immortal. És possible que tornin a penjar i simulin alegria de nou, aquest cop, però, del el lóbul d’un altre ésser viu.
La paradoxa dels llumins és que van néixer del foc per tal de no fer-ne. L’objectiu d’esser en un món real no el té pas en el seu món de joia. Un a un, els flamígers pacients i il•lusionats esperen el torn de viure per morir alhora. Desitgen amb passió experimentar la bellesa de transformar-se en foc per esdevenir després en cendra. Tal vegada es pregunten: què hi fa només viure pocs instants si aquests són intensos, en lloc de trobar-nos eternament exposats?
Material: plata de llei
L’ÀGATA INQUIETANT
Aigües de colors, blavoses, violàcies, varen ser bellugadisses en algun moment. Segur! Quina experiėncia la va traspuar d’un estat a l’altre? Amb quins elements va interactuar per tal d’esdevenir una bellesa misteriosa? Heus ací la inquietant Àgata! Ara, però, estancada amorosament dins d’un marc fi, subtilment barroc.
EL MAGMA VITRIFICAT
La lava ennegrida per la cendra mostra testimoni de la seva existència. Les petites cuques de llum alerten que hi ha vida dins seu. El magma vitrificat, alhora, vol desempallegar-se del seu embolcall: la petrificació que l’envolta no la deixa respirar i lluita per emergir a la superfície. Ho aconseguirà?
EL BUIT DEL LLIRI
On ets, lliri perdut? Per què fugir d’aquest món terrenal? El teu buit és la teva petjada visible, invisible alhora. El rastre de l’empremta al voltant d’un espai nítidament sedós et delata. Tal vegada cerques altre àmbit més idoni per alliberar la teva essència: la terra on vas néixer!
Plata de llei.
Microrelat
Les empremtes de les gotes salades fidels a la roca dia a dia van deixar-li testimoni imprès al damunt. Això va provocar un canvi a la seva textura, a la seva forma de ser. La gota malaia persistent, tenaç, de mica en mica s’aprofitava de la pedra, se l’anava cruspint, fins que algú la va alliberar del seu enclavatge i amb ella s’endugué el color de la mar.
Autora: Malen Merelo

Penjoll, electroforming, coure patinat.
Aquesta peça també te un patinat no forçat. El coure era un retall rectangular de la caixa de restes, que en algún moment havia ficat a l´electrolit d´electroforming, i després d´això encara havia rebut altres agresions en diferents feines, D´una manera natural havia agafat una patina i uns efectes xulos. Vaig trastejar la peça una mica mes, amb martells etc, i finalment amb una capa de vernis ha quedat preservat el resultat.
D´un altra banda, d´alguna vegada que havia fos plata, al abocar-la, al roig, al motllo, es va escapar una mica, uns pocs grams, i van fer aquesta forma que em va agradar, i en lloc de tornar-los a fondre ho vaig reservar.
He retallat el coure de forma oval, i he afegit la peça de la fosa, i ha quedat la peça que veieu.
Microrelat
Els dits juganers del fill han assolit l’objecte de desig: un lliri de papiroflèxia! Les ninetes del pare van ser captivades per la bellesa de la flor. Amb cura va traspuar la seva ànima a la peça. Així és com la pàtina de la immortalitat platejada ha estat envellida per la experiència de la vida
Autora: Malen Merelo
Fa dies que estic voltant el tema de patines, una forma d´acabat de joies prou interessant, que tenia ganes d´atacar. Com no podia ser menys, he començat pel mes fàcil: aprofitar un parell de coses que s´han patinat naturalment. Avui us ensenyo una, la setmana que ve la segona. .
Se que el que publico avui no es cap descobriment, ni ho pretenc, però pot fer que algú que no hi havia pensat tingui mes fàcil aquesta feina.
Al fer vitralls tipus Tiffany o d´emplomar, tallar les formes rodones es molt entretingut, sobre tot si es fa a ma, a base de talls succesius i arrodoniment amb la fresadora. Per fer-ho mes facil, vaig pensar que valia la pena probar les broques de campana de diamant que estàn publicitant ultimament algunes webs orientals de venda. El pak que vaig comprar tenia 15 broques escalonades fins a 5 cms de diametre, vaig comprarlo a Bangood, i va costar 11 euros. Va tardar un mes a arribar. He vist paks de preu semblant que arriben a tenir broca de 10 centimetres.
Efectivament, com es pot veure a les fotografies, amb un trepant senzill, posat en una columna de bricolatge, i posant el vidre a la mordassa, protegit amb un tros d´skay o de cautxu, amb un trosset de fusta a sota, i pulveritzant aigua amb un espray, s´obtenen cercles amb molta facilitat. Vaig usar una velocitat mes aviat lenta. Aquesta va ser la primera prova, i no es va trencar ni un cercle. Fins i tot, en el cas dels petits, quedava la peça exterior sencera, válida per alguna altra cosa, per exemple posar algun cercle de diferent color en mig.

Torno amb el tema de vitrall. Avui publico una peça que tenia reservada per Sant Jordi d´enguany. Aquesta caixeta està feta amb la técnica Tiffany, i es mes decorativa que práctica, ja que es prou fràgil. La vaig fer amb una rosa a la tapa amb la intenció de que fes de contenidor per l´obsequi de la rosa d´aquest any, que ja vaig posar al blog dies enrrere.
Avui publico una peça una mica especial per mi , un anell d argent que vaig inventar i realitzar, amb força esforç i entrebancs, quan vaig fer el curset de 3D. Es fet amb el programa informàtic Rhinos. Es la peça mes treballada que vaig fer, el disseny es completament original, i em segueix agradant tant com el primer dia.
Com cada any tocava fer alguna cosa per la Diada de Sant Jordi, i també com es tradicional havia de ser una rosa. Aquest cop aquest penjoll, en plata, que vaig gravar l´any passat quan feia el curset de gravat amb burí. La peça ha estat enfosquida, i, crec, enriquida per la disposició del collaret de cuir amb que l´he montada. De fet aquest any he regalat dos, de roses, la propera la publicaré dilluns que ve.
Fet amb la técnica de la cera perduda, aquest penjoll, de plata de llei, reprodueix la caiguda que tenen les estovalles, tapetes, hules, etc, a les cantonades; sempre he trobat aquesta caiguda molt elegant. Es una peça de llarga gestació, vaig tardar molt en decidir-me a fer-la amb cera, i encara mes temps a decidir si la decorava mes o no.
Vull compartir aquest estri, no es ni invent, es mes senzill que això
, per poder tenir una peça estacada en posició horitzontal. Segons el model de banc de treball por ser mes o menys facil de posar, en el meu, amb braços llargs, es facil. Vaig acabar fent-la per necessitar amb alguna frecuencia una peça quieta, mes enllà de la força de la meva ma, en posició horitzontal. Ja avans pel cas de voler tenirla en vertical, tiraba ma d´una mordassa de taller, aquesta, que al tenir un bon tamany, es manté quieta amb facilitat.
Podeu veure que la mordassa vermella es orientable en la direcció que convingui per serrar. I, fins i tot, amb un petit angul, de 40x40x4 mm es podria anclar la mordaça a la mateixa peça per treballar amb la peça en vertical. La cosa negra que es veu sota les pletines es plàstic per evitar que la fusta del banc resulti danyada al apretar el conjunt.
He tingut l´aprenentatge del treball amb resines transparents, anys i panys postergat. Aquesta situació excepcional de confinament ha resultat ideal per emprendre tasques aixi, d´aquelles que mai encetes. El cas es que m´he liat amb el tema i he aconseguit començar. He fet una tanda de una dotzena de peces, amb resultats molt pobres. Pero, be, el tema es començar d´alguna manera. Ja m´anirà sortint millor. Per il-lustrar el post, va una foto de les peces que menys pena em fan de tot el lot que ha sortit.
Hi ha un festival anual, Drap Art, amb diversos actes, exposicions, mercadets, a Barcelona, que s´ocupa del tema del reciclatge de productes residuals i la derivació a formes d´art. Procuro anar cada any, i s´hi veuen coses notables. Vull compartir aqui una de les que m´han cridat la atenció en la edició d´aquest hivern. Una maqueta no realista d´una ciutat, en petit, completament de ferralla. Em va semblar molt potent. La autora es diu, si no vaig errat, Alba Esteban Peligero. Cada any que hi vaig em trobo alguna cosa que m´atrapa, sovint diverses coses.
Torno a ampliar la entrada per ensenyar l´aspecte final del llum, ja instalat i funcionant. Anteriorment havia posat un parell de fotos del llum acabat (que no instalat). El llum es de sostre, relativament gran, fet amb un model preestablert, amb la tècnica Tiffanys, estil modernista. El llum es composa de tres peces com la de la última foto, que soldades les tres, donen un llum rodó. A la foto on es veu el primer terç es pot veure també el segon terç ordenat sobre un dibuix amb detall dels diferents vidres, es veu també el motllo de porexpan on es monten les tres peces, una per una, i una petita plata on hi ha els vidres del ultim terç esperant el seu torn. Aquests llums costen molt de fer, en tèrmes d´hores, em consten unes 80, però donen un resultat que trobo molt espectacular, espero que us agradi el resultat.


Un amable artesà de Icod, a Tenerife, ens va explicar com fer multitud de formes i petites peces amb fulles de drago, la planta insignia de la illa. Us poso un parell d’ anells que ens va regalar, i una mostra, al seu expositor amb part dels molt diversos objectes que es poden fer.
Penjoll fet en una estona, curvant una planxa d´argent, posant-hi a sobre unes boles també de plata, i un trosset de tub, on finalment hi va anar una mica d´esmalt turquesa.
Continuació del post de la setmana pasada, penjoll de confecció ràpida per ensenyar a una companya molt motivada per veure-ho la realitat del taller de joieria. Amb aquest penjoll, en poca estona vam tocar diverses tècniques, laminació embutició en canal, soldadura, taladrat i esmaltat.
La peça que poso avui es intencionadament senzilla. Fins ara, quan ensenyaba el taller a alguna persona, era només descriptiu, “la taula de joier aqui, la laminadora, allò es una cisalla, etc. Amb un espectador casual això es prou, i fins i tot massa. Amb un espectador interessat i que potser començi a aprendre en breu alguna de les tècniques del taller, això es insuficient. Amb aquest raonament, ara que m´ha tocat ensenyar el taller a una persona d´aquestes últimes, interessada tant per la joieria com pel vitrall, ho he fet amb una mini demostració, un tastet, de les tècniques en questió, tant mini que es pogués fer en una estona. Així en el tema Tiffany, em va semblar interessant improvisar un petit penjoll, de dos peces, auténtica mínima expresió del que es pot fer amb aquesta tècnica. Aclaro que son la lluna i el sol en un estrany eclipsi. El tastet de joieria la setmana que ve.
De vegades, el que vull transmetre pel blog, son dubtes, possibilitats a descartar o entre les que triar. Es el que em passa ara. I avui ho publicaré. Vaig estar bona part del dia d´ahir dubtant en com fer una peça. L´element comú es un petit vidre blau, el qual te que quedar guarnit d´una o altra manera.
Vaig fer dissabte al taller i vaig trobar diverses cosetes, que directament, o reproduides en plata, podien fer el pes. Primer vaig fer fotos, simplement per poder-las repassar i fer descarts, i finalment vaig decidir que em venia de gust publicar les fotos a manera de mostra d´una forma de inventar-se coses. Em vaig posar al photoshop, i allà van!
Aquestes arrecades estàn fetes amb uns petits tubs, dos a cada banda, que giren lliurement a l´eix, i que porten, a cada un dels extrems, una pedra semi-preciosa. Porten 8 en total, totes diferents, (turmalina, peridot, citrí, ametista, dos topazis diferent color i dos granats també diferents). Ja havia fet una cosa semblada avans, això es la versió corregida. Pels compis d´afició, comentar que em van donar prou feina, mes que res per no espatllar la pedra de una banda, al clavar la de la banda contraria. Vaig tenir que preparar una especie de mordassa de delrin (un tipus de nylon) per aguantar la peça sense que s´espatllés o s´axafés. I els tubs en porten uns altres dintre perque les pedres no entrin mes del compte.
Aquest conjunt va ser de gestació lenta. Mesos de agafar-lo i deixar-lo estar. La peça base es feta amb la técnica de la cera perduda. La vaig enfosquir, i després vaig serrar les formes. La intenció inicial de posar-hi pedres es va truncar ja que no podien engastar-se correctament per la propia diguem-ne orografia de la peça, amb moltes cavitats. Com a alternativa, amb el taladro fresador i freses de diferents diametres vaig tallar els diferents cercles. Tot això en diverses etapes, i sovint vaig estar a punt de desestimar la peça i fondre-la.
Vull recomanar aquest espectacle, i per això en deixo constancia aqui. Es tracta de una obra de petit format, en clau de cabaret, que amb quatre grans actors-musics-cantants-mims fa un repàs agredolç a les nostres festes de Nadal, pel que respecta als costums socials, familiars, etc., amanit amb la interpretació d´algunes nadales. L´estàn fent al teatre Condal, al Paral-lel de Barcelona, al bar del teatre. Puc assegurar que vam passar una estona molt entretinguda, i que la peça, mes depurada, podria acabar sent un clàsic del nadal de la ciutat.
Des de la meva perspectiva d´aficionat, m´agrada la forja i la valoro. Però això que publico avui, pot donar idea de la gran importancia que ha tingut l´ofici de manyà (forjador), en el transcurs de diversos segles, del XIX enrerre.
El tìtol està exposat, amb molts altres estris forjats, a un lloc prou desconegut de la ciutat de Barcelona, i que recomano vivament, el museu Frederic Marés, al barri gòtic. Te dos plantes dedicades a imagineria religiosa, en fusta sobre tot, una col-lecciçó notable; i les dos plantes altes son un tutti fruti de col-leccions de tota classe, des de vanos a pipes, segells, en fi, tot l´imaginable. Aquestes dos plantes les recomano a tothom i en particular als Diogenes mes o menys descoberts o emboscats que conec.
Aquesta entrada va per temes de clavat de pedres. Quan s´engasta una pedra a l´extrem d´un tub d´argent, el tub es fica en calent en una pasta de clavat, una especie de lacri, i així queda fix per poder fer força sense que perilli la pedra ni la plata. Aquest cop volia posar una pedra a un extrem del tub, i un altra a l´altra extrem. La primera, cap problema, pero al posar el tub a la pasta per col-locar la segona, el tub i la primera pedra s´embrutarien amb la pasta de clavat, i potser no podria netejar-les be. Recorrer a una mordassa normal, exclòs, ja que deformaria el tub o podria danyar la pedra. Per això he fet aquests suplements de mordassa amb una especie de plastic dur, o nylon mecanitzable (delrin) amb la fresadora, amb els que es molt mes improbable que faci malbé els tubs. Tenen un tamany que serveix per la mordassa de mà com per la de bola, fins i tot per una de taller, com podeu veure a la foto, i poden tenir altres utilitats.
Tenia feia força temps a la tauleta de nit un llibret de poemes de Mario Benedetti, per llegir o fullejar. Pertanyia a un petit lot de llibres que un company de feina ens havia deixat allà per qui els volgués. El company es diu Jose Antonio Arcediano i es poeta, te diversos llibres de poemes publicats. I en el llibre que ell va abandonar i que per fi vaig fullejar, vaig trobar aquests dos poemes que ell tenia escrits i perduts fa cosa de vint anys, anotats en les pàgines en blanc del final del llibre.

Comparteixo avui, de nou, una cosa inacabada. El seguent projecte de vitrall, també amb la tècnica Tiffany. Un llum de sostre amb el sistema Tiffany, aquest amb un disseny art decó. Us ensenyo la primera de les cuatre cares que tindrà, acabada ahir. El llum tindrà forma de piràmide truncada invertida. Mes endevant, quan estigui acabada us la ensenyaré, encesa i tot. Espero que us agradi com pinta.
Edito, ara, primers de febrer, la entrada per afegir una foto de la lámpara gairebé acabada. Ha de canviar, perqué al penjar-la anirà al revés. Però amb llum ja es va veient com quedarà.

La llastra, com sap qualsevol joier, es una eina bàsica pel taller. Temps enrrere, fent unes arrecades, varem detectar que teniem unes mesures, entre la llastra d´anells, i la rodona de polseres, que si les voliem, habia que cercar pots de conserves, esprais, o qualsevol altre cosa improvisada , perque fes les vegades de llastra. Amb temps, vaig acabar fent aquesta, amb barra d´acer, amb el torn, amb aquestes mesures intermitges, fins el límit que em va permetre el propi torn, i així va sortir una llastra que va des dels 27,5 mm fins els 32. No fa massa bona pinta, pero es eficaç, durissima com us podeu figurar, i el cost es insuperable, potser aquest tros de barra em va costar dos o tres euros.
Vull compartir aquesta polsera, d´argent, feta per la meva amiga Marta, amb la tècnica de la cera perduda, amb la seva sobrietat de disseny caràcteristica. La idea es molt xula, es un record de les diferents mascotes (algunes, si mes no) que la han acompanyat en la seva vida. I ha quedat una peça atractiva, vegeu-la acabada i posada.


Actualització. Aquesta peça de mes o menys un pam es la frontal d´un llum de paret que estic fent; reprodueixo un de modernista que no vaig gosar comprar, pel preu, en una subasta, temps enrrere. Es la primera peça que faig a casa amb la tècnica Tiffany, sense ajut (sense profe), i la segona en total. Ja la veureu acabada, pero el que falta es el mes senzill, aquesta es la cara elaborada. La foto fa una petita trampa: al estar tirada amb llum radere, l´estany es veu negre, quan en realitat encara està brillant, no he aplicat encara la pàtina. D´altra banda, el que li dona la llum, es una altra llum rodona, amb la qual, sense pensar-ho per endavant va sortir aquesta fotografia, que no em resisteixo posar, que fa que em sembli un emblema d´una secta o alguna cosa igual de rara o exòtica.
Com a complement d´aquest fil, publico avui una fotografia de l´aplic, ja practicament acabat , i amb llum.
Una nova peça feta amb la tècnica de la cera perduda, de plata de llei i pell de cabra colorejada. Una peça que feia mesos que voltava, amb una altra molt semblant, a la espera d´un mínim esboç de disseny. Ho vaig preparar amb quatre colors, però la disponibilitat de les peces de tancament que tenia, va determinar que només fossin tres. Tot i això trobo que es una peça senzilla i alegre, sense pretensió ni missatge.

Aquest curs el vull dedicar a aprendre determinades tècniques relacionades amb el vidre, en principi tres molt concretes, el vitrall Tiffany, el emplomat tradicional, i el fusing. Vitrall en Tiffany i emplomat feia uns quan ts anys que tenia ganes de aprendre a fer-ne, i ara començo a cumplir la il-lusió. Us presento el primer treball, el primer exercici, a veure que us sembla. Aproximadament fa un pam d´ample. L´exercici s´ha acabat amb el que veieu, però la peça la reservo per alguna cosa ulterior una mica mes acabada o interessant, potser una capsa o una peça mural mes gran.
Avui vull posar un racó que per fi he acabat, en el que portava uns anys treballant. Primer vaig fer la taula, d´obra. Després, l´any passat vaig començar el paravent, l´origen del qual va ser força casual. Un regal que vaig acceptar, uns trams de barana de balcó, preguntant-me quinta tontada podia fer-hi, van acabar en això, només incorporant en un quart quadrant una xarxa de teranyina de forja -que vaig fer l´any passat-. Aquest any he armat el paravent, pintat, etc. i l´he instalat, incloent un sostre on posar unes persianetes de bambú o mimbre, en el seu moment, cara l´estiu. Amb detalls per acabar, així com posar part del marc de inox, al llarg de la tardor o l´hivern, però basicament quedarà tal com és ara.