Aquestes arrecades, preparades quasi sense voler, enrollant en espiral un troç residual de trena de mokume gane, per tal d´aprofitar-lo pel que havia costat de preparar, tenen -crec- la seva gracia. També tenen que son dolentes de retratar com elles soles; ho he intentat dues vegades, i deixat per imposible. Per tant, sense mes ho publico, la fotografia ocuparà el seu lloc on li toca. Si convé estic disposat a ensenyar-vos-las personalment. Tot avans de fer una tercera tanda de fotos.
Arxiu de la categoria: Argentades
Flor de Sant Jordi 2017
Fa una anys que faig, per poc que puc, una rosa pel dia de Sant Jordi, sigui de ferro, argent, o alguna altra cosa que se m´acut. Aquest any vaig fer servir una idea que havia vist en altres formats. Regalar a la mare un dibuix del seu fill quan era molt petit. Es una cosa que no falla. El problema era que a cap guarderia fan dibuixar als nens roses, son massa complicades. I les flors que fan solen ser una especie de margarides mig pelades. Després de cribar els albums del meu fill, vaig trobar-ne varies. De roses, -o dracs- ni rastre. Per tant aquest any la meva dona ha tingut, no la rosa de Sant Jordi, sino la flor de Sant Jordi. Li ha encantat, no cal dir-ho.
Arrecades complementaries
Aquesta parella d´arrecades son d´argent texturat, i estàn fetes tallant/soldant, etc., amb tecniques tradicionals, vaja. Van tenir una genesis entrabancada. A partir de una fulla recargolada tallava diverses rodones desiguals. La fulla composava una arrecada i les rodones l´altra. La primera peça, la fulla, va sortir de seguida, pero la segona no se´m acudia com fer-la. La primera es va estar al calaix un parell d´anys (i no la vaig fondre per pels), i fa uns mesos vaig decidir que tenia que fer la parella. Va sortir la que veieu, no es que m´entusiasmi, pero si en dos anys no he tingut una idea millor, ja no la tindré, per tant ho vaig deixar així.
Penjolls esmalt al forn vitrall
La peça única és molt divertida de fer. Volia obsequiar una peça de joieria a diversos familiars, les meves cunyades, i també a una amiga. I vaig triar aquesta tècnica que es de les que mes m´agraden per fer alguna cosa. I de vegades deixar la via de la peça única i fer peces una per una seguint el mateix patró, te els seus avantatges, sobre tot si n´has de regalar a diverses germanes, així no expreses preferències, ni hi ha peces mes maques o mes lletges, es més democratic, obsequis equivalents
.
Penjoll d´argent amb ull de tigre
Aques penjoll conté una idea que vaig empaitar temps, i que repetiré més cops. Es tracta de llaminar una gota de plata d´un pes predeterminat (per controlar el tamany final i ho haver de tallar-la). Queda una forma irregular, que te relació amb la forma inicial de la gota, i el sentit en que ha estat aprimada. També té unes bores uniques, inimitables. La vaig enfosquir i li vaig afegir pa d´or. Hi va una pedra d´ull de tigre a joc.
Conjunt blau esmalt forn (vitrall)
Més peces d´argent de llei amb esmaltat tipus vitrall amb forn. Per aquest joc vaig recorrer nomes a colors blaus, i a deixar alguns forats buits. Les paletes d´esmalts fins on he arrivat a coneixer, fan de vegades salts de color importants, i això dificulta transicions mes suaus. Tot i això el que va sortir em va agradar. Si no es el conjunt que mes m´agrada, s´acosta molt. La meva dona deu pensar el mateix perquè l´usa prou cops.
Ballarina esmalt forn
Penjoll senzillet pero efectiu. De plata de llei, fet amb la tècnica de la cera perduda, i esmaltat després al forn a tot color. Com que es una cosa molt llarga, necessita un collaret petit per lluir bé. Del mateix estil, crec que acabaré fent altres siluetes, ja que la idea bàsica dona molt de si, i amb aquesta peça he après punt per punt tot el que no he de tornar a fer. Tot i la execució apresurada, m´agrada.
Penjolls esmalt forn amb inicials
Aquest conjunt de penjolls, i alguna placa per polsera, molt senzillets, son fets amb l´esmalt tirat directament sobre el coure, espolvorejat com la sal de taula, vaja. I cuits amb forn. Vaig fer tot un plegat de lletres degut a que volia obsequiar a una serie de familiars i amigues, i vaig fer la lletra de cadascuna. Una manera ideal de aprendre. Algun que es veu amb dibuixos o simbols, que vaig fer de propina,
encara corre per casa.
Penjoll d´esmalt al forn estrella de mar
Aquest penjoll es potser el mes gran de tota la serie que vaig fer amb el sistema d´esmalt tipus vitrall. El multicolor es veu mes net, amb els colors millor triats, evitant repeticions per colors molt semblants. Es mes aviat gran i queda molt vistós. Li vaig posar cadena desigual a esquerra i dreta, per una banda en baixen dues cadenes i per l´altra tres.
Penjoll coure amb flor de llis
Aquest va ser un treball de curs, força curiós. I quedarà com una raresa dins del conjunt de les meves peces perquè dubto que en faci més. Es de coure amb rebaixos rosegats amb acid i reomplerts amb esmalt, fet al forn. Té la peculiaritat pel que a mi respecta, que quan es cou al forn per fer lluir bé l´esmalt, el coure es rovella desprén calamina, i cal netejar-lo, cosa que implica embrutar poc o gaire el vidre, que cal tornar a fornejar, establint-se un cercle viciós. Va ser una peça al limit de la exclusió (calaix de les coses descartades o fallades), però al final, l´aspecte rústic i vintage, de peça que ha sobreviscut a un naufragi o un bombardeig, em va guanyar, i la vaig donar per bona.
Penjoll verd esmalt vitrall
La sub-tècnica del vitrall, en el esmalt al forn, em fa especial gràcia, i per això n´he fet mes peces. Aquesta n´es una, la peça es d´argent, i te diversos colors verds distribuits de manera concèntrica. Posada es veu molt maca, potser nomès perque la peça te un bon tamany.
Anell esmalt forn tipus vitrall
Aquest anell es la primera peça que vaig obtenir al estudiar aquesta manera de fer, que comença amb la cera perduda, pel que fa al metall, i segueix amb esmalt de tipus transparent. Al quedar buit per darrera, queda molt bonic tal com li entra la llum al transparentar el vidre. Per aquest motiu, tot i que m´agrada, no n´he fet mes, perque al portar-lo algú no es visualitza aquest plus de
lluminositat que dona la llum del darrera.
Fermall flor d´esmalt al forn
Aquest fermall, una rosa d´esmalt al forn, amb el sistema de cloisoné, parets de plata per separar els colors, el vaig fer pel Sant Jordi passat. Procuro fer alguna rosa cada Sant Jordi per la meva dona. Com que estava prou verd en el camp de l´esmalt, en vaig fer tres, per si un cas s´espatllava alguna cosa, perquè en quedés alguna util. Al final van quedar mig bé els tres.
Penjoll amb turmalina
Primera peça d´una serie de tres amb una vaga forma d´interrogant, aquesta amb una turmalina en brut, sense tallar. Està fet amb plata de llei, texturada i calada. El segon va ser amb coure esmaltat al forn amb un meteorit (ja el vaig publicar), i el tercer ja el veureu.
Jocs arrecades plata amb esmalt al forn
Avui vull incorporar aquests quatre parells d´arrecades d´argent fetes unes amb esmalt transparent i altres amb esmalt opac, amb forats complerts (per tant amb llum per darrera) o només amb concavitats per posar el vidre. Les peces de plata son fetes amb la tècnica de la cera perduda. Per comentar un detall, dintre de cada parella la arrecada es diferent (rodona-quadrada, etc ) com es habitual en mi, per desesperació dels/les qui agrada la simetria.
Serie de penjolls i arrecades per a uns escoltes
En aquestes peces hi ha dos simbols nomès, els dos relatius al escoltisme. La flor de llis, simbol universal del moviment, i un altre que dut a la camisa en xapes de diferents colors reflectia que qui les duia havia conquerit certs compromisos i cotes de superació personal. Vaig fer la serie per obsequiar als amics del cau amb els quals encara ens trobem un cop al any. Totes son d´esmalt al forn.
Parella fermalls amb planols
Aquest conjunt de fermalls es per dos amigues, un per cada una. Son, la meva dona, i una molt amiga seva, del poble d´on es. Com que la amiga viu a Madrid fa molts anys, vaig fer les dos peces amb dos trossets de planol de una i altra ciutat. La de Madrid la vaig agafar per mes o menys estètica, es la blava; per la de la ciutat on vivim, vaig triar el tros d´eixample on vaig viure els primers anys de vida. Aquests fermalls porten molt de temps fets, però fins ara no havien arribat a les destinataries, motiu pel qual no els volia publicar.
.
Fíbules argent
A aquests imperdibles que us presento, o a una cosa així, els romans els hi deien fíbules. Si ho recordeu de les pelis, eren el que subjetava, sobre les espatlles esquerra i dreta, els dos extrems de la túnica, o quelcom que portessin. Aquestes estàn fetes en directa inspiració de aquelles romanes que he observat a algun museu.
Estàn fabricades amb dos meitats d´un tovalloner clàsic, de plata, dels de l´avia, aquells gravats amb les inicials de la mestressa de casa i amb arabescos. Va passar que fa un temps , a la meva amiga i “socia” Arrate li van donar uns quants tovalloners d´aquests, per experimentar; els va aportar a la “societat”, i amb ells hem creat diverses peces. Aquesta d´avui n´es una.
Branca d´electroforming
Aquesta peça, un penjoll fet amb la tècnica del eletroforming, una branca d´una planta, es també potser mes aparatosa que pràctica, mes de saló que de portar pel carrer. Es la ultima que tenia per aqui per compartir. Properament (això sol voler dir un any d´aquests) en faré un altra tanda, a veure que surt.
Arrecades d´esmalt al forn
Aquestes arrecades son fetes amb esmalt i fornejades. El color que tenen, un degradat de blau molt clar a un blau una mica mes fosc es la especialitat que vaig assatjar fent-les. A partir de dos colors inicials. I el resultat em va convencer prou.
Gat jugant amb cabdell (un altre)
La idea de un gat jugant amb un capdell em va captivar. I per això en vaig fer tres coses, una es va truncar, pero les altres dos van arribar a bon port. Aquesta es la segona, un altre fermall de plata, fet també, com el primer, amb la tècnica de la cera perduda.
+experiments d´electroforming
Avui us ensenyo unes altres peces que vaig fer amb aquesta tècnica, l´electroforming, no tant perque algú se les acabés posant, com per experimentar. Per exemple, la bossa que conté boletes em va sortir contra la opinió del professor que creia que no quedaria be. Encara que peces menors, donen la mateixa satisfacció que les majors.
Conjunt vitrall d´esmalt
Bé, ha passat l´estiu i reemprenc el blog. Publicaré avui el meu tema de moda. Aquest conjunt de penjoll i arrecades d´esmalt, ha servit per obsequiar una amiga, la Gloria Grau, excelent amiga, pintora, i companya de treball, que alhora m´ha obsequiat amb un fantastic quadre, que properament enmarcaré, i que ja us ensenyaré. El conjunt es de plata amb uns 25 colors diferents, transparents, d´esmalt.
Arracades petxines electroforming
Mes del mateix. Aquestes petxines treballades amb la tècnica de l´electroforming, donen per unes boniques i lleugeres arrecades, que conserven la textura de les peces que contenen. No tot han de ser fulles, hi ha mes coses d´on tirar mà. I com que avans havian estat a l´arròs, no deixen de ser -en part- un exemple de reciclatge.
Esmalt amb forn-paletes de prova
Una curiositat. L´esmalt, sobre tot el transparent, te una aparença diferent quan el compres, pulveritzat, i quan s´ha cuit al forn. I enganya molt. De vegades s´assembla i de vegades, com alguns vermells, no s´assembla gens, i pot arribar a
l punt que, per exemple, quan està pulveritzat es blanc, i cuit es torna vermell. Això obliga a fer una paleta de prova de cada color que vols tenir, amb diversos apartats en funció de quin sigui el fons (coure, plata, diferents fundents) o la cantitat d´esmalt que es posi. I son llargues de preparar, potser hora i mitja per paleta. Aqui en veieu unes quantes. Les grans son d´esmalt transparent, o be opalescent, i les rodones petites son de colors opacs.
Mes electroforming, assaigs
Tal com vaig anar aprenent la tècnica d´electroforming, vaig fer diverses peces mes per experimentació que perque m´agradessin gaire. Es tracta de la serie “B”, potser ni això, potser serie C, o D, en qualsevol cas també us les vull mostrar. Aqui en van unes quantes.
Penjoll fulla tardorenca electroforming
Una altra peça d´electroforming (i les que manquen encara per ensenyar-vos). Una fulla de tardor, ja mitg desfeta. Jo la trobo molt evocadora, pero no agrada de manera gaire unànime. Hi ha qui la troba trista. Comentar com a anecdota que em va comentar una amiga que era una excelent peça decorativa, de taula com si diguessim, suposo que per la forta curvatura que té la peça. Es un punt de vista.
Penjoll esmalt amb meteorit
Aquesta vegada em fa ilusió fer una cosa: ensenyar-vos una peça en primicia. Els primers que veieu aquesta peça sou precisament els amics del blog i del Facebook, abans que els proxims. Ara mateix l´he acabada, fa un quart d´hora. Es tracta d´una peça amb esmalt, tridimensional, que enmarca un petit meteorit. Tinc que dir que en la coloració final ha intervingut una mica la casualitat. Espero que us agradi.
Fermall branca parra electroforming
Com que a aquest blog hi te que acabar tot penjat, avui toca una peça molt senzilla, d´electroforming, un fermall expressament llarg, que vaig fer a petició de la dona, que volia alguna agulla per mantenir tancades jaquetes o jerseis oberts quan li convingués. Plantejava els seus problemes de disseny, sobre tot per conseguir certa rigidesa.
Arrecades esmalt blaves
Aquestes arrecades son la demostració de allò de la “sort del principiant” que sempre te el que comença a fer una cosa, a aprendre una habilitat, sort que després, indefectiblement l´abandona, i que molt mes tard -i després de resultats dubtosos- acaba substituida per un cert nivell de pericia, amb el que s´igualen els resultats inicials. Ras i curt, practicament la primera peça que vaig fer i vaig trobar que em va quedar fantastica. La segona, senzillament no la veureu perque es notablement inferior i no tinc intenció de penjar-la.
Penjoll vaixells cera perduda
Aquest penjoll, de plata de llei, te una textura especial pel com està fet, amb la técnica de la cera perduda de que ja he parlat. No te res d´ especial, es molt senzill, però m´agrada força. Haig de dir que la meitat de la textura no la vaig provocar sino que accidentalment va quedar així amb la propia manipulació de la cera.
Pedra ull de tigre amb electroforming
Una bona possibilitat que dona l´electroforming es banyar parcialment les peces. D´aquesta manera l´objecte no queda completament amagat dintre de la formació de coure. Aquesta pedra, que de aquesta manera es percep d´una manera diferent, n´es un bon exemple. Aqui, a mes, la textura del material base perd importancia en favor del efecte, ¿potser liquid? del metall.
Arrecades electroforming fulls gerani
Aniré pujant fotos de peces fetes amb electroforming, un metode que es presta molt a fer diverses peces a l´hora, ja que no totes surten be i al fer-ne diverses assegures que algunes valen la pena. També es cert que n, hi han que queden pitjor i altres millor. En particular, aquest joc d´arrecades fetes amb dues petites fulles de gerani, va superar les meves expectatives.
Rosa esmalt San Jordi 2016
La primera peça que trio d´esmalt al forn, per pujar a aquest blog, no es la primera que vaig fer. Es la que he fet, una mica de pressa i correns, per cumplir un altre any la tradició de fer alguna rosa per Sant Jordi. He de millorar la fotografia de peces, però de moment això es al que arribo.
Un altra penjoll d´electroforming
De les primeres peces que vaig fer, a l´escola, es mes una improvisació, per la obligació de pensar una peça en minuts, que una peça imaginada. Duu dintre, corda i una peça antiga aïllant de ceràmica, de les velles instalacions de la llum. No queda del tot malament, tot i això, crec.
Anell nus plà d´argent
En el mon del metall, percebo que fa una particular gracia ensenyar coses que a priori semblen imposibles per la propia natura del material. Paradigma d´això son els nusos, que criden fortament la atenció fets amb qualsevol metall. En tinc un de veritat, fet amb la forja, a una barra d´acer de 10 mil.limetres de gruix, i va ser finalment un canelobre. Acabo de caure que no és al blog. El posaré. Aquest anell de plata de llei es fals en aquest sentit, en tant que està fet amb la técnica de la cera perduda. Tot i ser una creació una mica vista, em feia il.lusió fer-la.
Gat i cabdell per ambdues solapes, amb tanques pin
Aquesta peça doble, un gat i el cabdell de llana amb el que juga, feta amb la técnica de la cera perduda, està pensada per que cada peça vagi a una solapa. La idea en si, no soc conscient de haver-la vist enlloc, i em va agradar molt, com a idea, ho vaig trobar original, i un cop feta també. Em va costar una mica de equilibrar les peces -per exemple, el gat lluia molt i el cabdell molt menys-, i no ho vaig conseguir del tot, pero el resultat queda bastant bonic. .
Pin vaixell
Aquesta peça, de plata de llei, va ser feta amb la tecnica de la cera perduda, va neixer ja amb destinatari. Un gran amic, a qui li agrada jugar amb barquets…la nautica, vaja. Li vaig posar una tanca tipus pin, que fa la peça mes apta perque la dugui un home, o això em sembla a mi.
Fulla plataner d´electroforming
Aquesta técnica proporciona resultats espectaculars pero potser els millors es consegueixen amb fulles d´arbre. I com que la de plataner es una preferida, ja que per mi simbolitza Barcelona com poques coses mes, aqui va un penjoll de una fulla d´aquest arbre, de mesures generoses. La peça, posada, queda preciosa.
Penjoll branca impossible
Aquest penjoll d´electroforming es una de les peces que vaig fer en el curset. La idea m´agrada moltissim, pero trobo que aquest es tant interessant com impractic. Seria el que acostumo a referir-me com a peça de desfilada, en qualsevol cas per una ocasió especial i prou.
Segur que en faré algun altre mes portatil.
Primer passa-fulard
Versió oficial: Passa-fulard consistent en una peça de plata de llei, feta amb la técnica de la cera perduda, envellida parcialment.
Com que qui em llegeix aqui es de confiança, dir que
això va neixer anell, i, si be es bonic, es massa gruixut per ser comode, raó per la que he canviat la seva funció.
Penjoll “roba estesa”
Al aprendre la técnica d´electroforming, varem fer quatre treballs. Del que mes content estic es d´aquest, una peça amb una corda d´estendre la roba, un drap estés i la pinça corresponent.
Trobo que va quedar força be.
Penjoll elefant equilibrista
Una altra peça feta amb la técnica de la cera perduda. Per excepció, d´or i argent. Com la N indica, destinada a una amiga molt estimada , la Natalia. La idea duia molt de temps al calaix, i es podia fer de diverses maneres, crec que ha quedat prou bé amb aquesta técnica.
.
Assajos de color pels metalls
Aixó no es ben bé una peça pero pertany també al mon joieria i per aixó ho vull deixar aqui
. Es tracta de donar color al metall d´una manera raonablement estable, o al menys, bonica. Aquestes peces tenien només la finalitat d´aprendre diverses técniques que vaig aprendre a un curset que vaig seguir al juliol passat. Algunes peces base son comprades i d´altres son fetes.
Geoda amb electroforming
Un altra peça d´electroforming, de les primeres, una geoda. Es una pedra amb un interior preciós. Per aixó l´electroformat l´he fet parcial, perque es pugui apreciar la seva bellesa.
Arracades trencadis
No se ben be com dir-ne. Aquestes arracades, de plata de llei, mes enllà de la forma diversa, i del disseny, una cosa així com un negatiu de trencadis mal fet , tenen una textura visual molt especial, producte de la técnica amb que estàn fetes, la fundició a la cera perduda. Es la primera creació que pujo al blog de la colecció que estic ultimant amb aquesta técnica. Com curiositat, dir que en principi les peces no estaven destinades a formar una parella d´arracades, eren dos penjolls independents.
Penjoll símbol escolta
Aquest penjoll, també d´electroforming, està fet inicialment amb cera. La part tecnica va correr a carrec del profe de la materia. La curiositat potser rau en el fet que al buidar la cera -que era vermella- de dins del penjoll, es va embrutar la peça amb aquest tó vermellos tant lleu a alguns llocs; em va agradar com quedaba, motiu pel que ho vaig deixar així.
Estella electroforming
Aquesta peça, feta recentment, es la primera que he donat per acabada i la he fet amb la tècnica del electroforming, que es un recobriment, mitjançant electricitat, de coure, en peces no metaliques. Es tracta d´una estella de fusta. De peces fetes amb electroforming n´acabareu veient unes quantes, no es una cosa que s´aprengui per fer dos o tres cosetes i deixar-ho. Costa massa de fer.
Polsera urushi
Aquesta polsera i un altra molt similar, son la iniciació a aquesta antiga técnica japonesa, l´urushi. Un exercici que ha portat força treball i potser no tanta creació. Son plaquetes de coure pintades per ambdues cares, la de dalt amb diverses capes de urushi, la de abaix acabada amb pa d´or, i anelles i tanca d´argent. Es una peça original, aparatosa i estiuenca.
Penjoll cavall marí
Aquest penjoll amb la silueta d´un hipocamp, està fet amb xapa de mokume gane. Potser costa una mica de veure quina cosa es, però la impresió que fa la zona foradada de ser com un ull, va ser irresistible, i d´aquest punt va neixer la peça.
Mes fermalls paleta pintor
Altre cop a voltes amb la mateixa idea. Uns fermalls, petites paletes de pintor, en aquesta ocasió, fetes, una amb una rodanxa de fusta, i dues mes amb rodanxes d´agata, i els estris de plata. Amb l´agata vaig tenir una forta baralla per conseguir rebaixar-la i foradar-la, i vaig trencar varies, apart de broques i freses. Que va costar prou de fer, vaja.
Conjunt fet amb teules arabs
Aquest conjunt va partir de la elaboració, a escala -de fet a dues escales diferents- a partir de una teula arab, de unes poques teules, de plata, de llautó, i de coure. Al combinar-les va sortir aixó. Ho vaig soldar en la manera que em va agradar mes, i prou, així va quedar.
Penjoll Zen
Fet amb fusta i acer inoxidable magnetic (també llautó i cuir), fou concebut com una joguina, per calmar la pulsió que tenim sovint, de tocar i jugar inconscientment amb la peça que duem penjada. Les peces d´en mig, incorporen uns imants, amb els que s´enganxen al inox del fons de la peça, i també permet desplaçar-los per la peça sense que es desenganxin.
Conjunt roses Sant Jordi 2015
Un altre penjoll de mokume gane
I els que seguiràn!
Aquest penjoll enmarca un troç de mokume gane de tres metalls, tallat en triangle. Aquest mokume es fet a partir de filferros soldats dels tres metalls, argent, llautó i coure.
Collar Petit Princep 2.0
Aquest collaret, de plata, es la versió 2.0 d´un altre que vaig fer, en llautó, i he corregit algunes errades d´aquell. Es la reproducció en interpretació lliure de un dibuix del autor del Petit Princep, Saint Exupery. Aquesta vegada el resultat m´agrada. A la foto, doble, la cara A i la cara B del collaret.
Penjoll tres metalls
Mes mokume. Una petita peça tricolor enmarcada al triangle. La vaig passar amb l´aprovat justet, encara que no havia tret mes que un tres.
Penjoll i arrecades dos metalls
De mokume m´en sentireu parlar fins al cansanci. Ara es tracta de les primeres peces que van sortir del experiment inicial. De coure amb incrustacions de plata. Va sortir millor del que ens esperavem.
Anell de mokume gane
La técnica del mokume gane es molt entretinguda. Es tracta de obtenir barrejats diferents metalls, en aquest cas, plata, llautó i coure. Surt un metall vetejat, que es pot manipular. Aquest anell es una de les primeres realitzacions amb aquesta técnica, prou entretinguda i complicada.
Un grapat de pulseres anticlàstiques
Arracades amb perla i mitja
Una vella tentació, la gamberrada: Cop de martell i on hi havia una perla ara n´hi han vint-i-cinc. També es pot parlar de la bipolaritat eterna del proces de creació-destrucció, i fer-ne una explicació que sembli profunda. Cadascú que trii.
Un altre penjoll de papallones
Aquest penjoll va tenir una raresa. Com que la idea era de “dues cares” papallones darrera papallones, implicava treballar totes dues. Vol dir, d´una banda que qui el porta -la Charo- va triar quina cara li agradava mes que es veies. I d´un altra, com es pot apreciar, la foto també va ser força complicada de fer, no gens conseguida, i gairebé necessita manual d´instruccions.
Polseres anticlàstiques
Potser ja es hora que les posi al blog. Aquestes polseres son fetes amb un sistema de motllo i premsa, Aquesta primera tanda va ser per les meves amigues del grup dels minyons escoltes i alguna altra amiga.
Penjoll de papallones
Cada papallona d´aquest penjoll es de un metall diferent. Textures també diferents. La consecució de colorit mitjançant metalls diferents la faig servir cada cop mes. Aqui, plata, coure i llautó.
Fermall paleta de pintor
Aquest fermall, de plata, me´l va suggerir un amic, ja que a una amiga seva, pintora, li feia il-lusió tenir una peça així. Ha acabat per ser finalment -una cosa que crec que no m´havia passat mai- un “obsequi de segon grau”, a una persona a qui en prou feines m´han presentat (tot i que coneixo i soc admirador de la seva obra).
Collaret Petit Princep
Aquest collaret, francament una mica aparatós, va sortir de reproduir un dibuix del llibre de Saint Exupery. Vaig fer les peces amb llautó, en relleu. Però el resultat no va ser bo. Els ocells, amb el moviment de qui el porta, es van entrecreuant, fins a fer un entrellaçat que s´ha de desfer, Fins ara no s´ha fet servir. El poso en la seva forma original, ara que se m´ha acudit, i ho faré d´aqui no gaire, canviar-li el disseny per que no passi el que he dit. Ja penjaré la nova versió.
Botons de puny
Aquests son uns senzills botons de puny que vam dissenyar entre la meva bona amiga Arrate, técnica i motor d´aquest blog, i jo. Combina en un fort contrast, la sobrietat de l´argent sense ornaments,
amb la rusticitat del cordill de cànem. Es personalitzen amb unes inicials.
Logo grup teatre “Sonrisas”
Aquesta peça, de llautó, la vaig fer pel grup de teatre d´aficionats “Sonrisas”, per posar dins un focus de teatre, per tal que el logo del grup, la silueta es vegi a l ´escenari o allà on la vulguin projectar. Fa, si mal no recordo, uns 10×10 centímetres. La poso aqui només perque està feta amb tècniques de joieria.
Joc penjolls familiar
Aquest puzzle està composat per cinc penjolls independents, i el vaig fer per a una familia de cinc persones, per un record comú. No deixa de ser una altra versió de la vella idea dels penjolls amb mitja moneda o mig cor cada un, que comparteix la parella d´enamorats.
Penjoll fases lluna
El tema de les quatre fases llunars es reconegut i agraït; ara en versió penjoll. Calat i llaurat en plata.
Anell fases lluna
Anell de plata, calat, dibuixant les quatre fases de la lluna. Em vaig equivocar amb la mida, i per aixó no es peça única, potser se´n podria dir semi-única, ja que en corren dos exemplars, practicament iguals.
Joc polsera, penjoll i arracades
Aquest conjunt composa una idea senzilla, la fulla de plataner, l´arbre de les Rambles, per exemple, i el desdoblament d´una peça en tres. La polsera que inicialment havia abarcat les fulles del penjoll i les arrecades. Vam voler que fos un present singular.
Rosa Sant Jordi 2014
La rosa d´aquest any. La tradició es la tradició, encara que sigui de tant en tant. Ha tocat fer-la de plata, com a fermall. I una caixa ben “vintage”, per contrastar.
Fermall retrat fulla bloc
Penjoll retrat
Record i homenatge a la mai oblidada afició a la fotografia, a aquesta época ja em vaig deixar anar creativament, per be o per mal. Retrat simplificat a blanc i negre, sense grisos, gravat amb acid.
Arracades ying yang
Arracades de ninots
Fermall Tom i Jerry
Amb aquest fermall, d´execució senzilla, homenatge a Tom i Jerry, vaig delatar la meva afició als dibuixos animats, i a aquests personatges particularment. Trobo que va quedar divertit.
Anell cinturó
Anell “Caminante”
Va ser la materialització d´una idea. Plasmar el preciós poema del Antonio Machado, aquell de Caminante no hay camino, sino estelas en la mar, etc. Aqui vaig intentar combinar diversas tecniques que anava aprenent, i em va sortir al segon o tercer intent, amb modificacions, com sol passar, respecte de la elaboració originalment pensada. Potser la unica cosa que he fet amb nom propi.
Anell formes circulars
Segon treball d´escola. Despres de l´anterior, de formes rectangulars, era de calaix provar amb cercles. Em va agradar una mica mes el resultat.