Microrelat de Malen Merelo:

8. LES FULLES PENJADES

Van ser collides a l’atzar un parell de fulles que deambulaven pel camí a mans de la intempèrie. Ballaven a ritme del so del vent que les empaitava: ara aquí, ara allà! L’aigua de la pluja els donava un toc flexible i semblava que tornessin a cobrar vida, com quan eren  penjades alegres a les branques de l’arbre mare. El seu procés de transformació cap al no-res s’ha aturat per a convertir-se en símbol immortal. És possible que tornin a penjar i simulin alegria de nou, aquest cop, però, del el lóbul d’un altre ésser viu.