Aquest penjoll té la seva singularitat en la peça emmarcada pel camafeu (que és comercial, no fet).

S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espècie de llàmina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bé d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i després de rebre les inclemències del temps, va anar a parar a les meves mans.

No sempre la natura ens entrega coses orgàniques.

Si, un altra peça inspirada en la tradició de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins d´una beina vegetal. Cordó de pell de cabra i herratges d´argent.

Es probable que aquesta peça sigui la precursora d´una sèrie que prepararem un dia d´aquests.

De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endú el primer premi.

La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.

La constatació de què així posades les flors en una peça circular, en un penjoll quedarien massa fràgils, em va fer pensar a fer una peça plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peça plana, sense fer el cilindrat final.