De vegades una peça pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peça et ve sola a les mans.

Un preciós estel trobat en una casa d’abaloris, més una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, pràcticament sense feina, aquest collaret informal.

Volia ensenyar també aquests últims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i després desestimar. En aquesta sèrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautó i tornilleria de niló, bastant estètica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.

Feia molt de temps que anàvem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tècnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemàtica i segura.

Aquests són els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran més.