Aquest penjollet té com a base plata espumada, amb una textura diferent, i potser més interessant que l’anterior que vaig posar al blog.
En aquest cas serveix de marc a tres pedres, més o menys precioses, facetades, de talla baguette.
També en aquest cas he fet un cordó una mica particular, per tal de destacar la peça.
Aquestes polseres fan un lleuger bombament cap a fora. Justament en el sentit contrari que ho fan les anticlàstiques.
Estan fetes igual, amb accessoris a l’efecte i amb la premsa hidràulica. Els accessoris per fer-les són dues esferes massisses de ferro, tallades per la base de tal manera que encaixen en els suports i fan de motlle. N’he fet dos, un per polseres de dos centímetres d’ample, i un altre per polseres de tres centímetres. I la manera de fer és la mateixa que es fa amb les anticlàstiques, anar premsant el metall a poc a poc, i en vuit o deu premsades queden fetes.
Peça espumada d’argent que incorpora un parell d’òpals.
Per tal d’enriquir el conjunt, el collaret que sustenta el penjoll està especialment cuidat, amb tub de malla també d’argent, farcit amb un teixit de seda de to rosat.
Vaig comprar aquests minerals, dos trossos, en el mercadet setmanal de Santa Coloma de Queralt. Fan formes geomètriques, cúbiques, però no sé com es diu la pedra. El venedor no en tenia tampoc ni idea.
Un dels dos trossos el vaig trencar per tal d’obtenir trossets més petits, aptes per arracades. L’altre el vaig jugar amb una peça de plata de formes indeterminades obtinguda fonent restes.
Jordi Vidal Gallifa 