Motllo homemade de porexpan per vitrall

Aquesta pastilla de porexpan, de 25 centimetres de diametre, està rebaixada amb la broca preparada al efecte que es veu a la segona foto, un tros de xapa atornillada a una broca vella de fusteria. Amb aquest rebaix queda una superficie en forma de plat, que pintada amb silicona permet preparar i soldar comodament la peça correlativa de vitrall.

La xapa no està esmolada, no li cal. I el treball es fa amb poques rpms.

Estic amb assajos per intentar fer una forma complerta de lámpara, a partir de una semiesfera de porexpan. Quan em surti ja us explicaré.

Eines de taula -utilíssimes- per mini taller

Avui vull compartir i recomanar, per qui no les conegui i li pugui fer servei, dues eines que he incorporat amb diversos mesos de diferència, i que estan resultant molt molt pràctiques per trastejar al taller de joieria, i tallers petits, similars. He posat a la foto una serra de mà de joier perquè es vegin els tamanys.

La de la dreta és una mini escatadora -lijadora- de banda que admet bandes de diferents gruixos, des del grit 40 fins al 800, i per  lijats de metalls, plàstics, fustes, etc., va de fàbula. Velocitat variable.

I l’altra peça és una serra de taula, que incorpora un motor similar al de la màquina anterior, de velocitat fixa, i té quatre serres circulars diferents, de fusta, de plàstic, de diamant, i una multiús que abasta el que li demanis incloent metalls no fèrrics. No té gaire força, però amb una mica de paciència talla el que li demanis. Les serres sobresurten 15 mm, suficient per a una pila de coses. Permet “desenfundar” menys vegades la radial, i a més és més neta.

Entre totes dues estalvien hores de lijat i llimat, són màquines que es compren a molt bon preu per ali expréss, potser entre les dues m’han costat uns 150 euros, i que un cop les tens les fas servir molt, i t’estalvien molta feina. Les he volgut posar perquè he vist que per aquí no són gaire conegudes.

Arrecades turmalina rosa

Hi ha peces que tenen molt de treball, i en canvi, n´hi han que ja venen fetes, com aquestes pedres, turmalines, en aquest cas en barra cúbica, i color rosa, i amb una mica de verd al final, varietat que es diu turmalina sindria -encara que com que les pedres eren de les baratetes, l´efecte sindria gairebé no es veu-.

La única feina que vaig tenir, va ser posar els terminals i els ganxos.