Arran dels fermalls que vaig fer amb el carrusel de personatges del còmic, cinema, etc., de la meva formació, diversos amics es van mostrar estranyats per alguns personatges inclosos.
Aqui vull consignar un d’ells, el Lobo Alberto, un llop buscavides i filòsof que em va calar fondo, i també em va fer riure.
Del fantàstic dibuixant Silver, italià, i publicat als últims setanta, diàriament al Periódico, i editat després en cinc llibres de tires que conservo com un tresor.
Cordó integrat amb un penjoll d’ammonites
Aquest penjoll té el poc o gaire treball de disseny que he sigut capaç de fer, al cordó més que a la peça.
La proposta en el més pràctic, és d’un cordó regulable a la vista perquè la peça pugui lluir més amunt o avall segons la roba amb la qual es combini. Com a disseny pretén un conjunt de cordó i penjoll bonic i harmoniós.
Segueixo fent cosetes de mes o menys joieria amb vidres tipus Tiffany, es una linia que vull seguir explorant.
I amb vidres triangulars i discos en vindràn algunes més, m’explico:
Vaig fer uns penjolls de peces de vidre Tiffany una mica massa grans, per un projecte destinat a una expo de Drap Art. Com que van descartar el meu projecte, vaig desmontar aquells penjolls, i em van quedar a les mans deu o dotze peces rodones i altres tantes triangulars, de diferents colors amb tres o quatre forats, totes passades pel forn.
Aquest penjoll es una de les primeres peces, fruit de l’aprofitament d´aquells vidres. Els triangles estàn units per una cadeneta tipus cua de talp.
Fa 55 d’alçada i 36 de diàmetre. És un treball molt personal.
A partir d’una peça modernista femenina comprada als encants vells de Barcelona, suposadament de bronze (és ferro colat pintat o tenyit) que vaig modificar com a peu del llum.
Aquest llum té moltes característiques diferents dels llums que havia fet anteriorment.
Els triangles que formen el para-sol no són plans, tenen una lleugera curvatura com els de teixit, producte de la gravetat. Per simular això em vaig preparar. amb un estri que em vaig fer al taller, un motlle amb porexpan, amb una forma més o menys de plat molt pla.
Les llàgrimes del llum són comprades també als encants vells, en principi se suposa que són de desballestament d’antics llums de la primera meitat del segle XX.
Les parts metàl·liques del llum, a falta de trobar-ne de bronze, les vaig adquirir de llautó, i enfosquir després.
El llum no té lira, em feia nosa en el disseny. Vaig optar per posar una tira LED, i camuflar el transformador en el peu de l’escultura.
El dibuix de la tulipa, és, com que no vaig trobar vidres més adequats, una recreació i abstracció d’una imatge trobada a la xarxa, una delicada formació de flors sobre blanc.
No he calculat el que he tardat per acabar-la, però poden ser ben bé dos anys de feina intermitent a mesura que anava trobant o fent les eines i elements i avançant el treball.
Espero que us agradi.
Jordi Vidal Gallifa 