Aquestes peces són d’elaboració conjunta amb la Arrate. Encara que descartades de comú acord per La dissenyeria de joies, i ni tan sols muntats els ferratges, vull compartir-les, senzillament perquè les trobo molt boniques, per més que siguin fruit d’un producte comercial pensat per crear aquest efecte, i que en conseqüència deuen ser relativament corrents al mercat.
En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peça, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles és la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.
La peça marc és d’argent, i la cadena és de cua de talp, envellida per fer contrast.
Tercera col·lecció de penjolls, oberta encara, i de moment l’última. Són una sèrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. Això implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. Té un particular pes en aquesta col·lecció, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions d´una altra.
Aquesta segona tanda de porcellana que vaig fer, va donar també per fer aquests collarets de formes troquelades amb porcellana en pasta de diversos colors.
Aquest paravent, fet per separar la rampa de vehicles, del terreny, el vaig començar a l’estiu de l’any passat, fent tot el metall, excepte la peça perfilada. I aquest estiu l’he acabat fent: un skyline de Tarragona, fresat amb ferro cortén de 3 mil·límetres.
Fa joc amb un paravent anterior que tenia una teranyina com a peça singular, col·locat molt a prop.
Jordi Vidal Gallifa 