Aquest és un marc de paret d’uns 20 x 30 centímetres, amb textures i amb diversitat d’elements.
Van confluir diverses intencions, sense massa sentit: aprofitar unes llesques d’alabastre massa grans per joieria, exhibir unes calcomanies que m’havien regalat i m’agradaven molt, i no saber gaire que fer amb totes dues coses. Amb una mitja idea vaig tramar això, aquest va ser el resultat.
Amb aquesta recreació de targetes antigues, he muntat la nadala d’aquest any, amb la qual vull, a més de felicitar-vos, també recordar un costum feliçment perdut. De quan tants professionals i treballadors depenien de la propina que els feien en cada casa on trucaven a felicitar les festes, per poder tenir així una paga de Nadal.
Avui toca publicar una peça feta utilitzant la tècnica del decoupage, dues pedres decorades en la cara plana, amb calcomanies de motius marins. Subjectes amb garres i anelles, i amb un cordó de pell per poder-ho penjar al lloc de la casa on més et vingui de gust.
El decoupage dona molt de marge a la creativitat. Tenia aquestes pedretes, ja tallades en llesques, per fer-ne alguna cosa; no eren útils per joieria per ser massa pesades, a part que foradar-les també té la seva dificultat. Al final em va venir la idea de fer aquest prototip de joguina per a nens molt petits, amb un dibuix d’una granja que té tots els racons pels animals, i 18 pedres-fitxes amb calques d’animals diferents de granja, a fi que el nen posi les peces a qualsevol lloc on quadri, però no a llocs on no podrien estar-se (una vaca dins del llac per exemple).
Amb aquesta nadala que, com diuen de les coses i menjars artesanals, es d´elaboració propia i no industrial, et felicitem els Nadals i et desitgem un bon any 2025, . Una abraçada,
L´altre dia, remenant entre papers vells, em va apareixer aquest, que no vull deixar sense reflectir al blog.
Es tracta de un acomiadament temporal que vaig lliurar als meus amics, amb ocasió de la marxa per fer el servei militar, pel qual estaba destinat a Melilla, sense dubte el mes desitjat dels destins.
Us podeu figurar com anava d´ànim en aquelles dades. I per desgracia es van complir les meves pitjors expectatives.
Un any mes complim amb la tradició de confeccionar una nadala per vosaltres. Amb ella us desitjem molt Bones Festes i un bon any 2024.
Val a dir que aquest any no m´he matat per elaborar el christma. Basicament va quedar fet en segons, al veure, al carrer Viladomat de Barcelona, sobre meitats de desembre, aquesta imatge, com un flash del que ens venia a sobre, en termes ecològics i de consum. Vaig prendre les fotos i la única elaboració ha sigut el text. La idea ha desplaçat la que venia mig preparant, que ha quedat per l´any que ve.
Bones festes a tots!
Avui comparteixo una nova (per mi) eina que enriqueix el taller, un pantògraf manual amb el que puc gravar inicials o petits textes en alguna peça de les que faci.
No l´hauria comprat si no fos perquè una amiga me´l va posar massa aprop, i a un preu interessant. De propina venia (entre d´altres) amb un magnífic joc de lletres modernistes. En resum, vaig ser incapaç de dir que no.
El poso al blog com a cosa curiosa i no com a màquines-engins perquè encara no l´he estrenat, per tant no porta encara cap tunejat propi, però tot arrivarà.
Naturalment, si algú necessita alguns gravats puntuals, en parlem i ho fem.
Bones festes a tots!!!
Em fa una particular il-lusió compartir aquest llibre -enllaç al final- que recull crec que totes les entrades que he publicat en els deu anys últims a Facebook. Recull mes o menys les coses que he anat fent de forja o metall, de joieria, i algunes altres, i també entrades puntuals que no son de cap treball. Algunes estàn amb part del comentari que en el seu dia vaig posar. Es en pdf i es pot obrir i veure, i també, suposo, descarregar. Espero que hi passeu una bona estona!
Molt bon ay 2020 a tots / Feliz año 2020 a todos.
Les xapes de les ampolles de xampany, poden llüir així, prensades, i enganxant-hi un iman d´aquests flexibles, circular, radere. Es una forma per que estiguin a la vista les que guardavem perque ens havien encantat.
Com cada any, el christma per felicitar les festes aquest Nadal del 2018.
Bones festes a tots!!
Aquest any el christma ha consistit en un acudit que he montat amb una idea que em va passar pel cap, massa bona, crec, per desaprofitarla.
Bones festes a tots el que seguiu el blog.
Una artista visual, la Anna Moreno, per un event que estaba preparant, em va demanar ajut per tal de fer una especie de taula de caire modernista o en tot cas de quelcom de cent i mes anys enrere, una de tres taules que tenien que omplir la exposició de l´event. La meva mes que modesta col-laboració va consistir en senyalar un disseny amb materials i mitjans possibles i facils per montar en pocs dies, que recordés la época, assenyalant alternatives que fossin tecnicament viables. També a la vista de la soldadura que implicava, a cercar algú que soldés les peces de manera que no es caiguessin a trossos a la inauguració (un gran amic, soldador jubilat es va prestar). Tot plegat va ser molt interesant, i ho sento prou com a propi per posar-ho al blog, tot i el poquet que vaig pintar en l´assumpte.
L´estiu passat vam fer, integrament d´obra, aquesta taula, llargament demandada per la meva dona, en el seu racó preferit. Per donar-li una mica de singularitat vam posar, també amb ceràmica, com la resta del sobre, un taulell d´escacs de bon tamany. Els dos bancs principals d´obra, ja hi eren, son part de la tanca, i els vam forrar amb pedra vista. Amb uns bons coixins s´està bé.
Aquesta sivella per cinturó de senyora, va ser feta en llautó, serrat i texturat. Respon a un encarrec estrictament indefugible, i es la unica sivella que he fet fins ara, ja que s´aparta una mica de les coses que tinc en el punt de mira.
Aqui está la segona, i crec que última, “collita” de boligrafs tornejats, de diferentes fustes mes o menys exòtiques. Per aquesta ocasió vaig fer diversos models de boligrafs, així com estilogràfiques, i portamines. Me n´he quedat uns cuants, i la majoria han estat regalats a diverses persones.
Aquests bolis, mig industrials, ja que la part metalica ve prefabricada i nomes n´he treballat la fusta, tornejada, son un bon objecte per regalar, ja que son cada un, peça unica, (sobre tot pels errors que s´hi veuen si t´hi fitxes), i un entreteniment per passar ´l´estona. Per si no tinc altra cosa que fer. En faré mes.
Pujo aquesta foto – christma -també de producció propia- amb el que la familia hem felicitat a familiars i amics aquest any. I amb ell desitjo també unes bones festes als que entreu al blog.
Jordi Vidal Gallifa 