Petita col·lecció d’anells de llautó, és de mostra. Va servir per a la participació de La dissenyeria de joies a l’última edició dels Tallers Oberts de la ciutat, aquest any 2025. El taller que vam oferir va ser de soldadura. Com a mostra de què es podia fer un anell sense gaire dificultat, i per fugir del típic exercici en què et portes a casa un tros de canonada, vam portar aquests exemples, dos anells amb la corba de Moebius, un altre texturat amb martell, un altre bombat, i un cinquè amb corbat anticlàstic.

Aquest anell es continuació del que vaig publicar la setmana passada.

Es tractava de un anell que em van entregar per tunejar, per fer-hi alguna cosa. El vaig serrar, dividir en dos, independents.

Un d´ells, el de la anterior publicació, el vaig completar amb esmalts blaus al forn en cocció “pell de taronja”.

I aquest va rebre un filet d´or en el seu contorn, i un fons enfosquit per realçar els colors del metall.

Microrelat de na Malen Merelo:

ONES
Ones impermanents, ara aquietades, sustenten energia turquesa entre crestes de plata i esperen la força d’una pertorbació que les sacsegi per sentir-se vives de nou.

Microrelat de na Malen Merelo:

GOTA PETRIFICADA
La gota salada va vessar de l’ull. En fer via galtes avall, es va solidificar. El fluid quiet, petrificat, és ara present en aquest món terrenal. Expressa el seu plor, la seva tristesa, el seu dol i, malgrat tot, evoluciona a un altre estat, tal vegada, en bellesa impertorbable.

Microrelat de na Malen Merelo:

36. BELLESA PERENNE
Sense pressa, sense pausa, la figuera del moro es nodria amb elements rics de la terra i de l’aigua fins que va donar el seu fruit per a qui el volgués. Amb el pas del temps, d’una manera imparable, l’interior del teixit que un dia va ser viu i lluent, s’havia replegat en els seus nervis i donava pas a una bellesa decadent. Així ho va percebre l’Asun, que va oferir al seu home la fulla caduca, per tal que esdevingués perenne, per sempre més.

Microrelat de na Malen Merelo:

27. DRAGON’S BLOOD

El guanxe arrencà una fulla del dracaena draco. De la seva ferida, raja pel tronc gris platejat, la saba vermella fins a arribar al matollar suculent del bosc termòfil. Els dits de l’aborigen lluiten de pressa amb el botí preuat. El modula fins a crear-lo en anell amb flor exquisida.  Com ritual simbòlic de gratitud fa reverència a l’arbre mil•lenari de l’illa. Sap de les seves propietats màgiques. Ben cert omplirà de nou el seu buit.

 Avui publico una peça una mica especial per mi , un anell d argent que vaig inventar i realitzar, amb força esforç i entrebancs, quan vaig fer el curset de 3D. Es fet amb el programa informàtic Rhinos. Es la peça mes treballada que vaig fer, el disseny es completament original, i em segueix agradant tant com el primer dia.

En  el mon del metall, percebo que fa una particular gracia ensenyar coses que a priori semblen imposibles per la propia natura del material. Paradigma d´això son els nusos, que criden fortament la atenció fets amb qualsevol metall. En tinc un de veritat, fet amb la forja, a una barra d´acer de 10 mil.limetres de gruix,  i va ser finalment  un canelobre. Acabo de caure que no és al blog. El posaré. Aquest anell de plata de llei es fals en aquest sentit, en tant que està fet amb la técnica de la cera perduda. Tot i ser una creació una mica vista, em  feia il.lusió fer-la.

La técnica del mokume gane es molt entretinguda. Es tracta de obtenir barrejats diferents metalls, en aquest cas, plata, llautó i coure.  Surt un metall vetejat, que es pot manipular. Aquest anell es una de les primeres realitzacions amb aquesta técnica, prou entretinguda i complicada.

Anell de plata, calat, dibuixant les quatre fases de la lluna. Em vaig equivocar amb la mida, i per aixó no es peça única, potser se´n podria dir semi-única, ja que en corren dos exemplars, practicament iguals.

Literalment dissenyat o dibuixat, com es vulgui dir, amb un cinturó de veritat, al costat. De cuir marró, per mes senyes. Amb varietat de tecniques. Va quedar molt be, i ha agradat moltissim.

Va ser la materialització d´una idea. Plasmar el preciós poema del Antonio Machado, aquell de Caminante no hay camino, sino estelas en la mar, etc.  Aqui vaig intentar combinar diversas tecniques que anava aprenent, i em va sortir al segon o tercer intent, amb modificacions, com sol passar, respecte de la elaboració originalment pensada. Potser la unica cosa que he fet amb nom propi.

Segon treball d´escola. Despres de l´anterior, de formes rectangulars, era de calaix provar amb cercles. Em va agradar una mica mes el resultat.

Primerissim treball en plata. Molta feina previa de disseny, dibuix, calcul, i molta por a fer-ho malament.