No puc resistir-me a aquestes calcomanies de floretes, no sé si dir-ne vintage o atemporals. Com posen a les instruccions dels puzles, per a públic de 8 a 80 anys. Peces fetes amb la tècnica d’ esmalt al forn.

Microrelat de na Malen Merelo:

49. AIGUA MARINA
    El color d’aigua marina de la peça arrodonida atrapa les seves ninetes negres. Li recorda un temps passat. El temps de la seva vida. Visualitza fets reals o màgics des de la infantesa i li venen records, un rere l’altre i com a escenari de fons, el mar. El blau pren força. S’apropa a l’aforisme del poeta que diu: “L’amor és mar tribulada d’ondes e de vents”

Microrelat de na Malen Merelo:

18. PURPURINA GEBRADA
Deambulava pel bosc atapeït d’arbres, sense rumb concret. La natura li transmetia la llibertat d’experimentar els seus òrgans alhora. Se sentia còmoda recolzada entre les grans arrels acollidores d’una alzina. Es va adormir plàcidament. Sava i sang corrien per l’interior dels dos éssers. Fluctuava entre ells una sinergia transparent. Al matí, a prop d’ella, envoltada de cristalls de glaç sobre les plantes, aparegueren joies d’escorça plata i purpurina gebrada.

Microrelat de na Malen Merelo:

14. NO ÉS MÚSICA , EL SOROLL?
Davant l’impressionant penya-segat, se sent un soroll penetrant. D’on ve? On va? Qui l’acull? L’aire imparable fustiga la pedra fins a crear una peça única a cada instant. Ell és el dissenyador incansable de la seva obra. L’esculpeix amb força i del seu so fa música de vent sense instrument. Compta amb la llum solar que juga amb les línies perfectament geomètriques creades sense escaires i la lluna pàl•lida, qui li ofereix de nits altres volums. Les ones de mar tanquen l’hemicicle amb una bella orquestra.

Aquest conjunt va ser de gestació lenta. Mesos de agafar-lo i deixar-lo estar. La peça base es feta amb la técnica de la cera perduda. La vaig enfosquir, i després vaig serrar les formes. La intenció inicial de posar-hi pedres es va truncar ja que no podien engastar-se correctament per la propia diguem-ne orografia de la peça, amb moltes cavitats. Com a alternativa, amb el taladro fresador i freses de diferents diametres vaig tallar els diferents cercles. Tot això en diverses etapes, i sovint vaig estar a punt de desestimar la peça i fondre-la.

Avui comparteixo aquest conjunt de penjoll, arrecades i fermall que vaig fer   seguint la idea de les notes musicals que ja havia publicat.  Amb plata i esmalt transparent. El pentagrama, que inicialment anava amb collaret senzill, finalment va quedar reforçat amb aquesta cadena, que barreja trams de diversos colors de pell de cabra, amb trams de cadena de cua de ratolí coberts per malla de plata, i li dona singularitat al conjunt.

Aquestes peces d´argent son totes fruit de la tècnica de la reticulació. La idea de que fer amb les peces, ben al contrari d´altres vegades, va anar sortint poc a poc, segons anava acabant-les. Així, per exemple, el pentagon, fins ben tard va oscilar entre polsera i fermall.  Finalment ha sortit un  conjunt d´arrecades -diferents-, polsera i penjoll.

Un segon conjunt que vaig fer a solicitud d´una amiga.  La meva feina per tant va ser sols la de montador.   També està fet aprofitant peces que en principi no anirien per fer bisuteria.  El trobo preciós, senzill  pero efectiu  per conjuntar en determinat moment amb la roba que li escau.

En aquest conjunt m´he limitat a fer el montatge, ja que la idea es de una bona amiga a qui feia ilusió veure les peces conjuntades així (penjoll-arrecades) per algun us puntual. Es la mes modesta de les bisuteries, però paradoxalment amb un gran valor afegit, la singularitat de la peça única.

Aquestes peces, mes o menys formen conjunt, però son pensades individualment. I de fet el penjoll el vaig tirar endevant a partir de la modificació necesaria  de la idea inicial, que m´agradaba molt , però havia resultat inviable. Vull dir amb tot aquest parraf que el penjoll m´agrada però no massa. En canvi de les arrecades n´estic mes content.

El penjoll d´aquest conjunt, una reixa lacada amb urushi, tanca una terna de peces similars -la primera d´argent, la segona de coure amb esmalt-, totes tres amb pedres penjant al centre. En aquest cas una peça d´ambar fòssil.  L´he acompanyat amb unes arrecades semblants, ( i per una vegada totes dues  similars). Amb aquest sistema de reixa espero fer mes peces, ja que aparenta tenir moltes possibilitats.

Les peces d´aquest conjunt, complementàries, van estar temps voltant per casa. Les havia fet,  d´argent, a la cera perduda,  amb uns petits punts  d´esmalts transparents blaus. Eren per obsequiar una persona la qual, haureu endevinat, el seu nom, comença amb ele. Però m´en vaig adonar, tard, d´un problema: es una persona que en temes de joieria estima la simetria, o més ben dit, no veu bé la falta de simetria, a la inversa que jo que tant em plau. Això em va portar a donar voltes durant prou  temps, a  que fer,  que sense trencar aquesta regla, fos acceptable per ella. El resultat el teniu a la vista.

Més peces d´argent de llei amb esmaltat tipus vitrall amb forn. Per aquest joc vaig recorrer nomes a colors blaus, i a deixar alguns forats buits. Les paletes d´esmalts fins on he arrivat a coneixer, fan de vegades salts de color importants, i això dificulta transicions mes suaus. Tot i això el que va sortir  em va agradar. Si no es el conjunt que mes m´agrada, s´acosta molt. La meva dona deu pensar el mateix perquè l´usa  prou cops.

Aquest conjunt va partir de la elaboració, a escala -de fet a dues escales diferents- a partir de una teula arab,  de unes poques teules, de plata, de llautó, i de coure. Al combinar-les va sortir aixó. Ho vaig soldar en la manera que em va agradar mes, i prou, així va quedar.

Aquest conjunt composa una idea senzilla, la fulla de plataner, l´arbre de les Rambles, per exemple, i el desdoblament d´una peça en tres. La polsera que inicialment havia abarcat les fulles del penjoll i les arrecades. Vam voler que fos un present singular.