Avui toca publicar unes altres peces de la segona tanda de porcellana. Uns fermalls i, per variar una mica de peça, un passador de corbata. Tots de porcellana de Limoges blanca i de diversos colors.
Col·lecció de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva època. Bàsicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescència.
Fetes a imitació de les minimagdalenes, la base és d’argent, i allotja un petit vidre, o tipus Tiffany, o dicroic.
La gènesi d’aquest projecte va ser llarga, sobre tot perquè em va costar fer un original que fos apte per la fosa d’argent, per fer la primera peça i el motlle subsegüent.
Aquestes peces, totes pintades amb pinzell, amb la tècnica d´esmalt al forn, son absolutament temàtiques, nadalenques, i només s’escau fer-les servir aquests dies de festes.
Aquestes flors es componen de tres metalls, argent, coure i llautó. Estan articulades a partir d’una anella central, on se subjecten, i acabades amb una olivina. L’una ha acabat per ser un penjoll, i la segona un fermall. No m’atreveixo a aventurar quina flor podrien ser.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
INFLUENCIES FORANIES
Encara que no exclusivament, sobretot del fenomen del Comix Underground, còmics, en qualsevol cas de dos rombes, que ens van arribar mitjançant revistes com l’Star o El Víbora, i enriquiria el món del còmic i a nosaltres. Els meus favorits, Robert Crumb i Gilbert Shelton, em van atrapar per sempre, gamberros, revolucionaris, ecologistes quan aquí ni se sabia que era això.
Mister Natural, The Freak Brothers i el gat d’un d’ells, del Fat Fredy.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
EL PAPUS, EL JUEVES, I ALTRES HERBES
Una fantàstica i inigualable plantilla de dibuixants, que m’ha divertit, instruït, polititzat, aquells anys, i uns quants més. En deixo una petitíssima mostra, amb els meus favorits.
Makinavaja de l’Iva, Perich i el seu gat, Miguelito de Romeu.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
NO TANT TEBEOS
De la darrera infantesa alguns, i de l’adolescència (i la vida adulta fins i tot), el tipus de tebeo varia, cap al còmic. Aquí va la Mafalda, gran filòsofa que adoro i que encara em porta de la mà, i un record per molts altres, tots plegats una completa formació vital.
Asterix, Charlie Brown, Tintin, Lucky Luke, Forges i el seu món, Lobo Alberto, i tants altres.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S´ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaràn la resta de vida.
Aquests son els mèus
IDOLS
DIBUIXOS ANIMATS I PEL-LICULES
Dels personatges que no corrien per aquí en paper sinó en curtmetratges de dibuixos animats. Inoblidables tots. I encara que no són dibuixos, aquí incloc els curts de Charlot, coneguts a la mateixa època i de la mateixa manera -anys després m’arribarien les seves pelis llargues-. Aquests dibuixos i curtmetratges acompanyaven en uns anys les pel.lícules principals que projectaven als cinemes.
Pantera Rosa, Correcaminos, Tom y Jerry, Bugs Bunny, Los Picapiedra, Charlot.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S´ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaràn la resta de vida.
Aquests son els mèus
IDOLS
DELS TEBEOS
A llegir, vaig començar com tothom, crec, amb tebeos.
No hi són tots representats aquí, ni de lluny, però és una bona mostra, en qualsevol cas dels que més em van arribar, abasta potser, des dels cinc anys fins a la preadolescència.
Familia Ulises, Superlópez, Mortadelo, Aquiles Talón, Patufet, Capitán Trueno, Profesor Franz de Copenhague...
Microrelat de na Malen Merelo:
TIFFANY
La flor iridiscent s’estén com una catifa. Dins seu palpita el desig imaginari de fer-se simbiosi amb la Natura Viva!
Microrelat de na Malen Merelo:
LA QUOTIDIANITAT
L’agulla de penjar duu records llunyans que arriben a l’instant, com un llamp, més transparents que mai. L’estalvi de vímet fet amb cura per mans expertes acull sense por el recipient on es troba l’àpat, que amb amor ha preparat la mare. La quotidianitat diacrònica del moment serà repetible un temps, i irrepetible ara, perquè ahir va ser ahir, avui és avui i demà será demá.
Microrelat de na Malen Merelo:
Amb nostàlgia, el barret de vímet “rovellat” se’l va endur a quan era un nin i jugava amb el seu amic a la botiga dels pares. El lloc ple de llum i caliu era una mena de santuari on tenia lloc el boom, l’imperi dels sentits. La olor de net i fusta de les branques de l’arbre ploraner persistia ara en objectes quotidians, bells, práctics. Del sostre plovien cascades de llums, catifes, bressols, cistells i cadires…Les parets i terra n’era plens. Qui sap si la papallona, vellutada del salze, també en té, d’enyorança!
Fermall, transformable en penjoll si convé, forma de papallona. I, a joc, un pin de solapa, una papallona mes diguem joveneta. Es tracta d´un encarrec que va rebre la dissenyeria de joies. Per una parella que feia les Noces d´or. Fet amb la tècnica de la cera perduda i cobert amb esmalt al forn, inserto aqui la foto final, y les del procés, des del inici.
Aquesta entrada es especial. Alguns ja coneixeu l´invent. En col-laboració amb la meva amiga Arrate, hem fet una marca per sortir excepcional i
momentaneament al mercat, amb tot el que comporta, i un producte, una serie de joies contemporànies, totes diferents i uniques, limitada a unes 60 peces. A la web es poden veure, motivacions, manera de fer, desenvolupament del projecte, i les peces, per descomptat. Es pot veure des d´aqui: La dissenyeria de joies Espero de veritat que us agradi.
Deixo aqui la fotografia d´un penjoll fet per la ocasió. També de una de les peces. I la tarjeta de la web, així com una de meva per si algú no la te.
Aquesta peça, quasi un descart, feta a la cera perduda amb plata de llei, va acabar per tenir un caràcter propi que em va obligar a que la acabés de fer. No acabo de dir-li flor a la forma que va prendre la cera, una mica extranya, però la forma té força. El lleu colorejat també ajuda. Segueixo sense saber si m´agrada o no, i això que porta uns mesos feta.
Aquest fermall, una rosa d´esmalt al forn, amb el sistema de cloisoné, parets de plata per separar els colors, el vaig fer pel Sant Jordi passat. Procuro fer alguna rosa cada Sant Jordi per la meva dona. Com que estava prou verd en el camp de l´esmalt, en vaig fer tres, per si un cas s´espatllava alguna cosa, perquè en quedés alguna util. Al final van quedar mig bé els tres.
Aquest conjunt de fermalls es per dos amigues, un per cada una. Son, la meva dona, i una molt amiga seva, del poble d´on es. Com que la amiga viu a Madrid fa molts anys, vaig fer les dos peces amb dos trossets de planol de una i altra ciutat. La de Madrid la vaig agafar per mes o menys estètica, es la blava; per la de la ciutat on vivim, vaig triar el tros d´eixample on vaig viure els primers anys de vida. Aquests fermalls porten molt de temps fets, però fins ara no havien arribat a les destinataries, motiu pel qual no els volia publicar.
.
Avui toquen mes peces d´electroforming (ja s´acaben). Quatre mes, alguna experimental i alguna altra no tant. Això si, totes operatives. Un botó gran com a fermall, i un minuscul cobretaula de fil, la beina del fruit d´un arbre, i una fulla d´un altre, d´alzina, totes tres com a penjolls. Espero que us agradi.
La idea de un gat jugant amb un capdell em va captivar. I per això en vaig fer tres coses, una es va truncar, pero les altres dos van arribar a bon port. Aquesta es la segona, un altre fermall de plata, fet també, com el primer, amb la tècnica de la cera perduda.
Com que a aquest blog hi te que acabar tot penjat, avui toca una peça molt senzilla, d´electroforming, un fermall expressament llarg, que vaig fer a petició de la dona, que volia alguna agulla per mantenir tancades jaquetes o jerseis oberts quan li convingués. Plantejava els seus problemes de disseny, sobre tot per conseguir certa rigidesa.
La primera peça que trio d´esmalt al forn, per pujar a aquest blog, no es la primera que vaig fer. Es la que he fet, una mica de pressa i correns, per cumplir un altre any la tradició de fer alguna rosa per Sant Jordi. He de millorar la fotografia de peces, però de moment això es al que arribo.
Aquesta peça doble, un gat i el cabdell de llana amb el que juga, feta amb la técnica de la cera perduda, està pensada per que cada peça vagi a una solapa. La idea en si, no soc conscient de haver-la vist enlloc, i em va agradar molt, com a idea, ho vaig trobar original, i un cop feta també. Em va costar una mica de equilibrar les peces -per exemple, el gat lluia molt i el cabdell molt menys-, i no ho vaig conseguir del tot, pero el resultat queda bastant bonic. .
Altre cop a voltes amb la mateixa idea. Uns fermalls, petites paletes de pintor, en aquesta ocasió, fetes, una amb una rodanxa de fusta, i dues mes amb rodanxes d´agata, i els estris de plata. Amb l´agata vaig tenir una forta baralla per conseguir rebaixar-la i foradar-la, i vaig trencar varies, apart de broques i freses. Que va costar prou de fer, vaja.
Aquest fermall, de plata, me´l va suggerir un amic, ja que a una amiga seva, pintora, li feia il-lusió tenir una peça així. Ha acabat per ser finalment -una cosa que crec que no m´havia passat mai- un “obsequi de segon grau”, a una persona a qui en prou feines m´han presentat (tot i que coneixo i soc admirador de la seva obra).
Un segon retrat que vaig fer, també grabat a l´acid. Aquest tema de grabat amb acids, es tan punyeter de preparar que fer-ho per a una sola cosa es fa feixuc, millor fer-ne mes. La idea d´una fulla de bloc ja la havia fet servir amb un unes peces fresades de ferro, tamany din A3.
Amb aquest fermall, d´execució senzilla, homenatge a Tom i Jerry, vaig delatar la meva afició als dibuixos animats, i a aquests personatges particularment. Trobo que va quedar divertit.
Jordi Vidal Gallifa 