He tornat, amb aquest joc, a una idea que m´agrada molt i ja havia usat un altre cop:   l´obsequi a una pluralitat de persones amb unes peces, alhora  personals, ja que porten la foto del obsequiat,   complementaries pel propi tema,  i, d´altra banda,    intercanviables. Cada una, es clar, amb el seu collaret o cadena.  En aquest cas, a una parella i el seu fill. Les plaques son de plata, i les fotos estan  gravades amb àcid.

Aquest penjoll es el segon de una serie de tres, en els que  les plantes s´enfilen, en aquest cas a una escala. Es una peça d´argent, fet amb la tècnica de la cera perduda, i ha supossat, com les altres dues, un ampli proces d´experimentació amb diversos materials i textures diferents de la cera, amb un  exit desigual.  Tot i que sempre procuro fer joies portatils, còmodes, amb aquesta idea no hi havia res a fer, son, vulguis o no,  joies de pasarel-la i no de dur a diari.

La idea de fer algunes coses d´argent incorporant coses tan senzilles com pedres, o vidres, o altres coses trobadas, de platja, de riu, etc., em rondava feia molt.  Aquesta es el primer resultat, i no es quedarà sol, es molt probable que en fagi mes amb elements d´aquests.

Aquesta peça es gairebé el mes recent que he fet. Es de plata de llei, i està fet amb el metode de la cera perduda. Reconec que es mes de pasarela que de cada dia ja que s´enganxa molt amb la roba i això es una questió que no te solució, aquest disseny es així. Feta em va agradar fins i tot mes del que esperava. A veure si us agrada també.

Aquest penjoll, fet en plata amb la técnica de la cera perduda, només parcialment està fet amb cera, ja que la malla està feta amb un boligraf 3D. Es el meu primer assaig amb aquest recurs, i li veig potencial. Ha sortit una peça mes mona que pràctica.  M´agrada, però.

Un altre penjoll de mokume gane (i les peces que vindràn…) ,creació conjunta meva i de la meva amiga Arrate. Porta quelcom semblant a una perla. El mokume gane, de vegades, a mes de les coses que fas amb certa intenció, surt una mica com vol, i   aprofites també el que ha sortit sense que ho volguessis si ho troves interessant. Es el cas de la peça de fons del penjoll.

Aquest penjoll  porta molt de temps ideat, i ara per fi l´he realitzat. Porta dos xapes de plata amb fotografies gravades amb acid, i una que porta una peça de marqueteria autèntica del periode modernista. Va molt aprop del coll.  Es una peça molt personal ja que el de les fotos es el meu fill, de petit i de gran.

Aquest penjolls son una altra tasca conjunta amb la Arrate. Una argolla per tovallons antiga va donar pels dos cercles d´argent. En l´interior, laca urushi. I unes pedres volcaniques per completar el conjunt.

Una peça mes de mokume gane.  Dissenyat conjuntament  amb la meva amiga i companya de creació Arrate. Un penjoll que recull una petita (imitació de) perla, i que revela molt be les capes de metalls que formen el mokume.  El collaret de cua de rata l´ajuda a lluir millor.

Un altre cas clar de perquè m´agrada la tècnica de la cera perduda, aquesta textura tant textil amb un volum de  lluna. Penjoll de plata de llei que calificaria de bastant  clàssic. Tòpic també.  Aquest sistema llençol m´agrada molt, però.

Fa una anys que faig, per poc que puc,  una rosa pel dia de Sant Jordi, sigui de ferro, argent, o alguna altra cosa que se m´acut. Aquest any vaig fer servir una idea que havia vist en altres formats. Regalar a la mare un dibuix del seu fill quan era molt petit. Es una cosa que no falla. El problema era que a cap guarderia fan dibuixar als nens roses, son massa complicades. I les  flors que fan solen ser una especie de margarides mig pelades. Després de cribar els albums del meu fill, vaig trobar-ne varies. De roses, -o dracs- ni rastre. Per tant aquest any la meva dona ha tingut, no la rosa de Sant Jordi, sino la flor de Sant Jordi. Li ha encantat, no cal dir-ho.

Aques penjoll conté una idea que vaig empaitar temps, i que repetiré més cops. Es tracta de llaminar una gota de plata d´un pes predeterminat (per controlar el tamany final i ho haver de tallar-la). Queda una forma irregular, que te relació amb la forma inicial de la gota, i el sentit en que ha estat aprimada. També té unes bores uniques, inimitables. La vaig enfosquir i li vaig afegir pa d´or.  Hi va una pedra d´ull de tigre a  joc.

Penjoll senzillet pero efectiu. De plata de llei, fet amb la tècnica de la cera perduda, i esmaltat després  al forn a tot color. Com que es una cosa molt llarga, necessita un collaret petit per lluir bé. Del mateix estil, crec que acabaré fent altres siluetes, ja que  la idea bàsica dona molt de si, i amb aquesta peça he après punt per punt tot el que no he de tornar a fer. Tot i la execució apresurada, m´agrada.

Aquest conjunt de penjolls, i alguna placa per polsera, molt senzillets, son fets amb l´esmalt tirat directament sobre el coure, espolvorejat com la sal de taula, vaja. I cuits amb forn. Vaig fer tot un plegat de lletres degut a que volia obsequiar a una serie de familiars i amigues, i vaig fer la lletra de cadascuna. Una manera ideal de aprendre. Algun que es veu amb dibuixos o simbols, que vaig fer de propina,
encara corre per casa.

Aquest penjoll es potser el mes gran de tota la serie que vaig fer amb el sistema d´esmalt tipus  vitrall. El multicolor es veu mes net, amb els colors millor triats, evitant repeticions per colors molt semblants. Es mes aviat gran i queda  molt vistós. Li vaig posar cadena desigual a esquerra i dreta, per una banda en baixen dues cadenes  i per l´altra tres.

Aquest va ser un treball de curs, força curiós. I quedarà com una raresa dins del conjunt de les meves peces perquè dubto que en faci més. Es de coure amb rebaixos rosegats amb acid i reomplerts  amb esmalt, fet al forn. Té la peculiaritat pel que a mi respecta,  que quan es cou al forn per fer lluir bé l´esmalt, el coure es rovella desprén calamina, i cal netejar-lo, cosa que implica embrutar poc o gaire el vidre, que cal tornar a fornejar,  establint-se  un cercle viciós. Va ser una peça al limit de la exclusió (calaix de les coses descartades o fallades), però al final, l´aspecte rústic i vintage, de peça que ha sobreviscut a un naufragi o un bombardeig, em va guanyar, i la vaig donar per bona.

La sub-tècnica del vitrall, en el esmalt al forn,  em fa especial gràcia,   i  per això n´he fet mes peces. Aquesta n´es una, la peça es d´argent, i te diversos colors verds distribuits de manera concèntrica. Posada es veu molt maca, potser nomès perque la peça te un bon tamany.

Primera peça d´una serie de tres  amb una vaga forma d´interrogant, aquesta amb una turmalina en brut, sense tallar. Està fet amb plata de llei, texturada i calada.  El segon va ser amb coure esmaltat al forn amb un meteorit (ja el vaig publicar), i el tercer ja el veureu.

Aquesta peça, un penjoll  fet amb la tècnica del eletroforming, una branca d´una planta, es també potser mes aparatosa que pràctica, mes de saló que de portar pel carrer. Es la ultima que tenia per aqui per compartir. Properament (això sol voler dir un any d´aquests) en faré un altra tanda, a veure que surt.

Avui us ensenyo unes altres peces  que vaig fer amb aquesta tècnica, l´electroforming, no tant perque algú se les acabés posant, com  per experimentar. Per exemple, la bossa que conté boletes em va sortir contra la opinió del professor que creia que no quedaria  be. Encara que peces menors, donen la mateixa satisfacció que les majors.

Tal com vaig anar aprenent la tècnica d´electroforming, vaig fer diverses peces mes per experimentació que perque m´agradessin gaire. Es tracta de la serie “B”, potser ni això, potser serie C, o D, en qualsevol cas també us les vull mostrar. Aqui en van unes quantes.

Una altra peça d´electroforming (i les que manquen encara per ensenyar-vos). Una fulla de tardor, ja mitg desfeta. Jo la trobo molt evocadora, pero no agrada de manera gaire unànime.  Hi ha qui la troba trista. Comentar com a anecdota que  em va comentar una amiga  que era una excelent peça decorativa, de taula com si diguessim, suposo que per la forta curvatura que té la peça. Es un  punt de vista.

Aquesta vegada em fa ilusió fer una cosa: ensenyar-vos una peça en primicia.  Els primers que veieu aquesta peça sou precisament els amics del blog i del Facebook, abans que els proxims.  Ara mateix l´he acabada, fa un quart d´hora. Es tracta d´una peça amb esmalt,  tridimensional, que enmarca un petit meteorit.  Tinc que dir que en la coloració final ha intervingut una mica la casualitat. Espero que us agradi.

Aquest penjoll, de plata de llei, te una textura especial pel com està fet, amb la técnica de la cera perduda de que ja he parlat. No te res d´ especial, es molt senzill,  però m´agrada força. Haig de dir que la meitat de la textura no la vaig provocar sino que accidentalment va quedar així amb la propia manipulació de la cera.

Una bona possibilitat que dona l´electroforming es banyar parcialment les peces. D´aquesta manera l´objecte no queda completament amagat dintre de la formació de coure. Aquesta pedra, que de aquesta manera es percep d´una manera diferent, n´es un bon exemple. Aqui,  a mes,  la textura del material base perd importancia en favor del efecte, ¿potser liquid?  del metall.

De les primeres peces que vaig fer, a l´escola, es mes una improvisació, per la obligació de pensar una peça en minuts,  que una peça imaginada. Duu dintre,  corda i una peça antiga aïllant de ceràmica, de les velles instalacions de la llum. No queda del tot malament, tot i això, crec.

Aquesta técnica proporciona resultats espectaculars pero potser els millors es consegueixen amb fulles d´arbre. I com que la de plataner es una preferida, ja que per mi simbolitza Barcelona com poques coses mes,  aqui va un penjoll de una  fulla d´aquest arbre, de mesures generoses. La peça, posada, queda preciosa.

Aquest penjoll d´electroforming  es una de les peces  que vaig fer en el curset. La idea m´agrada moltissim, pero  trobo que aquest  es  tant interessant com impractic. Seria el que acostumo a referir-me com a peça de desfilada, en qualsevol cas per una ocasió especial i prou.
Segur que en faré algun altre mes portatil.

Al aprendre la técnica d´electroforming, varem fer quatre treballs. Del que mes content estic es d´aquest, una peça amb una  corda d´estendre la roba,  un drap  estés i la pinça corresponent.
Trobo que va quedar força be.

Una altra peça feta amb la técnica de la cera perduda. Per excepció, d´or i argent. Com la N indica, destinada a una amiga molt estimada , la Natalia. La idea duia molt de temps al calaix, i es podia fer de diverses maneres, crec que ha quedat prou bé  amb  aquesta técnica.
.

Aquest penjoll, també d´electroforming, està fet inicialment amb cera. La part tecnica va correr a carrec del profe de la materia. La curiositat potser rau en el fet que al buidar la cera -que era vermella-  de dins del penjoll, es va embrutar la peça amb aquest tó vermellos tant lleu a alguns llocs;  em va agradar com quedaba, motiu pel que ho vaig deixar així.

 Aquesta peça, feta recentment,  es la primera que he donat per acabada i la he  fet amb la tècnica del electroforming, que es un recobriment,  mitjançant electricitat, de coure, en peces no metaliques. Es tracta d´una estella de fusta. De peces fetes amb electroforming n´acabareu veient  unes quantes, no es una cosa que s´aprengui per fer dos o tres cosetes i deixar-ho. Costa massa de fer.

Aquest puzzle està composat per cinc penjolls independents, i el vaig fer per a una familia de cinc persones, per un record comú.  No deixa de ser una altra versió de la vella idea dels penjolls amb mitja moneda o mig  cor cada un, que comparteix la parella d´enamorats.

El tema de les quatre fases llunars es reconegut i agraït;  ara en versió penjoll. Calat i llaurat en plata.