Col·lecció de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva època. Bàsicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescència.
Ara que ja tinc a la linia de sortida diverses coses de cera per dur a fondre, recupero per publicar aquest pin, d´argent, fet amb la técnica de la cera perduda. Aquest format pin, apte també per solapa, el faig servir perque es del poc que es pot considerar segur per joieria d´home, i en cas de regal es mes improbable que torni enrere. L´emblema, es de superació personal, del moviment escolta en la meva adolescencia, crec que ara no es fa ja servir.
Aquesta peça doble, un gat i el cabdell de llana amb el que juga, feta amb la técnica de la cera perduda, està pensada per que cada peça vagi a una solapa. La idea en si, no soc conscient de haver-la vist enlloc, i em va agradar molt, com a idea, ho vaig trobar original, i un cop feta també. Em va costar una mica de equilibrar les peces -per exemple, el gat lluia molt i el cabdell molt menys-, i no ho vaig conseguir del tot, pero el resultat queda bastant bonic. .
Aquesta peça, de plata de llei, va ser feta amb la tecnica de la cera perduda, va neixer ja amb destinatari. Un gran amic, a qui li agrada jugar amb barquets…la nautica, vaja. Li vaig posar una tanca tipus pin, que fa la peça mes apta perque la dugui un home, o això em sembla a mi.
Jordi Vidal Gallifa 