Un altre dels experiments que vaig fer fora del taller de joieria. Peces de ferro tallades amb la màquina de plasma, i després suavitzades perque no punxessin.

De fet es el material que millor va respondre, ja que els esquitjos del acer no punxen ni aranyen, i vaig poder respectar la estètica que proporciona la màquina al tallar el metall.

D´aquestes polseres en vaig fer quatre o cinc, pels companys de feina. Encara que no faig joieria per home, volia cercar alguna cosa per obsequiar els mes propers.

I ja que jo marxava, així els expresava els meus millors desitjos. Dubto que les portin gaire.

Es tracta de unes polseres obertes, de coure i altres de llautó, amb forma anticlàstica.

Microrelat de Malen Merelo:

EL BUIT DEL LLIRI

On ets, lliri perdut? Per què fugir d’aquest món terrenal? El teu buit és la teva petjada visible, invisible alhora. El rastre de l’empremta al voltant d’un espai nítidament sedós et  delata. Tal vegada cerques altre àmbit més idoni per alliberar la teva essència: la terra on vas néixer!

Plata de llei. 

Una nova peça feta amb la tècnica de la cera perduda, de plata de llei i pell de cabra colorejada. Una peça que feia mesos que voltava, amb una altra molt semblant, a la espera d´un mínim esboç de disseny. Ho vaig preparar amb quatre colors, però la disponibilitat de les peces de tancament que tenia, va determinar que només fossin tres. Tot i això trobo que es una peça senzilla i alegre, sense pretensió ni missatge.

Aquesta polsera i un altra molt similar, son la iniciació a aquesta antiga técnica japonesa, l´urushi. Un exercici que ha portat força treball i potser no tanta creació. Son plaquetes de coure pintades per ambdues cares, la de dalt amb diverses capes de urushi, la de abaix acabada amb pa d´or, i anelles i tanca d´argent. Es una peça original, aparatosa i estiuenca.

Potser ja es hora que les posi al blog. Aquestes polseres son fetes amb un sistema de motllo i premsa, Aquesta primera tanda va ser per les meves amigues del grup dels minyons escoltes i alguna altra amiga.