Microrelato de Mudarra: 

25 = Parchis. Proveniente del indostaní, “pacisi” o “pacis”, significa 25, cifra máxima puntuable al lanzar las conchas del molusco cauri. Juego introducido a finales del s. XVI por un gobernante del imperio mogol.
Ese juego lo conformaban 16 muchachas de su haren, divididas en cuatro equipos diferenciados por el color de sus ropajes y que debian tratar de llegar al centro del tablero, en el que esperaba el emperador.
Esas coloridas piedras entramadas en la piel de una cactacea se transforman en “juego-sas” frutas que colorean los escotes de sus portadores.
Color y naturaleza, historia y diversion, tecnica y rigor.
Si 25 es ganar, 1 es suficiente para encantar.

Microrelat de na Malen Merelo:

28. L’ESTEL DE MAR

L’estel de mar era sempre moll. Amb els cinc peus de tub feia travesses elegants pel fons marí. No anava a cap lloc concret, no tenia plans, no tenia sang, no tenia cervell, ni tan sols la necessitat de menjar cap mena de crustaci per viure de nou el dia de la marmota. Es va deixar endur pel vaivé de les onades fins a arribar amb delicadesa a la platja de còdols. Una altra peça de cinc peus, unida a un cos humà amb ninetes d’ulls, grans i plenes de joia per la troballa, el va vestir de plata i se’l va penjar.

Microrelat de Malen Merelo:

7. LA PARADOXA  DELS  LLUMINS

La paradoxa dels llumins és que van néixer del foc per tal de no fer-ne. L’objectiu d’esser en un món real no el té pas en el seu món de joia. Un a un, els flamígers pacients i il•lusionats esperen el torn de viure per morir alhora. Desitgen amb passió experimentar la bellesa de transformar-se en foc per esdevenir després en cendra. Tal vegada es pregunten: què hi fa només viure pocs instants si aquests són intensos, en lloc de trobar-nos eternament exposats?

Material: plata de llei

Microrelat

Les empremtes de les gotes salades fidels a la roca dia a dia van deixar-li testimoni imprès al damunt. Això va provocar un canvi a la seva textura, a la seva forma de ser. La gota malaia persistent, tenaç, de mica en mica s’aprofitava de la pedra, se l’anava cruspint, fins que algú la va alliberar del seu enclavatge i amb ella s’endugué el color de la mar.

Autora: Malen Merelo

Penjoll, electroforming, coure patinat.

Penjoll fet en una estona, curvant una planxa d´argent, posant-hi a sobre unes boles també de plata, i un trosset de tub, on finalment hi va anar una mica d´esmalt turquesa.

Continuació del post de la setmana pasada, penjoll de confecció ràpida per ensenyar a una companya molt motivada per veure-ho  la realitat del taller de joieria.  Amb aquest penjoll, en poca estona vam tocar diverses tècniques, laminació embutició en canal, soldadura, taladrat i esmaltat.

Tinc a mig fer una col-lecció amb unes quantes de les diferents fulles d´arbre que existeixen , fetes amb la tècnica de la cera perduda, de plata, amb clots que quedaràn, en algunes, buits, en altres plens amb esmalt, i en altres, mig i mig. Aquesta peça es la primera que he fet. Amb esmalt al forn, opac en aquest cas. Encara que tota semblança amb la realitat serà pura coincidencia, ja ho aviso, es tracta de la fulla ondulada.

Aquesta peça que he comprat fa poc,  es de un material plàstic anomenat Fordita o ágata de Detroit, nom que li ve de la coneguda marca de vehicles. Si voleu xafardejar a internet, te un origen curiós. Es dels, crec que escassos  materials industrials  que es poden considerar “preciosos”. La he trobat tan espectacular que no he volgut fer res amb ella mes que afegir-li una anella i un collaret.

Aquest penjoll de plata, amb esmalt, aplicat amb el forn,  es reproducció parcial  una vidriera modernista. La tècnica amb que l´he fet es la de “plique a jour”, una especie de sistema de vitrall.  Com ja vaig comentar, amb xapa de plata, tendeix a arquejar-se, motiu pel qual no repetiré, crec, aquesta manera concreta de fer.

Obro el nou curs amb aquesta peça, feta amb esmalt, al forn, amb la tècnica “plique a jour”, una cosa així com vitrall;  es reproducció parcial d´una vidriera d´art decò. Va costar prou feina de fer, i el resultat només m´ha mig agradat, ja que m´he trobat que les peces d´aquest tamany (63 x 49 mm) tendeixen a arquejar-se amb tots els inconvenients que comporta.  Tot i això s´ha salvat.

Segon skiline decorat de la meva ciutat, i de moment ultim de la sèrie, amb un sol i una lluna.  Tot i ser un concepte similar al primer, i potser es pel tamany del  sol i la lluna, que semblen gairebé d´estils diferents.

Aquest skiline, de plata, ha donat prou voltes. Vaig passar la silueta inicial després de trastejar-la amb el Photoshop, al programa de disseny 3D Rhino 5. Amb aquest últim vaig ajustar la peça, li vaig donar volum, i vaig encarregar-la a una botiga 3D, que me la va fer en plastic, ABS, crec. Amb la tècnica de la cera perduda  va sortir la peça en argent. I em va donar per que em fessin un motllo. I si tens un motllo no te-n estàs d´encarregar copies. De moment n´he fet un parell, i possiblement en faré alguna mes.  El joc , la originalitat, en aquest cas, consisteix en vestir la peça de manera que llueixi, com he intentat amb aquest penjoll.

Aquest penjoll parteix  d´una idea senzilla. Una xapa d´argent que acull, acuna, unes pedres, en aquest cas unes perles de riu. En vaig fer un altre, publicat no fa massa, en el que va anar una pedreta de platja. La peça està feta amb la tecnica de la cera perduda que proporciona aquesta forma tèxtil inimitable.

Aquest penjoll es de plata i te gravat un  dibuix al àcid -per un cop no es una fotografia-  d´una familia de gats. El vaig fer per obsequiar una bona amiga a qui  agraden molt aquests animals.

Aquesta peça d´argent, està feta a partir d´un original  esculpit en guix, i un sistema de motllo i contramotllo.  Als clots que queden s´hi posa l´esmalt i es posa al forn. La he acabat fa poc. Vaig  partir d´una fotografia que vaig trobar,  de un sostre d´una catedral gòtica, feta amb un objectiu gran angular o potser un de “ull de peix”.

He tornat, amb aquest joc, a una idea que m´agrada molt i ja havia usat un altre cop:   l´obsequi a una pluralitat de persones amb unes peces, alhora  personals, ja que porten la foto del obsequiat,   complementaries pel propi tema,  i, d´altra banda,    intercanviables. Cada una, es clar, amb el seu collaret o cadena.  En aquest cas, a una parella i el seu fill. Les plaques son de plata, i les fotos estan  gravades amb àcid.

Aquest penjoll es el segon de una serie de tres, en els que  les plantes s´enfilen, en aquest cas a una escala. Es una peça d´argent, fet amb la tècnica de la cera perduda, i ha supossat, com les altres dues, un ampli proces d´experimentació amb diversos materials i textures diferents de la cera, amb un  exit desigual.  Tot i que sempre procuro fer joies portatils, còmodes, amb aquesta idea no hi havia res a fer, son, vulguis o no,  joies de pasarel-la i no de dur a diari.

La idea de fer algunes coses d´argent incorporant coses tan senzilles com pedres, o vidres, o altres coses trobadas, de platja, de riu, etc., em rondava feia molt.  Aquesta es el primer resultat, i no es quedarà sol, es molt probable que en fagi mes amb elements d´aquests.

Aquesta peça es gairebé el mes recent que he fet. Es de plata de llei, i està fet amb el metode de la cera perduda. Reconec que es mes de pasarela que de cada dia ja que s´enganxa molt amb la roba i això es una questió que no te solució, aquest disseny es així. Feta em va agradar fins i tot mes del que esperava. A veure si us agrada també.

Aquest penjoll, fet en plata amb la técnica de la cera perduda, només parcialment està fet amb cera, ja que la malla està feta amb un boligraf 3D. Es el meu primer assaig amb aquest recurs, i li veig potencial. Ha sortit una peça mes mona que pràctica.  M´agrada, però.

Un altre penjoll de mokume gane (i les peces que vindràn…) ,creació conjunta meva i de la meva amiga Arrate. Porta quelcom semblant a una perla. El mokume gane, de vegades, a mes de les coses que fas amb certa intenció, surt una mica com vol, i   aprofites també el que ha sortit sense que ho volguessis si ho troves interessant. Es el cas de la peça de fons del penjoll.

Aquest penjoll  porta molt de temps ideat, i ara per fi l´he realitzat. Porta dos xapes de plata amb fotografies gravades amb acid, i una que porta una peça de marqueteria autèntica del periode modernista. Va molt aprop del coll.  Es una peça molt personal ja que el de les fotos es el meu fill, de petit i de gran.

Aquest penjolls son una altra tasca conjunta amb la Arrate. Una argolla per tovallons antiga va donar pels dos cercles d´argent. En l´interior, laca urushi. I unes pedres volcaniques per completar el conjunt.

Una peça mes de mokume gane.  Dissenyat conjuntament  amb la meva amiga i companya de creació Arrate. Un penjoll que recull una petita (imitació de) perla, i que revela molt be les capes de metalls que formen el mokume.  El collaret de cua de rata l´ajuda a lluir millor.

Un altre cas clar de perquè m´agrada la tècnica de la cera perduda, aquesta textura tant textil amb un volum de  lluna. Penjoll de plata de llei que calificaria de bastant  clàssic. Tòpic també.  Aquest sistema llençol m´agrada molt, però.

Fa una anys que faig, per poc que puc,  una rosa pel dia de Sant Jordi, sigui de ferro, argent, o alguna altra cosa que se m´acut. Aquest any vaig fer servir una idea que havia vist en altres formats. Regalar a la mare un dibuix del seu fill quan era molt petit. Es una cosa que no falla. El problema era que a cap guarderia fan dibuixar als nens roses, son massa complicades. I les  flors que fan solen ser una especie de margarides mig pelades. Després de cribar els albums del meu fill, vaig trobar-ne varies. De roses, -o dracs- ni rastre. Per tant aquest any la meva dona ha tingut, no la rosa de Sant Jordi, sino la flor de Sant Jordi. Li ha encantat, no cal dir-ho.

Aques penjoll conté una idea que vaig empaitar temps, i que repetiré més cops. Es tracta de llaminar una gota de plata d´un pes predeterminat (per controlar el tamany final i ho haver de tallar-la). Queda una forma irregular, que te relació amb la forma inicial de la gota, i el sentit en que ha estat aprimada. També té unes bores uniques, inimitables. La vaig enfosquir i li vaig afegir pa d´or.  Hi va una pedra d´ull de tigre a  joc.

Penjoll senzillet pero efectiu. De plata de llei, fet amb la tècnica de la cera perduda, i esmaltat després  al forn a tot color. Com que es una cosa molt llarga, necessita un collaret petit per lluir bé. Del mateix estil, crec que acabaré fent altres siluetes, ja que  la idea bàsica dona molt de si, i amb aquesta peça he après punt per punt tot el que no he de tornar a fer. Tot i la execució apresurada, m´agrada.

Aquest conjunt de penjolls, i alguna placa per polsera, molt senzillets, son fets amb l´esmalt tirat directament sobre el coure, espolvorejat com la sal de taula, vaja. I cuits amb forn. Vaig fer tot un plegat de lletres degut a que volia obsequiar a una serie de familiars i amigues, i vaig fer la lletra de cadascuna. Una manera ideal de aprendre. Algun que es veu amb dibuixos o simbols, que vaig fer de propina,
encara corre per casa.

Aquest penjoll es potser el mes gran de tota la serie que vaig fer amb el sistema d´esmalt tipus  vitrall. El multicolor es veu mes net, amb els colors millor triats, evitant repeticions per colors molt semblants. Es mes aviat gran i queda  molt vistós. Li vaig posar cadena desigual a esquerra i dreta, per una banda en baixen dues cadenes  i per l´altra tres.

Aquest va ser un treball de curs, força curiós. I quedarà com una raresa dins del conjunt de les meves peces perquè dubto que en faci més. Es de coure amb rebaixos rosegats amb acid i reomplerts  amb esmalt, fet al forn. Té la peculiaritat pel que a mi respecta,  que quan es cou al forn per fer lluir bé l´esmalt, el coure es rovella desprén calamina, i cal netejar-lo, cosa que implica embrutar poc o gaire el vidre, que cal tornar a fornejar,  establint-se  un cercle viciós. Va ser una peça al limit de la exclusió (calaix de les coses descartades o fallades), però al final, l´aspecte rústic i vintage, de peça que ha sobreviscut a un naufragi o un bombardeig, em va guanyar, i la vaig donar per bona.

La sub-tècnica del vitrall, en el esmalt al forn,  em fa especial gràcia,   i  per això n´he fet mes peces. Aquesta n´es una, la peça es d´argent, i te diversos colors verds distribuits de manera concèntrica. Posada es veu molt maca, potser nomès perque la peça te un bon tamany.

Primera peça d´una serie de tres  amb una vaga forma d´interrogant, aquesta amb una turmalina en brut, sense tallar. Està fet amb plata de llei, texturada i calada.  El segon va ser amb coure esmaltat al forn amb un meteorit (ja el vaig publicar), i el tercer ja el veureu.

Aquesta peça, un penjoll  fet amb la tècnica del eletroforming, una branca d´una planta, es també potser mes aparatosa que pràctica, mes de saló que de portar pel carrer. Es la ultima que tenia per aqui per compartir. Properament (això sol voler dir un any d´aquests) en faré un altra tanda, a veure que surt.

Avui us ensenyo unes altres peces  que vaig fer amb aquesta tècnica, l´electroforming, no tant perque algú se les acabés posant, com  per experimentar. Per exemple, la bossa que conté boletes em va sortir contra la opinió del professor que creia que no quedaria  be. Encara que peces menors, donen la mateixa satisfacció que les majors.

Tal com vaig anar aprenent la tècnica d´electroforming, vaig fer diverses peces mes per experimentació que perque m´agradessin gaire. Es tracta de la serie “B”, potser ni això, potser serie C, o D, en qualsevol cas també us les vull mostrar. Aqui en van unes quantes.

Una altra peça d´electroforming (i les que manquen encara per ensenyar-vos). Una fulla de tardor, ja mitg desfeta. Jo la trobo molt evocadora, pero no agrada de manera gaire unànime.  Hi ha qui la troba trista. Comentar com a anecdota que  em va comentar una amiga  que era una excelent peça decorativa, de taula com si diguessim, suposo que per la forta curvatura que té la peça. Es un  punt de vista.

Aquesta vegada em fa ilusió fer una cosa: ensenyar-vos una peça en primicia.  Els primers que veieu aquesta peça sou precisament els amics del blog i del Facebook, abans que els proxims.  Ara mateix l´he acabada, fa un quart d´hora. Es tracta d´una peça amb esmalt,  tridimensional, que enmarca un petit meteorit.  Tinc que dir que en la coloració final ha intervingut una mica la casualitat. Espero que us agradi.

Aquest penjoll, de plata de llei, te una textura especial pel com està fet, amb la técnica de la cera perduda de que ja he parlat. No te res d´ especial, es molt senzill,  però m´agrada força. Haig de dir que la meitat de la textura no la vaig provocar sino que accidentalment va quedar així amb la propia manipulació de la cera.

Una bona possibilitat que dona l´electroforming es banyar parcialment les peces. D´aquesta manera l´objecte no queda completament amagat dintre de la formació de coure. Aquesta pedra, que de aquesta manera es percep d´una manera diferent, n´es un bon exemple. Aqui,  a mes,  la textura del material base perd importancia en favor del efecte, ¿potser liquid?  del metall.

De les primeres peces que vaig fer, a l´escola, es mes una improvisació, per la obligació de pensar una peça en minuts,  que una peça imaginada. Duu dintre,  corda i una peça antiga aïllant de ceràmica, de les velles instalacions de la llum. No queda del tot malament, tot i això, crec.