Avui compartiré una sèrie de penjolls de porcellana que vaig fer amb alguns dels símbols de l’univers d’en Joan Miró.
Fets amb porcellana blanca pintada o embotida amb porcellanes acolorides o bé amb llapissos o retoladors de colors.
Avui toca publicar unes altres peces de la segona tanda de porcellana. Uns fermalls i, per variar una mica de peça, un passador de corbata. Tots de porcellana de Limoges blanca i de diversos colors.
Amb aquest panell vaig participar en l’exposició col·lectiva dels alumnes del curset de porcellana de fa prop d’un any, en la que vam presentar els treballs fets durant el curs
Organitzada pels alumnes, la vam fer a La Cantina de la Nau Bostik, on va estar cosa d’un mes, i poc després, amb menys participants, vam repetir al Casal de Gent Gran de Roquetes.
Tot i que cronològicament és anterior a diverses coses que ja he publicat, en mirar enrere, n’he volgut deixar constància a la web, ja que tant la qualitat dels companys i mestre del curs, com la realització de la mateixa exposició van ser experiències molt enriquidores.
En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peça, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles és la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.
La peça marc és d’argent, i la cadena és de cua de talp, envellida per fer contrast.
Tercera col·lecció de penjolls, oberta encara, i de moment l’última. Són una sèrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. Això implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. Té un particular pes en aquesta col·lecció, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions d´una altra.
Aquesta segona tanda de porcellana que vaig fer, va donar també per fer aquests collarets de formes troquelades amb porcellana en pasta de diversos colors.
Penjolls de porcellana en pasta, amb bases blanques i amb aigües, i floretes o fulles de colors diversos. Una de les flors, a títol d’assaig, duu en mig, una pedra tallada semipreciosa.
A més de penjolls vaig fer alguns fermalls, i fins i tot una agulla de corbata.
Petita col·lecció d’anells de llautó, és de mostra. Va servir per a la participació de La dissenyeria de joies a l’última edició dels Tallers Oberts de la ciutat, aquest any 2025. El taller que vam oferir va ser de soldadura. Com a mostra de què es podia fer un anell sense gaire dificultat, i per fugir del típic exercici en què et portes a casa un tros de canonada, vam portar aquests exemples, dos anells amb la corba de Moebius, un altre texturat amb martell, un altre bombat, i un cinquè amb corbat anticlàstic.
Aquesta peça feta amb porcellana líquida, està feta amb motlle, d’una manera que buidem l’interior fent-la molt més lleugera. Tanmateix fer-la amb motlle permet, si cal, la repetició, que pot ser també d’altres colors.
De vegades una peça pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peça et ve sola a les mans.
Un preciós estel trobat en una casa d’abaloris, més una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, pràcticament sense feina, aquest collaret informal.
Volia ensenyar també aquests últims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i després desestimar. En aquesta sèrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautó i tornilleria de niló, bastant estètica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.
Feia molt de temps que anàvem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tècnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemàtica i segura.
Aquests són els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran més.
Com cada any, és qüestió de començar temporada: aquest cop amb un collaret que m’agrada molt, i que potser no és ben bé per portar cada dia, sinó d’ús puntual, compost per diverses claus de porcellana de colors, fetes amb motlles, quatre de diferents.
I com en tota aquesta sèrie sobre claus, el que siguin inútils simbolitza per mi, les portes que, després de traspassar-les -o no-, hem deixat enrere a la vida.
Aquesta sèrie recull els símbols de les quatre estacions de l’any.
Són penjolls independents, cosa que permet lluir-los en l’estació corresponent, si així es desitja.
Fets sobre llit d’escaiola, amb porcellanes líquides, blanca, i de diversos colors.
Amb aquesta publicació us desitjo bon estiu. Seguirem al setembre.
Als encants vells sempre hi ha una parada on venen llàgrimes de recanvi per llums, provinents sobretot del desballestament d’antigues llums fetes malbé.
Sempre m’han fascinat, i era qüestió de temps que en fes alguna peça. Finalment, va ser aquesta col·lecció de collaret, polsera i penjoll.
He iniciat una nova col·lecció, FLAIXOS, amb planxes de coure en forma de càmera de fotos, amb esmalts al forn. Col·lecció oberta, que de moment té sis peces, a les que aniré incorporant d’altres.
Es tracta d’una tria molt heterogènia de coses -o idees- que en determinat moment m’han agradat molt, xocat, o m’han cridat fortament l’atenció.
Les imatges, pescades d’aquí i d’allà, parlen per si soles, però n’hi ha que necessiten alguna explicació: la foto de la gosseta, la Reina, aguantant amb paciència la penúltima trastada del meu fill, ficada dins d’una hamaca d’escalada, per exemple. O la foto de la romana pesant un cor, disseny meu, no gaire aconseguit.
Col·lecció de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva època. Bàsicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescència.
Fetes a imitació de les minimagdalenes, la base és d’argent, i allotja un petit vidre, o tipus Tiffany, o dicroic.
La gènesi d’aquest projecte va ser llarga, sobre tot perquè em va costar fer un original que fos apte per la fosa d’argent, per fer la primera peça i el motlle subsegüent.
Una de les peces més interessants de la segona tanda de treball que he fet amb porcellana. és aquest collaret. Està fet amb porcellana líquida blanca i de colors. Són peces primes i lleugeres, el collaret pot anar sobre la pell, i també juga bé amb diferents classes i colors de roba.
Una més de roses, la darrera, de moment. Una mini cistelleta, de les que es poden veure a les fires de Nadal, plena per l’ocasió, de roses.
Ara, com que he destapat totes les creacions que tenia relatives a Sant Jordi, m’he quedat sense recursos per l’any que ve. Hauré de pensar en alguna de nova.
El món dels minerals cada dia em fascina més, i crec que cada cop hi ha més varietat i millor presentada.
Aquestes quiastolites que vaig comprar en una fira de minerals, les vaig armar en forma de collaret per fer-les lluir.
He fet amb porcellana una partida de claus de porta, diferents models i colors, de les quals la primera que circula, ja que l’acabo de regalar, és aquesta.
Les claus inútils representen un record de camins, opcions triades o deixades, bifurcacions, que tots d’una manera o altra hem tingut que assumir per seguir endavant.
Seran benvingudes les opinions, bones o dolentes. Quan percebo que un disseny pot ser entès poc o gens, m’interessen particularment.
Una altra peça amb les rodones i els triangles de vidre Tiffany, muntats amb segments de llautó, i caragols de niló.
La mateixa qualitat i textura dels vidres, arrodonits al forn, donen l’estètica de la peça, llampant, més per ocasions singulars que pel dia a dia.
O l’art de penjar-se una paret del coll. He de reconèixer que aquesta peça és rara com ella sola. La seva gènesi va sortir de l’afany que tenia (i tinc encara) de fer servir maons en miniatura per fer peces de joieria. Vaig armar la paret, i després no sabia què fer amb ella. Uns quants mesos mes tard, i a falta de qualsevol idea millor, la vaig encastar en el coure fresat, i ja que era una paret, li vaig penjar un mirall al davant. Aquí la teniu…
Aquest rosa la vaig fer fa molt, quan aprenia la tècnica de l’esmalt al forn. Placa de coure amb esmalt blau molt fosc, i després esmalt blanc aplicat a pinzell. Ha estat anys al calaix de les peces incomplertes i dubtoses, i finalment vaig decidir rescatar-la.
No ho havia buscat, i ara me n’adono en el fet que aquest abril totes les publicacions han sigut de roses. L’última collita va ser abundant.
Avui, diada de Sant Jordi, com vaig fent regularment, publico el penjoll amb rosa que he fet per aquest any.
Es tracta d’una peça de ferro tallada parcialment amb plasma, amb una rosa vermella.
Microrelat de na Malen Merelo:
CRISPETES ROGES
Sobre la gespa verda jauen com crispetes, les roses roges. Aletes vermelles tremolen en sentir el contacte de la molsa fresca, aquosa. i traspuen felicitat eterna.
Aquest cop de veritat, aquest és el microrelat número 100, i darrer, de moment, de la Malen. Bufem doncs les espelmes, o assaborim les crispetes, o a l’inrevés.
Com que ja estem al mes d’abril, es bon moment per ensenyar aquesta rosa vermella. Pintada am pinzell amb esmalts vitrificables, i després cuita a alta temperatura.
Microrelat de na Malen Merelo:
Inofensives aletes microcristal.lines fan rotllana. Encisats per la seva meravellosa matèria, ens du a l’Homo sapiens, qui creà l’artefacte lític i poderós.
Aquests esbossoss d’instruments, trobats visitant una fira, em van captivar des del primer moment.
No només van donar per fer un collaret prou especial, ja publicat dies enrere, sinó que sobretot em van permetre fer una sèrie d’arracades per obsequiar.
Els ganxos son d’argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
Nàiades
Qui observi el llac turquesa, voldrà endinsar-s’hi. Tastar l’ambrosia que les ninfes custodien sota les aigûes tremoloses.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, uns penjollets, integrament de plata de llei, senzills, adequats pel dia a dia, còmodes de portar i compatibles amb qualsevol color i roba, formal o informal, O això em sembla a mi….
Microrelat de na Malen Merelo:
SO
Les notes musicals pengen d’un fil. Aviat les durà algú al voltant del coll. Molt a prop, les oïdes inquietes desitjararan ferventment sentir el seu so
Quan la natura ens regala un disseny com el d’aquest mineral, no s’ha de millorar, només exhibir-lo.
Amb la intenció d’incorporar la porcellana de ple al ventall de tècniques de joieria que ja he anat presentant, he estat un trimestre llarg estudiant determinades tècniques per aprofitar de manera àmplia aquest preciós material.
Avui en publico un dels primers resultats, es tracta d’una peça composta de diverses làmines de colors foses en un bloc. Les irregularitats de les vores de la peça obeeixen al comportament de la pasta en ser comprimida.
A veure si us agrada.
Penjoll compost per una rodona de plata de llei texturada i corbada; dins una malla vegetal, també d’argent, i un vidre cuit de Tiffany. El conjunt, assegurat, més per motius estètics que pràctics, amb caragolets de niló.
No puc resistir-me a aquestes calcomanies de floretes, no sé si dir-ne vintage o atemporals. Com posen a les instruccions dels puzles, per a públic de 8 a 80 anys. Peces fetes amb la tècnica d’ esmalt al forn.
Aquest collaret es compon de tres satèl·lits, un de principal i dos que l’envolten, a distàncies calculades, i en una òrbita rodona que forma el collaret al voltant del coll de la portadora.
Un dels satèl·lits, el central, ja va debutar en el collaret al·lusiu al conte del Petit Príncep. El vaig fer amb metacrilat. Els altres són més nous. Fets amb la tècnica de la cera perduda, en llautó.
Aquestes peces, totes pintades amb pinzell, amb la tècnica d´esmalt al forn, son absolutament temàtiques, nadalenques, i només s’escau fer-les servir aquests dies de festes.
Coure com a base, esmalt blanc al forn, i pintura vitrificable de forn per les flors en segona cuita.
Aquestes arracades poden recordar algunes peces que vaig fer amb format de negatiu de 35 mm. I és que arran d’una visita guiada que vaig fer a la Filmoteca, vaig recordar el format de la cinta de cine de 8 mm, que era un tall de la pel·lícula de 35 mm. Vaig provar amb unes xapes que encara tenia de 35, i em va agradar l’estètica que quedava, tant o més que la de 35 mm, amb l’avantatge de ser més petit i, per tant, útil per arracades.
Una peça més, crec que l’última de moment, pensada per celebrar la diada de Sant Jordi.
Camafeu de llautó amb tres roses de resina i encenalls de diverses fustes exòtiques.
Joieria de vitrall, els vidres de Tiffany, convenientment fornejats, són espectaculars també per joieria, amb les aigües i la textura que tenen. És el cas d’aquest conjunt de festa, crec que prou equilibrat i harmoniós.
Aquest penjoll té la seva singularitat en la peça emmarcada pel camafeu (que és comercial, no fet).
S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espècie de llàmina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bé d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i després de rebre les inclemències del temps, va anar a parar a les meves mans.
No sempre la natura ens entrega coses orgàniques.
Si, un altra peça inspirada en la tradició de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins d´una beina vegetal. Cordó de pell de cabra i herratges d´argent.
Es probable que aquesta peça sigui la precursora d´una sèrie que prepararem un dia d´aquests.
De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endú el primer premi.
La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.
La constatació de què així posades les flors en una peça circular, en un penjoll quedarien massa fràgils, em va fer pensar a fer una peça plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peça plana, sense fer el cilindrat final.
Aquestes flors es componen de tres metalls, argent, coure i llautó. Estan articulades a partir d’una anella central, on se subjecten, i acabades amb una olivina. L’una ha acabat per ser un penjoll, i la segona un fermall. No m’atreveixo a aventurar quina flor podrien ser.
Cordó integrat amb un penjoll d’ammonites
Aquest penjoll té el poc o gaire treball de disseny que he sigut capaç de fer, al cordó més que a la peça.
La proposta en el més pràctic, és d’un cordó regulable a la vista perquè la peça pugui lluir més amunt o avall segons la roba amb la qual es combini. Com a disseny pretén un conjunt de cordó i penjoll bonic i harmoniós.
Segueixo fent cosetes de mes o menys joieria amb vidres tipus Tiffany, es una linia que vull seguir explorant.
I amb vidres triangulars i discos en vindràn algunes més, m’explico:
Vaig fer uns penjolls de peces de vidre Tiffany una mica massa grans, per un projecte destinat a una expo de Drap Art. Com que van descartar el meu projecte, vaig desmontar aquells penjolls, i em van quedar a les mans deu o dotze peces rodones i altres tantes triangulars, de diferents colors amb tres o quatre forats, totes passades pel forn.
Aquest penjoll es una de les primeres peces, fruit de l’aprofitament d´aquells vidres. Els triangles estàn units per una cadeneta tipus cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
MiXET
Oh, mixet, mixet! Dorms al bell mig del no-res. Som a prop i molt lluny, l’un de l’altre. L’únic que tinc per saber com ets és dins meu. Mentrestant, miraré com jugues, com mioles.
Atrapat però satisfet
Ja m´agradava el gat dins la ampolla. Però ara que ha dinat, el trobo millor, mes tranquilet…
Peça en llautó i argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
SÍLEX,-ICIS
Les escates de sílex ens duen als primers homínids a la recerca del foc. La bella i funcional pedra de colors amarats del sòl va ser l’eina vital dels nòmades que un dia ho van deixar de ser.
Aquests penjolls, llibres amb rosa, van sortir, entre d´altres peces, de la pluja de idees d´aquesta primavera per fer la peça de Sant Jordi.
Son tallades i fresades en forma de llibre, les blanques d´alabastre, i la fosca de banús.
Son de les primeres proves que faig en el que en diria materials nobles, (no metàlics), experiment en el que vull aprofundir.
Microrelat de na Malen Merelo:
CADENETES
Creades per un mateix pare, esperen el moment oportú de ser independents, anar-se’n del sojorn, a una altra llar diferent i lluir la Joia de la vida.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA BOSTIKINA
L’icònic de la Nau Bostik és la mare del microbarri on creació i lliure pensament conviuen plenament. El collaret de la Bostikina revela bones vibres de cohesió social.
Hi ha peces que tenen molt de treball, i en canvi, n´hi han que ja venen fetes, com aquestes pedres, turmalines, en aquest cas en barra cúbica, i color rosa, i amb una mica de verd al final, varietat que es diu turmalina sindria -encara que com que les pedres eren de les baratetes, l´efecte sindria gairebé no es veu-.
La única feina que vaig tenir, va ser posar els terminals i els ganxos.
Microrelat de na Malen Merelo:
EXOESQUELET
Lluny de fer camí en un món marí, la petxina raptada és escollida per lluir perles en àmbit desconegut.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
INFLUENCIES FORANIES
Encara que no exclusivament, sobretot del fenomen del Comix Underground, còmics, en qualsevol cas de dos rombes, que ens van arribar mitjançant revistes com l’Star o El Víbora, i enriquiria el món del còmic i a nosaltres. Els meus favorits, Robert Crumb i Gilbert Shelton, em van atrapar per sempre, gamberros, revolucionaris, ecologistes quan aquí ni se sabia que era això.
Mister Natural, The Freak Brothers i el gat d’un d’ells, del Fat Fredy.
Microrelat de na Malen Merelo:
ATZABEJA
La bella atzabeja conté una memòria intrínseca: matèria orgànica, olor de fusta humida sota el caliu de la Terra Mare.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
EL PAPUS, EL JUEVES, I ALTRES HERBES
Una fantàstica i inigualable plantilla de dibuixants, que m’ha divertit, instruït, polititzat, aquells anys, i uns quants més. En deixo una petitíssima mostra, amb els meus favorits.
Makinavaja de l’Iva, Perich i el seu gat, Miguelito de Romeu.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMPITERN
Tal com un esperit, divaga pel món, de lóbul en lóbul. El petit fòssil, ara pur ornament, es pregunta per la seva existència, què sóc? D’on vinc?
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S’ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests són els meus
ÍDOLS
NO TANT TEBEOS
De la darrera infantesa alguns, i de l’adolescència (i la vida adulta fins i tot), el tipus de tebeo varia, cap al còmic. Aquí va la Mafalda, gran filòsofa que adoro i que encara em porta de la mà, i un record per molts altres, tots plegats una completa formació vital.
Asterix, Charlie Brown, Tintin, Lucky Luke, Forges i el seu món, Lobo Alberto, i tants altres.
Microrelat de na Malen Merelo:
BULBS
Globus aerostàtics pengen a l’espai exterior. Vulnerables, volen retornar a un entorn fluid. Sentir-se lliures o esclaus dels seus desitjos, pugnar per surar a la superficie, o quedar-se on són.
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S´ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaràn la resta de vida.
Aquests son els mèus
IDOLS
DIBUIXOS ANIMATS I PEL-LICULES
Dels personatges que no corrien per aquí en paper sinó en curtmetratges de dibuixos animats. Inoblidables tots. I encara que no són dibuixos, aquí incloc els curts de Charlot, coneguts a la mateixa època i de la mateixa manera -anys després m’arribarien les seves pelis llargues-. Aquests dibuixos i curtmetratges acompanyaven en uns anys les pel.lícules principals que projectaven als cinemes.
Pantera Rosa, Correcaminos, Tom y Jerry, Bugs Bunny, Los Picapiedra, Charlot.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAVALL DE MAR
Dins del bell camafeu hi ha un cavallet marí. Crida sense so: Natura en perill d’extinció!!
ALLÒ QUE EL TEMPS NO S´ENDUGUÉ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaràn la resta de vida.
Aquests son els mèus
IDOLS
DELS TEBEOS
A llegir, vaig començar com tothom, crec, amb tebeos.
No hi són tots representats aquí, ni de lluny, però és una bona mostra, en qualsevol cas dels que més em van arribar, abasta potser, des dels cinc anys fins a la preadolescència.
Familia Ulises, Superlópez, Mortadelo, Aquiles Talón, Patufet, Capitán Trueno, Profesor Franz de Copenhague...
Avui Diada de Sant Jordi, vull publicar la rosa que he fet enguany. Molt senzilla, la primera que faig en format anell. Ha sigut ben rebuda.
I de pas, com deien els de El jueves: “solo hay una portada pero teniamos mas”, he afegit quatre assajos mes que havia fet aquests dies, i ara per ara descartats. Com si diguessim, els que van caure a quarts de final. Properament aniré posant els que van passar a semifinals.
Bona diada a tothom!
Microrelat de na Malen Merelo:
Tal qual el sedàs opta pel valor més preuat, resten els petits núvols que mouen emocions. Records d’un imaginari col·lectiu, d’una infància llunyana.
Aquest conjunt forma part de la meva manera de fer mes manta de totes. Veig una cosa a qualsevol casa d´abaloris o de coses menudes, i em pinta be. A casa, tal com m´acaba de quadrar, li poso anelletes, cordons i altres fornitures i peça acabada.
La única singularitat que té, es que en lloc de posar ganxos d´arrecades convencionals, vaig tunejar per servir de ganxos, un parell d´imperdibles dels que a vegades es troben al desembolicar la roba nova, un model que te una estètica peculiar que m´havia cridat la atenció. Com es natural, vaig deixar la punta de la agulla ben roma perque no pugués punxar.
Microrelat de na Malen Merelo:
SABI STAR
Estrelles sabi amb pètals de cristall. Bellesa intrínseca. Sura la calma. Il·lumina els ulls, la ment i el cos de qui l’observa.
Microrelat de na Malen Merelo:
LOST IN TRANSLATION
El passat esdevé present, el present futur, el futur present i el present passat, però el temps s’atura en el precís instant de connexió amb l’altre.
Ja tenia ganes de presentar-vos a la Malen, que potser us sona pels microrelats que quinzenalment acompanyen les meves peces. Ella i unes poquetes persones mes, a mes de les dones de la meva familia, estàn de veritat al fons del meu cor. Per aquestes persones vaig fer una serie de penjolls, amb el retrat de cadascuna, i vaig afegir-hi cadenes relativament singulars, una dotzena de models diferents, que properament posaré al blog.
També hi ha homes que tindrien que tenir una cosa equivalent, però salvada una excepció, i malgrat em sap greu, es van quedar sense, ja que la joieria masculina es una cosa molt especial, i de moment no m´he dedicat a fer-ne.
Tota aquesta col.lecció s´anomena “Estima´t” i va ser singularitzada amb unes petites plaques d´argent que formen part de la cadena, i que porten gravada aquesta denominació.
Les plaques son de la mesura exacte de un negatiu fotogràfic, de coure, tallat amb laser, amb esmalts al forn, i calcomania vitrificable protegida.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMBLANT A LA TERRA
L’ametista roja, amarada a l’interior de la geoda, atrau l’ull, de qui l’observa i la desitja.
Un altre dels experiments que vaig fer fora del taller de joieria. Peces de ferro tallades amb la màquina de plasma, i després suavitzades perque no punxessin.
De fet es el material que millor va respondre, ja que els esquitjos del acer no punxen ni aranyen, i vaig poder respectar la estètica que proporciona la màquina al tallar el metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
GRAFIA
La rosa sap que una vegada arribi al seu clímax, començarà el seu declivi i es farà fosa. Prega que no hi hagi disgrafia als fulls del llibre que narra bellesa i simbolisme i, així, ser eterna.
Vaig tallar aquests trossets de coure amb l´aparell de plasma, i després els vaig curvar en una forma semiesfèrica, i en la coveta que es forma vaig afegir, en un cas una petita perla i en el altre una pedra de platja. Queden unes peces senzilles, petites, i molt portatils.
Microrelat de na Malen Merelo:
AQUÍ I ARA
La peça petita es desprèn de la peça mare. Té un do afegit a la seva bellesa intrínseca: centrar l’atenció en el moment present.
Una peça més de la sèrie Meccano, reproducció a escala 1:3 de les peces originals. Feta amb alpaca les parts que no tenia que escalfar, i argent les que tenien que ser escalfades al fer les soldadures.
Microrelat de na Malen Merelo:
ASTRES
Petits astres esperen impacients anar de lòbul en lòbul, voltar amb un cos per la Terra, com els que volten a l’entorn del Sol i irradien Llum a l’Univers.
Jugant amb discos d´àgata, vaig acabar fent aquesta animalada.
Això passa quan et fa pena deixar una cosa al calaix perquè malgrat la lletjor li veus un punt de gràcia. I la acabes de fer, conscient que no agradarà a ningú mes que a tu.
Microrelat de na Malen Merelo:
GARLANDES LLUMINOSES
Garlandes de colors diferents esperen el moment oportú per sortir del seu embolcall i espargir alegria allà on faci falta.
Microrelat de na Malen Merelo:
TIFFANY
La flor iridiscent s’estén com una catifa. Dins seu palpita el desig imaginari de fer-se simbiosi amb la Natura Viva!
Microrelat de na Malen Merelo:
FILOSOFIA DEL KINTSUGI
Les escletxes s’exposen sense vergonya. Evoquen l’experiència de vida viscuda, en un oval preciós que troba el sentit de l’Ésser.
De la incursió que vaig començar en metalls no preciosos fa dos estius, potser les meves peces preferides son aquests boomerangs fets amb ferro de planxa salvaxispes de xemeneia, i enriquits amb esmalt i amb malla d´argent amb gènere tèxtil.
Microrelat de na Malen Merelo:
MÒBIL ASTEROIDE
Asteroides de roca i gel, entrellaçats, pengen sota la mitja lluna que els nodreix amb serenor per tal d’espargir-la entre els éssers desperts.
Només per nostalgics del tema, he vist la noticia de la exposició que es fa (a Madrid) de construccions amb Meccano, i a la espera de que es faci alguna semblant a Barcelona, us ensenyo aquestes arrecades.
Son una rèplica de peces d´aquesta joguina, fetes a escala 1:3, en argent la clau, i alpaca la peça perforada.
Vull compartir aquest penjoll que vaig fer, fa cosa d´un any, en col-laboració amb la meva amiga Arrate, Me´l habien demanat unes nebodes. Es tracta de portar el retrat de una persona estimada, d´una manera mes informal.
Es una peça d´esmalt d´alta temperatura, amb calco vitrificable, cuita al forn, decorada als laterals y part de radere amb peces d´argent. I collaret d´argent de cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
SOL CONSECUTIU
L’estel incandescent, que irradiava energia en un passat llunyà, deixa empremta en l’ull i permet a la memòria una successió en cadena delirant
Aquest anell es continuació del que vaig publicar la setmana passada.
Es tractava de un anell que em van entregar per tunejar, per fer-hi alguna cosa. El vaig serrar, dividir en dos, independents.
Un d´ells, el de la anterior publicació, el vaig completar amb esmalts blaus al forn en cocció “pell de taronja”.
I aquest va rebre un filet d´or en el seu contorn, i un fons enfosquit per realçar els colors del metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
ONES
Ones impermanents, ara aquietades, sustenten energia turquesa entre crestes de plata i esperen la força d’una pertorbació que les sacsegi per sentir-se vives de nou.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES AMBRES
Safates de plata aixopluguen gotes ambres i es mostren tal com són: gebre d’almívar glaçat.
D´aquestes polseres en vaig fer quatre o cinc, pels companys de feina. Encara que no faig joieria per home, volia cercar alguna cosa per obsequiar els mes propers.
I ja que jo marxava, així els expresava els meus millors desitjos. Dubto que les portin gaire.
Es tracta de unes polseres obertes, de coure i altres de llautó, amb forma anticlàstica.
Microrelat de na Malen Merelo:
SELENE
Selene sura en un espai sense fi. La seva presència destaca en la foscor de la nit. Sembla impassible, però, fidel al seu planeta, és omnipotent i amb secrets a descobrir.
Microrelat de na Malen Merelo:
A FLOR DE PELL
Imaginà l’art de viure junts en el moment en què l’abraçà i sentí el batec del seu cor sota la pell vegetal de l’escorça, coberta de molsa humida i tendra.
Microrelat de na Malen Merelo:
AMMONITA
La bella ammonita guarda secrets d’una vida antiga on vivia al fons del mar. El signe en forma d’espiral hipnòtica mostra el símbol de la vida, l’evolució cap a l’infinit.
Microrelat de na Malen Merelo:
CARAMEL DE CRISTALL
El caramel de cristall es desprèn del vestit de plata que l’envolta, i deixa anar la seva delicada flaire d’un temps llunyà.
Un penjollet mes, en aquest cas montat en una gargantilla, de la serie d´argent “arrugat”, envoltant un dau de pirita.
Una peça mes de la serie d´elements amb argent “arrugat”, (en queden poques, ho juro), en aquest cas el metall abraça una petita flor de jade blanc, de Birmania.
Un penjoll més amb l´argent arrugat, embolicant en aquest cas una esfera de pedra volcànica de un preciós color verd. Una més de la serie que vaig fer per obsequiar diverses amigues, companyes, en determinat moment de la meva trajectoria laboral. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILS DE PLASTILINA
Com fils prims de plastilina fets amb delicats dits d’un infant, les anelles s’entrellacen en peça única per xalar.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA ROIG
Cada primavera reapareix la Rosa de roig intens. Sembla la mateixa, però és diferent. Símbol d’amor, d’amistat, bella i vulnerable com l’estació de l’Univers
La làmina d´argent així, embolicant diferents peces, queda espectacular, absurdament orgànica com es, i dona joc per molt. En aquest cas la vaig combinar amb una bonica granadura conformant una peça prou atractiva per l´us diari. O així em sembla a mi. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MONEDER LLAMINER
Els dits pugnen inútilmemt amb les boletes rodonetes per obrir el moneder llaminer. Les monedes s’escapuleixen entre forats d’un teixit absurd. Comença la fi d’un objecte que agonitza.
Aprofitant que els vidres emprats per fer llums o quadres amb tècniques Tiffany, passats pel forn donen una bona textura i mantenen unes aigües espectaculars, com es veu a la foto, vaig fer, amb metall, unes quantes peces. I mes que en faré, donat que metall i vidre es un bon maridatge.
Posar de relleu en aquesta ocasió que com a part del experiment vaig fer servir per algunes peces alpaca, en lloc de argent, el cas de la peça que publico avui. Va ser fallit a mitges; resultava que la alpaca, un cop sotmesa als set o vuitcents graus del forn, quedava enfosquida de manera irregular sense sol-lució. Tot i això, el fo fosc que van prendre les peces amb aquest material, va agradar força a algunes persones.
Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.
Aquets penjollets, fets amb la tècnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinació amb el cordó, pot ressaltar encara mes la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
ALGUES D’ARGENT
Heures de fil desfilen per camins divergents que no van enlloc. S’enreden i creen un teixit incert. Inconscients de la bellesa que generen, es mostren simplement com són.
Microrelat de na Malen Merelo:
ESCATES DE GEL
Escates de gel atrapen el cel. Filigranes de plata omplen espais en blau amb espurnes de llum de dia i de nit. Antònims complementaris són en petites llacunes, viuen realitats paral.leles d’un món perdut.
Presento aquest penjollet, molt senzill, que consta de una petita peça de bismut, -un mineral de aspecte molt interessant -que en peçes una mica grans recorda conjunts de pirámides o de edificis-, envoltat de una llàmina texturada d´argent que queda arrugada, resseguint-li parcialment la forma.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES DE ROSADA
Dignament acollides en un tros de xarxa estesa reposen les gotes de rosada. L’aigualada reflecteix els colors del seu voltant: de la Natura, del Cel, del Sol. Colors alegres, colors vius s’apaguen amb la nit fosca i reviuen de nou al mati.
Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de l´argent i el negre profund del mineral conformen l´atractiu de la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTA PETRIFICADA
La gota salada va vessar de l’ull. En fer via galtes avall, es va solidificar. El fluid quiet, petrificat, és ara present en aquest món terrenal. Expressa el seu plor, la seva tristesa, el seu dol i, malgrat tot, evoluciona a un altre estat, tal vegada, en bellesa impertorbable.
Quan una idea, un material funciona de veritat, ho fa fins i tot al nivell mes primari. Aquestes arrecades de malla orgánica, de plata llei, no tenen practicament forma definida, ni elaboració, ni fa cap falta. Es la mínima expresió de la idea que em va portar a fer un bon grapat de variants, i la meva percepció es que ha agradat molt.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On és el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel món. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiències pròpies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serà dolçament acollida i rebrà la calidesa de la peça mare, qui és a l’espera, per si torna el seu buit.
Penjo avui al blog aquestes arrecades de malla vegetal convertida a argent, de formes irregulars, amb incrustació de esmalts transparents de forn de diferents tons vermellosos. Son lleugeres i molt lluminoses.
Microrelat de na Malen Merelo:
CATIFA ROSÀCIA
Damunt d’espurnes rosàcies sura un gran cor groc. Bell, brillant, jovial, com un narcís encisat per la seva lluminositat. Desprèn, sobre la catifa etèria, energia i força imparable de qui pot amb tot. Però té una por amagada. Pertany a allò que s’anomena PAS, pigment altament sensible. Una sola gota d’un altre color damunt seu i deixarà de ser el que és: Llum!
Aquest senzill penjoll, part d´una sèrie una mica llarga, està fet amb argent “arrugat” que envolta una esfera de jade de Birmania. Amb collaret curt, blanc, llueix prou, o això espero que s´hagi trobat la meva amiga Irene, destinataria de la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
TURMALINES LLIURES
En un lloc precís del món, sota el caliu d’una lluna en silenci, el tímid fluid va infiltrar-se dins la matèria del voltant. D’aquesta simbiosi va esdevenir-se petites escultures romboidals i translúcides. Les turmalines lliures i independents poden lluir ara en lòbuls presumits.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes d´esmalt transparent al forn, tècnica “plique a jour”. Pertany a una sèrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peça fàcil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que m´ha sortit gairebé un espot publicitari, però això de vegades passa)
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gèlides, com si es tractés d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnòtic té el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi és. Ens brinda amor incondicional.
Es la segona versió de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.
En aquest cas es d´argent massís (la primera va ser d´electroforming) feta amb la tècnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.
Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.
Aquestes arrecades formen part de una col.lecció de cinc peces que he fet recentment. Son montatges amb reproduccions escala 1:3 de peces de Meccano. Amb tornilleria, com ha de ser. Les peces son d´alpaca i els herratges de argent. Es el meu petit homenatge a una joguina que va omplir molt de la meva infantesa i que de alguna forma, segur, em va modelar. Espero que us agradin.
Microrelat de na Malen Merelo :
AUTUMMUS
Vet aquí una petita demostració empírica de la possible bellesa de les coses caduques. La fulla tardoral mostra el pas del temps. El seu cos perd vitalitat, lluita, es resisteix al canvi. Qui la comprèn, aconsegueix fer-ne matèria immortal, mentre traspua la fuita blava de la melangia.
Aquestes arracades van enganxades al lobul de la orella, al contrari de la majoria que faig, que van amb ganxo i per tant pengen i tenen moviment. A segons quins dissenys i textures els hi va millor aquest anclatge, però la veritat es que aquest material llueix amb els dos sistemes.
Començo la temporada amb aquesta modesta peça, feta fa uns mesos, amb plata com qui diu embolicant la pedra, una olivina esférica de les Canaries. Aquesta peça es va quedar a casa, però d´aquest sistema seguiràn altres peces, ja que vaig fer una serie relativament llarga per obsequiar amigues i companyes de treball per una circumstancia molt especial.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES D’AIGUA PERLADES
Penja d’un fil de plata, la petita cortina de gotes perlades. Algú la durà de guarniment. Crearà una història: aigua salada encapsulada. Llàgrimes plenes d’emoció, d’alegria i tristesa. Lluïdes sense vergonya, ni por. Record entranyable. Experiència de vida viscuda, amb passió… Viatjarà el mite de boca en boca, i el penjoll de cos en cos, tant com hom vulgui.
Us torno a compartir aquesta peça per que gaudiu d´aquest microrelat de na Malen Merelo:
FLOR I POLITJA
Són conscients les flors, de la seva funció en el món? Per reproducció sexual creen llavors. Les espècies es perpetuen i es propaguen. Comença així la biodinàmica de tot plegat: Les flors beneficien els insectes i ells, alhora, la humanitat. Tant de bo accionar la politja fes les flors vivament eternes.
Microrelat de na Malen Merelo:
TRIBUT AL CARBONET
Des de l’origen, al món, l’home feia Art. Les coves primitives en són testimoni. El petit branquilló sol, o llepat d’aigua i terra de colors, expressa la vida quotidiana i alguna cosa més… el xaman dóna peu a rituals i fa celebracions dels mites. El carbonet lleuger i porós és una descoberta fascinant. Vet aquí el tribut amb tul de plata
En aquest penjoll, el joc que he fet ha consistit en visibilitzar l´efecte de tensió que habia conseguit en la peça de plata, carregant-hi abaix un petit pes de llautó de balança, com si fos aquest pes el que provoqués l´estirament vertical que presenta. Espero que us agradi tant com a mi.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROAD 66
El psicodèlic vehicle fa via per la Road 66. De fons, la veu de Jim Morrisson. Ha nascut la Contracultura! Els joves cerquen una vida alternativa. En contra de la burgesia i la mediocritat de la societat de consum. Abracen l’exploració, la innovació, la fraternitat universal, la llibertat sexual i el nomadisme. Fer real una vida utòpica a favor de l’ecologisme i l’anarquisme. Molts, però, enlluernats per l’eufòria col·lectiva i contagiosa, van més enllà amb begudes espirituoses i LSD per arribar a un estat elevat de consciència, fins que deixen de ser conscients i traspassen a la vida dels morts.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA DE VELLUT
La rosa és bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi és breu. La funció de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res més. Nostàlgics, la volem posseir. Fer una reproducció simbòlica i perdurable mentre rastregem, inútilment, la seva flaire dins la memòria sensorial.
Poema de José Antonio Arcediano:
LA CUA
Davant de casa meva,
a la floristeria,
sota la intermitència de la pluja,
els homes fan la cua de les roses.
A cinc pavos per càpita
la parenta contenta,
i aquell bèstia que ronca com un bou
cavaller per un dia.
La dóna no li compra
el llibre de rigor
(“total, si no lo lee, pa´hacer bulto”),
Ell no fa cap retret
(total, pa´no leerlo y que haga bulto”).
Es un dia perfecte:
ja no portem morrió,
podem aglomerar-nos
i fer com si no res.
Visca el nostre Patró! Morin els Dracs!
Germans, canteu amb mi:
“Rosa d´abril, morena de la serra…”
SVH, 23,4,22
Microrelat de na Malen Merelo:
Microrelat de na Malen Merelo:
48 MINDFULNESS
Les plantes aquàtiques van més enllà del que són. Suren en aigües reposades. Simulen no moure’s, però respiren, senten la pluja quan els cau al damunt o el vent quan les sacseja. A la nit les envolten cuques de llum i al mati, el sol els dona color. Les rodones hidròfites viuen el mindfulness.
Torno a publicar amb el Microrelat de na Malen Merelo:
47. GLOBUS
Mira el globus i deixa fluir el subconscient. Volar sense volar. Tant de bo pogués fer com l’Alícia, tastar l’Amanita muscaria, el bolet més seductor dels follets del bosc: roig amb puntets blancs! S’imagina fer un mos, empetitir-se i, dins del globus, viatjar… viatjar sense pressa ni pausa, rumb cap a l’autoconeixement.
Aquestes peces son fetes amb vidre per tiffany, transparent, que cuit al forn queda fos amb la plata que li fa de cassoleta.
Com a mostra de la meva perspicacia a l´hora de triar perquè ha de servir la peça, ressenyar que per mi eren uns penjolls interessants. Va resultar que per aclapadora unanimitat de les dones que van veure els penjolls, feien per uns anells fantàstics. Vaig recollir la idea i aqui els teniu.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA QUOTIDIANITAT
L’agulla de penjar duu records llunyans que arriben a l’instant, com un llamp, més transparents que mai. L’estalvi de vímet fet amb cura per mans expertes acull sense por el recipient on es troba l’àpat, que amb amor ha preparat la mare. La quotidianitat diacrònica del moment serà repetible un temps, i irrepetible ara, perquè ahir va ser ahir, avui és avui i demà será demá.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMICERCLE VITAL
El semicercle és com un llibre obert. Pàgines esgrafiades revelen una vida plena d’emocions individuals, i universals: alegria, tristesa, esperança, ira, pau, confusió, amor… Succeeixen de manera inevitable, dins d’un mateix espai, una rere l’altra, soles, juntes. Vet aquí el fruit de la existència humana.
Fer aquestes arrecades va ser un encarrec-no encarrec, o mes ben dit, una especie de no encarrec-sorpresa. Vaig saber que la filla de una persona propera havia perdut en un viatge la possibilitat de comprar unes arrecades amb aquest signe i se´n havia quedat amb moltes ganes. M´hi vaig posar al taller i van sortir aquestes. jordividalgallifa.com
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA PASSIÓ
Aparentment, la flor sembla a punt de ser empassada pels petis forats del terra metàl•lic, però la passió de viure és ferma. S’adapta a les noves circumstàncies. No vol desaparèixer així com si res. S’expressa amb tota la seva plenitud, amb l’extensió màxima i amb el seu color rogenc, de sang, VIU! Incita la imaginació de qui està al seu voltant per tal que ensumi la seva olor i palpi el tacte sedós que traspua des d’un món terrenal i espiritual, alhora.
Fantasia feta a partir de una canella de máquina de cosir, com element principal. Materials: acer inoxidable, argent, cordons pell de colors. Es força divertit partir d una peça estranya que et crida la atenció i veure fins on arrives. I encara em queden tres canelles per fer mes tonteries que em facin mes o menys el pes. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo
PAPERINA DE PLATA
La paperina de plata envolta amb delicadesa una part de l’esquelet de l’eriçó de mar, que conserva amorosament un tresor, com si es tractés d’un futur nounat. L’escultora Universal ens mostra la creació del fòssil unificat!
Microrelat de na Malen Merelo:
39. OM, més que una síl•laba
L’objecte de desig arriba al seu destinatari. Per què vol lluir aquesta peça? Fruit d’una moda a Occident, li sembla un ornament bell i el mostra alegrement? O va més enllà, coneix tot el que implica aquest “OM” i agraeix als creadors de les escriptures vèdiques, en fer saber als mortals que, el simple fet de pronunciar-ho, el pot dur a una connexió profunda amb l’interior d’un mateix. Tant de bo continuï com a joia perdurable. La més valuosa que s’ha creat mai.
Pas a pas amb la experimentació joieria-vitrall, aquestes arrecades d argent, amb vidre dicroic, de fusing. El dicroic no funciona sempre, hi ha colors que al forn tomben cap al negre o gairebé, i en qualsevol cas queden lluny dels colors pre-fosa; aquests han quedat prou llampants, crec.
Microrelat de na Malen Merelo:
Aquest penjoll es composa de un disc d argent curvat en forma esfèrica, amb un disc de vidre bullseye transparent. Un resultat mes de creuar coses del àmbit joieria i l ambit vitrall. Sorpresivament sembla agradar mes en format anell que penjoll o arrecada.
37. CANELLES DE FOC
Microrelat de na Malen Merelo:
De la mare Terra esclaten porus i surten amb força virulència les canelles de foc. La gravetat fa que regalimin per damunt del llom de la colada. L’aire lluita amb el foc. Provoca la solidificació dels rius de lava abans no arribin al mar. El paisatge es torna efímer amb camins divergents i petites llacunes de colors. La llum argentada de la lluna el transforma en una visió hipnòtica i exquisida.
Com que fa un temps estic aprenent tècniques de vitrall, tiffany, emplomat, i ara fusing, es facil creuar la linia entre les diferents disciplines. En aquest cas en direcció a la joieria. Aquesta setmana vull ensenyar-vos un penjoll fet amb vidre spectrum, amb tres verds diferents, i acabat al forn amb les tècniques de fusing que estic aprenent. Tot i que es un material fràgil, crec que val la pena seguir experimentant amb el vidre, es inalterable i presenta una apariencia molt atractiva. .
Microrelat de na Malen Merelo:
36. BELLESA PERENNE
Sense pressa, sense pausa, la figuera del moro es nodria amb elements rics de la terra i de l’aigua fins que va donar el seu fruit per a qui el volgués. Amb el pas del temps, d’una manera imparable, l’interior del teixit que un dia va ser viu i lluent, s’havia replegat en els seus nervis i donava pas a una bellesa decadent. Així ho va percebre l’Asun, que va oferir al seu home la fulla caduca, per tal que esdevingués perenne, per sempre més.
Microrelato de Mudarra:
25 = Parchis. Proveniente del indostaní, “pacisi” o “pacis”, significa 25, cifra máxima puntuable al lanzar las conchas del molusco cauri. Juego introducido a finales del s. XVI por un gobernante del imperio mogol.
Ese juego lo conformaban 16 muchachas de su haren, divididas en cuatro equipos diferenciados por el color de sus ropajes y que debian tratar de llegar al centro del tablero, en el que esperaba el emperador.
Esas coloridas piedras entramadas en la piel de una cactacea se transforman en “juego-sas” frutas que colorean los escotes de sus portadores.
Color y naturaleza, historia y diversion, tecnica y rigor.
Si 25 es ganar, 1 es suficiente para encantar.
Microrelato de Mudarra:
METAMORFOSIS
Transformación extraordinaria, sorprendente labor y desarrollo del ingenio.
Crisálidas coloridas antes larvas, orugas peludas que de adultas volarán.
Mariposas breves.
El arte constata que belleza y brevedad no riñen.
Esas flores, no expuestas, preparadas para alimentar mariposas de colores que algún dia bailarán su danza en el estómago de alguien.
Fusión de naturaleza, no confundida, cada ser en su lugar para generar vida.
La imaginación es libre, la metamorfosis creativa.
Microrelat de na Malen Merelo:
35. SIMBIOSI
Dos organismes diferents van coincidir en un ecosistema aquàtic. Existiren per la dependència paràsita mútua, l’un de l’altre i del seu entorn. La seva vida conjunta els va aportar beneficis i perjudicis. Ara, resten estrelles delicades de porcellana blanca amb pòsit malva. D’aquí a un temps, amb l’interacció d’un altre simbiont, tornaran a mutar.
Microrelato de Mudarra:
2. MECÁNICA TILILANTE
La materia prima del tiempo es poseer tiempo.
Industrializamos el tiempo, deseamos que transcurra o esperamos su parada, según nos produzca pérdida o ganancia.
Mecánicamente desaprovechamos el tiempo porque el control del tiempo no existe, lo hemos manufacturado.
Nos abastecemos de tiempo ignorando que es tililante, cual estrella que centellea con ligero temblor.
En el espacio no hay tiempo, si podemos abastecernos de espacios a los que dedicar tiempo.
Jordi Vidal Gallifa 