Aquest paravent, fet per separar la rampa de vehicles, del terreny, el vaig començar a l’estiu de l’any passat, fent tot el metall, excepte la peça perfilada. I aquest estiu l’he acabat fent: un skyline de Tarragona, fresat amb ferro cortén de 3 mil·límetres.
Fa joc amb un paravent anterior que tenia una teranyina com a peça singular, col·locat molt a prop.
Aquesta pastilla de porexpan, de 25 centimetres de diametre, està rebaixada amb la broca preparada al efecte que es veu a la segona foto, un tros de xapa atornillada a una broca vella de fusteria. Amb aquest rebaix queda una superficie en forma de plat, que pintada amb silicona permet preparar i soldar comodament la peça correlativa de vitrall.
La xapa no està esmolada, no li cal. I el treball es fa amb poques rpms.
Estic amb assajos per intentar fer una forma complerta de lámpara, a partir de una semiesfera de porexpan. Quan em surti ja us explicaré.
Per si a algú no se li ha acudit. Una manera molt senzilla de tenir suplements per la enclusa (yunque) per tal de poder deformar el ferro al roig. Senzilla i molt económica.
Aquestes boles, de diferents tamanys, es venen en establiments de venda de ferro en barra o planxa, a preus molt modics, i fent una rosca tirant a gran, mes un trosset de barra amb la rosca mascle, ja tenim montat l´artefacte.
També es pot veure una destral modificada (tallada a radial) que posada al encaix de la enclusa, permet tallar d´una manera precisa.
Amb aquesta publicació em despedeixo fins a setembre. Que tingueu tots unes bones vacances.
Comparteixo avui, per donar idees que a algú puguin servir, aquesta taula que vaig fer per tallar ferro amb la máquina de plasma i amb el soplet d´oxigen i butà. Està ensamblada només amb cargols, no te cap soldadura. Es plegable per, si convé poder-la desar i que no faci nosa, te rodes per posar-la facilment com millor convingui, y tota ella es feta amb perfil galvanitzat 40x40x4. D´aquesta manera, quan amb l´us alguna peça del sobre s´acabi de fondre/desfer, cosa que amb el tall de ferro passa sovint, es sumament fàcil substituir-la amb un segmentg de perfil igual.
Aquest enginy te ja uns anys i, com alguna altra cosa, no ho habia publicat. Son dos planxes de ferro gruixut, 5 mm atornillades una a l´altra, amb una separació de cosa de 1 cm. La planxa de dalt va foradada com es veu a la foto, per tal que hi capiguen unes petites barres de 8 mm de gruix. Es poden posar formant cada un dels arcs que abarca la peça. S´escalfa al roig el tram de la pletina o la barra, i es va torçant succesivament. Acabarà formant l´arc o el cercle que interessi amb una raonable regularitat. Les peces gruixudes tenen la funció de comprimir el principi de la pletina o barra cap al arc proposat. El conjunt es pot fixar de diverses maneres. Jo vaig triar, anclar-ho, quan el faig servir, amb dos esparrecs cap a baix, en els dos forats de la enclusa. Espero que la idea sigui de utilitat a algú.
Torno a publicar aquest treball en honor al microrelat que n´ha fet na Malen Merelo:
Us presento una banqueta, de molt llarga gestació, a la qual, deliberadament, he anat afegint cosetes, de diverses disciplines, fins que no n ha cabut cap altra. Una mica en broma en dic que es una “mona de Pasqua” pels detalls que he arribat a carregar-hi.
D alguna manera he volgut, apart de divertir-me, barrejar disciplines, del ámbit forja, com vitrall, com joieria. El resultat, ja ho podeu veure, ben barròc.
Espero que us agradi.
Microrelato de Mudarra:
ASEM ETERUBAT
Simetría es belleza, polígono convexo, hexágono regular en el que comer o descansar: ASEM ETERUBAT.
El arte es matemática, ciencia deductiva estudiosa de las propiedades y relaciones entre si de los entes abstractos.
Panot marino compuesto por sofisticados triángulos equiláteros, simétricos, encajados.
Versatil belleza forjada, macetero nacida e inteligentemente adaptada por un tuneador con creatividad avanzada.
Vaig fer aquest banc fa uns anys, sobre tot perque els bancs d´aprimar fil de metall preciòs son molt aparatosos. Aquest format, apart de ser molt mes econòmic, cabia mes o menys on caben uns esquís. No vaig trobar el torn de manivela adequat, prou petit per lligar amb el conjunt. Recentment vaig donar amb torns manuals de manivela prou petits per poder incorporar-los al model i poder substituir el tensor de carraca que vaig posar inicialment. Aquesta setmana santa he pogut modificar el banc que ara torno a publicar.
Aquest suport, forjat i pavonat, va anar sortint poc a poc, sense un disseny previ, només amb una vaga idea del que volia. Volia d´alguna manera, “vestir” el llum. Quan el vaig veure prou aparatós i interessant, vaig parar. El llum m´agradava molt, però no trobavem el lloc on posar-lo. Després de algunes ubicacions descartades, i algún tira i afluixa, a casa, al respecte, varem trobar el lloc ideal, com podeu veure a les fotografies.
Avui vull posar un racó que per fi he acabat, en el que portava uns anys treballant. Primer vaig fer la taula, d´obra. Després, l´any passat vaig començar el paravent, l´origen del qual va ser força casual. Un regal que vaig acceptar, uns trams de barana de balcó, preguntant-me quinta tontada podia fer-hi, van acabar en això, només incorporant en un quart quadrant una xarxa de teranyina de forja -que vaig fer l´any passat-. Aquest any he armat el paravent, pintat, etc. i l´he instalat, incloent un sostre on posar unes persianetes de bambú o mimbre, en el seu moment, cara l´estiu. Amb detalls per acabar, així com posar part del marc de inox, al llarg de la tardor o l´hivern, però basicament quedarà tal com és ara.
cof
Com a darrera entrada de la temporada, aviat vacances, yupii…, poso una foto de familia de les adquisicions que he fet per potenciar el tema forja, que tinc una mica deixat. La peça final, ha sigut aquest soldador d´oxigen i butà, que a més, talla el metall (una mica, ja se que l´acetilè talla mes) i escalfa el metall correctament i al contrari de la forja, en llocs molt concrets. Fins ara havia passat amb el petit, groc, de lampista, que per feines de forja quedaba molt curt, fins l´extrem que algunes peces, si no volia encendre la forja, per doblegar-les, preferia fer-ho a cop de martell en fred, que amb aquell bufador petitet. Aquesta pista em va fer concloure que necessitava l´equip.
Avui vull posar una renovació que he fet al taller de ferro. Per activar tema forja he conseguit un martinet (martillo pilón). Amb això, i el canvi a la forja de gas, espero millorar molt el rendiment en el tema forja. Amb carbó i només amb martell i enclusa es triga massa a fer les coses i acabes aburrit, per romàntic que sigui treballar a la manera antiga. Tot i això treballar amb forja de gas i martinet també te la seva antigüetat. Per que us feu a la idea, aquest martinet, pel que se, es de l´any 1930 aproximadament. Aqui poso l´enllaç de una prova de funcionament: https://youtu.be/igQ2eCugIus
El torn de sobretaula estaba espatllat (des del any passat) i no trobava la avaria. Aconsellat i guiat per l´Albert, un amic, li he posat motor nou, trifàsic, i un variador. Amb el variador, la velocitat del torn es regula amb un potenciometre i no havent de canviar cada cop les corretges. Mes modernitat, doncs. I aquest mateix variador serveix pel martinet, que també te motor trifàsic.
Vull compartir i també deixar constancia al blog, d´un canvi que vaig fer aquest estiu passat pel que fa a la forja. Fins fa poc, les peces que havia fet eren fetes amb la forja de carbó, sistema amb que vaig aprendre. Com que aquest sistema es molt romàntic i vintage i el que volgueu, pero moooolt entretingut i lent, cada cop em costava mes posar-me a fer qualsevol cosa, o encendre simplement la fornal. Per reactivar la afició, vaig incorporar al taller una nova fornal, de gas propà, que un cop probada, dona molt mes marge de treball en calent, i una mica mes de ritme al treball en si, al no tenir-te que preocupar de remenar el carbó a la cerca del caliu suficient. Com podeu veure, la vaig posar sobre la antiga, de manera reversible, per mantenir la possibilitat de fer servir qualsevol.
Tercer i últim penjador de la sèrie, clau de ferro amb cinc braços, naturalment, diferents dels dels altres penjadors, Les tècniques, les mateixes, forja, mecanitzat, soldadura, plasma, fresat, i alguna cosa que em deixo. En aquest cas, el detall per contrastar amb el ferro, el gatet, està fresat en una planxa d´alumini, de 5 mil.limetres perque tingui una mica de consistència.
Segueix el segón penjador de la sèrie a que em referia la setmana passada, una clau de ferro amb cinc braços, en aquest cas amb subdivisions, sumant un total de quinze ganxos, fet també amb diverses de les tècniques -des de la forja, al mecanitzat, soldadura, fressat, etc. – que permet aquest material.
Em fa una particular il-lusió penjar la entrada d´aquesta setmana, perque es tracta d´una creació de ferro, activitat que he tocat molt poc ultimament. Es tracta de un penjador de paret, primer que us ensenyo de una serie de tres peces, pensades per un mateix ambient, regal per a una bona amiga. Com faig gairebé sempre, he combinat forja propiament dita, en calent, amb algunes peces mecanitzades en fred, la lluna es de coure, i la peça base està retallada amb un aparell de plasma. Per la part de calor, he afegit aquest any al taller, una forja de gas, menys romàntica que la de carbó, pero molt mes ràpida, i, ai, efectiva (escalfa molt millor).
Com sabeu molts, faig de tant en tant escapades a coses que no son joieria…forja o altres metalúrgies, lamentablement no tant sovint com voldria. Aquesta peça la vaig fer l´any passat, i reconec que m´ha quedat una cosa molt rara. La ceràmica central son dos peces d´antiquari, del segle XIX, ja així enmarcades, que vaig comprar a una amiga en una subhasta. Em vaig enredar a afegir-hi peces metaliques (son perfils de planxa d´acer, llautó i alumini fresats), i de cop em van fer adonar que estava fent una espècie de quadre al revés, cap a fora. Tot i això m´agrada el resultat, i està penjat al menjador de casa amb diversitat d´opinions per part dels moradors. Espero que us agradi.
Vaig prometre fa poc, al blog, que posaria aquesta peça. Es tracta d´un canelobre forjat. Conté el nus fet al ferro (un ferro massis de 8 milimetres de diametre) del que vaig parlar. Va ser la meva primera peça amb la forja de carbó, tal com vaig començar l´aprenentatge, el primer exercici que ens van posar
. Crec que el raonament del professor venia a ser que si erem capaços de fer el nus, ens atreviriem a tot. I de debò que despres de conseguir fer-lo varem guanyar moltissima confiança.
Aquest quadre, un dels projectes mes vells que tenia al calaix, està fet des d´un pensament d´esquerra, com a confirmació del fracàs de les esquerres en general per tot el segle XX, i, malauradament, el que portem de segle XXI. No pretèn referir-se doncs al comunisme, més be a totes les esquerres.
Aquestes paletes, de ferro forjat i tallat amb plasma, tenen, apart l´us decoratiu, el us primari de centrar un lloc concret, dins una exposició (de pìntura o de altres coses), on l´artista deixa les seves targetes perque el públic les pugui agafar. En vaig fer quatre, i he regalat tres. Ara que ja està entregada la tercera puc publicar el treball.
Una suggerencia de la Charo -a qui no debia agradar gaire el moble de la tele que teniem-, de fer-ne un altre, de forja, va portar, despres de força temps de imaginar sense exit com adaptar una forma de tipi indi a moble de racó, a realitzar aquest disseny. Perque es veies mes lleuger les lleixes son de vidre. La sobrietat del resultat, em va portar a afegir , fets amb fang, els simbols del sistema solar.
Aquesta peça de forja, la vaig fer com un record de la nostra mascota, la Reina, i a petició del meu fill. Preten recordar que la vida surt de la terra i torna a la terra.
Ideat integrament pel fill d´un bon amic, adolescent, qui també ho va realitzar al taller, em vaig limitar a fer-li de guia: assessorament tècnic, tria de materials, ensenyament i vigilancia.
No va quedar malament, pero no va tenir bona rebuda pel destinatari, i el cas es que el tinc per refer quan em sobri una estona i una mica d´inspiració.
Encapçala el blog senser, aixó pot donar pistes de la seva importancia. Treball de curs a l´escola Massana quan em van ensenyar forja. Evidentment de forja no en te gaire, però com que el tema del treball final no era molt rigit, m´ho van deixar fer. Amb aquest treball em vaig deixar anar creativament parlant. La sequela d´això va ser la talaia.
Fet per suggeriment de la meva dona, va anar prenent forma poc a poc. Està a cavall de la forja i la metalisteria (en fred) com altres coses que he anat fent. Les fulles son les de plataners d´ombra, molt representatiu, per mi, de Barcelona, la meva ciutat, en tant que quan era nen, aquest arbre era el majoritari, si no l´unic, que hi havia als carrers.
Aquest picaporta, amb el cargol forjat, te la base tallada amb plasma, un tall que m´encanta. Regal a uns amics per la seva casa al Moncayo.
Aquest aguantallibres vol tenir una peça de cartró i te l´altra de folis grapats. Te un clip, i cada peça es un petit estant on hi van uns llibres petits. De llibres en vaig fer mes dels que en caben i n´he obsequiat algun.
Aquest faristol, de ferro, llautó, coure, i fusta de ginebre, va ser un obsequi dedicat. Al centre de les fustes i van els perfils dels mapes de la ciutat de Barcelona, d´un poble del pirineu, i d´un poble de Jaen, on va neixer la obsequiada. Amb distancia es mes decoratiu que practic.
Son molt interessants els simbols de la mitologia lapona, que vaig coneixer per una col-lecció d´arrecades que vaig veure una vegada. Aquest es el bruixot, porta esquis, i te un timbal, i les “cares” del timbal representen els mons de la vida i de la mort.
Segona rosa realitzada amb vistes a Sant Jordi. D´aquesta en vaig fer diverses, per amigues i familiars. Encara que la rosa te la gracia dels colors que li donen els diversos metalls que la formen, per mi el mes singular es el “gerro”, el peu que li vaig fer.
Aquest paraigüer, per un bon amig, barceloní desertor de la seva ciutat, te retallat -fresat- a la part superior del cilindre l´skyline de Barcelona. Tanmateix les fulles son les caracteristiques de la ciudad, del plataner d´ombra.
Aquesta peça la vaig fer ja dedicada, a una bona amiga, i treballava amb limits. L´objecte no podia ocupar lloc sobre cap moble, ni al terra. Limitacions de les vivendes. Va ser donçs, una cosa per penjar. Vaig donar amb aquesta especie de quadre, fresat. Un primer pla d´una rosa.
Feina de forja, aquest canelobre, fet a una mida congruent amb una finestra concreta, de la cuina de la casa d´uns amics, permet col-locar testos o espelmes.
Simulant un bloc de notes, aquesta feina va ser un bon exercici de fresat. Es una peça de paret, de 38×28 centimetres. Es com un “positivat” d´una foto feta a la Charo. Costa de reconeixer, amb molta imaginació hi ha qui veu un ull, o el nas,,,
Treball també de forja. Obsequi ideal per Sant Jordi. Els petals van soldats a la barra central, un per un. Entretingut.
Una altra picaporta. Per una parella amiga de molts anys enrerre. Per la porta d´una casa del pirineu. L´aprenentatge de nussos per ser un bon explorador, començava sempre pel nus pla.
De forja, aquest picaporta, molt senzill, ha agrat molt. I em va tocar. malgrat el meu escàs entusiasme per repetir coses, fer-ne un altre per una familiar. Finalment en varen ser tres. Un m´el vaig quedar, y els dos altres, estàn, que jo sapiga, a Corbera de Llobregat i a Moral d´Hornuez (Segovia).
Un dels primers treballs que vaig fer amb el taller encara nou, sense supervisió del profe. Practicament es tot fet amb calor.
Regalat a uns amics, una parella de mestres, està a la casa d´un d´ells a un poble de Cuenca. .
Aquest sol, regal a uns bons amics, va patir una mutació per expres desitg d´ells, que pels dies del obsequi cumplien 25 anys de casats.
Encara que no està de moda el circ amb animals, forma part del meu quadre d´infància, i per tant, segons reflexió de Vàzquez Montalban que comparteixo plenament, de la meva pàtria. El perfil de l´ultim elefant es obvi que es afusellat a en Barceló. L´obra va ser per una amiga a qui aquest animal fa una especial gracia.
El ferro gruixut es forjat. Els gats son, no fresats sinó retallats amb serra, radial i tot el que vaig pescar. Vaig intentar reproduir el gat d´en Perich, i el gat de Fat Freddy. L´obra va ser per a una amiga a qui agraden molt aquests animals.
Aquesta peça, encarrec, és un regal a un bon amic de la infantesa, dels temps dels minyons escoltes. Deu estar a hores d´ara, a una porta de una casa d´un poble del Pirineu.
Jordi Vidal Gallifa 