Avui compartiré una sèrie de penjolls de porcellana que vaig fer amb alguns dels símbols de l’univers d’en Joan Miró.
Fets amb porcellana blanca pintada o embotida amb porcellanes acolorides o bé amb llapissos o retoladors de colors.
Amb aquest panell vaig participar en l’exposició col·lectiva dels alumnes del curset de porcellana de fa prop d’un any, en la que vam presentar els treballs fets durant el curs
Organitzada pels alumnes, la vam fer a La Cantina de la Nau Bostik, on va estar cosa d’un mes, i poc després, amb menys participants, vam repetir al Casal de Gent Gran de Roquetes.
Tot i que cronològicament és anterior a diverses coses que ja he publicat, en mirar enrere, n’he volgut deixar constància a la web, ja que tant la qualitat dels companys i mestre del curs, com la realització de la mateixa exposició van ser experiències molt enriquidores.
Aquestes peces són d’elaboració conjunta amb la Arrate. Encara que descartades de comú acord per La dissenyeria de joies, i ni tan sols muntats els ferratges, vull compartir-les, senzillament perquè les trobo molt boniques, per més que siguin fruit d’un producte comercial pensat per crear aquest efecte, i que en conseqüència deuen ser relativament corrents al mercat.
En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peça, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles és la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.
La peça marc és d’argent, i la cadena és de cua de talp, envellida per fer contrast.
Tercera col·lecció de penjolls, oberta encara, i de moment l’última. Són una sèrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. Això implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. Té un particular pes en aquesta col·lecció, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions d´una altra.
Penjolls de porcellana en pasta, amb bases blanques i amb aigües, i floretes o fulles de colors diversos. Una de les flors, a títol d’assaig, duu en mig, una pedra tallada semipreciosa.
A més de penjolls vaig fer alguns fermalls, i fins i tot una agulla de corbata.
Aquesta peça feta amb porcellana líquida, està feta amb motlle, d’una manera que buidem l’interior fent-la molt més lleugera. Tanmateix fer-la amb motlle permet, si cal, la repetició, que pot ser també d’altres colors.
De vegades una peça pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peça et ve sola a les mans.
Un preciós estel trobat en una casa d’abaloris, més una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, pràcticament sense feina, aquest collaret informal.
Volia ensenyar també aquests últims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i després desestimar. En aquesta sèrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautó i tornilleria de niló, bastant estètica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.
Feia molt de temps que anàvem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tècnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemàtica i segura.
Aquests són els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran més.
Aquesta sèrie recull els símbols de les quatre estacions de l’any.
Són penjolls independents, cosa que permet lluir-los en l’estació corresponent, si així es desitja.
Fets sobre llit d’escaiola, amb porcellanes líquides, blanca, i de diversos colors.
Amb aquesta publicació us desitjo bon estiu. Seguirem al setembre.
Als encants vells sempre hi ha una parada on venen llàgrimes de recanvi per llums, provinents sobretot del desballestament d’antigues llums fetes malbé.
Sempre m’han fascinat, i era qüestió de temps que en fes alguna peça. Finalment, va ser aquesta col·lecció de collaret, polsera i penjoll.
He iniciat una nova col·lecció, FLAIXOS, amb planxes de coure en forma de càmera de fotos, amb esmalts al forn. Col·lecció oberta, que de moment té sis peces, a les que aniré incorporant d’altres.
Es tracta d’una tria molt heterogènia de coses -o idees- que en determinat moment m’han agradat molt, xocat, o m’han cridat fortament l’atenció.
Les imatges, pescades d’aquí i d’allà, parlen per si soles, però n’hi ha que necessiten alguna explicació: la foto de la gosseta, la Reina, aguantant amb paciència la penúltima trastada del meu fill, ficada dins d’una hamaca d’escalada, per exemple. O la foto de la romana pesant un cor, disseny meu, no gaire aconseguit.
Col·lecció de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva època. Bàsicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescència.
Fetes a imitació de les minimagdalenes, la base és d’argent, i allotja un petit vidre, o tipus Tiffany, o dicroic.
La gènesi d’aquest projecte va ser llarga, sobre tot perquè em va costar fer un original que fos apte per la fosa d’argent, per fer la primera peça i el motlle subsegüent.
Una més de roses, la darrera, de moment. Una mini cistelleta, de les que es poden veure a les fires de Nadal, plena per l’ocasió, de roses.
Ara, com que he destapat totes les creacions que tenia relatives a Sant Jordi, m’he quedat sense recursos per l’any que ve. Hauré de pensar en alguna de nova.
He fet amb porcellana una partida de claus de porta, diferents models i colors, de les quals la primera que circula, ja que l’acabo de regalar, és aquesta.
Les claus inútils representen un record de camins, opcions triades o deixades, bifurcacions, que tots d’una manera o altra hem tingut que assumir per seguir endavant.
Seran benvingudes les opinions, bones o dolentes. Quan percebo que un disseny pot ser entès poc o gens, m’interessen particularment.
Una altra peça amb les rodones i els triangles de vidre Tiffany, muntats amb segments de llautó, i caragols de niló.
La mateixa qualitat i textura dels vidres, arrodonits al forn, donen l’estètica de la peça, llampant, més per ocasions singulars que pel dia a dia.
O l’art de penjar-se una paret del coll. He de reconèixer que aquesta peça és rara com ella sola. La seva gènesi va sortir de l’afany que tenia (i tinc encara) de fer servir maons en miniatura per fer peces de joieria. Vaig armar la paret, i després no sabia què fer amb ella. Uns quants mesos mes tard, i a falta de qualsevol idea millor, la vaig encastar en el coure fresat, i ja que era una paret, li vaig penjar un mirall al davant. Aquí la teniu…
Aquest rosa la vaig fer fa molt, quan aprenia la tècnica de l’esmalt al forn. Placa de coure amb esmalt blau molt fosc, i després esmalt blanc aplicat a pinzell. Ha estat anys al calaix de les peces incomplertes i dubtoses, i finalment vaig decidir rescatar-la.
No ho havia buscat, i ara me n’adono en el fet que aquest abril totes les publicacions han sigut de roses. L’última collita va ser abundant.
Avui, diada de Sant Jordi, com vaig fent regularment, publico el penjoll amb rosa que he fet per aquest any.
Es tracta d’una peça de ferro tallada parcialment amb plasma, amb una rosa vermella.
Microrelat de na Malen Merelo:
CRISPETES ROGES
Sobre la gespa verda jauen com crispetes, les roses roges. Aletes vermelles tremolen en sentir el contacte de la molsa fresca, aquosa. i traspuen felicitat eterna.
Aquest cop de veritat, aquest és el microrelat número 100, i darrer, de moment, de la Malen. Bufem doncs les espelmes, o assaborim les crispetes, o a l’inrevés.
Com que ja estem al mes d’abril, es bon moment per ensenyar aquesta rosa vermella. Pintada am pinzell amb esmalts vitrificables, i després cuita a alta temperatura.
Microrelat de na Malen Merelo:
Inofensives aletes microcristal.lines fan rotllana. Encisats per la seva meravellosa matèria, ens du a l’Homo sapiens, qui creà l’artefacte lític i poderós.
Microrelat de na Malen Merelo:
Nàiades
Qui observi el llac turquesa, voldrà endinsar-s’hi. Tastar l’ambrosia que les ninfes custodien sota les aigûes tremoloses.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, uns penjollets, integrament de plata de llei, senzills, adequats pel dia a dia, còmodes de portar i compatibles amb qualsevol color i roba, formal o informal, O això em sembla a mi….
Amb la intenció d’incorporar la porcellana de ple al ventall de tècniques de joieria que ja he anat presentant, he estat un trimestre llarg estudiant determinades tècniques per aprofitar de manera àmplia aquest preciós material.
Avui en publico un dels primers resultats, es tracta d’una peça composta de diverses làmines de colors foses en un bloc. Les irregularitats de les vores de la peça obeeixen al comportament de la pasta en ser comprimida.
A veure si us agrada.
Penjoll compost per una rodona de plata de llei texturada i corbada; dins una malla vegetal, també d’argent, i un vidre cuit de Tiffany. El conjunt, assegurat, més per motius estètics que pràctics, amb caragolets de niló.
Aquestes peces, totes pintades amb pinzell, amb la tècnica d´esmalt al forn, son absolutament temàtiques, nadalenques, i només s’escau fer-les servir aquests dies de festes.
Una peça més, crec que l’última de moment, pensada per celebrar la diada de Sant Jordi.
Camafeu de llautó amb tres roses de resina i encenalls de diverses fustes exòtiques.
Aquest penjoll té la seva singularitat en la peça emmarcada pel camafeu (que és comercial, no fet).
S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espècie de llàmina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bé d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i després de rebre les inclemències del temps, va anar a parar a les meves mans.
No sempre la natura ens entrega coses orgàniques.
Si, un altra peça inspirada en la tradició de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins d´una beina vegetal. Cordó de pell de cabra i herratges d´argent.
Es probable que aquesta peça sigui la precursora d´una sèrie que prepararem un dia d´aquests.
De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endú el primer premi.
La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.
La constatació de què així posades les flors en una peça circular, en un penjoll quedarien massa fràgils, em va fer pensar a fer una peça plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peça plana, sense fer el cilindrat final.
Aquestes flors es componen de tres metalls, argent, coure i llautó. Estan articulades a partir d’una anella central, on se subjecten, i acabades amb una olivina. L’una ha acabat per ser un penjoll, i la segona un fermall. No m’atreveixo a aventurar quina flor podrien ser.
Cordó integrat amb un penjoll d’ammonites
Aquest penjoll té el poc o gaire treball de disseny que he sigut capaç de fer, al cordó més que a la peça.
La proposta en el més pràctic, és d’un cordó regulable a la vista perquè la peça pugui lluir més amunt o avall segons la roba amb la qual es combini. Com a disseny pretén un conjunt de cordó i penjoll bonic i harmoniós.
Segueixo fent cosetes de mes o menys joieria amb vidres tipus Tiffany, es una linia que vull seguir explorant.
I amb vidres triangulars i discos en vindràn algunes més, m’explico:
Vaig fer uns penjolls de peces de vidre Tiffany una mica massa grans, per un projecte destinat a una expo de Drap Art. Com que van descartar el meu projecte, vaig desmontar aquells penjolls, i em van quedar a les mans deu o dotze peces rodones i altres tantes triangulars, de diferents colors amb tres o quatre forats, totes passades pel forn.
Aquest penjoll es una de les primeres peces, fruit de l’aprofitament d´aquells vidres. Els triangles estàn units per una cadeneta tipus cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
MiXET
Oh, mixet, mixet! Dorms al bell mig del no-res. Som a prop i molt lluny, l’un de l’altre. L’únic que tinc per saber com ets és dins meu. Mentrestant, miraré com jugues, com mioles.
Atrapat però satisfet
Ja m´agradava el gat dins la ampolla. Però ara que ha dinat, el trobo millor, mes tranquilet…
Peça en llautó i argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
SÍLEX,-ICIS
Les escates de sílex ens duen als primers homínids a la recerca del foc. La bella i funcional pedra de colors amarats del sòl va ser l’eina vital dels nòmades que un dia ho van deixar de ser.
Aquests penjolls, llibres amb rosa, van sortir, entre d´altres peces, de la pluja de idees d´aquesta primavera per fer la peça de Sant Jordi.
Son tallades i fresades en forma de llibre, les blanques d´alabastre, i la fosca de banús.
Son de les primeres proves que faig en el que en diria materials nobles, (no metàlics), experiment en el que vull aprofundir.
Microrelat de na Malen Merelo:
EXOESQUELET
Lluny de fer camí en un món marí, la petxina raptada és escollida per lluir perles en àmbit desconegut.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAVALL DE MAR
Dins del bell camafeu hi ha un cavallet marí. Crida sense so: Natura en perill d’extinció!!
Avui Diada de Sant Jordi, vull publicar la rosa que he fet enguany. Molt senzilla, la primera que faig en format anell. Ha sigut ben rebuda.
I de pas, com deien els de El jueves: “solo hay una portada pero teniamos mas”, he afegit quatre assajos mes que havia fet aquests dies, i ara per ara descartats. Com si diguessim, els que van caure a quarts de final. Properament aniré posant els que van passar a semifinals.
Bona diada a tothom!
Ja tenia ganes de presentar-vos a la Malen, que potser us sona pels microrelats que quinzenalment acompanyen les meves peces. Ella i unes poquetes persones mes, a mes de les dones de la meva familia, estàn de veritat al fons del meu cor. Per aquestes persones vaig fer una serie de penjolls, amb el retrat de cadascuna, i vaig afegir-hi cadenes relativament singulars, una dotzena de models diferents, que properament posaré al blog.
També hi ha homes que tindrien que tenir una cosa equivalent, però salvada una excepció, i malgrat em sap greu, es van quedar sense, ja que la joieria masculina es una cosa molt especial, i de moment no m´he dedicat a fer-ne.
Tota aquesta col.lecció s´anomena “Estima´t” i va ser singularitzada amb unes petites plaques d´argent que formen part de la cadena, i que porten gravada aquesta denominació.
Les plaques son de la mesura exacte de un negatiu fotogràfic, de coure, tallat amb laser, amb esmalts al forn, i calcomania vitrificable protegida.
Microrelat de na Malen Merelo:
FALLEN LEAVES
El vent, conscient del seu moviment, desprèn amb delicadesa la fulla de l’arbre. Ja és dins de la maduresa!
Peça de esmalt al forn feta pel meu fill Roger.
Microrelat de na Malen Merelo:
GRAFIA
La rosa sap que una vegada arribi al seu clímax, començarà el seu declivi i es farà fosa. Prega que no hi hagi disgrafia als fulls del llibre que narra bellesa i simbolisme i, així, ser eterna.
Vaig tallar aquests trossets de coure amb l´aparell de plasma, i després els vaig curvar en una forma semiesfèrica, i en la coveta que es forma vaig afegir, en un cas una petita perla i en el altre una pedra de platja. Queden unes peces senzilles, petites, i molt portatils.
Una peça més de la sèrie Meccano, reproducció a escala 1:3 de les peces originals. Feta amb alpaca les parts que no tenia que escalfar, i argent les que tenien que ser escalfades al fer les soldadures.
Jugant amb discos d´àgata, vaig acabar fent aquesta animalada.
Això passa quan et fa pena deixar una cosa al calaix perquè malgrat la lletjor li veus un punt de gràcia. I la acabes de fer, conscient que no agradarà a ningú mes que a tu.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILOSOFIA DEL KINTSUGI
Les escletxes s’exposen sense vergonya. Evoquen l’experiència de vida viscuda, en un oval preciós que troba el sentit de l’Ésser.
De la incursió que vaig començar en metalls no preciosos fa dos estius, potser les meves peces preferides son aquests boomerangs fets amb ferro de planxa salvaxispes de xemeneia, i enriquits amb esmalt i amb malla d´argent amb gènere tèxtil.
Microrelat de na Malen Merelo:
MÒBIL ASTEROIDE
Asteroides de roca i gel, entrellaçats, pengen sota la mitja lluna que els nodreix amb serenor per tal d’espargir-la entre els éssers desperts.
Vull compartir aquest penjoll que vaig fer, fa cosa d´un any, en col-laboració amb la meva amiga Arrate, Me´l habien demanat unes nebodes. Es tracta de portar el retrat de una persona estimada, d´una manera mes informal.
Es una peça d´esmalt d´alta temperatura, amb calco vitrificable, cuita al forn, decorada als laterals y part de radere amb peces d´argent. I collaret d´argent de cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
SOL CONSECUTIU
L’estel incandescent, que irradiava energia en un passat llunyà, deixa empremta en l’ull i permet a la memòria una successió en cadena delirant
Penjoll d´esmalt al forn fet en col-laboració, per la meva amiga Xesca. Conjugació perfecta de suport (cinematogràfic) amb missatge (més cinematogràfic encara).
Microrelat de na Malen Merelo:
A FLOR DE PELL
Imaginà l’art de viure junts en el moment en què l’abraçà i sentí el batec del seu cor sota la pell vegetal de l’escorça, coberta de molsa humida i tendra.
Microrelat de na Malen Merelo:
AMMONITA
La bella ammonita guarda secrets d’una vida antiga on vivia al fons del mar. El signe en forma d’espiral hipnòtica mostra el símbol de la vida, l’evolució cap a l’infinit.
Microrelat de na Malen Merelo:
CARAMEL DE CRISTALL
El caramel de cristall es desprèn del vestit de plata que l’envolta, i deixa anar la seva delicada flaire d’un temps llunyà.
Un penjollet mes, en aquest cas montat en una gargantilla, de la serie d´argent “arrugat”, envoltant un dau de pirita.
Una peça mes de la serie d´elements amb argent “arrugat”, (en queden poques, ho juro), en aquest cas el metall abraça una petita flor de jade blanc, de Birmania.
Un penjoll més amb l´argent arrugat, embolicant en aquest cas una esfera de pedra volcànica de un preciós color verd. Una més de la serie que vaig fer per obsequiar diverses amigues, companyes, en determinat moment de la meva trajectoria laboral. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA ROIG
Cada primavera reapareix la Rosa de roig intens. Sembla la mateixa, però és diferent. Símbol d’amor, d’amistat, bella i vulnerable com l’estació de l’Univers
La làmina d´argent així, embolicant diferents peces, queda espectacular, absurdament orgànica com es, i dona joc per molt. En aquest cas la vaig combinar amb una bonica granadura conformant una peça prou atractiva per l´us diari. O així em sembla a mi. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MONEDER LLAMINER
Els dits pugnen inútilmemt amb les boletes rodonetes per obrir el moneder llaminer. Les monedes s’escapuleixen entre forats d’un teixit absurd. Comença la fi d’un objecte que agonitza.
Aprofitant que els vidres emprats per fer llums o quadres amb tècniques Tiffany, passats pel forn donen una bona textura i mantenen unes aigües espectaculars, com es veu a la foto, vaig fer, amb metall, unes quantes peces. I mes que en faré, donat que metall i vidre es un bon maridatge.
Posar de relleu en aquesta ocasió que com a part del experiment vaig fer servir per algunes peces alpaca, en lloc de argent, el cas de la peça que publico avui. Va ser fallit a mitges; resultava que la alpaca, un cop sotmesa als set o vuitcents graus del forn, quedava enfosquida de manera irregular sense sol-lució. Tot i això, el fo fosc que van prendre les peces amb aquest material, va agradar força a algunes persones.
Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.
Aquets penjollets, fets amb la tècnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinació amb el cordó, pot ressaltar encara mes la peça.
Presento aquest penjollet, molt senzill, que consta de una petita peça de bismut, -un mineral de aspecte molt interessant -que en peçes una mica grans recorda conjunts de pirámides o de edificis-, envoltat de una llàmina texturada d´argent que queda arrugada, resseguint-li parcialment la forma.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES DE ROSADA
Dignament acollides en un tros de xarxa estesa reposen les gotes de rosada. L’aigualada reflecteix els colors del seu voltant: de la Natura, del Cel, del Sol. Colors alegres, colors vius s’apaguen amb la nit fosca i reviuen de nou al mati.
Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de l´argent i el negre profund del mineral conformen l´atractiu de la peça.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On és el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel món. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiències pròpies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serà dolçament acollida i rebrà la calidesa de la peça mare, qui és a l’espera, per si torna el seu buit.
Aquest senzill penjoll, part d´una sèrie una mica llarga, està fet amb argent “arrugat” que envolta una esfera de jade de Birmania. Amb collaret curt, blanc, llueix prou, o això espero que s´hagi trobat la meva amiga Irene, destinataria de la peça.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes d´esmalt transparent al forn, tècnica “plique a jour”. Pertany a una sèrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peça fàcil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que m´ha sortit gairebé un espot publicitari, però això de vegades passa)
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gèlides, com si es tractés d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnòtic té el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi és. Ens brinda amor incondicional.
Es la segona versió de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.
En aquest cas es d´argent massís (la primera va ser d´electroforming) feta amb la tècnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.
Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.
Microrelat de na Malen Merelo :
AUTUMMUS
Vet aquí una petita demostració empírica de la possible bellesa de les coses caduques. La fulla tardoral mostra el pas del temps. El seu cos perd vitalitat, lluita, es resisteix al canvi. Qui la comprèn, aconsegueix fer-ne matèria immortal, mentre traspua la fuita blava de la melangia.
Començo la temporada amb aquesta modesta peça, feta fa uns mesos, amb plata com qui diu embolicant la pedra, una olivina esférica de les Canaries. Aquesta peça es va quedar a casa, però d´aquest sistema seguiràn altres peces, ja que vaig fer una serie relativament llarga per obsequiar amigues i companyes de treball per una circumstancia molt especial.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES D’AIGUA PERLADES
Penja d’un fil de plata, la petita cortina de gotes perlades. Algú la durà de guarniment. Crearà una història: aigua salada encapsulada. Llàgrimes plenes d’emoció, d’alegria i tristesa. Lluïdes sense vergonya, ni por. Record entranyable. Experiència de vida viscuda, amb passió… Viatjarà el mite de boca en boca, i el penjoll de cos en cos, tant com hom vulgui.
Us torno a compartir aquesta peça per que gaudiu d´aquest microrelat de na Malen Merelo:
FLOR I POLITJA
Són conscients les flors, de la seva funció en el món? Per reproducció sexual creen llavors. Les espècies es perpetuen i es propaguen. Comença així la biodinàmica de tot plegat: Les flors beneficien els insectes i ells, alhora, la humanitat. Tant de bo accionar la politja fes les flors vivament eternes.
Microrelat de na Malen Merelo:
TRIBUT AL CARBONET
Des de l’origen, al món, l’home feia Art. Les coves primitives en són testimoni. El petit branquilló sol, o llepat d’aigua i terra de colors, expressa la vida quotidiana i alguna cosa més… el xaman dóna peu a rituals i fa celebracions dels mites. El carbonet lleuger i porós és una descoberta fascinant. Vet aquí el tribut amb tul de plata
En aquest penjoll, el joc que he fet ha consistit en visibilitzar l´efecte de tensió que habia conseguit en la peça de plata, carregant-hi abaix un petit pes de llautó de balança, com si fos aquest pes el que provoqués l´estirament vertical que presenta. Espero que us agradi tant com a mi.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROAD 66
El psicodèlic vehicle fa via per la Road 66. De fons, la veu de Jim Morrisson. Ha nascut la Contracultura! Els joves cerquen una vida alternativa. En contra de la burgesia i la mediocritat de la societat de consum. Abracen l’exploració, la innovació, la fraternitat universal, la llibertat sexual i el nomadisme. Fer real una vida utòpica a favor de l’ecologisme i l’anarquisme. Molts, però, enlluernats per l’eufòria col·lectiva i contagiosa, van més enllà amb begudes espirituoses i LSD per arribar a un estat elevat de consciència, fins que deixen de ser conscients i traspassen a la vida dels morts.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA DE VELLUT
La rosa és bella per Natura. La seva textura, de vellut. La intensitat de l’aroma, fresc. L’efluvi és breu. La funció de la seva vida, nodrir als altres. Florida, ja no li cal res més. Nostàlgics, la volem posseir. Fer una reproducció simbòlica i perdurable mentre rastregem, inútilment, la seva flaire dins la memòria sensorial.
Poema de José Antonio Arcediano:
LA CUA
Davant de casa meva,
a la floristeria,
sota la intermitència de la pluja,
els homes fan la cua de les roses.
A cinc pavos per càpita
la parenta contenta,
i aquell bèstia que ronca com un bou
cavaller per un dia.
La dóna no li compra
el llibre de rigor
(“total, si no lo lee, pa´hacer bulto”),
Ell no fa cap retret
(total, pa´no leerlo y que haga bulto”).
Es un dia perfecte:
ja no portem morrió,
podem aglomerar-nos
i fer com si no res.
Visca el nostre Patró! Morin els Dracs!
Germans, canteu amb mi:
“Rosa d´abril, morena de la serra…”
SVH, 23,4,22
Microrelat de na Malen Merelo:
48 MINDFULNESS
Les plantes aquàtiques van més enllà del que són. Suren en aigües reposades. Simulen no moure’s, però respiren, senten la pluja quan els cau al damunt o el vent quan les sacseja. A la nit les envolten cuques de llum i al mati, el sol els dona color. Les rodones hidròfites viuen el mindfulness.
Torno a publicar amb el Microrelat de na Malen Merelo:
47. GLOBUS
Mira el globus i deixa fluir el subconscient. Volar sense volar. Tant de bo pogués fer com l’Alícia, tastar l’Amanita muscaria, el bolet més seductor dels follets del bosc: roig amb puntets blancs! S’imagina fer un mos, empetitir-se i, dins del globus, viatjar… viatjar sense pressa ni pausa, rumb cap a l’autoconeixement.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMICERCLE VITAL
El semicercle és com un llibre obert. Pàgines esgrafiades revelen una vida plena d’emocions individuals, i universals: alegria, tristesa, esperança, ira, pau, confusió, amor… Succeeixen de manera inevitable, dins d’un mateix espai, una rere l’altra, soles, juntes. Vet aquí el fruit de la existència humana.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA PASSIÓ
Aparentment, la flor sembla a punt de ser empassada pels petis forats del terra metàl•lic, però la passió de viure és ferma. S’adapta a les noves circumstàncies. No vol desaparèixer així com si res. S’expressa amb tota la seva plenitud, amb l’extensió màxima i amb el seu color rogenc, de sang, VIU! Incita la imaginació de qui està al seu voltant per tal que ensumi la seva olor i palpi el tacte sedós que traspua des d’un món terrenal i espiritual, alhora.
Fantasia feta a partir de una canella de máquina de cosir, com element principal. Materials: acer inoxidable, argent, cordons pell de colors. Es força divertit partir d una peça estranya que et crida la atenció i veure fins on arrives. I encara em queden tres canelles per fer mes tonteries que em facin mes o menys el pes. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo
PAPERINA DE PLATA
La paperina de plata envolta amb delicadesa una part de l’esquelet de l’eriçó de mar, que conserva amorosament un tresor, com si es tractés d’un futur nounat. L’escultora Universal ens mostra la creació del fòssil unificat!
Comparteixo una altra peça que va fer fa un temps el Roger. També d argent, amb esmalt al forn, la rosa dels vents es gravada, i la resta es calat. Es tracta d un disseny dedicat a Barcelona, i per això te les muntanyes, el mar, i els dos rius.
Microrelat de na Malen Merelo:
39. OM, més que una síl•laba
L’objecte de desig arriba al seu destinatari. Per què vol lluir aquesta peça? Fruit d’una moda a Occident, li sembla un ornament bell i el mostra alegrement? O va més enllà, coneix tot el que implica aquest “OM” i agraeix als creadors de les escriptures vèdiques, en fer saber als mortals que, el simple fet de pronunciar-ho, el pot dur a una connexió profunda amb l’interior d’un mateix. Tant de bo continuï com a joia perdurable. La més valuosa que s’ha creat mai.
Microrelat de na Malen Merelo:
Aquest penjoll es composa de un disc d argent curvat en forma esfèrica, amb un disc de vidre bullseye transparent. Un resultat mes de creuar coses del àmbit joieria i l ambit vitrall. Sorpresivament sembla agradar mes en format anell que penjoll o arrecada.
Com que fa un temps estic aprenent tècniques de vitrall, tiffany, emplomat, i ara fusing, es facil creuar la linia entre les diferents disciplines. En aquest cas en direcció a la joieria. Aquesta setmana vull ensenyar-vos un penjoll fet amb vidre spectrum, amb tres verds diferents, i acabat al forn amb les tècniques de fusing que estic aprenent. Tot i que es un material fràgil, crec que val la pena seguir experimentant amb el vidre, es inalterable i presenta una apariencia molt atractiva. .
Microrelato de Mudarra:
25 = Parchis. Proveniente del indostaní, “pacisi” o “pacis”, significa 25, cifra máxima puntuable al lanzar las conchas del molusco cauri. Juego introducido a finales del s. XVI por un gobernante del imperio mogol.
Ese juego lo conformaban 16 muchachas de su haren, divididas en cuatro equipos diferenciados por el color de sus ropajes y que debian tratar de llegar al centro del tablero, en el que esperaba el emperador.
Esas coloridas piedras entramadas en la piel de una cactacea se transforman en “juego-sas” frutas que colorean los escotes de sus portadores.
Color y naturaleza, historia y diversion, tecnica y rigor.
Si 25 es ganar, 1 es suficiente para encantar.
Microrelato de Mudarra:
METAMORFOSIS
Transformación extraordinaria, sorprendente labor y desarrollo del ingenio.
Crisálidas coloridas antes larvas, orugas peludas que de adultas volarán.
Mariposas breves.
El arte constata que belleza y brevedad no riñen.
Esas flores, no expuestas, preparadas para alimentar mariposas de colores que algún dia bailarán su danza en el estómago de alguien.
Fusión de naturaleza, no confundida, cada ser en su lugar para generar vida.
La imaginación es libre, la metamorfosis creativa.
Microrelato de Mudarra:
2. MECÁNICA TILILANTE
La materia prima del tiempo es poseer tiempo.
Industrializamos el tiempo, deseamos que transcurra o esperamos su parada, según nos produzca pérdida o ganancia.
Mecánicamente desaprovechamos el tiempo porque el control del tiempo no existe, lo hemos manufacturado.
Nos abastecemos de tiempo ignorando que es tililante, cual estrella que centellea con ligero temblor.
En el espacio no hay tiempo, si podemos abastecernos de espacios a los que dedicar tiempo.
Microrelat de na Malen Merelo:
Microrelato de Mudarra:
1. GOLOSINAS DE METAL
Explosion de colores, fusion de ideas, materiales y tecnicas. Una bandeja de golosinas, inodoras, con sabor a metal.
Esas pequeñas piezas insertadas, conjuntadas, protagonistas de la obra cuyo limite unico es la imaginacion del creador.
Electrogolosinas apetitosas, preparadas para relamer el femenino cuello de un ser real.
Microrelat de na Malen Merelo:
33. AIGUA DE CRISTALL
Què representa aquesta cosa amorfa? S’atura, l’observa. De sobte, s’obre un clic dins seu. El simple objecte que no li deia res ara el té abstret. Forma i contingut prenen vida. La sinuositat de la peça té més força que mai. El ventall de la imaginació és gran: sembla talment el vestit d’una figura femenina. Ella ja no hi és, però, sí vestigis del seu esperit. El blau del cel, de dia i de nit, s’expressa en aigua de cristall d’on sobresurt la cartografia de la seva existència. I ara, ell es pregunta, on és aquesta dona?
Microrelat de na Malen Merelo:
TEL DE PLUJA
La peça fosca i tosca coberta per un tel de pluja espurnejat en plata, compta amb un botó d’or vell que sobresurt indiscret com si es tractés d’un ull. Un ull que no mira als qui el miren. Els curiosos observen la joia, la palpen, l’ensumen i fins i tot volen saber que hi ha més enllà del que simplement és: un ornament per al seu cos. Costum remot des dels origens de la nostra existència.
Vull compartir aquesta rosa per felicitar a tots i totes per la Diada de Sant Jordi d´anguany. Es feta de plata de llei i esmalt al forn. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
29. L’ESFERA D’UN MÓN
L’esfera plana recull ordenadament elements simbòlics del món que envolta el seu creador. De manera capritxosa, la plata rodona guarnida amb colors i relleus escollits dona pas a tota una vida: petjades humanes, plantes, gotes d’aigua, terra, papallones i una finestra sense vista a l’exterior. Aquesta composició narra la història d’un món imaginari per a aquell qui ho vulgui. El ventall és ampli des de la simple història del no-res.
Microrelat de na Malen Merelo:
28. L’ESTEL DE MAR
L’estel de mar era sempre moll. Amb els cinc peus de tub feia travesses elegants pel fons marí. No anava a cap lloc concret, no tenia plans, no tenia sang, no tenia cervell, ni tan sols la necessitat de menjar cap mena de crustaci per viure de nou el dia de la marmota. Es va deixar endur pel vaivé de les onades fins a arribar amb delicadesa a la platja de còdols. Una altra peça de cinc peus, unida a un cos humà amb ninetes d’ulls, grans i plenes de joia per la troballa, el va vestir de plata i se’l va penjar.
MIcrorelat de na Malen Merelo:
26. LA, EL LOGOTIP EL•LA i A igual a LA. Consonant i vocal cadascuna respecta l’espai de l’altre. Ara s’ajunten subtilment per a crear un logotip minimalista i clar de “la dissenyeria de joies”, LA. La forma arrodonida de la L amb llautó daurat contrasta amb la línia plana de plata envellida de l’A. La interconexió entre les dues lletres forma un vincle de manera que la bella parella resulta inseparable.
Microrelat de na Malen Merelo:
25. OBJECTE OBSOLET
El bosc atapeït de troncs de bambú creaven un plaer visual als ulls dels mortals. El tronc de bambú llarg, prim, adherit al terra humit, bellugava flexible amb la força del vent que el gronxava. Les gotes de pluja el mantenien viu, despert, enèrgic. Un dia l’home el va capturar per crear un estri casolà: el picamatalassos. L’eina imprescindible durant dècades per a la llar va tornar-se objecte obsolet. Vet-ho aquí el símbol en joia.
Microrelat de na Malen Merelo:
22. EQUINOÏDEUS
Temps enrere, uns dos-cents milions d’anys hauria estat simplement com els de la seva espècie, un eriçó de mar que deambulava pel fons marí amb els peus ambulacrals. La seva testa recoberta de fines agulles verinoses, amagava la tulipa i la llanterna d’Aristòtil. Ara, però, ja no cal res de tot això, ni les pues, ni els peus, ni la llanterna… La nuesa de la seva cúpula banyada per un mar de plata, deixa veure la pell bellament tatuada amb figures geomètriques que simbolitzen tot allò que va viure en el passat i ho verbalitza d’una manera peculiar amb aigua vessant en cascada de xarxa fina.
Microrelat de na Malen Merelo:
21. BOLA DE MOLSA
Les mans grans i càlides d’en Gulliver fan una bola de molsa. Imaginà que és un planeta verd en expansió continua. L’embolcalla amorosament amb fils de plata. Abans, però, deixa en fora la tija flexible i se la penja al coll. Per a ell, és la representació simbólica, minimalista i complexa de la Natura. L’evolució de l’ésser d’una vida terrestre a l’aquàtica. Mentrestant, deixa pas a un pensament pusil.lànime: vet aquí, la joia més preuada que he trobat mai.
Us ensenyo avui un barret tipus salacot (mes o menys), en miniatura, electroformat en coure, i després banyat en plata.
Aquestes miniatures de barrets, cistelles i altres estris de vimet, i similars, donen molt de joc per aquesta tècnica.
Microrelat de na Malen Merelo:
19. ARBRE AMB ÀNIMA
L’arbre amb ànima ha deixat per a tu un fruit anomenat brachychiton populneus . Les crisàlides semiprecioses es desenvolupen dins el capoll oval, sense pressa, sense pausa. La càlida càpsula, on s’hi troben, desitja que brolli una nova vida. Quan arribi el moment oportú, sortiran de la beina protectora cap al món exterior. I cadascuna per si sola haurà de trobar l’essència de la seva existència.
Electroforming platejat amb rubí, quars aventurina, citrí, ametista, ull de tigre, latzulita, ópal, perla, quars ull de gat.
Microrelat de na Malen Merelo:
16. BACANAL DEL BOSC
La porta de plata envellida obre el pas a la història que amaga dins del seu interior. Una vegada hi entres s’expandeix la bacanal del bosc. Els sentits de percepció humans desperten de cop i alhora!
Els ulls veuen els colors i les formes de les plantes, dels arbres. L’olfacte ensuma l’herba humida. Les oïdes senten el so de les fulles que el vent belluga. El gust tasta flors o fruits arreu. Les plantes no diuen res amb ulls, nas, orelles o boca, però s’expressen plenament amb tot el seu cos.
Microrelat de na Malen Merelo:
15. EL PEIX D´OR. El peix vanitós vivia al fons marí. Segons ell, invisible als altres per la seva foscor. Es creia bell i intel.ligent i volia mostrar-ho a tots els éssers que l’envoltaven. La seva família l’estimava i el cuidava, però sotmesos a la seva ira quan ell s’enfadava. Així i tot, continuaven al seu costat. Creien que patia una crisi passatgera i que canviaria. Un dia, sense gairebé dir res, amb la cua amagada entre les aletes, els va deixar. Peixos, estrelles i cavallets de mar li deien adéu entre les algues lànguides de moviments ondulatoris i repetitius. Va arribar allà on les aigües eren clares i transparents. No hi havia res que li fes ombra. En traspassar la línia horitzontal de la mar, els raigs solars , amb el seu bany d’or, el van fer pres per sempre més!
Microrelat de na Malen Merelo:
13. CÀLIDA TARDA
No tot allò que es veu al primer cop d’ull és el que aparenta. Què és aquesta mena de taca que enfosqueix la pàtina platejada? Donem-li l’atenció plena que es mereix i potser descobrirem que no és allò que semblava. Tal vegada un paisatge imaginari: una càlida tarda on les plantes donen gràcies a la Mare Terra i al Pare Sol per la seva existència
Relat de Malen Merelo:
12. PAISATGE EMMARCAT
Com es pot captar l’essència del paisatge si sempre està en moviment? Terra, aigua, aire, canvien segons el foc. Sí el foc!, enteneu bé. La bola solar inesgotable surt de l’Est cada dia i modula a parer seu la intensitat de la seva llum. Com una ofrena, el Sol ens mostra varietats d’un mateix lloc. Juga amb la seva paleta. Textures planes i monocromàtiques ara són voluptuoses i de tons diferents. Fins que arriba a l’Oest. Se’n va. S’enduu el teló amb Ell. I ens mostra el seu entorn més valuós: l’espai estel•lar.
I microrelat de Malen Merelo:
11. L’ESTRELLA MIMETITZADA
Una vegada hi havia una estrella que vivia al fons marí. Era inquieta. Un dia va optar fer un canvi a la seva vida monòtona. Volia conèixer més enllà de la tela d’aigua. Va deixar enrere els seus amics: el peix Nemo, la Sireneta i en Bob Esponja. El camí era llarg i dificultós. A vegades, les aigües calmes de cop eren forts corrents i ella semblava perdre l’horitzó. D’altres, els raigs solars dins el mar, feien lloc a un preciós bosc d’algues on ella reposava. Quan despertava, però, el seu entorn era ombrívol i les plantes ja no eren acollidores, sinó animals mimetitzats que pretenien menjar-se tot allò que els envoltava. Per fi, fora de l’aigua, s’estirà damunt la roca i quedà adormida per sempre més!
Microrelat de Malen Merelo:
9. LA FULLA MOMIFICADA
Amb cura, els dits d’en JV agafaren una fulla seca del terra. Ell imaginà que aquesta tenia tota una vida feta. Els seus nervis marcats amb consistència així ho feien saber i semblava que no volien desprendre’s de la seva tela, de la seva pell. Era una fulla sàvia, però, com d’altres, inevitablement tenia un temps: néixer, créixer i morir. Havia caigut de l’arbre de l’amor i potser, justament per això, era una fulla caducifòlia. El seu desitg de vida eterna més enllà de la mort esdevingué real en el moment que pregà a Anubis ser momificada.
Microrelat de Malen Merelo:
La paradoxa dels llumins és que van néixer del foc per tal de no fer-ne. L’objectiu d’esser en un món real no el té pas en el seu món de joia. Un a un, els flamígers pacients i il•lusionats esperen el torn de viure per morir alhora. Desitgen amb passió experimentar la bellesa de transformar-se en foc per esdevenir després en cendra. Tal vegada es pregunten: què hi fa només viure pocs instants si aquests són intensos, en lloc de trobar-nos eternament exposats?
Material: plata de llei
Microrelat de Malen Merelo:
L’ÀGATA INQUIETANT
Aigües de colors, blavoses, violàcies, varen ser bellugadisses en algun moment. Segur! Quina experiėncia la va traspuar d’un estat a l’altre? Amb quins elements va interactuar per tal d’esdevenir una bellesa misteriosa? Heus ací la inquietant Àgata! Ara, però, estancada amorosament dins d’un marc fi, subtilment barroc.
Microrelat de Malen Merelo:
EL MAGMA VITRIFICAT
La lava ennegrida per la cendra mostra testimoni de la seva existència. Les petites cuques de llum alerten que hi ha vida dins seu. El magma vitrificat, alhora, vol desempallegar-se del seu embolcall: la petrificació que l’envolta no la deixa respirar i lluita per emergir a la superfície. Ho aconseguirà?
Microrelat
Les empremtes de les gotes salades fidels a la roca dia a dia van deixar-li testimoni imprès al damunt. Això va provocar un canvi a la seva textura, a la seva forma de ser. La gota malaia persistent, tenaç, de mica en mica s’aprofitava de la pedra, se l’anava cruspint, fins que algú la va alliberar del seu enclavatge i amb ella s’endugué el color de la mar.
Autora: Malen Merelo
Penjoll, electroforming, coure patinat.
Aquest penjoll està fet amb un fruit de xicranda (jacaranda) i es prou vistós. L´he preparat amb la tècnica del electroforming. Amb aquesta forma que te tan peculiar, la tentació de posar-hi dintre una perla per fer una ostra complerta, era massa forta. I naturalment he sucumbit a ella.
Aquesta peça també te un patinat no forçat. El coure era un retall rectangular de la caixa de restes, que en algún moment havia ficat a l´electrolit d´electroforming, i després d´això encara havia rebut altres agresions en diferents feines, D´una manera natural havia agafat una patina i uns efectes xulos. Vaig trastejar la peça una mica mes, amb martells etc, i finalment amb una capa de vernis ha quedat preservat el resultat.
D´un altra banda, d´alguna vegada que havia fos plata, al abocar-la, al roig, al motllo, es va escapar una mica, uns pocs grams, i van fer aquesta forma que em va agradar, i en lloc de tornar-los a fondre ho vaig reservar.
He retallat el coure de forma oval, i he afegit la peça de la fosa, i ha quedat la peça que veieu.
Penjoll molt senzill, d´argent, parcialment envellit, amb dos lletres, ideal per obsequi, com es el cas. Si be la idea de les lletres tenia uns quants mesos, la del penjoll va ser de pocs dies avans de posar-m,e a fer-lo. El vaig fer als voltants del dia de la Verge de Montserrat d´enguany.
Com cada any tocava fer alguna cosa per la Diada de Sant Jordi, i també com es tradicional havia de ser una rosa. Aquest cop aquest penjoll, en plata, que vaig gravar l´any passat quan feia el curset de gravat amb burí. La peça ha estat enfosquida, i, crec, enriquida per la disposició del collaret de cuir amb que l´he montada. De fet aquest any he regalat dos, de roses, la propera la publicaré dilluns que ve.
No sempre hi ha que dissenyar-ho tot. De vegades no cal, simplement cal tenir al calaix anelles d´argent i collarets. I la peça queda feta. Una mes per la col-lecció.
Fet amb la técnica de la cera perduda, aquest penjoll, de plata de llei, reprodueix la caiguda que tenen les estovalles, tapetes, hules, etc, a les cantonades; sempre he trobat aquesta caiguda molt elegant. Es una peça de llarga gestació, vaig tardar molt en decidir-me a fer-la amb cera, i encara mes temps a decidir si la decorava mes o no.
Un petit penjollet fet amb resina. El bloc te forma de peça de lego, i dins te una clau de sol de plata, apart d´una mica de pols, d´argent també. M´agrada mes la idea que la execució, però be, ja n´aprendré mes. Desitjo que us agradi.
He tingut l´aprenentatge del treball amb resines transparents, anys i panys postergat. Aquesta situació excepcional de confinament ha resultat ideal per emprendre tasques aixi, d´aquelles que mai encetes. El cas es que m´he liat amb el tema i he aconseguit començar. He fet una tanda de una dotzena de peces, amb resultats molt pobres. Pero, be, el tema es començar d´alguna manera. Ja m´anirà sortint millor. Per il-lustrar el post, va una foto de les peces que menys pena em fan de tot el lot que ha sortit.
Penjoll fet en una estona, curvant una planxa d´argent, posant-hi a sobre unes boles també de plata, i un trosset de tub, on finalment hi va anar una mica d´esmalt turquesa.
Continuació del post de la setmana pasada, penjoll de confecció ràpida per ensenyar a una companya molt motivada per veure-ho la realitat del taller de joieria. Amb aquest penjoll, en poca estona vam tocar diverses tècniques, laminació embutició en canal, soldadura, taladrat i esmaltat.
oznor
Aquesta peça està recent feta. Es de plata de llei, i combina a la perfecció la meva pretensió de abocar els aprenentatges fets en la materia (en aquest cas el curs de clavat de pedres) amb realitzacions noves i no vistes. Espero que us agradi.
dav
M´havia descuidat de ressenyar al blog aquest penjoll. Aquest any la flor de Sant Jordi la vaig fer de plata, amb la tècnica de la cera perduda, i de fet ja la havia intentat fer però no acabava de sortir. Només a la tercera vegada va quedar mes o menys be. Malgrat no ser gaire gran, es mes de pasarel-la que de portar cada dia.
Penjoll malla amb urushi envoltant una peça d´esmalt al forn. Creació de La dissenyeria de joies. Petonets a la model.
dav
Comparteixo avui una altra peça que ha fet el meu fill, un penjoll de disseny seu, fet de plata, amb la tècnica de la cerda perduda. Un cop afinat i pulit, l´ha enfosquit parcialment i afegit un cordó de cuir. Espero que us agradi.
Tinc a mig fer una col-lecció amb unes quantes de les diferents fulles d´arbre que existeixen , fetes amb la tècnica de la cera perduda, de plata, amb clots que quedaràn, en algunes, buits, en altres plens amb esmalt, i en altres, mig i mig. Aquesta peça es la primera que he fet. Amb esmalt al forn, opac en aquest cas. Encara que tota semblança amb la realitat serà pura coincidencia, ja ho aviso, es tracta de la fulla ondulada.
Aquesta peça que he comprat fa poc, es de un material plàstic anomenat Fordita o ágata de Detroit, nom que li ve de la coneguda marca de vehicles. Si voleu xafardejar a internet, te un origen curiós. Es dels, crec que escassos materials industrials que es poden considerar “preciosos”. La he trobat tan espectacular que no he volgut fer res amb ella mes que afegir-li una anella i un collaret.
Aquest 1 de desembre 2018, un dissabte de la tardor, per fi ha arribat la inauguració de la exposició tan de temps preparada, amb nou quadres representatius de la col-lecció que hem presentat a La dissenyeria de joies. Exit de públic que sorprén una mica, fins i tot a la propia “empresa”. Estem encantats de la asistència i agraïts a tots i cada u dels asistents.
Llàgrima porpra. Penjoll amb malla urushi arquejada de dos colors amb ametista. Creació conjunta de La dissenyeria de joies.
Penjoll cèrcol malla urushi vermella amb tres pedres volcàniques de diferents blaus. Obra conjunta de La dissenyeria de joies.
Aquest penjoll de plata, amb esmalt, aplicat amb el forn, es reproducció parcial una vidriera modernista. La tècnica amb que l´he fet es la de “plique a jour”, una especie de sistema de vitrall. Com ja vaig comentar, amb xapa de plata, tendeix a arquejar-se, motiu pel qual no repetiré, crec, aquesta manera concreta de fer.
Penjoll “Abraçada verda” de malla amb urushi, que envolta placa d´esmalt feta al forn de tonalitats verdoses. Obra conjunta de La dissenyeria de joies.
Penjoll d´urushi reixes soldades, pla, de dos colors, amb pedres volcàniques insertades, de diferents matissos de verd. Obra conjunta, de La dissenyeria de joies.
Penjoll de malla urushi forma espiral aplanada, amb pedra semi preciosa. Creació conjunta, de La dissenyeria de joies.
Penjoll de malla urushi doble hèlix irregular, amb esferes de malaquita. Ferratges de plata. Obra conjunta, de La dissenyeria de joies.
Aquesta entrada es especial. Alguns ja coneixeu l´invent. En col-laboració amb la meva amiga Arrate, hem fet una marca per sortir excepcional i
momentaneament al mercat, amb tot el que comporta, i un producte, una serie de joies contemporànies, totes diferents i uniques, limitada a unes 60 peces. A la web es poden veure, motivacions, manera de fer, desenvolupament del projecte, i les peces, per descomptat. Es pot veure des d´aqui: La dissenyeria de joies Espero de veritat que us agradi.
Deixo aqui la fotografia d´un penjoll fet per la ocasió. També de una de les peces. I la tarjeta de la web, així com una de meva per si algú no la te.
Obro el nou curs amb aquesta peça, feta amb esmalt, al forn, amb la tècnica “plique a jour”, una cosa així com vitrall; es reproducció parcial d´una vidriera d´art decò. Va costar prou feina de fer, i el resultat només m´ha mig agradat, ja que m´he trobat que les peces d´aquest tamany (63 x 49 mm) tendeixen a arquejar-se amb tots els inconvenients que comporta. Tot i això s´ha salvat.
Segon skiline decorat de la meva ciutat, i de moment ultim de la sèrie, amb un sol i una lluna. Tot i ser un concepte similar al primer, i potser es pel tamany del sol i la lluna, que semblen gairebé d´estils diferents.
Aquest skiline, de plata, ha donat prou voltes. Vaig passar la silueta inicial després de trastejar-la amb el Photoshop, al programa de disseny 3D Rhino 5. Amb aquest últim vaig ajustar la peça, li vaig donar volum, i vaig encarregar-la a una botiga 3D, que me la va fer en plastic, ABS, crec. Amb la tècnica de la cera perduda va sortir la peça en argent. I em va donar per que em fessin un motllo. I si tens un motllo no te-n estàs d´encarregar copies. De moment n´he fet un parell, i possiblement en faré alguna mes. El joc , la originalitat, en aquest cas, consisteix en vestir la peça de manera que llueixi, com he intentat amb aquest penjoll.
Vull publicar avui una peça que va fer el meu fill fa uns mesos. Es de plata de llei, feta amb la tècnica de la cera perduda. Es tracta d´una interpretació lliure , de set puntes, del simbol del caos. Aquest simbol te antecedents de figures i estels de vuit puntes des dels templaris, i va ser recuperat als anys 60, des del mon de la magia i mons afins.
Aquest penjoll parteix d´una idea senzilla. Una xapa d´argent que acull, acuna, unes pedres, en aquest cas unes perles de riu. En vaig fer un altre, publicat no fa massa, en el que va anar una pedreta de platja. La peça està feta amb la tecnica de la cera perduda que proporciona aquesta forma tèxtil inimitable.
Aquest penjoll es de plata i te gravat un dibuix al àcid -per un cop no es una fotografia- d´una familia de gats. El vaig fer per obsequiar una bona amiga a qui agraden molt aquests animals.
Aquesta peça d´argent, està feta a partir d´un original esculpit en guix, i un sistema de motllo i contramotllo. Als clots que queden s´hi posa l´esmalt i es posa al forn. La he acabat fa poc. Vaig partir d´una fotografia que vaig trobar, de un sostre d´una catedral gòtica, feta amb un objectiu gran angular o potser un de “ull de peix”.
Jordi Vidal Gallifa 